dissabte, 30 d’octubre del 2010

dilluns, 25 d’octubre del 2010

3 GOLS QUE VALEN 3 PUNTS!


La Cabra, en el seu cinquè partit d’aquesta temporada, va aconseguir ahir la primera victòria davant del Calldetenes. A més, a casa, que sempre fa més il·lusió, no? Això sí, es van desaprofitar moltes ocasions marxar amb una golejada a favor i en canvi, al final... passa el què passa; s’acaba patint. Però mira, 3 punts al sac, tu!

El partit d’ahir transmetia bones sensacions. I ja en els primers minuts, però sobretot en tota la primera part, La Cabra va disposar de jugades i ocasions variades per marcar les diferències. En tota la primera part, l’equip rival (llevat d’alguna falta i/o pilota penjada a l’àrea amb poc perill) no va xutar a porteria ni va crear problemes a la defensa. Això vol dir que la feina al darrere es feia bé i que la pilota estava més a camp contrari que a camp propi. Els mitjos distribuïen bé el joc i per les bandes s’arribava amb perill amb més d’una pilota centrada (com la d’en Pep Erra) o amb pilotes llargues als dos puntes, Gil i Dani. Les ocasions s’anaven succeint, si bé no s’encertava de cara a porteria. 5 minuts abans de la mitja part, una centrada era rematada amb encert, de mitja volea, per en Sergi Rifà. La pilota va entrar a ran de pal i el gol va pujar al marcador. Vist la primera part, el resultat era més que just. Calia aguantar aquells 5 minuts i evitar que passés qualsevol cosa... I així va ser.

El resultat era molt just –avui en dia, amb un sol gol de diferència no vas enlloc- i calia marcar almenys, un segon gol. Per sorpresa de tots, als 5 minuts de la represa, aquest segon gol ja havia pujat al marcador. Això va ser a causa d’una passada, més que de company d’equip; d’enemic, realitzada per un defensa rival cap al seu porter. La pilota va botar just davant seu (tots sabem els bots estranys que fa el nostre camp de sorra) i el porter, per no tocar-la amb les mans –i ser sessió- va anar-hi amb el cap sense convicció... resultat? La pilota va entrar dins la porteria. El partit se’ns posava encara més de cara, calia aprofitar-ho! Uns minuts després, amb l’entrada dels canvis, va arribar el tercer gol. L’Eloi, que havia entrat en aquell moment, va marcar de cap una bona jugada des de la banda propiciada per tot l’equip. 3-0!! El nostre equip, d’aquesta manera, semblava assegurar-se certa tranquilitat però... no va ser així. A davant no es va estar prou encertat i el què podia haver estat una golejada de 7 /8 gols, es va quedar en tres. En Dani, en dues ocasions d’un contra un, més una pilota al travasser de l’Eloi, un altre un contra un d’en Gil i alguna altre d’en Dani que em deixo per enllà... no es van saber resoldre. I llavors, passa el què passa. En una contraatac, el Calldetenes va passar una pilota per sobre el porter nostre. La pilota semblava entrar quan Edu la va treure just en la línia de gol. L’àrbitre era força lluny, no podia pas veure bé si la pilota havia entrat o no, però tot i així va donar gol. M’agradaria pensar que, vist com anava el partit, va ser més un regalet seu que res més... però aquest “regalet” casi ens surt car! Dos minuts després, en un altre contraatac, l’equip rival marcava el seu segon gol i ens els posava per corbata. Faltaven encara uns bons 10 minuts de partit i calia mantenir el resultat tal i com estava o bé fer-ne algun més per part nostre... així que l’equip va aguantar com professionals! L’àrbitre, finalment, va xiular el final del partit i, d’aquesta manera, vàrem aconseguir la primera victòria d’aquesta temporada.

Arbitratge:

Espès. Tot i que semblava tenir el partit controlat, de tant en tant la cagava i xiulava una falta al revés, un fora de banda que no era o alguna cosa per l’estil. És d’agrair que s’estalviés treure targetes innecessàries (d’aquelles que treuen alguns àrbitres, al més pur estil prepotent, davant de qualsevol protesta) i deixés jugar. Això sí, el primer gol dels visitants... va ser un regalet que, vist el marcador, semblava no fer mal a ningú. No va ser així, doncs minuts després varen marcar el segon... i el regalet ens els havia posat per corbata! Senyor col·legiat, s’ha d’anar en compte amb els regals!!!

En contra :(

-Es va patir massa, tenint en compte que s’havia d’haver guanyat el partit per golejada.

-Malgrat els 3 gols, va faltar encert davant de porteria.

A favor :)

-La Cabra va sortir a per totes des del primer minut, i això es va notar en el joc i en el resultat final.

-Es van crear jugades d’atac, de contraatac i ocasions de gol per un tub! Diuen que per fallar gols, s’ha de disposar d’ocasions... doncs bé, d’ocasions se’n van crear i moltes! Això sempre és positiu!

-La defensa cabrenca va estar espectacular; en tota la primera part, l’equip rival no va xutar a porteria i en la segona, sols l’arribada del segon gol. Bona actitud defensiva.

-Primer partit guanyat! Feia falta, la veritat.

