PLÀ D´ENTRENAMENTS DURANT LES FESTES

Bones a tothom!
Us adjunto aquí mateix els dies que hi haurà entrenament en aquestes festes (i algun que altre partit amistós). En especial jugadors, anoteu les dates:

·Dimarts 22 (entrenament normal)
·Dimarts 29 (amistós a Gurb contra el Sant Julià)
·Dijous 7 de Gener (entrenament normal)

QUI PERDONA... HO ACABA PAGANT

Ahir dissabte La Cabra va perdre 1-0 contra el Cantonigròs. Els cabrencs van disposar de moltes ocasions a la primera part per avançar-se al marcador, desaprofitant-les totes. Per contra, el Cantoni va materialitzar l’ocasió que va tenir. 1-0 i cap a casa amb el cap cot.

Encara tocava el Sol al camp del Cantoni quan va començar la primera part i, tot i així, ja fotia una rasca i un fred que Déu ni do. I a les 5 començava el partit del Barça... Tot i això, els dos equips sortien abrigats i disposats a guanyar el partit. I així ho va demostrar La Cabra. Aquesta primera part, llevat de dos o tres contraatacs amb poc perill, el Cantonigròs es va quedar a la seva pròpia meitat de camp aguantant els atacs dels nostres. Un i altre cop, però, no s’encertava a ficar la piloteta entre els tres pals... i es desaprofitava tant córners, com robades de pilota i faltes a la frontal de l’àrea (d’aquelles faltes que si te les fan en contra... tu ja veus el gol). A més a més, l’àrbitre no estava gens fi i en dues ocasions claríssimes en què un jugador nostre encarava la porteria contrària sol, ell xiulava fora de joc. Els dos, inexistents. Així i tot, La Cabra movia bé la pilota, jugava d’una banda a l’altre i es penjava bé la pilota dins l’olla. Tot això feia preveure que tard o d’hora arribaria el gol... però s’estava perdonant massa.

La segona part, per contra, va ser del Cantoni. L’equip de casa també volia els tres punts i veient com La Cabra desaprofitava les seves ocasions un cop rere l’altre, van decidir atacar. I així ho van fer. En una entrada per la banda, el nostre lateral va fer caure a un jugador local dins l’àrea. Semblava un penal clar, i poca gent va contradir la decisió arbitral. El jugador del Cantoni va enganyar el porter i la pilota va entrar a ran del pal esquerra. 1-0 però encara amb molta part per endavant. En mica en mica, també es van anar fent canvis i semblava que La Cabra intentaria almenys igualar el marcador però... no ens enganyem, no s’arribava amb prou claredat, i quan sí s’arribava... no era amb prou perill. Els minuts passaven ràpid i el partit, completament trencat amb atacs i contraatacs d’un i altre equip, ja estava arribant a la seva fi. La Cabra, en aquells darrers minuts, si va disposar de pilotes penjades, córners i alguna que altre rematada... en l’última d’elles, el porter local va fer una molt bona parada evitant així l’empat. I així es va arribar al final del partit, i no sols el resultat era dolent, la imatge donada... tant bona a la primera part, va quedar tapada per la de la segona, i a més a més dos jugadors de l’equip es van lesionar... en fi, un partit d’aquells en què veus que el teu pitjor rival no és el contrari, sinó tu mateix. Per últim, felicitar el Cantoni que va saber jugar el seu partit en tot moment i felicitar a la seva crònica setmanal... nosaltres en som uns fans.

Arbitratge:

Dolent. El pobre home no sabia ben bé ni on era... i pitava no sols d’oïda (segons el què sentia) sinó que quan ho feia era amb poca autoritat. No veia quan la pilota sortia per fora de banda, els fores de joc ja ni diem... i quan se li recriminava demanava “perdó” allà mateix. Al final feia una mica de pena i tot ficar-se amb ell... no ho se. Potser s’hauria de plantejar si això és lo seu o no... no perquè ho fagi malament (ho fan la majoria) sinó perquè no se’l veia gens còmode arbitrant. En fi.

A FAVOR :)

-Es va disposar de força ocasions en la primera part.

-Es va tenir força la pilota.

-Als darrers minuts es va intentar tot per capgirar el marcador.

