dilluns, 17 de desembre de 2012

Campeonamos!: La Cabra s’endu una soferta victòria al Bingo.


Ja està confirmat. Som campions del trofeu de Nadal. La Cabra es va presentar en territori hostil amb ganes d’endur-se el torneig cap a casa. Des d’un primer moment es va veure clarament que les coses no serien fàcils. El seu entrenador va fer servir un to molt agressiu des d’un primer moment, però la Cabra havia anat a guanyar i no ens deixaríem intimidar així com així. Amb un joc valent per les bandes i ben tancats a darrere van començar a sonar els primers uis i tongos de la nit per part dels nostres jugadors. Això va provocar un gran nerviosisme entre la parròquia local que va començar a amenaçar-nos. Lluny d’espantar-nos, això va provocar que ens creixéssim i arribessin els primers gols. Dues línees consecutives cantades per en Martí i en Xuri va fer créixer l’alegria entre tots els cabrencs amb crits i abraçades trencant el silenci local.
I finalment es va desfermar l’eufòria gràcies al golàs del nostre capità. Va cantar un Bingo amb totes les de la llei per acabar d’enfonsar el nostre rival que no va saber perdre. A partir d’aquí ja no es va jugar a més i varem haver de sortir del local escortats pels mossos d’esquadra. Donar les gràcies a les forces de l’ordre per tal desplegament, ja que en tot moment perillava la nostra sort, sobretot després dels insults d’una senyora de l’staff tècnic local. Ara bé, la copa la tenim a casa. Fins l’any que ve.

Això podria ser un conte, una faula de Nadal, però és que els sopars de la Cabra es converteixen en això. Pura màgia per demostrar una vegada més que som un club únic, una família que tothom s’hi sent partícip, sigui del Senegal o de Vilanova de Sau. Una gran vetllada que serà recordada durant bastant temps. Doncs res, desitjar-vos un bon Nadal i feliç estiu 2013 a tothom.

Properament mirarem (ho miraré jo, però parlo en primera persona del plural com si fós un corredor de motos professional, d’aquests que sembla que hi hagi d’haver 50 tios sobre la moto, no ho he entès mai) de penjar alguna foto del sopar i alguna cosa més.

Ah! Que me n’oblidava. Que també varem guanyar el partit de lliga hores abans que succeís tot això. Un partit no gaire bo per part de cap dels dos equips, però que a diferència d’altres vegades, el varem guanyar nosaltres. Gol d’en David que torna als camps després de força temps d’inactivitat i 3 punts al sarró. Sembla que últimament ens hem posat les piles i hem començat a puntuar. Bona notícia doncs pel nostre estimat club que sembla que treu una mica el cap a la mitja taula de la classificació.

Ara si doncs, que passeu unes bones festes els que no ens veurem més i amb els altres recordar que encara tenim un últim partit abans d’acabar l’any.

Endavant les atxes!
Visca la Cabra!

dilluns, 3 de desembre de 2012

Sant Boi 2 – La Cabra 1: Anava tot tan bé…


Partit sense gaire història a la bonica població del Lluçanès. La Cabra no va oferir gaire bon partit als seus seguidors (estaven tots a la banqueta) sobretot durant els primers minuts. Això va fer que el Sant Boi s’avancés ja en la primera part amb els seus dos gols i que la Cabra intentés remuntar el resultat.
Una segona part amb més cara i ulls però, va il·lusionar els jugadors de la Cabra que es van llençar més atrevits a la porteria rival. Les poques ocasions que varem tenir però, no es van traduir en gol fins gairebé el final del partit gràcies a un gol de l’Ajo després d’un clar penal. No hi va haver temps per més i aquest cop no es va produir el miracle. Tots cap al vestidor a escalfar-nos després d’un partit fred com el clima d’aquest cap de setmana.

Esperem millors moments per la Cabra, últimament hem puntuat en algun partit, cosa que ja tocava, però esperem millorar d’ara endavant. I sobretot que es recuperin el més ràpid possible els nostres lesionats que omplen la infermeria, ja que gairebé és la meitat de la plantilla.

El final del partit no té gaire història, tot i que el nostre rival també sap fer berenars en el seu bart particular i van demostrar una bona hospitalitat. Queda pendent doncs, un retorn per part nostre en el partit de tornada.

Salut i Cabra!
Endavant les atxes!

dilluns, 26 de novembre de 2012

Torna la crònica amb una victòria heroica: L’Esquirol 0 – La Cabra 1


Disculpeu-me fidels seguidors de la Cabra. Us he fallat abandonant miserablement les cròniques del nostre estimat club. A favor meu diré que he estat molt estressat, que costa molt lligar la vida laboral amb la familiar, que havia perdut la inspiració… Mentides! Em sap molt greu però no m’ha donat la gana escriure durant un temps i no prometo res d’ara endavant, les coses són així…

Anem al què anem. La Cabra se li comença a girar la sort de cara en els últims partits, ja era hora. Després de grans decepcions amb pèrdua de punts en els últims minuts de partit, s’està fent justícia i hem arrencat 4 punts en els instants finals dels dos últims partits. I el de dissabte passat va ser especial per com es va produir.

Ja sabem que és complicat jugar al camp de l’Esquirol i no serem nosaltres qui ens queixem de l’estat del terreny de joc. Camp petit, intensitat al mig del camp, pilotada llarga i tothom a buscar-se la vida. Així va transcórrer tot el partit, amb poques ocasions per les dues bandes i amb un partit destinat a l’empat. Però després d’una forta tangana entre els dos equips i amb els nervis a flor de pell, un contraatac dels joves i atlètics cabrencs varem aconseguir posar la pilota al camí de la glòria al minut 95 de partit amb una rematada amb suspens de l’estimat Gil. Crits de joia i alegria, ballaruca i ratafia (no sabia amb què ritmar alegria).

Encara varem deixar però que l’Esquirol tirés una pilota al pal. I és que si tenim una cosa, és que som un grup de bones persones que sempre donem segones oportunitats…

Aprofito per dedicar aquesta victòria a l’Ajo. Fa pena trobar-se segons quines persones voltant pels camps de futbol insultant de manera miserable a les altres persones. En fi, esperem que no es repeteixi i no cal donar-hi més voltes. La gent que va voler quedar retratada hi va quedar i amb això n’hi ha prou.

Visca la Cabra i visca les bones persones!

Endavant les atxes!!

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Montesquiu 2 – La Cabra 1: Quina Calamitat…


L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra i la Cabra no és més que una representació fidel de l’espècie humana.

Doncs això, una altra derrota als últims minuts de partit no fa justícia al futbol vist al municipal de Montesquiu. I és que el joc de la Cabra de toc no va servir de res davant el futbol directe del nostre rival. Ja varem anar a remolc durant tot el partit, ja que es van avançar al marcador als primers segons de partit amb una jugada de pilota llarga des del seu porter. No varem passar gaire angúnies més durant la resta de partit i si que varem demostrar que volíem empatar. Després de desaprofitar clares ocasions de gol varem aconseguir el desitjat gol a mitja segona part gràcies a en Marc Rovira, el nostre nen que no es posa nerviós per res.

