dimecres, 31 de març de 2010

Entrevista a... Nando Linares

“De sempre m’ha agradat la fotografia; la temporada passada vaig tirar fotos en un partit i en veure que tenia acceptació i es penjaven a la web, he continuat.”


Nom i cognoms: Fernando de Linares
Edat: 27
Població: Tona
Color preferit: Vermell
De quin equip ets: Cádiz, Zaragoza i F.C.Barcelona
Música preferida: Cap en especial
Plat per menjar: Entrecot
Beure preferit: Aigua
Una pel·lícula: The Legend of Bagger Vance
Una cançó: Hotel Califòrnia
Un Hobby: Futbol, Horseball, Slot…

1.-Quants anys portes a La Cabra?
Diria que es el tercer any.

2.-Havies jugat a altres equips de futbol?
Havia entrenat amb el Seva, fins que una lesió em va fer plegar.

3.-Com vas entrar a l’equip? Coneixies algú?
Coneixia amb en Jordi Noguer i em va dir que si tenia ganes podia anar a entrenar amb ell. Tot i que en aquell temps érem 5 entrenant i 4 sense fitxa.

4.-L’any passat, havies jugat amb l’equip en alguna ocasió, en quina posició vas jugar?
Sí, van ser 2 partits i de porter.

5.-Crec que no sempre has jugat en aquesta posició... oi?
No, de fet vaig jugar de porter de casualitat. Fa dues temporades no hi havia porter als entrenaments, i com que físicament no estava gaire fi li vaig dir en Noguer que ja ho faria jo. I així va començar la meva curta carrera sota els pals.

6.-Com és que no jugues aquest any?
Des del primer moment que vaig venir a La Cabra, la meva intenció només era entrenar, vull estar una mica en forma i passar-ho bé. A mes tinc problemes als dos genolls, així que val mes no forçar.

7.-Tot i així, vens a entrenar amb l’equip, oi?
Sí, la veritat es que m’ho passo molt bé i de pas faig esport. El cert es que hi ha un gran grup.

8.-Què és per a tu La Cabra? Coneixies la seva història?
La Cabra a part de ser un equip de futbol, és un grup d’amics que desfruiten practicant aquest esport. La història la conec una mica per sobre, allò que m’ha explicat en Noguer.

9.- I l'Enric, què representa per a tu?
Tot un personatge, que s’ha guanyat el respecte de tothom dedicant-se en cos i anima al futbol i en especial a La Cabra.

10.-T’has convertit en el fotògraf oficial de l’equip, com és això?
De sempre m’ha agradat la fotografia; la temporada passada vaig tirar fotos en un partit i en veure que tenia acceptació i es penjaven a la web, he continuat.

11.-També ets el fotògraf que fa possible “els cromos” de La Cabra (una de les sorpreses del bloc, d’aquest any, que ha causat furor). Com va sorgir la idea?
Un dia d’entrenament, en Dani em va dir que volia fer cromos de La Cabra. La idea em va agradar de seguida, i a partir de llavors vaig començar a tirat fotos individuals i no tan genèriques.


12.-Què s’ha de tenir en compte a l’hora de tirar una bona foto en un partit de futbol? No és gens senzill, pel què tinc entès.
Has de tenir clar quina foto vols fer, seguir la jugada i estar molt atent quan dispares. I sinó, tirar 10 fotos seguides i esperar que alguna quedi bé, jejeje!

13.-T’has trobat amb algun problema a l’hora de tirar fotos?
El joc de La Cabra és imprevisible per tothom, jeje ! (és broma que ningú s’ofengui). El problema més gran és que el meu equip fotogràfic es limitat i sinó fa un dia força clar no queden bé les fotos.

14.-Què és per a tu el futbol? Aspectes positius i negatius.
Un entreteniment ja sigui com a jugador o espectador. Com a positiu, un esport que pot fer un grup de companys com és el cas de La cabra, i negatiu el fanatisme que es crea al voltant seu.