-El sopar de Junta directiva, staff tècnic i jugadors. Memorable!

EN CONTRA :)

-No es va marcar, i si no marques... no pots guanyar.

-Va faltar sang als metres finals i també puteria. Som unes mares.

Els jugadors del partit son...

3 punts: Pedro

2 punts: Edu

1 punt: Tió

ELS CROMOS DE LA CABRA TEMPORADA 2009-2010

Avui el cromo d'en Pep Erra! El nostre extrem esquerre. Ell és bo tant amb l'esquerra, com amb la de la dreta (desconeixem si també la del mig... segur que també!) i tant pot xutar, com centrar, com driblar... i encara té forces per tornar a defensar! Company dins i fora del camp, és nota que va per integrador social... jeje.

Entrevista a... Dani Solerdelcoll

“El millor de tot? Quan guanyes un partit difícil i veus les cares de felicitat dels teus companys, i el crit a dins vestuari... ja només per això, val la pena tota la resta”

Nom i cognoms: Dani Solerdelcoll Soldado

Edat: 25
Població: Sóc un ciutadà del món
Número camiseta: 11
Número preferit: mmm... l’11 mateix
Color preferit: el blau, com no
De quin equip ets: del Barça
Música preferida: Els Bee Gees
Plat per menjar: buff, n’hi ha tants... canalons, mateix
Beure preferit: El Sant Pere Pescador (un combinat especial)
Una pel·lícula: Forrest Gump
Una cançó: Yellow, de Coldplay
Un Hobby: Dibuixar, llegir, escriure, el bloc...

1.- Quants anys portes a La Cabra?

Aquest serà el meu 5è any a l’equip (o el 6è, ja? Passa molt ràpid el temps...)

2.-Havies jugat a altres equips de futbol?

Sí, a l’O.A.R. Vic, dels 14 als 18, més o menys.

3.-Com vas entrar a l’equip? Coneixies algú?

Amb el tema de la universitat havia deixat de jugar a futbol. Un dia, en Ricard (ex-jugador de l’equip) em va proposar d’entrar a l’equip. En tenia ganes i no m’ho vaig pensar massa. I així vaig tornar a agafar les botes!

4.-En quina posició jugues? En quina t’agradaria jugar?

Jugo d’extrem o mig dret, un lloc que m’agrada doncs puc fer de davanter o de defensa segons la jugada. A mi ja m’està bé aquest lloc, tot i que també m’agrada jugar de davanter.

5.-Sempre has jugat en aquesta posició?

Doncs no. De davanter, de mig, de lateral... tot i que tinc tendència a pujar a l’atac, així que... em sento més còmode de mig endavant.

6.-No et canses molt corrent tota l’estona per la banda?

Jajaja la veritat és que cansa i molt, doncs tant bon punt arribes a línia de fons rival per centrar, com has de baixar a defensar fins el teu propi córner. Però m’agrada jugar a la banda, ja et dic.

7.-Recordes algun gol dels que has fet en especial?

En especial... en tinc alguns de preferits, com no. Recordo el de córner directe contra el Corcó, l’any passat. O el del Gurb de fa uns anys, o el de fa uns partits contra el Roda de ter. També recordo en especial molts que he fallat... i algun que altre pal....

8.-Què és per a tu La Cabra? Coneixies la seva història?

Per a mi és un club molt especial. Un club on s’hi respira germanor, bon rotllo i gens de pressió. Reconec que era un club desconegut per a mi abans d’arribar-hi, però ara mateix no marxaria a cap altre equip, d’això n’estic segur. I espero penjar les botes aquí, i tant que sí. La seva història l’he anat coneixent... com no, de mans de la gent del club i de l’Enric, com no!

9.- I l'Enric, què representa per a tu?

Primer de tot, és un mite vivent. Un mite de l’esport osonenc en totes les de la llei. Soc dels pocs que encara el va poder disfrutar com a entrenador i és tot un honor conèixer una persona que ha dedicat tota la seva vida a un esport; el futbol. I a un club; La Cabra.

10.-Recordes algun moment en especial (jugant, dins o fora sopant, etc...) amb La Cabra?