Semblava doncs que tot era possible però els astres estan en contra nostra. Després d’un clar fora de joc no pitat (així ho va acceptar el mateix jugador al final del partit) ens sentenciaven el partit en els últims compassos.

Final i gran decepció de la plantilla que va veure com tornava a tocar la glòria amb els dits i s’esfondrava finalment. Tot i la decepció encara hi va haver una petita comitiva amb ganes de fer un bon dinar de diumenge a l’entranyable bart Lisardo de Vinyoles. Després visita al Bart de moda on hi treballa el gran Calm tot i que aquest dia se’l va veure una mica distret…

Endavant les atxes!

dimecres, 10 d’octubre de 2012

La Cabra 0 – Sant Vicenç 2: Aquell partit de la setmana passada per si us enrecordeu



Vaig de cul. Aquest any les cròniques poden arribar tard o no arribar mai, ja veurem com ho podem solucionar.

Partit disputat contra un dels millors equips de la comarca i, tot i posar-li les coses difícils, varen poder treure un resultat positiu. I és que no és fàcil guanyar al camp de la Cabra. Tot i les baixes que teníem en defensa es va fer un partit seriós i només ens van poder fer dos gols de rebot durant la primera part. Durant la resta del partit, va ser un voler i no poder contra un equip ben plantat que només es va veure amenaçat a la part final del partit amb un parell d’ocasions aïllades.

Final del partit amb la sensació d’haver-ho provat però sense emprenyar massa el contrincant. Unes quantes cerveses de les blanques (les vermeies estaven calentes) i escoltar històries dels savis Enric i Vall (amb algun que altre tret de pistola de balins…).

Sembla que l’Enric està en plena forma i que novament ens divertirem amb les seves històries.

Així doncs, a pensar en el següent rival, altre cop diumenge el matí per desgràcia nostra. Es planeja un dissabte de pizza i peli, cadascú a casa seu però.

Endavant les atxes!

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Rupit 3 – La Cabra 2: Anava tot tant bé…


Gran partit de futbol disputat el diumenge de festa major al poble del Collsacabra. Una gran Cabra durant 85 minuts va tirar per terra tota la feina feta als últims minuts. Com a conclusió doncs, hem d’aprendre a administrar el nostre avantatge al final del partit. Ja n’anirem aprenent. Destacar el bon joc que varem oferir en tot moment i que bàsicament va ser contrarestat per el gran davanter rival, autor dels 3 gols de l’altre equip. I és que sembla que la Cabra comença a disfrutar en un terreny de joc, tocant la pilota d’una banda a l’altra, arribant a la porteria contrària i pecant d’innocència en els moments més inoportuns. Queda molt per fer i sembla que hi ha ganes de fer-ho bé.

Final del partit amb ràbia i tristesa. Tot i això esperem que entreguin la copa de Festa Major a l’equip local tot felicitant-los per la victòria obtinguda, gest que fa honor al nostre comportament, molt més lloable que no pas el de l’àrbitre del partit, un home mal educat i rabiüt, les coses com siguin.

Menció a part és el què som. I és que som molt ben parits. Gran dinar després del partit al restaurant el Coll amb gairebé tota la plantilla al complet acompanyada per les famílies respectives. Es nota que fa temps que estem junts per passar-nos-ho bé fent allò que ens agrada tant: córrer darrere la piloteta com si fos l’última cosa que ens queda. I ho acceptem clarament, ens agraden les coses trivials. Córrer, menjar, beure, riure, cridar, ballar…

Queda pendent una actualització de fotos i vídeos del partit i del dinar a càrrec del nostre fotògraf Pepdelaguixa. Estigueu pendents doncs que hi ha algun vídeo per la història.


Per tot això i molt més ENDAVANT LES ATXES!!

dilluns, 24 de setembre de 2012

Co-Líderts!: La Cabra 3 – La Gleva 1


Benvinguts de nou. Un any més la Cabra segueix voltant pels pobles de la comarca lluïnt el seu nom orgullosa de la seva manera de ser i de viure.

Pocs canvis respecte l’any passat. Una mateixa plantilla amb poques cares noves de moment, un mateix entrenador, una mateixa directiva i l’infatigable Enric custodiant el seu barT, que pel què sembla no ha arribat la pujada de l’IVA en aquest racó. Per tant, encetem nova temporada amb ganes i il·lusió per fer bé les coses. Sembla que té bona pinta tot plegat, ens coneixem de fa temps i ens ho passem bé. Ja ho va dir el nostre admirat Vall quan ens va veure al final del partit mentre celebràvem la victòria amb l’Enric: - Ja veig que aquí hi segueix havent-hi el caliu de sempre.

I és que comencem la lliga de la millor manera possible, amb una victòria totalment justa i amb un bon futbol durant tot el partit tot i que podríem dir que encara estem a pre-temporada. Gols d’en Gil, del gran Capità Tió i d’en Martí van fer aconseguir una victòria treballada i que s’havia d’haver resolt molt abans. Cap problema, 3 punts i gran celebració després del partit on una gran part de la plantilla va fer una visita a la bonica carretera de Calldetenes per les seves festes. Feia temps que no es veia una cosa tan punki com aquestes festes. Aquí queda.

Doncs a pensar en la següent jornada que la disputarem el diumenge a les 11:30 a Rupit per la seva Festa Major. Degut al canvi d’horari i al handicap de no poder sortir dissabte nit, es farà dinar després del partit en algun restaurant del Collsacabra per compensar-ho. Quedeu avisats, ja podeu reservar la vostra assistència el dijous a l’entrenament.


Endavant les atxes!

dimecres, 9 de maig de 2012

Calldetenes 5 – La Cabra 1: Posem dels nervis als equips de davant


Tot i el resultat, la Cabra va tenir contra les cordes a un dels equips que es jugava el tot pel tot per poder pujar de categoria. El partit va començar tranquil, amb una Cabra amb forces baixes però que sabia en tot moment a què jugava. Plantats bé al darrere i a treure la pilota amb calma i criteri per un possible contraatac. I així va ser quan va succeir el moment estel·lar del cap de setmana. Una pilota solta al mig del camp que no va saber atrapar el seu central, va ser recollida per en Xuri que es quedava sol davant del porter però a 40 metres de distància. Coneixedor ell de la seva velocitat i de la dels centrals rivals amb ganes de matar-lo, es va inventar un xut demolidor des d’aquesta distància amb la seva gran cama esquerra. La pilota va passar per sobre el porter, va tocar el travesser i va acabar entrant. Gran alegria general dels jugadors de la Cabra i d’en Xuri en particular (si us el trobeu pel carrer els següents dos mesos ja us ho explicarà ell).

La Cabra va seguir mantenint el tipus tota la primera part, però per desgràcia el següent protagonista va ser l’àrbitre, que va aconseguir treure de polleguera els jugadors per les seves decisions. Sobretot per un clar penal que no va voler pitar quan ho va poder veure absolutament tot el camp.