15.-Tens algun jugador com a referent?
Mágico González, un jugador extraordinari que va jugar al Cádiz. Llàstima que sortia més de festa que no pas jugava a futbol.

16.-Què valores més en un equip de futbol?
El grup, que hi hagi bon ambient. Si això es té, la resta ve sol.

17.-Què penses de la situació del club els últims anys?
S’ha millorat molt, quan vaig començar érem 5 entrenant, i ara podem arribar a ser 25. A nivell esportiu també s’ha millorat tot i que falta que la gent s’ho acabi de creure.

18.-Treballes amb un dels entrenadors de l’equip, tinc entès. Com és la vostra relació?
Treballo amb en Jordi Noguer, tenim una relació molt bona. Gracies a ell estic en aquest gran equip.

19.-També practiques la hípica, ho dic bé?
Sí, des de fa un parell d’any jugo a Horseball. Un esport totalment diferent barreja equitació, basquet i rugby. Animo a tothom a veure un partit de la lliga catalana.

20.- Què hi tens a la tauleta de nit?
El despertador i una ampolla d’aigua.

21.-Sexe abans de jugar?
Sempre que es pugui.

Espai lliure de comentari:

Felicitar a tothom per la temporada que s’està fent. Si es segueix així, els bons resultats arribaran.



diumenge, 28 de març de 2010

EL SABER DEFINIR, GUANYA SEMPRE AL BON JOC


El partit d’ahir es presentava complicat, doncs La Cabra rebia a casa un equip com el Montesquiu. De tots és sabut la duresa i el “follonerisme” d’aquest equip (per dir-ho de manera suau). El partit d’ahir, no en va ser una accepció. Això sí, el Montesquiu va saber aprofitar molt millor les oportunitats de què va disposar, i es va endur els tres punts amb un contundent 2-4.

Resulta realment difícil jugar contra un equip que ja, en el minut dos del partit, protesta a l’àrbitre qualsevol falta xiulada en contra com si aquest li hagués assenyalat 2 penals inexistents en contra i expulsat 4 jugadors per tonteries. És així. Els jugadors del Montesquiu diran el què vulguin, però aquella tensió, aquella ràbia i aquell instint de “ens estan robant el partit”... només començar, era del tot desmesurat! I encara més, tenint en compte que, en el minut dos ja guanyaven 0-1 i havien disposat d’una jugada més per marcar el segon. Per tant, si es tenia el partit a favor... a què venia aquella ràbia? Sí, molts diran que era la tensió del partit, les ganes de guanyar, l’instint guanyador... tot el què vulgueu. Però no trobo normal que, quan un jugador de La Cabra rebia una falta al mig del camp, per darrere, tot volant pels aires... l’equip rival no sols qüestionés la decisió de si era falta, sinó que a més a més increpés el jugador que acabava de rebre la falta, encara a terra. Tot això i més, es va veure ahir. No se què en penseu vosaltres, però estem a tercera i estem practicant un esport, un joc. Sí, ja ho se, de ben segur nosaltres som l’equip més “mare” de tota tercera regional, sí. Segurament ens falta caràcter, força i més instint. Tot el què volgueu. Us diré una cosa però, quan veig equips com aquest que va venir ahir a “jugar” a futbol, em sento molt orgullós de la nostre mentalitat. S’ha de saber ser un equip senyor, fora i dins del camp. I el nostre, ho és.

En fi... amb tot això, m’he quedat sense espai per parlar de la primera part jeje. La Cabra intentava arribar, sense massa èxit a la portaria rival, tot i que hi arribava amb pilotes penjades i/o centrades des del córner. La nostre defensa, després del primer gol, també solucionava bé tota resposta per part de l’equip rival, i així es va arribar amb un gol en contra al descans.