Recordo molts bons moments, la veritat. I aquests bons moments sempre han pesat molt més que els dolents (centrats sobretot en els mals resultats dels darrers anys). El millor de tot? Quan guanyes un partit difícil i veus les cares de felicitat dels teus companys i el crit a dins vestuari... ja només per això, val la pena tota la resta no tant bona.

11.-I algun mal moment?

Les lesions. No només les meves, sinó algunes dels meus companys, que si bé no les pateixes en pròpia persona, tampoc agrada en altres doncs ells també posen il·lusió en poder jugar cada partit... i una lesió comporta un temps de repòs allunyat de tot tarreny de joc. Un fàstic.

12.-Què és per a tu el futbol? Aspectes positius i negatius.

Per mi és un esport d’equip on tots lluiten, juguen i disfruten per aconseguir un objectiu; guanyar. També és una manera de desconectar de la feina, del cada dia i de la rutina. També és important la competitivitat i saber que no només és un esport; també son sentiments d’una afició, d’uns entrenadors i d’uns jugadors.

13.-El tema lesions... com estàs?

A finals de la temporada anterior em vaig lesionar tot sol del genoll. Em vaig perdre els 6 o 7 partits últims (potser més i tot). Ho vaig passar malament, no m’agrada veure els partits des de fora. Per mala sort, això és el què faig ara doncs em vaig torçar el turmell fa unes setmanes de la manera més tonta... però m’estic recuperant!

14.-Ets dels veterans de l’equip, com et sents?

Orgullós de ser, almenys una mica, part de la història d’aquest petit gran club. Quan sigui un avi, recordaré tots aquests anys de futbol amb un somriure a la cara.

15.-Tens algun jugador com a referent?

De petit era en Hristo Stoichkov. Ara mateix, se’m cau la baba veient en Xavi i l’Iniesta. També en Gudjohnsen... un jugador incropès (tenia més futbol del què semblava a les botes!).

16.-Què valores més en un equip de futbol?

El bon ambient, sense cap mena de dubte.

17.-Què penses de la situació del club els últims anys?

Era una situació molt delicada. No crec exagerar gens al dir que, fa 2 temporades, l’equip de La Cabra casi desapareix. Ja sigui pels mals resultats o per la falta de jugadors, la situació va ser molt complicada. Malgrat tot i gracies a la gent que es va quedar i la gent que ha entrat de nou, aquest club segueix (per ara) endavant i amb força. I els mals resultats, al final, son el de menys. Tot i que guanyar de tant en tant s’agraeix la veritat...

18.-Quina penses que és la causa de les millores en els resultats d’ara?

Doncs ha entrat gent nova, amb moltes ganes. També els entrenaments han millorat i la implicació segueix sent màxima. Era qüestió de temps que l’esforç donés el seu fruit.

19.-Ets un dels creadors del bloc. Què ens en pots explicar? D’on va sorgir la idea?

Doncs... que va sorgir a l’inici de la temporada anterior. Veníem d’unes males temporades en què l’equip casi desapareix i al plantejar el nou any, volíem millorar la implicació de tothom i donar més ressò a l’equip a nivell comarcal. Juntament amb en David, i en Toni més tard, vàrem fer possible aquest bloc del què ens sentim molt orgullosos.

20.-Tens manies alhora de jugar? Segueixes algun ritual?

La veritat és que no tinc manies. Bé, de fet sí, en tinc una! Mirar al cel abans de començar el partit a veure si veig algun ocell... si en veig algun, o dos, tinc la sensació que la cosa anirà bé. Pot semblar una burrada... però ho és.

21.-Digues un bon company de l’equip.

En podria dir molts... de fet te’ls podria dir tots. Em sento molt bé en aquest equip.

22.-Un camp per jugar?

Sense cap mena de dubte, el de La Cabra. És un camp molt especial i malgrat ser de sorra, li agafes carinyu...

23.-Tens alguna cosa en contra dels àrbitres?

Ho dius per les cròniques sagnants, oi? Doncs... jo normalment no, però ells sí que sembla que ho tinguin amb el nostre club... o això sembla en molts partits. Però també hi ha àrbitres bons. Malgrat em pesi, al final del partit els hi acabo donant la mà a tots...

