Demà partit importantíssim a l'estadi de La Cabra!! La Cabra - Cantonigròs!!! Us hi esperem a tots i a totes, per afrontar aquest partit, aconseguir la victòria i apropar-nos més així al nostre objectiu de participar a la Copa Primavera! Veniu a animar-nos, us hi esperem!
Dia i hora: Dissabte, 17:15 Lloc: Estadi de La Cabra
P.D: Demà esperem tenir la visita d'uns aficionats d'un bar de Barcelona, així que més que mai, a donar-ho tot companys! Benviguts!!
“Per a mi La Cabra és part de la meva vida, des de que tinc consciència, és un club que sempre ha estat lligat a mi. Si que conec la història i per mi és molt gran que encara estigui així de viva.”
Nom i cognoms: Gil Vall Saborit
Edat: 31 anys
Població: Sant Pere de Ribes (Garraf)
Número camiseta: 10
Número preferit: 13
Color preferit: Blau
De quin equip ets: Del Barça i de La Cabra
Música preferida: M'agrada la música catalana com l'Adrià Puntí, en Quimi Portet, La Troba kung-fu... també m'agrada el reggae i en Manu Chao.
Plat per menjar: Els cargols a la llauna i el marisc
Beure preferit: La birra i el bon vi
Una pel·lícula: Snatch, cerdos i diamantes
Una cançó: L'home que volia ser ocell
Un Hobby: Futbol
1.- Quants anys vas jugar a La Cabra, en quins altres equips has jugat?
No ho recordo ben bé; vaig entrar amb 16 anys i hi vaig estar fins als 27, el què passa que entremig vaig anar al Manlleu un any i també em vaig lesionar i vaig estar un temps parat. I de petit sempre havia jugat al Vic.
2.- Ets conscient de que ets part de la història viva del club?
Home conscient no, però penso que entre tots hem fet i esteu fent història de La Cabra.
3.-Com vas entrar a l’equip? Coneixies algú?
Vaig plegar del Vic de juvenil i vaig anar a La Cabra a veure si m’hi volien. Era l`any que havien pujat de categoria i em van dir que sí. Jo La Cabra la conec de petit, perquè el meu pare hi jugava i l'anava a veure. Tots els diumenges que podíem anàvem a La Cabra.
4.-En quina posició jugaves? En quina t’agradava jugar?
He jugat una mica de tot però principalment de davanter. M`agradava molt jugar de mitja punta.
5.-Sempre has jugat en aquesta posició?
Quasi sempre he jugat de davanter.
6.-Què creus que necessita un bon davanter com tu?
Això de bo és relatiu, però crec que has de ser ràpid i quan estàs davant del porter no posar-te nerviós.
7.-Recordes algun gol o jugada (de les que has fet) en especial?
Recordo el primer gol que vaig fer. Era un partit contra el Sant Hipòlit, vaig fer els dos gols i vam guanyar 2 a 1; el vaig fer amb el cap i no sé si n’he fet gaires més amb el cap.
8.-Què és per a tu La Cabra? Coneixies la seva història?
Per mi La Cabra és part de la meva vida, des de que tinc consciència, és un club que sempre ha estat lligat a mi. Si que conec la història i per mi és molt gran que encara estigui així de viva.
9.-Tinc entès (i ho recordo bé, perquè vaig poder jugar amb tu uns anys) que ets un golejador nat. Què en penses tu?
No sé si un golejador nat però solia fer bastants gols.
10.- També vas jugar amb en Noguer, què ens pots dir d’ell com a jugador, ara que és entrenador?
Era un molt bon defensa i millor tenir-lo el teu equip que no de rival i també un gran company.
11.-Ja de ben petit, vas jugar a La Cabra... i et vas convertir en el davanter/golejador. Què ens pots explicar d’això? En una temporada, quants gols podies marcar... més o menys?
Vaig tenir la sort de jugar el 1er any a segona regional i hi havia un equipàs amb els germans Saborit, Charli, Terri, Padrós, Jordà, Pepe, Canals, Barniol, Mas... i m´ho van posar molt fàcil jugar amb ells. Podia fer entre 20 i 30 gols per temporada.
12.-Perquè vas deixar de jugar a La Cabra?
Perquè érem una pinya i una colla d`amics amb en Vilaró ,Teulats, Morera, Carles Roca, els Tió, Noguer, .. i alguns van plegar. Llavors vaig conèixer a la meva parella i vaig marxar a viure a fora i se’m feia difícil venir a jugar cada setmana.