Calia marcar aviat per evitar que el partit s’escapés, i La Cabra va sortir amb ganes a pel partit. Després d’algunes jugades i contraatacs, en un d’ells, Marc Rovira va encarar el porter rival. Va fer-li un barret amb tota regla, i va introduir amb ràbia el gol que simbolitzava l’empat al marcador. 1-1 i encara molts minuts per endur-se el partit. Per desgràcia, el Montesquiu també és un equip efectiu que sap aprofitar-se de les ocasions de què disposa (demostrant que si vol, sap jugar i que no li cal mostrar la seva pitjor cara, però en fi) i en pocs minuts, va marcar el segon i tercer gol. I no ens enganyem, el Montesquiu va guanyar el partit perquè va saber fer millor les coses del què nosaltres vàrem fer-ho. Si va ser més o menys “senyor” dins el camp, és un altre tema, vull que quedi ben clar. La resta de minuts, i ja cada equip portant a terme els canvis per servir de revulsius, La Cabra seguia atacant un i altre cop. Però ja ho sabem, a aquest equip li costa molt fer gols i per sols fer-ne un... necessita de 4 o 5 oportunitats clares. No obstant, en una falta una mica més lluny de la frontal de l’àrea, Marc Rovira va penjar una pilota a dins que, un defensa rival amb poca fortuna, va desviar la pilota que anava a mans del porter, fent pujar així el 2-3 que encara ens donava esperances. Però els minuts passaven i, en un contraatac en què l’àrbitre no va xiular el clar fora de joc rival, el Montesquiu va marcar el què seria ja definitiu 2-4. Així, tres punts més se’n anaven del nostre camp mentre tu et quedaves amb cara de tonto després d’haver-ho intentat tot i de totes les maneres possibles. Bé, de totes les maneres possibles no... la manera “follonera” (i ho dic amb orgull) no va amb nosaltres.

Arbitratge:

Correcte. Va intentar mantenir-se al marge de tot protagonisme i va xiular el millor que va saber, malgrat la pressió dels “holligans” del Montesquiu (entre els que incloc el seu entrenador, per descomptat), cosa que no és gens fàcil. Tenint en compte el rival i tot i la quantitat de faltes a favor que ens va xiular, també es va empassar d’altres molt clares... diguin el què diguin l’equip contrari. També és veritat que en el quart gol, no va estar atent i es va empassar el fora de joc claríssim. Però per la resta, felicitar-lo.

A FAVOR :)

-Es va saber remuntar en dues ocasions.

-No es va entrar en el joc (brut) dels rivals, i un i altre cop ens limitàvem a intentar jugar.

-En Marc Rovira està en ratxa, i quan marca... ho fa de 2 en 2!

-No hi va haver cap baralla dins i fora del terreny de joc, tal i com ens sol passar (i estic orgullós i molt, de poder dir-ho) a NOSALTRES, anem al camp on anem.

-Encara es pot fer un bon final de segona volta, ànims!

EN CONTRA :(

-El primer gol, en el primer minut... això no pot ser.

-El segon i tercer gol rival, ens va treure del partit.

-No pot ser que, només empatar, et marquin dos gols. S’ha de saber jugar millor en moments així.

Els jugadors del partit...

3 punts: Marc Rovira

2 punts: Eloi

1 punt: Dani



divendres, 26 de març de 2010

ELS CROMOS DE LA CABRA TEMPORADA 2009-2010

El cromo d'aquesta setmana és el de... Quim Ares! Un dels mítics de l'equip, després d'unes males temporades abscents per lesió i problemes musculars, torna quan més s'el necessita. Segur al darrere, amb potència i bona col·locació, segurament en veurem la seva millor versió en aquest sprint de final de temporada! Quim Ares!

dijous, 25 de març de 2010

Entrevista a... Adelaida Panadès

“La Cabra és capaç de deixar el marcador a zero amb el millor equip de la categoria, i perdre amb l’últim de la classificació. És un espectacle, sempre passa alguna cosa o altre.”

Nom i cognom: Adelaida Panadès Contreras

Edat: 25 anys

Població: Calldetenes

Numero camiseta: 18

Numero preferit: 11

De quin equip ets? Del Barça, jugo el Gurb i aficionada de La Cabra.