24.-Digues una virtut i un defecte teu al camp.

Virtut? Sempre busco un company per passar-li. Defecte? Sempre busco un company per passar-li, encara que estigui davant del porter completament sol. Per això el mister sempre em diu que me la jugui més, clar...

25.-Et veus involucrat en el món futbolístic molts anys més?

Això mai se sap! Després de la lesió de finals de l’any passat, em vaig plantejar deixar-ho (a vegades tinc la sensació que faig masses coses i que no atrapo ni la meitat), però mira, aquí em tens i amb més ganes que mai de fer una bona temporada!

26.-També dibuixes, és veritat?

Calla! Que encara em faran fer alguna tira còmica setmanal pel bloc!

27.- Què hi tens a la tauleta de nit?

Ara mateix un tou de llibres per llegir, 4 o 5... és que depèn del dia em ve de gust un o una altre... ah, i alguns còmics, com no.

28.-Sexe abans de jugar?

Abans de jugar fa com mandra. Millor estar pel partit, concentrat... que va! Sempre que es pugi, i tant!

Espai lliure de comentari:

Salut i Visca La Cabra!

SOBRESSADA TEAM; LA CONNEXIÓ MALLORQUINA DONA VIDA A LA CABRA

Ahir La Cabra va guanyar a casa al Borgonyà per 3-1 desplegant un joc directe, atractiu i amb molta arribada. Els tres gols de La Cabra van arribar de les botes (o el cap, en dues ocasions) de part dels mallorquins Àlex i Marc de l’Equip cabrenc. D’aquesta manera, l’equip sortia d’una mala ratxa de 5 partits seguits perdent. Victòria, i de quina manera!

La primera part del partit va servir per encarrilar el què seria el partit; un joc poc vistós, molt directe i amb una Cabra totalment bolcada a l’atac aportant perill a la porteria contraria. Una mostra en va ser el xut d’en David que es va estavellar en tot l’escaire de la portaria rival, però sense que la pilota entrés. També en córners, on en un d’ells, Àlex rematava a plaer (i amb molta potència) afusellant el porter rival que, malgrat posar-hi les mans, no podia evitar que la pilota entrés. 1-0 a favor de La Cabra i amb tota la segona part per endavant.

La segona part va començar força igual, si ve el Borgonyà va arribar més d’un cop amb perill a l’àrea cabrenca més per mèrits (o més aviat, demèrits) propis de La Cabra, que semblava donar vida a l’equip rival. A més a més, les ocasions d’atac de La Cabra, no acaben entre els tres pals... i així era difícil marcar. El gol rival va arribar, en una de les poques jugades d’atac del Borgonyà en què, desgraciadament, el mateix Àlex va marcar en pròpia porta al intentar refusar una pilota. L’1-1 va semblar donar vida per moments a un Borgonyà que no es trobava gens còmode en el camp però que en més d’un cop arribava a la nostra porteria amb superioritat de davanters. No obstant, aquesta sensació va durar poca estona, i La Cabra es va bolcar a l’atac aprofitant-se dels canvis de la segona part al fer entrar jugadors frescos. Un d’ells, en Marc (també mallorquí), i després d’una bona jugada, va fabricar ell solet el 2-1. La Cabra es tornava a avançar al marcador. Tot i el fet d’anar per davant, l’equip seguia atacant, i bona mostra d’això en fou dos xuts de Pedro (molt actiu en tot el partit i demostrant que sap jugar a futbol, i molt bé); després d’una bona jugada col·lectiva, un dels xuts va anar a parar fora de porteria per poc, i l’altre el va aturar el porter... encara no sap com. Es van disposar de molts córners, i en un d’ells, l’Àlex rematava per segona vegada a la porteria i feia pujar el 3-1 definitiu. D’aquesta manera, els 4 gols d’ahir venien amb denominació d’origen; de mallorca! I d’aquí el títol de La Crònica. El partit va acabar amb aquest bon resultat, i d’aquesta manera, La Cabra sortia de la mala ratxa de derrotes consecutives (5 partits perdent) i mostrava bones sensacions de cara als pròxims partits.