13.-Què és per a tu el futbol? Aspectes positius i negatius.
Per mi el futbol es art, només has de mirar el Barça. I negatius, a vegades la violència.
14.-Tens algun jugador com a referent?
M’havia agradat molt de petit en Van Basten i en Romario.
15.-Què valores més en un equip de futbol?
La pinya del vestidor si tothom va a una, la cosa anirà bé.
16.-Què penses de la situació actual del club a la classificació? Ens segueixes, encara?
S’ha fet molts canvis des que jo vaig plegar, però penso que és positiva la situació i de mica en mica aneu tirant endavant. Us segueixo però no tant com abans.
17.-Tema entrenadors... com era l’Enric d’entrenador?
Per mi l`Enric és el millor. Abans del partit t’explicava les seves batalletes i et feia sortir a jugar content, que això pocs entrenadors ho tenen i particularment confiava molt en mi i espero haver-lo respòs.
18.-I com a personatge? Què ens pots explicar de l’Enric?
L`Enric és tot un personatge i quasi tothom el coneix. Des de petit que el conec quan anàvem amb el meu pare a la Casanova del Grau a veure els partits del Barça, com que abans en feien un al mes per la tele... jajaja. I m’ho passava molt bé amb ell, per a mi és molt gran.
19.-Tenies manies a l’hora de jugar?
No
20.-Un camp bo per jugar-hi?
Cantoni, Rupit, Riuprimer, La Gleva... però el millor el de La Cabra!!!
21.-Vas patir alguna lesió important al llarg de la teva carrera?
Em vaig trencar els lligaments creuats del genoll i vaig anar fent, però mai més vaig ser el mateix.
22.-Alguna anècdota divertida de quan jugaves?
Me’n recordo d’en Selles, sempre a darrere la porteria del porter rival empipant-lo; un altre personatge.
23.-Com valores el bloc? Canviaries o afegiries alguna cosa?
Jo crec que us esteu currant molt tot això i es d`admirar, endavant!
24.-Encara hi jugues a futbol, d’alguna manera?
Sí, amb una taula de tant en tant que es diu futbolí jaja.
Després d’un partit de córrer i suar molt, La Cabra torna de casa del Borgonyà amb un punt més al empatar 2-2. Un empat importantíssim doncs l’equip notava ja l’alè del Borgonyà a la classificació i, d’aquesta manera, en segueix mantenint les distàncies. També, es suma així el tercer partit consecutiu sense perdre.
Quan avui s’ha arribat al camp del Borgonyà, queia un aiguat al camp que feia preveure el pitjor. Minuts després, ha parat i ha sortit el Sol. I a passar calor! Però millor, perquè així s’ha pogut disfrutar d’un bon partit de futbol en una tarda de diumenge en un camp tant cuidat com aquest. Els dos equips han sortit amb ganes i amb la intenció d’aconseguir els 3 punts, però en els primers minuts La Cabra semblava trobar-se més còmode i disposava de la pilota i bona col·locació. A ran d’això, al quart de joc, en Marc Agramunt ha penjat una pilota al cap d’en Raúl que, amb un bon remat ajustat al pal, ha fet pujar al 0-1 al marcador. Novetat; el nostre equip marcava primer! Per desgràcia, el què ja no és novetat, és que pocs minuts després l’equip local feia el gol de l’empat també a remat de cap del seu davanter (de fet, han semblat remats calcats). La coneguda com a “pajara” momentània feia acte de presència i, per desgràcia nostre, també suposava el segon gol del Borgonyà. La Cabra no es notava gens còmode i perdia pilotes tontes, fallava passades fàcils i no aconseguia obrir pilotes a les bandes. Per sort, en els darrers 10 minuts finals, ha semblat que recuperava el to i aconseguia pressionar més amunt provocant més d’una jugada i remat de perill amb centrades o en fores de banda. Mitja part, i un marcador poc favorable però no prou definitiu per abaixar els braços. A més, per sort, La Cabra no és un equip dels que abaixi els braços.