Música preferida: De tot tipus, però sobretot la música dels 80 i 90 (remember).

Plat per menjar: Escarxofes a la brasa amb salseta i magret d’ànec (no sóc gaire llepafils).

Beure preferit: Aigua, sóc molt sana.

Una películ·la: Philadelphia.

Una cançó: mmmm... buf, en tinc moltes, ara no se el nom.

Un hobby: El futbol, però tinc un bon record d’anys anteriors amb el món del motor, especialment el karting.

1- És el teu sisè any a la cabra, ho vius igual que el principi?

Nooo! Ho visc més que el principi. Un cop coneixes a la gent, l’ambient i l’essència de la cabra et canvia la manera de veure aquest equip i el sens com si en formessis part.

2- Coneixies la Cabra?

No, no la coneixia.

3- Com vas entrar com aficionada, coneixies algú?Je Je.

Vaig entrar com aficionada a La Cabra el mateix moment que en David (parella) va entrar com a jugador de La Cabra. També coneixia en Dani que des de ben petits anàvem a l’escola junts. I ara aquest any va entrar a jugar el meu germà.

4- Què és per tu La Cabra? Coneixies la seva història?

Per mi La Cabra és més que un equip de futbol. No, no coneixía la seva història, però ara parlant amb altres persones veig que hi ha moltes persones que conec que havien estat jugant o la coneixien, i sembla com si l’hagués conegut sempre.

4.- Quina opinió et mereix l’Enric?

Molt de respecte per tot el què ha fet i estar fent per La Cabra. L’Enric és l’ànima de La Cabra i ha transmès la seva essència a tota persona que hi ha passat.

5- Què és per tu el futbol? Aspectes positius i negatius.

Per mi el futbol és més que un esport, és l’excusa per fer exercici i poder estar durant un temps sense pensar en res més que disfrutar i passar-m’ho bé. Aspectes positius; les amistats que coneixes i el companyerisme. I negatiu, les persones que en un partit no van a jugar a futbol.

6- Quina diferencia hi ha entre el futbol Masculí i Femení?

Tot i sent el mateix esport, trobo que hi ha moltes diferències. Ara en aquesta temporada ja es juguen 45 min per part, però a nivell de banqueta encara es pot tornar entrar al camp encara que t’hagin canviat. D’altra banda, el joc és molt diferent, hi ha més igualtat quan es compara les categories més altes del femení amb la categories més inferiors del Masculí. La intensitat i sobre tot la força a l’hora de jugar. Destacar l’actitud de les jugadores, on trobo que hi ha molt més insults que al futbol masculí. I si volguéssiu saber més, només caldria preguntar a qualsevol entrenador d’un equip femení. Jo penso que d’aquí uns anys no es notaran tantes diferències, tot i que ja hi ha hagut una molt bona evolució del futbol femení.

7- Com veus l’evolució del futbol femení en els darrers anys?

Com ja he dit abans, hi ha hagut una evolució molt positiva. Només cal comparar la lliga de fa dos anys amb l’actual. Abans a Segona Catalana, quan jugaves un partit, t’havies de desplaçar molt per la zona de Barcelona en canvi, actualment, hi ha quasi un grup on la majoria d’equips són de la comarca. Cada vegada hi ha més clubs que tenen més d’un equip femení, però encara queda un llarg camí amb el futbol base femení.

8- Quan temps portes practicant el futbol?

Aquest any en farà 6, igual que en David, no se si és casualitat que comencéssim al mateix temps, però va coincidir que en David volia jugar a futbol i en Dani li va dir d’anar a La Cabra. Jo per la meva part sempre jugava a futbol a l’escola però mai havia jugat en un equip. Una amiga, la Judit, em va dir que ella havia començat a jugar amb el Remei i m’hi vaig apuntar.

9- Amb quins equips has jugat a part del Gurb?

Vaig començar jugant amb el Remei. Després, quan el Vic i el Remei es van fusionar vaig passar a ser del Vic amb el primer equip del femení, i ara fa tres anys que estic amb el Gurb.

