dimecres, 17 d’octubre del 2012

Montesquiu 2 – La Cabra 1: Quina Calamitat…


L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra i la Cabra no és més que una representació fidel de l’espècie humana.

Doncs això, una altra derrota als últims minuts de partit no fa justícia al futbol vist al municipal de Montesquiu. I és que el joc de la Cabra de toc no va servir de res davant el futbol directe del nostre rival. Ja varem anar a remolc durant tot el partit, ja que es van avançar al marcador als primers segons de partit amb una jugada de pilota llarga des del seu porter. No varem passar gaire angúnies més durant la resta de partit i si que varem demostrar que volíem empatar. Després de desaprofitar clares ocasions de gol varem aconseguir el desitjat gol a mitja segona part gràcies a en Marc Rovira, el nostre nen que no es posa nerviós per res.

Semblava doncs que tot era possible però els astres estan en contra nostra. Després d’un clar fora de joc no pitat (així ho va acceptar el mateix jugador al final del partit) ens sentenciaven el partit en els últims compassos.

Final i gran decepció de la plantilla que va veure com tornava a tocar la glòria amb els dits i s’esfondrava finalment. Tot i la decepció encara hi va haver una petita comitiva amb ganes de fer un bon dinar de diumenge a l’entranyable bart Lisardo de Vinyoles. Després visita al Bart de moda on hi treballa el gran Calm tot i que aquest dia se’l va veure una mica distret…

Endavant les atxes!