Es disposava de pocs canvis (només 2, i en David venia d’una lesió i no estava per disputar masses minuts) i les mides del camp, juntament amb la calor, de ben segur passarien factura en aquesta segona part. Per tant, calia intentar remuntar el marcador fos com fos! La Cabra empenyia i empenyia, i en una bona pilota penjada a la frontal de l’àrea amb un bon cop de cap d’en Sergi, en Miqui feia una mitja voleia per sobre del porter que poc podia fer amb la seva sortida en falç. La Cabra empatava així el partit 2-2. Encara quedaven molts minuts per endavant, i calia anar a per el tercer. Cosa que s’ha fet de la millor manera que ho sap fer el nostre equip; amb ràpids i bons contraatacs. Per desgràcia, cap d’aquests contraatacs acabava bé, i o bé era tallada l’última passada o la pilota sortia desviada a fora. Per contra, el Borgonyà apretava molt més que abans, i un i altre cop arribaven amb perill a la nostra àrea que, ben col·locada aconseguia tallar l’última passada de gol o centrada amb perill. Els canvis feien acte de presència, i era d’agraïr, doncs les forces ja donaven per poc més. Els darrers minuts, i en un joc boig de contraatacs d’un i altre equip, el partit corria perill de decantar-se més pels locals que pels visitants. Per sort, l’àrbitre xiulava el final del partit i ambdós equips marxaven prou satisfets amb la idea de que no havien perdut dos punts, sinó que n’havien guanyat un. Cosa prou important a aquestes alçades de temporada.
Arbitratge:
En Morera. En podríem dir mil coses... però llavors no hi hauria espai per la crònica del partit i tampoc en vull fer massa sang. En la seva línia; va a la seva bola i li importa tres “pitus” què estigui passant al partit. A més, té la mania de no voler treure targetes (n’hi ha que tenen la mà fluixa... i ell, és l’altre cara de la moneda) i clar... els partits es poden embrutar de mala manera. No ha estat el cas, perquè els dos equips no son de buscar merders.
A FAVOR :)
-Tercer partit sense perdre i puntuant.
-En un partit boig i de desgast com aquest, era importantíssim no rebre un gol en els minuts finals.
-Es mantenen les distàncies amb el Borgonyà en la classificació, detall important si es vol quedar entre els 10 primers i poder jugar així la desitjada (crec jo) Copa Primavera.
EN CONTRA :(
-Dues “empanades” nostres ens ha costat 2 gols, i això no pot ser.
-Hi ha hagut moments de la segona part en què es podia haver rebut un tercer gol i haver perdut així el partit.
-El desgast físic s’ha notat, i al no tenir canvis, s’ha patit més del compte.
Ahir va tenir lloc al camp de La Cabra el derbi (per nosaltres) de la plana; La Cabra – Gurb. Malgrat la distància entre un i altre a la classificació, el partit no va poder ser més igualat, i així ho va reflectir el resultat final d’empat a 1. No obstant, el resultat va tenir un gust agredolç... pels dos equips; La Cabra va deixar-se empatar a pocs minuts del final, i el Gurb necessitava la victòria per no despenjar-se definitivament dels primers llocs.
Ahir no sols hi havia el derbi del Espanyol – Barça, també hi havia el derbi de la plana; La Cabra – Gurb. Aquest derbi fa anys que es juga, molts més dels que els jugadors actuals més antics recordem, i per això cal aclarir una cosa. Tal i com ens va dir el nostre entrenador, La Cabra sempre vol guanyar aquest derbi. I no pas per fotre o “putejar” la gran lliga que està fent el Gurb aquest any. No. La Cabra volia guanyar i posar en problemes al Gurb, de la mateixa manera que va intentar guanyar i posar en problemes al Roda o al Santperenca, o qualsevol altre equip que hagi passat aquest any pel nostre camp. De fet, si ens remuntem a anys enrere, l’equip a batre era sempre La Cabra. El Gurb sempre estava per sota nostre i a ells sí sols els hi quedava guanyar-nos per maquillar la seva temporada. Això ha canviat fa un parell d’anys, també és veritat. Dit això, anem pel partit.
La primera part va ser molt disputada, per sorpresa dels visitants. El camp presentava un bon ambient i hi havia més gent de l’habitual per presenciar aquest derbi. El Gurb va sortir amb la intenció de tenir la pilota i el control del partit, i esperar les seves ocasions per marcar. La Cabra, per contra, va sortir amb la intenció de pressionar molt amunt i no deixar espais, sabent que l’equip rival té un bon toc de pilota i materialitza totes les ocasions de què disposa. Pocs esperaven un partit tant travat i encallat, i alhora tant seriós de La Cabra. L’Equip rival no estava còmode, i en la primera part, només va disposar d’una ocasió clara per marcar al haver superat una sortida en falç del nostre porter,i alguna que altre pilota penjada des d’un lateral. El nostre equip, n’havia disputat de més. Una molt clara d’en Marc Rovira que va sortir pel costat de la porteria, algun xut llunyà i centrades des de la banda. El ritme de partit, era baix i els minuts passaven poc a poc... i els dos equips es mostraven cautelosos vers el rival. Així es va arribar a la mitja part.