La segona part va començar amb més empenta del Calldetenes, tot i així la Cabra defensava bé les seves embastides i hauria pogut marcar el segon després d’una claríssima ocasió d’en David, que va sortir fora pels pèls.

Al final, dues accions aïllades amb 5 minuts de diferència va marcar el desenllaç final. Dos xuts de fora l’àrea i dos gols. La Cabra havia perdut les forces i ja no podia lluitar més contra un bon equip. Els últims 10 minuts van servir per augmentar el resultat però no la sensació de que la Cabra planta cara davant qualsevol rival.

Final del partit i una bona estona fent cerveses al bart de Calldetenes, totalment reformat de quan un servidor havia sigut migcampista juvenil juntament amb el calldetenenc Sergi Rifà.

Resten doncs per acabar la temporada, dos partits on es mirarà d’aconseguir dues victòries i un berenar-sopar al camp de la Cabra en acabat de l’últim partit a Sant Julià el dia 19 de maig. Esteu tots convidats!!!!


Endavant les atxes!

dimarts, 17 d’abril de 2012

La Cabra 1-St. Quirze 2: Derrota injusta

Molt esforç dels jugadors de la Cabra per endur-se els punts davant un dels rivals punters de la categoria. Va ser un partit intens, amb gran dosis d’emoció, amb ambient a les grades i amb una nova derrota als últims minuts de partit. I és que tot i la diferència a la taula classificatòria no es notava quin dels dos equips és el que va a dalt i l’altre a baix i així ho reconeixien uns i altres al final del partit.

La cosa va començar bé, ja que ens varem poder avançar gràcies a un golàs d’en Martí, el nostre dorsal 21 (amb celebració inclosa de Luis Enrique) que s’inventava un fort xut des del balcó de l’àrea i que res podia fer el porter rival. Semblava que la cosa anava a favor nostre, però el Sant Quirze va començar molt fort a la segona part, fent-nos tancar a dintre la nostra àrea fins aconseguir l’empat gràcies a un bon gol.

A partir d’aquí, es van igualar les forces i qualsevol dels dos es podia haver endut la victòria. Partit obert i recital de l’àrbitre que sembla que no en va encertar cap a partir d’aquell moment. Així en una jugada polèmica en possible fora de joc, el Sant Quirze va poder avançar-se.

Els últims minuts van ser totalment de la Cabra, fent passar grans quantitats de nervis en els jugadors rivals, ja que ells s’hi jugaven molt. Però no hi va haver sort i el partit va finalitzar així.

Final del partit i un bon tercer temps amb la majoria de jugadors disfrutant d’un pamtomaquet amb les inestimables cerveses vermeies, verdes o blanques del líder espiritual Enric de la Cabra. Tot indica que passa a ser ja tradició ara amb el bon temps passar una bona estona tots plegats.

Sembla doncs que aquest grup de persones està força consolidat i amb ganes de seguir defensant el color blau cel del nostre estimat club, aquell que diuen que és l’equip més gran dels més humils de la Plana i el més humil dels equips més grans.

Endavant les atxes!

dimecres, 4 d’abril de 2012

Ribetana 2 – La Cabra 0 Derrota amb pocs efectius

Aquest dissabte els cabrencs vam patir una nova derrota al llunyà i elevat camp de la Ribetana.

La primera part va transcórrer sense canvis al marcador i amb diferents fases de joc. Uns primers minuts amb l’equip força ben situat i sense que ens generessin ocasions de perill seguits d’una fase de partit on semblava que els locals arribaven amb més perill a la nostre àrea tot i no tenir ocasions claríssimes de gol. La primera part només va servir perquè en una jugada intranscendent, abans dels 20 minuts de joc, en Calm hagués de demanar el canvi lesionat després d’una forta entrada en planxa d’un davanter contrari que el col·legiat “jueguen” no va sancionar amb cap targeta. Aquest fet va obligar a fer l’únic canvi que teníem disponible tot just a la meitat del primer temps, condicionant la resta de partit.

La segona part els cabrencs vam sortir més posicionats i el partit seguia igualat, però en una recuperació a la línia de 3 quarts (no se molt bé a quina part del camp correspont però el mestre Puyal sempre ho fa servir a les seves retransmisisons) servia als Ribetans per iniciar un contratact ràpid i fer pujar el primer gol del partit. La Cabra va semblar reaccionar i tenia més control del partit, creant algunes ocasions clares de gol que per poc no van suposar l’empat. Però una falta a favor dels locals a la frontal de l’àrea, pitada després d’un claríssim joc perillós del davanter omès per en “jueguen”, a la segona meitat del segon temps va fer pujar el 2 a 0 definitiu per tota l’escuadra dreta de la porteria d’en Jordi, imparable.

L’equip va lluitar, potser amb no amb massa encert però sí ganes, llàstima que la lesió d’un jugador important com en Calm i el canvi obligat de l’únic jugador de reserva ens van condicionar negativament.

Endavant i amb energies recarregades després de setmana santa per encarar la recta final convençuts que traurem un bon grapat de punts en els partits que ens queden!

Bona setmana Santa a tots els Cabrencs!!!!

Elèctrics!

(el pròxim entreno serà el dilluns dia 9)

dilluns, 26 de març de 2012

La Cabra goleja la calçotada i empata amb el Borgonyà en un gran cap de setmana

Jornada històrica la de dissabte. I és que està més que demostrat que a la Cabra es respira un gran grup humà. Gent de procedències diferents, siguin del Senegal, de Mallorca o de Manlleu hem aconseguit crear una colla d’amics entre jugadors, aficionats, directiva i entrenadors. Val a dir que t’ho posen molt fàcil les persones que sustenten aquest grup. Amb l’Enric i en Vall al capdavant tot és més fàcil, no hi ha espai pel mal rotllo ni per les queixes, es fa tot amè, entretingut i divertit, i perquè no, més foll, més animal i més surrealista. Amb aquests ingredients va transcórrer la vetllada, amb un gran banquet a base de calçots, salsa casolana (escombrant cap a casa) i carn a la brasa. Les grans quantitats d’ingesta van animar ràpidament els començals i al cap de poca estona va sortir la gran animació de la tarda: la guitarra d’en Calm.

Així doncs, van anar passant les hores d’un gran dia assolellat amb la sensació que aquest equip realment s’ho passa molt bé.

Final de la jornada ja ben entrada la nit amb encesa de brases novament i sopar per la gent més tocatardana.

I l’endemà partit. Va jugar bé la Cabra, però com diria aquell, el delantero de la Cabra es macho como yo, pero no mete gol ni al arco iris! Així que van anar transcorrent ocasions claríssimes per avançar-se al marcador durant tot el partit amb la sort d’esquena.

Ja cap al final del partit, s’avançava el Borgonyà després d’unes mans clares del seu davanter. L’àrbitre es fa el suec i dóna el gol per vàlid tot i la incredulitat de la parròquia visitant. Encara hi havia temps però per poder empatar el partit en la última jugada del partit, on un centre-xut de l’emblemàtic Abdel des de gairebé casa seu, sorprenia el porter i feia pujar l’empat que feia justícia al joc dels dos equips.