10- Tens algun jugador com a referent?

En Guardiola. Ara és molt fàcil dir-ho, però sempre m’ha agradat de ben petita, quan tothom li agradava l’Stoichkov, a mi m’agradava ell.

11- Com es porta jugar amb el Gurb i ser soci de La Cabra?

Bé… també soc sòcia del Gurb. Es porta bé, jo ho tinc molt clar; sóc del femení del Gurb però quan parlem de 3era regional sóc 100% de La Cabra.

12- Què valores més en un equip de futbol?

Que sigui un equip, amb tot el què comporta.

13- Què penses de la situació actual de La Cabra a la classificació?

Que es mereixerien estar a unes posicions més amunt i que la temporada que bé s’haurien de poder lluitar per les primeres posicions.

14- Com veus aquesta final de temporada?

Si les lesions no afecten, pot anar millor que la final de la primera volta ja que us coneixeu millor.

15- Tema entrenadors, com els veus? I jugadors?

Molt bé (en els dos casos), si tots segueixen amb aquestes ganes, La Cabra donarà més d’una sorpresa.

16- Com a seguidora més fidel, com veus l’equip d’aquest any en comparació de temporades anteriors?

És més equip, estan més compenetrats, es juga més a futbol. S’ha fet un salt qualitatiu molt important i els jugadors s’estan creient més el seu joc.

17- En David et ve a veure tant sovint com tu fas amb ell?

A veure, deixa’m pensar….. aquesta temporada… mmm, no m’ha vingut a veure ni un partit!!!!. Suposo que es la rivalitat del dos equips del municipi. Ja mi he acostumat, però això no vol dir que no m’agradaria que vingués.

18- Com és en David dins i fora del camp, canvia molt?

No gaire, s’emprenya com ho fa el camp quan no li surten les coses, i sí, també es fa mal fora del camp, a la feina, a casa arreglant alguna cosa, quant juga el billar, etc...

19- Com es porta que en David estigui tant involucrat amb l’equip?

Bé, com que a mi també m’agrada ser-hi, no molesta. Suposo que si no estigués també en el món del futbol i no m’agradés, seria diferent.

20- Com és la teva relació amb els jugadors de La Cabra , ja que alguna vegada has hagut de fer d’ajudant del mister?

Per part meva penso que es molt bona, sempre m’ha agradat ajudar, parlar amb ells quan estic a la banqueta, fer canvi d’opinions i sobretot passar una bona estona rient amb ells.

21- Tens alguna explicació per les múltiples i variades lesions d’en David?

Explicació? Buf… si ho sabeu vosaltres digueu-m’ho!!!. Conyes a part, penso que la negativitat amb alguns moments fa que passin les coses. Si fos més positiu i no s’enfosqués quan falla, o no s’emprenyés tant amb ell mateix, les lesions serien menors.

22- Com es veu un partit de La Cabra des de fora del camp?

Assentada, jeje. Excepte quan l’àrbitre et treu fora de la banqueta. És molt imprevisible. La Cabra és capaç de deixar el marcador a zero amb el millor equip de la categoria, i perdre amb l’últim de la classificació. És un espectacle, sempre passa alguna cosa o altre.

23- Com valores el bloc? Canviaries o afegiries alguna cosa?

És una gran feina i és molt positiu per l’equip alhora de crear més companyarisme. Bona feina d’en Dani amb el bloc i bona feina del marketing d’en David. Més que oferir, proposo realitzar entrevistes a antics jugadors de La Cabra per a poder així saber més de la història d’aquest club.

24- Què i tens a la tauleta de nit?

El carregador del mòbil, una caixa per posar les meves cosetes, un ninot d’en Nevat, el mòbil quan vaig a dormir i algun llibre que mai m’acabo de llegir.

- Espai lliure de comentaris:

Nois, sou bons, però no us ho acabeu de creure. Noguer no t’enfadis tant (i vigila amb les ampolles d’aigua i les pilotes). VISCA LA CABRA!!