Arbitratge:

Molt justet i desafortunat en moltes ocasions. En faltes o targetes clares, es va desentendre completament d’amonestar els jugadors rivals. Com en unes mans clares d’un últim home, o una falta a un jugador que s’escapava sol de cara a porteria. Malgrat tot, el seu arbitratge poc encertat, no va afectar el marcador ni perjudicar en excés cap dels dos equips (cosa que, vist els darrers partits, és molt d’agrair).

A FAVOR :)

-S’ha sortit de la mala ratxa.

-La connexió mallorquina funciona.

-S’ataca i, quan es vol, es pot jugar bé també.

EN CONTRA :(

-Es va donar vida al rival en errors propis.

-Es segueix discutint força (tot i que amb raó) amb l’àrbitre.

-Malgrat marcar 2 dels gols de córner, és un aspecte a millorar.

Els jugadors del partit son...

3 punts: Àlex

2 punts: Pedro

1 punt: Ramon

ELS CROMOS DE LA CABRA TEMPORADA 2009-2010

Avui, a la nostra entrada número 100 del bloc -entre cròniques, entrevistes, resultats, etc... ja hem penjat 100 entrades-, com no podia ser d'altre manera, tenim... el nostre capità! Jordi Tió! Ell no només té sang vermella... també blava (de La Cabra), i per això, més que cap altre, sap què és lluitar per aquest equip i aquest club. Una referència dins i fora del camp, sempre apunt de jugar on fagi falta. Inclòs de porter, tal i com demostra als entrenaments! A més, ell és de la conya! És el capi!

GRAN DERBI... AMB DERROTA

La Cabra i el Gurb disputaven el derbi ahir dissabte. Els cabrencs venien d’una mala ratxa de 4 partits sense puntuar, mentre que el Gurb esperava guanyar per no perdre el tren dels primers classificats. Un partit físic, de poc joc, i més igualat del què es pensava en un principi. Al final, el Gurb s’imposava a La Cabra per un 4-2 que no feia justícia al vist el camp. Altre cop, un arbitratge deplorable, insultant i el pitjor de tot; sospitós.

La Cabra va sortir endormiscada aquesta primera part, i un bon exemple va ser que amb només 3 minuts, el Gurb ja s’havia avançat al marcador marcant 2 gols amb sols 5 minuts. Un bon xut per sobre el porter el primer, i una centrada amb remat de cap d’un jugador local el segon i la cabra ja perdia 0-2. Cosa que feia presenciar un bany de gols. El Gurb demostrava perquè està on està en la classificació i quan atacava, causava perill, a més a més de demostrar més força i actitud sobre el camp que no pas nosaltres. Ara bé, a mida que anaven passant els minuts, La Cabra s’anava sentint més còmoda i, si bé no demostrava un bon joc, si pressionava i intentava organitzar-se i evitar errors defensius. Entre una cosa i una altre, una falta a la frontal de l’àrea del Gurb, va acabar amb la pilota dins la portaria (després de rebotar en un defensa local) després d’un bon xut de falta d’en Tió. La Cabra tornava a ficar-se dins del partit i encara hi havia derbi. No obstant, una pilota centrada per sobre de la nostra defensa va deixar sol el davanter del Gurb i Ramon es va veure obligat a fer-li falta. Penal. El jugador del Gurb mateix, malgrat que en Jorge li va endevinar la trajectòria de tir, va fer pujar el 3-1 al marcador. L’equip, malgrat el marcador, no es volia enfonsar i seguia sense abaixar els braços. Es va arribar a la mitja part.