Final del partit i últimes cerveses del cap de setmana gràcies a la gent del Bart Magadan, que ens van sorprendre amb un cubell ple de cerveses gràcies a la fidelitat d’alguns jugadors cap a aquest bart abans dels entrenaments.

Salut i endavant les atxes!!

dilluns, 19 de març de 2012

La Cabra 0 – La Gleva 2: El bon joc tampoc resulta

Això ja és mala sort definitivament. I és que la Cabra va oferir un bon partit als seus seguidors sobretot a la primera part amb clares ocasions de gol. Però ja sabem que podem arribar a ser bastant desgraciats, així que en la única ocasió de la Gleva, van poder-se avançar al marcador en la primera part.

La segona va ser un pèl més fluixa, un voler i no poder i és que sembla que tinguem una maledicció aquest 2012. Partit més igualat i sentència definitiva amb un gol de falta directa.

Final del partit i alguna que altra discussió al túnel de vestidors (això de túnel és un dir) i recuperació més que ràpida de l’estat d’ànim dels jugadors gràcies a la sobrassada importada directament de Mallorca pel nostre jove jugador que ja ha arribat a la vintena d’edat. Us recordeu quan teníem 20 anys i ens volíem menjar el món? Doncs això és el què li passa en ell i en alguns d’altres més grandets ja. D’altres simplement sembla que tornin a la infantesa passada la trentena (no és res personal Tió).

I finalment explicar un tema que em fa feliç, i és que arriba finalment la gran calçotada de la Cabra. Ens veiem les cares tota aquella persona que vulgui venir a passar una bona estona amb jugadors, entrenadors, junta directiva i Enric i Vall el pròxim dissabte al camp de la Cabra. Es demana des de la comitiva calçotaire que tothom que pugui porti alguna cadira per tal de fer la vetllada més comfortable.

Doncs ara més que mai salut i calçots!

Endavant les atxes!

dilluns, 12 de març de 2012

Gurb 3 – La Cabra 1: Una dura derrota

El derbi jugat el passat dissabte es va decidir per petits detalls, com per exemple l’àrbitre. I és que es notava que era un partit especial, i podríem dir que va ser molt disputat i igualat i que la mala fortuna se’ns va aliar de mala manera. Una primera part sense molt de joc per part dels dos equips i que es va desnivellar per un gol tonto del Gurb. I si una cosa tenim és que som especialistes en rebre aquests tipus de gol, podríem dir que som uns autèntics màquines de les fatalitats. No passa res, de caigudes més grans ens hem aixecat. Mitja part i tot per decidir.

Doncs semblava que a la segona part començàvem a tocar més i millor la pilota, però un rebuig de la seva defensa es convertia en una gran assistència (i possible fora de joc) cap al seu davanter que feia provocar un clar penal que feia pujar el 2 a 0.

La Cabra va seguir atacant i apretant el rival per antonomàsia fins que podíem reduir distàncies gràcies a un gol d’en Manel després d’una sèrie de rebutjos. Així doncs, feia tornar a agafar esperances a tota la parròquia que s’havia desplaçat al camp veí.

Val a dir que hi va haver força seguiment del nostre equip, cosa que demostra la salut que té el nostre estimat club i esperem que perduri pels temps dels temps.

Però a partir d’aquí va venir l’espectacle d’un àrbitre que fins al moment, val a dir, havia estat correcte. I és que el 3 a 1 va ser un escàndol: jugador rival al terra de la nostra àrea que toca la pilota clarament amb les mans reiteradament i l’àrbitre no gosa xiular. Nosaltres lògicament, tampoc ens agrada xutar el cap del rival quan està a terra, així que se’ns castiga amb el tercer i definitiu gol.

D’aquí fins al final, picabaralles entre jugadors, insults a la banda i més decisions polèmiques, com un possible penal a favor nostre o un gol anul·lat a l’Ajo que fa embogir literalment al nostre gran defensa i part de la nostra afició.

Final del partit i emprenyementa general per com s’han esdevingut els fets i perquè no dir-ho, perquè fot una ràbia de déu perdre davant el màxim rival.

Però no desesperem, com podem veure la Cabra és alguna cosa més que un equip, ho portem molt arrelat a dins nostre, sabem valorar els bons moments, la seva història i el seu contingut. I amb això, estic segur que ningú ens guanya i que encara queda temps per aixecar el vol i seguir demostrant quin és l’equip més humil de la Plana.

Després del partit, una bona comitiva va fer acta de presència a un bart universitari on van abundar els quintos fins a acabar-los i d’altres van seguir fins a sopar i fins a altes hores que val més no comentar públicament.

Salut i endavant les atxes!

dilluns, 5 de març de 2012

La Cabra 2 – Cantoni 2: Empat a desgràcies

Partit obert al municipal de la cabra entre dos clàssics de la categoria. I és que el Cantoni va sortir amb tot a pel partit des del primer minut i va ser així com en els primers minuts de partit ja es posava amb un 0 a 2 al seu favor i feia presagiar el pitjor per la Cabra. Però a partir d’aquí ens varem posar el mono de treballar per igualar el partit ja en la primera part, gràcies als gols del gran capità Jordi Tió i el nostre killer d’àrea David Puigdollers.

I a la segona part no ens varem rendir cap dels dos equips, tot i que les ocasions més clares varen ser a favor nostre, cosa que podia haver fet que ens emportéssim el partit, però fet i fotut és el que hi ha.

Empat i bones sensacions pel següent partit, en el derbi que disputarem els equips de Gurb i els de Granollers de la Plana, sobretot per l’esperança en recuperar els jugadors lesionats i perquè aquest partit sempre és especial, ja que se’ns ha inculcat des de sempre la importància de pertànyer a aquest gran club i la rivalitat que suposa aquest enfrontament. Per tant, molta sort i a lluitar com sabem fer.

Al final del partit va ser amenitzat per les galetes del capità, sempre atent als petits detalls i per les cerveses subministrades per el nostre guru espiritual, l’Enric de la Cabra. Sembla que hi ha ganes de que arribi el bon temps i que es puguin allargar els finals del partit amb la bona companyia i la saviesa acumulada de qui forma aquest grup.

Endavant les atxes!

dimarts, 28 de febrer de 2012

Sant Vicenç 4 – La Cabra 1: Una altra derrota i en van…

Els hi ha quedat maco el camp del Sant Vicenç. Això va fer que es disfrutés un bon partit de futbol tot i el resultat advers. I és que si mirem com va anar tot plegat no va ser tanta la diferència entre els dos equips. Si que tenien més la pilota ells, però amb passades horitzontals entre els defenses que no suposava cap perill. Què ens va matar doncs? Dos minuts fatídics al final de la primera part que feien pujar el 3 a 0 a la mitja part, tots ells a pilota parada.

I amb aquest resultat tan complicat van aparèixer els millor minuts de la Cabra amb temps, jugant un gran futbol i posant el 3 a 1 (estrena d’en Calm) al marcador i amb un parell de claríssimes ocasions per retallar encara més distàncies. Però ja ho diu la dita, qui perdona se’n va a la merda (més o menys era així, no?) i en un altre falta picada a la frontal de l’àrea va suposar el 4 a 1 definitiu. A partir d’aquí,es va emmerdar el partit fins el punt que semblàvem més un equip de l’extraradi que no pas de les contrades de Granollers de la Plana.