La segona part va començar amb La Cabra una mica més enxufada que el Gurb, i així es va demostrar amb més d’una falta en què l’àrbitre no va saber treure targetes i xiular faltes que no eren. La Cabra també movia ràpida la pilota, i en una pilota recuperada al mig del camp, Dani deixava en safata a Marc Rovira una pilota fins quedar sol davant del porter. Marc, amb un canvi de peu de la pilota, deixava assentat el porter que es veia obligat a atropellar-lo per evitar el gol. Penal. El més sorprenent però, és que l’àrbitre no considerava l’acció de targeta vermella perquè (segons ell) la pilota anava en direcció a fora al córner. Benvolgut col·legiat; el nostre davanter s’havia driblat el porter (l’últim home!) per llavors només haver d’empènyer la pilota al fons de la xarxa. I si la pilota anava en direcció al córner, era perquè no era un xut... era un autopasse per driblar i llavors xutar! En fi, el què hagués suposat deixar el Gurb amb molts minuts amb un home menys, es va quedar en un penal que, això sí, el nostre capità Tió va saber convertir en gol amb un xut ajustat al pal. Amb la conseqüent dedicatòria a la seva dona que està en estat de bona esperança (m’agrada aquesta expressió, què passa). A partir de llavors, els minuts van passar molt i molt a poc a poc per els cabrencs. Un i altre cop, s’intentava perdre temps tant com es pogués mitjançant sacs de porteria, canvis (alhora també per donar aire fresc a l’equip, força desgastat) i sobretot aguantar i aguantar l’atac de l’equip rival. L’àrbitre no ajudava tampoc, i faltes clares no les xiulava, mentre que el jugador amb el número 8 del Gurb (que havia entrat aquesta segona part) semblava estar allà sols per buscar merder i repartir. I els minuts no passaven. La Cabra, resignada amb el resultat, aguantava al darrere, mentre que el Gurb es veia obligat a anar a per l’empat com a mínim. El Gurb és un gran equip, i ahir ho va demostrar sabent tocar i moure la pilota, i un i altre cop posava en problemes la nostra defensa i el nostre porter. No obstant, en una falta dubtosa a prop de la banda i al mig camp, l’àrbitre no va veure (o no va saber veure, perquè tots els de la banda li ho recriminaven) que el jugador del Gurb va avançar força metres la pilota per penjar-la dins l’àrea. Aquesta pilota penjada, va acabar al cap d’un jugador del seu equip que va marcar així el gol de l’empat. Sí, segurament és una tonteria tot això de sacar uns metres més endavant o no... però aquesta tonteria ens va costar el gol de l’empat, senyor àrbitre. En fi. Pocs minuts quedaven ja pel final del partit i, malgrat el temps de descompte, es va arribar al final. Ambdós equips sortien amb el cap baix; a cap dels dos semblava agradar-li el resultat; La Cabra havia deixat perdre 2 punts als darrers minuts, i el Gurb deixava anar el tren dels dos primers de la lliga.
Al meu parer, en la primera part es va merèixer guanyar La Cabra, mentre que en la segona, el Gurb va atacar i atacar i també es va merèixer els 3 punts. D’aquí que l’empat, vist ara en fred, em sembli un resultat just.
Arbitratge:
Nefast i molt dolent tant per un equip com per l’altre. Li va faltar treure més d’una targeta, i les que treia les treia malament. Per a mi, el cas més flagrant el del penal; un jugador que encara porteria sol, es dribla el porter i aquest se’l emporta per davant no sols és penal sinó també expulsió claríssima. A saber què hagués pogut passar amb tants minuts per davant i un jugador menys. Per a mi, no va estar a l’alçada, em sap greu.
A FAVOR :)
-Malgrat tot... un bon resultat contra un equip dels que està a dalt.
-Una primera part molt seria; l’equip pressionava i no deixava a el Gurb fer el seu joc d’una manera còmode.
-Es va deixar l’orgull cabrenc força amunt!
EN CONTRA :)
-Malgrat tot... el resultat; ja es tenien els 3 punts a la mà!!
-El desgast de la primera part es va veure reflectit en la segona; l’equip estava cansat i només estava per aguantar i aguantar i aguantar. El gol rival es veia venir...