La segona part va començar però el bon joc seguia sense aparèixer. Era un partit força directe, amb contraatacs, pèrdues i robades de pilota i amb el joc aturat forces minuts. A més a més, semblava que només hi havia una pilota amb què jugar doncs l’àrbitre sempre esperava pacientment a que algú (sobretot el porter del Gurb) anés xino-xano a buscar la pilota fora per sacar de porteria. No hi ha més pilotes? Jo les vaig veure, i era tant fàcil com demanar-les... perquè l’àrbitre no les demanava? Amb tot això, La Cabra havia fet un parell de canvis en el descans i la nova fornada de jugadors frescos semblava portar més arribada a l’equip i el partit tenia lloc a camp contrari en la major part del temps. En una jugada de contraatac amb centrada a l’olla, David va saltar amb el porter per la pilota i el rebot d’aquesta dins l’àrea va acabar dins la porteria a cop de cap de l’Eloi. Un 3-2 que tornava a fica al partit el nostre equip i encara quedaven minuts per, almenys, igualar el resultat. A partir d’aquí, l’àrbitre va instaurar una nova regla (sí, sí, allà mateix) al reglament que deia; tota falta dubtosa o reclamada pels jugadors del Gurb, serà falta a favor dels locals. Impressionant. Era realment desesperant veure com un i altre cop, aquesta nova norma era aplicada. O una targeta groga inexistent per l’àrbitre (molt reclamada pels cabrencs), en què un jugador contrari sacava una falta mentre es situava la barrera prèviament demanada. El senyor va considerar que no era targeta, és més, el millor era tornar a sacar la falta, cap problema. Els minuts anaven passant, i La Cabra no trobava la manera d’igualar el marcador... i més, jugant contra 12... I ja, en temps de descompte, un bon xut des de fora l’àrea d’un jugador del Gurb, va entrar per tot l’escaire de la nostra portaria. Imparable. Això va poder amb tota la ràbia fins llavors continguda per l’equip i més d’un jugador cabrenc va anar a reclamar el mal arbitratge al senyor del xiulet. Ell va respondre amb una trepitjada volguda al nostre davanter i encarant-se amb tot aquell que se li acostés. Com no, també repartint targetes. Ara sí que estava en la seva salsa. Un minut després, xiulava el final del partit i ell sortia mig protegit i evitant tot diàleg o contacte amb gent de La Cabra. Això té un nom senyor, es diu tenir mala consciència.

El pitjor de tot? Era un derbi i es va perdre. I ja per acabar, felicitar el Gurb pel seu bon partit i a tots els jugadors de La Cabra, que ho van donar tot i més per intentar capgirar el partit. També i en especial, mencionar unes paraules molt savies d’un jove aficionat de La Cabra:

“Per jugar a futbol no cal sofrir. El que es fa sofrint no pot sortir bé. Demostreu el què és La Cabra. Vosaltres podeu”.

Gràcies Marc, ho tindrem molt present.

Arbitratge:

Per on començar... va tenir una primera part força discreta, on pràcticament no va tenir protagonisme (tal i com ha de ser) en part gràcies al marcador força clar de 3-1 a favor dels de casa. Fins aquí, tot correcte. Ara bé, al meu entendre, la segona part va resultar molt diferent i per mi, va fer el pitjor que pot fer un àrbitre. I no parlo de xiular malament, d’equivocar-se, de buscar protagonisme on no n’hi ha (que també ho va fer), parlo de perdre la presumpció d’imparcialitat de tot arbitratge. Sí, heu llegit bé. Al acabar la segona part, i vist i analitzat algunes decisions arbitrals preses, em van fer malpensar que a l’àrbitre li interessava més que guanyés un equip. A partir d’aquí, que tothom tregui les seves conclusions. Aquest bloc sempre ha intentat fer les cròniques des del punt de vista de La Cabra (no ho hem amagat mai i coi, això és el bloc de La Cabra, no?!), però quan el rival ha merescut guanyar o hi ha hagut un error arbitral a favor de La Cabra, també s’ha dit. I per això, em veig en cor de dir el què he dit i ho repeteixo; l’arbitratge d’ahir va ser sospitosament favorable al Gurb. I que quedi clar, assenyalo a l’àrbitre (aquest espai de la crònica està dedicat a l’arbitratge, tal i com posa el nom de l’espai), no al Gurb.

A FAVOR :)

-Es va saber treure el caràcter quan feia falta.

-En la segona part es va lluitar, i molt, per capgirar el resultat.

EN CONTRA :(

-Un altre partit que es perd a la primera part.

-Els contraris arriben poc, però quan arriben, marquen.

-L’equip va sortir endormiscat.

-Ens vàrem deixar influir (era complicat no fer-ho, la veritat) pel mal arbitratge.

-El resultat no fa justícia al vist al camp.

Els jugadors del partit son...

3 punts: Eloi

2 punts: Marcel

1 punt: Marc Agramunt