Insults, protestes, varis cagumdéus consecutius i l’expulsió de l’Ajo (provocats també per gent bastant indesitjable de la Vall del Ges) van fer distrets els últims minuts de partit.

Final del partit i tristesa pel resultat i per la lesió del Gran Sergi Rifà que esperem que es recuperi el més aviat possible, ja que sense ell, la Cabra perd gran part de la nostra identitat com a equip.

No gaire res a destacar del tercer temps, ja que hi havia presses per marxar del camp i no va superar de temps una simple cervesa. Esperem poder-ho allargar dissabte que ve amb una victòria al nostre camp davant un dels equips clàssics de la categoria i que, val a dir, em cau especialment bé, el totpoderós Cantoni.

Salut i endavant les atxes!

dimecres, 22 de febrer de 2012

Enric de la Cabra (2a part)

Ja a la primera part de l'entrevista vam dir alguna de les dades més personals de l'Enric, doncs com no podia faltar, aqui junt amb la segona part de l'entrevista unes preguntes sobre gustos.

Quin és el teu número preferit? El número 1

Quin és el teu color preferit? El blau

Quin és el teu menjar preferit? mmh... mongetes amb botifarra, com no (riu).

I quina és la teva beguda? El Vichy

Digue'ns una pel.licula. Si home, aquella de la pluja, (li pregunta a el seu amic Vall), això, cantando bajo la lluvia (riu).

I una cançó en concret? La de la pel.licula Cantando bajo la lluvia.

Un hobby? Home, el futbol!!

I un esport al marge del futbol? Uf, tots

. entrevista a l'Enric, segona part...

Què recordes de la teva època d’entrenador de tercera amb La Cabra?

Per a mi, sempre ho he dit, gràcies als jugadors que han set bons. Ells son els que han fet l’equip. Grans jugadors han fet gran aquest equip.

Ens podries dir quin ha set per a tu el millor jugador que hi ha jugat?

Grans jugadors han passat com he dit, te’n podria dir un munt. Però per dir-ne algun... diria el Josep Torner. El seu germà també hi va jugar, per cert. Va jugar ja fa anys, poder 8 o 10 anys. Era un jugador que podia haver jugat a segona perfectament. D’aquells jugadors que fan gran el nom de La Cabra, s’entén. També diria en Gil Vall, que va jugar-hi fins no fa gaire.

I la millor xicota?

N’hi havia moltes (riu).

El millor equip d’aquesta època teva d’entrenador? El que va pujar a segona. On vam estar 3 anys. Encara tinc papers escrits amb els noms dels jugadors apuntats.

Algun consell per l'entrenador?

Ser entrenador és com tot en el futbol. Tu has de procurar buscar jugadors, i ser com una família. S’ha de ser una família dins i fora el camp, si no tens això, no tens res. La resta, ve donada pels jugadors i ja depèn més d’ells.

Per què vas deixar de ser entrenador de La Cabra, fa 2 anys?

Qüestió de canvi, per varies raons. Ja feia varis anys que l’equip no anava massa bé en resultats, ens faltava gent (sort del darrer any, que van venir un grup de marroquins a jugar; sense ells no haguéssim pogut fer un equip d’onze jugadors), jo ja estava una mica cansat, tot plegat... va ser bo trobar una persona nova amb ganes i joventut. En Jordi Noguer ja entrenava a l’equip als entrenaments, i clar, era lògic que ell volgués també agafar l’equip al final. El relleu va ser el millor, i jo vaig estar-hi conforme.

I com veus la situació actual, com a club, de La Cabra?

Ara no anem gaire bé, però com tots suposo. Sort tenim de l’ajuntament de Gurb, que també ajuda. Però clar, és un club petit i... ja s’entén. Estem oberts a més ajuda, clar. També he de dir que ara està tot més organitzant, en el meu temps, entre 2 o 3 persones ens ho fèiem tot. Dir també que hi veig voluntat de fer més coses i millor, com és tenir dos entrenadors, el tema fitxes, o això d’internet que feu vosaltres.

I com veus l’equip tècnic?

Jo se el què és estar d’entrenador, i prefereixo no ficar-me-hi gaire. Molts diuen que no animo, o no en parlo... però prefereixo crec que és millor així. També he de dir que pateixo igual els partits, eh! Hi ha ganes de fer-ho bé i això es veu.

I a nivell futbolístic?

Els jugadors? Sí, se’ls veu amb ganes, fan bons entrenaments i tot plegat... llàstima que la cosa no surti. No puc dir que us veig molt bé si aneu malament, perquè us enganyaria. Jo veig bon ambient, i per mi bon equip. Ara, els resultats... ja es veu. Alguna cosa falla.

Deixem tema futbol, què fas ara mateix Enric?

M’he fet barman de primera divisió (riu). Això els dies de partit. I el dia a dia... ben poca cosa. M’aborreixo (riu de nou). Això sí, vaig a veure partits de futbol de per aquí la comarca.

Què canviaries de la teva vida?

Ja no puc canviar (riu). Ara, m’agradaria haver competit amb més coses a part de futbol. Potser el tennis, pel tema mentalitat deien que en podia haver estat molt bon jugador. També el salt de pèrtiga, m’hagués agradat. També he de dir que pel tema del futbol i portar la canalla, m’he perdut casaments, i altres celebracions... però en fi.

I com et veus ara?

Jo crec que encara podria jugar i encara pararia moltes pilotes (riu). Potser vindré a entrenar algun dia amb vosaltres, encara. Pensa que en una lliga em van marcar 9 gols i prou, eh! Això si, el que m’agradaria més de la vida és tenir un vídeo de partits que he jugat. Però en aquells temps no filmàvem mai res. De 15 a l’edat fins ara... hagués set molt gran.

Aquesta entrevista (d’una hora ben llarga de durada) fou feta després del partit contra el Ribetana, on l’Enric ens va rebre al bar mateix del camp. Si algú vol l’entrevista al complert, contactar amb en David o en Dani, doncs transcriure tota l’entrevista aquí era del tot impossible. A més, cal afegir-li la dificultat del canvi de format (de gravadora de veu, a text escrit), tot i que sentir de pròpia veu l'Enric explicant això no te desperdici. No obstant, el més important de l’entrevista, està aquí escrit i estem contents de com ha quedat malgrat la retallada final. Per acabar, volem donar les gràcies a l’Enric per aquesta experiència periodística.


Ja a la primera part de l'entrevista vam dir alguna de les dades més personals de l'Enric, doncs com no podia faltar, aqui junt amb la segona part de l'entrevista unes preguntes sobre gustos.

Quin és el teu número preferit? El número 1

Quin és el teu color preferit? El blau

Quin és el teu menjar preferit? mmh... mongetes amb botifarra, com no (riu).

I quina és la teva beguda? El Vichy

Digue'ns una pel.licula. Si home, aquella de la pluja, (li pregunta a el seu amic Vall), això, cantando bajo la lluvia (riu).

I una cançó en concret? La de la pel.licula Cantando bajo la lluvia.

Un hobby? Home, el futbol!!

I un esport al marge del futbol? Uf, tots

. entrevista a l'Enric, segona part...

Què recordes de la teva època d’entrenador de tercera amb La Cabra?

Per a mi, sempre ho he dit, gràcies als jugadors que han set bons. Ells son els que han fet l’equip. Grans jugadors han fet gran aquest equip.

Ens podries dir quin ha set per a tu el millor jugador que hi ha jugat?

Grans jugadors han passat com he dit, te’n podria dir un munt. Però per dir-ne algun... diria el Josep Torner. El seu germà també hi va jugar, per cert. Va jugar ja fa anys, poder 8 o 10 anys. Era un jugador que podia haver jugat a segona perfectament. D’aquells jugadors que fan gran el nom de La Cabra, s’entén. També diria en Gil Vall, que va jugar-hi fins no fa gaire.

I la millor xicota?

N’hi havia moltes (riu).

El millor equip d’aquesta època teva d’entrenador? El que va pujar a segona. On vam estar 3 anys. Encara tinc papers escrits amb els noms dels jugadors apuntats.

Algun consell per l'entrenador?

Ser entrenador és com tot en el futbol. Tu has de procurar buscar jugadors, i ser com una família. S’ha de ser una família dins i fora el camp, si no tens això, no tens res. La resta, ve donada pels jugadors i ja depèn més d’ells.

Per què vas deixar de ser entrenador de La Cabra, fa 2 anys?

Qüestió de canvi, per varies raons. Ja feia varis anys que l’equip no anava massa bé en resultats, ens faltava gent (sort del darrer any, que van venir un grup de marroquins a jugar; sense ells no haguéssim pogut fer un equip d’onze jugadors), jo ja estava una mica cansat, tot plegat... va ser bo trobar una persona nova amb ganes i joventut. En Jordi Noguer ja entrenava a l’equip als entrenaments, i clar, era lògic que ell volgués també agafar l’equip al final. El relleu va ser el millor, i jo vaig estar-hi conforme.

I com veus la situació actual, com a club, de La Cabra?

Ara no anem gaire bé, però com tots suposo. Sort tenim de l’ajuntament de Gurb, que també ajuda. Però clar, és un club petit i... ja s’entén. Estem oberts a més ajuda, clar. També he de dir que ara està tot més organitzant, en el meu temps, entre 2 o 3 persones ens ho fèiem tot. Dir també que hi veig voluntat de fer més coses i millor, com és tenir dos entrenadors, el tema fitxes, o això d’internet que feu vosaltres.

I com veus l’equip tècnic?

Jo se el què és estar d’entrenador, i prefereixo no ficar-me-hi gaire. Molts diuen que no animo, o no en parlo... però prefereixo crec que és millor així. També he de dir que pateixo igual els partits, eh! Hi ha ganes de fer-ho bé i això es veu.

I a nivell futbolístic?

Els jugadors? Sí, se’ls veu amb ganes, fan bons entrenaments i tot plegat... llàstima que la cosa no surti. No puc dir que us veig molt bé si aneu malament, perquè us enganyaria. Jo veig bon ambient, i per mi bon equip. Ara, els resultats... ja es veu. Alguna cosa falla.

Deixem tema futbol, què fas ara mateix Enric?

M’he fet barman de primera divisió (riu). Això els dies de partit. I el dia a dia... ben poca cosa. M’aborreixo (riu de nou). Això sí, vaig a veure partits de futbol de per aquí la comarca.

Què canviaries de la teva vida?

Ja no puc canviar (riu). Ara, m’agradaria haver competit amb més coses a part de futbol. Potser el tennis, pel tema mentalitat deien que en podia haver estat molt bon jugador. També el salt de pèrtiga, m’hagués agradat. També he de dir que pel tema del futbol i portar la canalla, m’he perdut casaments, i altres celebracions... però en fi.

I com et veus ara?

Jo crec que encara podria jugar i encara pararia moltes pilotes (riu). Potser vindré a entrenar algun dia amb vosaltres, encara. Pensa que en una lliga em van marcar 9 gols i prou, eh! Això si, el que m’agradaria més de la vida és tenir un vídeo de partits que he jugat. Però en aquells temps no filmàvem mai res. De 15 a l’edat fins ara... hagués set molt gran.

Aquesta entrevista (d’una hora ben llarga de durada) fou feta després del partit contra el Ribetana, on l’Enric ens va rebre al bar mateix del camp. Si algú vol l’entrevista al complert, contactar amb en David o en Dani, doncs transcriure tota l’entrevista aquí era del tot impossible. A més, cal afegir-li la dificultat del canvi de format (de gravadora de veu, a text escrit), tot i que sentir de pròpia veu l'Enric explicant això no te desperdici. No obstant, el més important de l’entrevista, està aquí escrit i estem contents de com ha quedat malgrat la retallada final. Per acabar, volem donar les gràcies a l’Enric per aquesta experiència periodística.

dijous, 16 de febrer de 2012

Enric de La Cabra (Part 1)

En motiu de l'efemèride de les 30.000 visites al bloc de la Cabra després de 4 anys, fem un homenatge a la figura més important i més significativa d'aquest gran club, o altrament anomenat el més gran dels clubs més humils de la Plana i el més humil dels clubs més grans.
L'enhorabona a tota la gent que el fa possible i a totes les persones que ens segueixen.
Aquí deixo la primera part de l'entrevista a l'Enric de la Cabra feta a l'octubre de 2008 realitzada per dos jugadors que encara militen a la Cabra, en David i en Dani.

Nom: Enric Oriol Serratosa

Edat: 74 anys

Localitat: Gurb

Equips on ha jugat: Ha jugat a juvenil Vic, Torelló, Campdevànol, Borgonyà, Sant Quirze, Vic (un altre cop), Gurb (1 any), Sant Julià, Folgueroles, I altres de la comarca. La Cabra també, com no.

Com a entrenador: La Cabra

Música: Último de la fila (m'encantava) i Josep Maria Vall

Jugador preferit: Kubala i Ramallets

De quin equip ets: Del Barça, es clar aixo no s'ha ni de preguntar

"El futbol ha set tota la meva vida"

Abans de començar hem cregut necessari fer un breu introducció. Entrevistar l’Enric és una plaer. De fet, no caldria preparar-se les preguntes; no fa falta. Sols cal demanar-li què en pensa del futbol, què recorda dels vells temps com a porter o demanar-li pel club del seu cor; La Cabra. Tot i així, aquí hem preparat alguns temes d’interès que, tant jugadors de l’equip com aficionats, trobaran força interessants. Dades que tot aficionat al futbol de la comarca, hauria de conèixer, doncs forma part de la història del futbol osonenc. També direm que, resumir tota una hora llarga d’entrevista resulta quelcom difícil de fer aquí, i per aquesta raó hem dividit l’entrevista en dues parts. La primera part present aquí sota, i la segona el dimecres que ve. No obstant això, una entrevista d’aquestes característiques resulta poc per una vida esportiva com la de l’Enric i per això, aprofitem per fer una crida; La vida de l’Enric be mereix un llibre! Així doncs, tot aquell periodista esportiu que busqui una bona història per explicar (amb el què implica això; buscar documentació, fotografies, antics companys d’equip, etc...) aquí té una gran història.

Quan vas començar a jugar?

Vaig començar a pagès, érem 7 germans i jugàvem amb pilotes de parrac, fetes de mitja de senyora, devien ser per allà l’any 30... sí, embolicàvem parracs i fèiem pilotes. Les pilotes de goma es rebentaven molt, i aquestes no.

Fins a quina edat vas jugar?

Doncs... amb 17 jugava al juvenil del Vic. Vaig jugar fins als 53 anys (36 anys com a jugador), sent porter de La Cabra. He tingut, això sí, la sort més gran del món; mai m’he lesionat. Bé, he tingut cosetes com un cop al nas, o per l’estil, però res important.

Quins son els millors records com a jugador?

L’època de juvenil amb el Vic. Recordo un gran partit contra el Mataró en el que ho vaig parar tot. Tothom em volia fitxar després del partit! Però també he de dir que he disfrutat a tot arreu i en tots els equips on he jugat, i aquí a La Cabra també, com no.

Vas tenir ofertes de grans equips, recordo bé?

De fet... el més important va ser el Vic, on vam arribar a Tercera Divisió. Allà vaig arribar a cobrar 5000 ptes. per fitxa (a l’any) i 500 ptes. al mes. Es va dir que em podia haver fitxat l’Espanyol, però al final em vaig quedar a jugar per equips de per aquí.

Què és per a tu el futbol?

Ha set tota una vida. El futbol ha set tota la meva vida, el que més m’ha agradat.

Creus que ha cambiat molt el futbol des de llavors? Com?

A mi em sap greu perquè tothom coneix el futbol d’ara, però abans era... era més tècnic. Poder mes lent, més al toc... et deixaven jugar, vaja. I els camps eren més grans... 5 davanters, 3 mitjos, 2 defenses...

Perdona, 5 davanters?

Sí, sí! Ara tot ha cambiat això! El primer que va trencar això va ser la Real Societat (El Real Societat de fa... molts anys, no sabríem concretar) que es va dir l’equip del “cerrojo”. Ara es juga bastant tots al darrere, que no et marquin i defensar el gol que has fet.

Per què et deien Enric de La Cabra?

Perquè era de per aquí, de per la zona del bar del mateix nom. En aquella edat devia tenir... no se... 40 o així, no t’ho sabria dir.

Com va començar a formar-se La Cabra?

Això abans era un pla. Un turó. Un espai on hi havia herba i es jugava. El camp abans era davant del bar La Cabra, ben bé per aquí darrere. Mes o menys es va formar amb la canalla... aquests nois que ara deuen tenir uns 48 anys o així. Per llavors en devien tenir 11... Fa temps, no t’ho sabria dir ben bé l’any (Hem calculat i dona 37; pels vols del 1971). La Cabra es va formar amb nanus d’aquí. Mira, corrien canalla per aquí, tots de pagès... i els vam ajuntar tots. Els volia agafar un altre, però em van dir si jo volia entrenar i vaig dir que sí. Tenia 8 jugadors llavors; la meitat amb la camisa del Barça i l’altre amb la de l’Espanyol. Es va dir La Cabra perquè tothom em coneixia per l’Enric de La Cabra. Per això quan es va federar i em van demanar quin nom li posava, vaig dir... La Cabra. Així tothom sabia on era. De fet, però, es tenia que haver dir Granollers de la Plana. El club va començar amb els infantils, i l’any següent van venir els alevins. Aquell any es va federar. Llavors es va muntar un equip de can Fajula (Un bar del carrer Manlleu que va tancar fa un parell d’anys) on uns quants anàvem a un torneig famós d’aquella època. Vaig guanyar el trofeu al porter menys golejat, eh! Jo sempre en vaig fer de porter, tant a La Cabra com a tots els altres equips on he jugat. (En aquest moment ens ensenya fotografies de quan jugava i ens mostra com encara s’en recorda de molts dels seus companys d’equip). Anys més tard es va formar el tercera.

I el camp de La Cabra, com es va formar?

El camp ja estava fet, però el volien llaurar. Era més petit del què és ara. Es va aplanar, les porteries eren els arbres.. i més cap aquí, quan ja se jugava amb la canalla, ja era molt semblant del què és ara. Hi havia hagut camp d’herba, abans de ser de sorra. No va durar massa però. Aquest terreny era d’una dona, i aquesta el va vendre per a l’esport d’aquí. Molts diuen que no es zona esportiva, però ella ho va donar per això, hi ha coses que no entendré mai...

Qui s’encarregava dels temes del club? Fitxes, material...

Doncs jo, tot tot. Pilotes, portar els nens als camps, fer les fitxes, pagar l’arbitre... tot. Això si, també moltes ajudes de gent que seguia l’equip. No m’agradaria deixar-me’n cap... però empresaris, pares dels jugadors, família... etc. Jo portava tots els nanus, en una furgoneta... n’havia portat 15 algun cop! O 31, també. No ho se. Però hi cabien, eh! Què se jo. Això sí, si m’arriben a parar els mossos llavors...

Quants anys vas jugar a tercera, per cert?

Ostres, no t’ho sabria dir, molts. Jo era el puntal... molts, fins a l’edat dels 53.

Què és per a tu La Cabra?

Per mi La Cabra sempre ha set com una mare. Com la mare que només n’hi ha una i te l’estimes. El fill no pots saber mai si es fill d’un... però la mare... és la mare! Jo he estimat el futbol d’aquí. Oportunitats de marxar n’he tingut, tant de jugador com d’entrenador, però no he volgut marxar mai. Això si, amb La Cabra sempre he volgut quedar bé amb tothom, i anar per tots els camps fer cap mena de merders.

Tant futbol... què ens pots dir de la teva vida amorosa?

Ui! La vida amorosa... amb les novies, era com aquell cantant que va morir.. l’Elvis Presley. Les noies sempre m’han dit que tenia un caràcter molt maco, i entre això i la moto... Les duia amb moto a vegades. Més d’una se’m agafava en força a la cintura quan les duia, i... millor deixar-ho aquí! Llavors eren altres temps, també. Pensa que tinc unes cartes d’una noia que va morir, una noia que m’estimava molt a mi, i no se n’hi havia d’altres i, em va escriure una carta preciosa. Encara la guardo. Però el futbol sempre ha set el primer per a mi. I mira, de les noies no he disfrutat el què hagués volgut... n’hi havia, però sempre he disfrutat més el futbol.

I no has trobat a faltar no tenir fills?

Pensa que, quan portava la canalla la gent em deia “que macos aquests nanus, son teus?”, i això era molt maco. Clar vist ara... doncs si, però ara ja soc gran per aquests temes.

De què has treballat tot aquest temps, per cert?

Vaig fer de forner, i vaig treballar a Can Goula perquè el que treballava amb mi es va casar amb la de Can Goula. En Lluiset, que ara no esta massa bé, a qui tinc que visitar un d’aquests dies. Allà (Can Goula) vaig plegar l’any 78 i vaig començar amb 23 o 24 anys. Vaig treballar uns 21 anys allà. Llavors vaig formar un tallaret on encara hi tinc les maquines de fuster. Feia coses maques de fusta, casetes, carros... per una noia que les venia a Plaça. A més, al ser de pagès... totes les vacacions havia de treballar a casa amb la sega. 15 dies de vacances, quinze dies de segar. Ara, jo sempre he dit que treballar és sa. Així que cap problema.

...continuarà dimecres que ve...

D&D




dilluns, 13 de febrer de 2012

La Cabra 1 – Ripoll 3: Aixins què hem de fer?!

Partit igualat al municipal de la Cabra i nova derrota d’un equip que no aixeca cap. I és que tot i la igualtat durant els 90 minuts el partit es va decidir per la mala sort (sobretot en el segon gol) i per la incapacitat mental, física i sensorial del senyor àrbitre del partit. I és que es van reclamar 3 penals per mans a dintre l’àrea que el senyor en qüestió no va voler xiular, veure, discutir o plantejar-s’ho.

Per altra banda, val a dir que tampoc va ser un partit brillant dels cabrencs i que es va arribar en poques ocasions a l’àrea rival en un partit fred, amb vent i poques idees.

Per tant, una altra derrota al sarró i ja en van unes quantes. Descans la setmana vinent per l’acumulació de partits (o per no veure jugadors de futbol amb els ulls i les ungles pintades de senyoretes, un autèntic espectacle deplorable d’anys anteriors) i a lluitar de nou per sortir d’aquesta mala ratxa que ens guia cap als últims llocs de la classificació.

Després del partit, molt fred al bart de l’Enric i una simple cervesa de temps (el temps es mesura amb cerveses) i dissolució de la companyia del tercer temps més d’hora de l’habitual. No patiu que vindran altres temps…

Endavant les atxes!

dilluns, 6 de febrer de 2012

Roda 7 – La Cabra 2: Tarda nefasta de diumenge.

Doncs amb aquest resultat no es pot dir gaire res.

Com a molt recalcar que tot i la pallissa rebuda la Cabra va fer una molt digne primera part amb bones ocasions i amb un àrbitre que va perjudicar clarament els interessos de la Cabra, amb l’expulsió més que rigorosa d’en Calm i amb una falta inexistent que va suposar el primer gol dels rodencs.

Es va arribar a la mitja part amb un 2 a 1 en contra (després d’un gran gol d’en Martí) i amb ganes de remuntar a la segona. I tot i els esforços als primers minuts de la segona part amb un bon joc, ens van ferir de mort amb el 3 a 1 a pilota parada i amb el 4 a 1 just després de tenir una ocasió claríssima per ajustar el marcador i fer el 3 a 2.

A partir d’aquí ens van venir tots els mals, possessió llarguíssima del Roda que ens feia córrer fins a l’extenuació i pluja de gols de l’equip contrari fins a fer-nos un mambo. El segon gol nostre doncs només era testimonial.

Esperem que aquests últims resultats no minvin la moral d’un equip que no ha començat bé el 2012 i que puguem disputar els partits tal i com veníem fent a principi de temporada.

Després del partit, una petita comitiva va anar a refugiar-se del fred amb un bon pamtomàquet en un bar clàssic de l’altre banda del riu, el matxaquitos que feia alegrar una mica els jugadors gràcies a les seves alites de pollastre.

Sort i ànims a tota la comunitat cabrenca que passa per uns moments durs però que segur que aixecarem el cap amb les nostres ganes i alegria habituals.

Endavant les atxes!

dilluns, 16 de gener de 2012

La Cabra 0 –Vinyoles 2: La Cabra en hores baixes.

No corren bons temps per l’esplanada de Granollers de la Plana. I és que el nostre estimat estadi ha deixat de ser un feu inexpugnable per esdevenir una autèntica ganga pels equips que ens visiten. D’aquesta manera va aprofitar-se el Vinyoles de la innocència de la Cabra. Els va servir solament està ben posadets al camp per frenar les envestides poc eficaces de la Cabra i esperar a transformar les seves dues o tres ocasions per endur-se els 3 punts.

A vegades és així de simple, ja que el què es va veure el camp eren uns jugadors de la Cabra més dotats tècnicament i oferint un millor futbol durant molta estona de partit però sense l’arribada suficient a porteria (noves xarxes per cert, que de moment només estrenen els rivals) per endur-se el partit.

Conclusió final doncs: toc d’atenció per encarar el què queda de lliga amb les màximes garanties i a pensar en el següent partit diumenge vinent al complicat estadi de Montesquiu.

Al final del partit la cosa es va allargar al bart de l’Enric, i és que tot i la derrota hi ha coses que no canvien, com són els grans moments que ens brinda el nostre heroi local, delitant-nos amb les seves anècdotes recents com ara l’adquisició d’una màquina de arretratar per 130 euros i que no sabrà mai com funciona. Gràcies Enric

Endavant les atxes!

dilluns, 9 de gener de 2012

La Cabra 1- Sant Julià 4: Els torrons passen factura

Partit no gaire ben jugat per part de la Cabra tot i tenir possibilitats fins al final d’empatar el partit. I és que la Cabra va jugar el partit bastant endarrerit i va ajudar a que el Sant Julià pogués avançar línees i acostar-se a la nostra porteria tot i que amb ocasions no molt clares. Va ser així doncs, com en una falta molt ben picada per un jugador de l’altre equip van poder avançar-se abans de la mitja part.
Però la Cabra va sortir decidida a la segona part amb més alegria al joc i arribant amb perill a la porteria contrària fins aconseguir el gol de l’empat gràcies a un gol del reaparegut Gil Vall.
A partir d’aquí el partit podia decantar-se en qualsevol dels dos equips i va ser així com es va tornar a avançar el Sant Julià gràcies a un clar penal en la defensa d’una pilota penjada a pilota parada.
Passaven els minuts i la Cabra perdia forces per la falta de profunditat de banqueta i per les grans ingestes de menjar i beure de les festes de Nadal. I és que això si que ho tenim, podem afirmar categòricament que som uns fanàtics del canelons, uns apassionats dels escamarlans i uns admiradors del Déu Bacus, el Déu del vi.
Tot i així, varem tenir dues ocasions molt clares per empatar el partit, sobretot una de meva (Eloi) d’imperdonable.
Finalment, i ja al temps de descompte el Sant Julià va poder fer dos gols al contraatac.

Final del partit i sense gaires ganes de passar una estona al bart de l’Enric, ja que aquesta vegada la dutxa era d’aigua freda i va fer que molts jugadors anessin directe a casa. Tot i això, hem d’encarar el 2012 amb la màxima il·lusió possible per disputar tota la segona volta en plenes facultats.

Salut i endavant les atxes!