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Gil

1 punt: Pep Estrany

divendres, 22 d’octubre del 2010

dilluns, 18 d’octubre del 2010

HOUSTON, SEGUIM TENINT UN PROBLEMA!

MONASTERIO 3 - 1 LA CABRA

Aquesta setmana el "periodista" de sempre no ha pogut assistir al partit i, per tant, fer la crònica. Per sort, ha disposat dels corresponsals Ramon, Raül i Eloi per no deixar orfes a tots els lectors i lectores del blog :). Gràcies a tots ells!

El partit de la Cabra contra el Monasterio d'aquesta jornada va ser un partit disputat. Ple de disputes volem dir. Des del primer minut ja es va evidenciar que seria difícil lligar més de tres passades seguides: constantment els jugadors, sobretot els cabrencs, rebien faltes i el joc s'aturava cada dos per tres. L'equip contrari buscava i aplicava la tàctica de queixes, retrets i busca-raons. Amb tot això el partit anava avançant a empentes i trompicons, i travetes i planxes i protestes i sense joc. El Monasterio havia sabut portar el partit al seu terreny. I al minut trenta una jugada que ja ens és familiar: falta a prop de l'àrea, pilota penjada, un rebot, garbuix de jugadors, falta de precisió en el marcatge, confusió i gol de l'equip rival! I la Cabra ja torna a anar per darrere en el marcador. Després de deu minuts de faltes i interrupcions, en un xut afortunat des de fora de l'àrea, arribava el segon gol local. Massa premi per a onze busca-raons i massa càstig per a onze jugadors que, tot i no acabar de trobar el seu lloc al camp, no abaixaven els braços. En l'últim suspir de la primera part, en una falta favorable als interessos de la Cabra, l'Àlex feia pujar el 2 a 1 en el marcador i tornava a posar l'equip en el partit i amb 45 minuts part per davant.

A la segona part l'equip va sortir amb ganes però sense fortuna ni encert. S'hi anava, però no es tenien ocasions clares. El Monasterio es limitava a defensar el resultat i a intentar treure profit d'algun contraatac, a seguir amb la tàctica de faltes i interrupcions i pèrdua de temps. En aquest punt cal destacar el mèrit tàctic de l'entrenador local i la seva capacitat per amagar les pilotes de recanvi, fet que feia perdre força segons cada cop que una pilota marxava lluny del terreny de joc. La Cabra tenia córners i faltes a favor a prop de l'àrea rival, però no se'n treia profit. Fins que en un ràpid contraatac al minut 78 el Monasterio va fer el 3-1 definitiu. La dinàmica fins al minut 90 no va variar i tot i l'expulsió d'un jugador rival a falta de pocs minuts del final, el marcador ja no es va moure.

CANVIS:

Mín. 45: entra Gabri, surt Erra / Entra Pep estrany, surt Sebas

Mín. 64: entra Raül, surt Marc Mulet

Mín. 78: entra Sergi Rifà, surt l'Eloi


L'àrbitre:

va ser un partit amb moltes faltes i protestes i també insults, l'àrbitre va estar atent i imparcial en les seves decisions. Pràcticament totes les targetes que va mostrar eren ben merescudes i la expulsió justificada (ja estàvem tots avorrits, i l'àrbitre el primer, d'aguantar les faltes i queixes d'aquell jugador)


A favor :)

-Es fa difícil trobar punts a favor després de la tercera derrota en 4 jornades, però l'equip té ganes de canviar la dinàmica, hi ha actitud, només falta en convenciment de que és possible (la capacitat ja la tenim!)

En contra :(

-Es continua sense crear accions clares de gol, es provoquen forces córners i faltes a favor però no es transformen en remats o ocasions. Seguim pagant molt cares les poques ocasions de l'equip rival i, sobretot, les faltes a prop de l'àrea en contra. Són tots partits igualats i, com ja ens porten dient els entrenadors, en petits detalls és on es decideixen aquesta mena de partits, i és que ja ho deia aquell "el diable està en les coses petites".

PUNTS:

3 punts: Rafa

2 punts: Àlex

1 punt: Ramon

divendres, 15 d’octubre del 2010

Nova secció:




Avui estrenem nova secció al blog. Fa uns dies vaig acabar la novel·la "Saber perder" de David Trueba. Una novel·la més que recomenable en tots els sentits. Aquí us deixo la sinopsis:

"Sylvia fa 16 anys el dia que comença aquesta novel·la. Per celebrar-ho organitza una falsa festa que només té un convidat. Hores després patirà un accident que significarà la seva entrada a la vida adulta. El seu pare, Lorenzo, és un home separat que tracta de superar que la seva dona l'ha deixat i el fracàs laboral. Ariel Burano és un jugador jove de futbol que deixa Buenos Aires per fitxar per un equip espanyol. Amb la seva potent cama esquerre, serà qüestió de temps que l'estadi cridi el seu nom. I temps és el què no té el vell Leandro, que viu en aquella època on cuasi tot es desmorona. Aquests son els 4 personatjes principals de "Saber perder (Saber perdre)". Amb les relacions entre ells s'entrellaça una història de supervivents, de poderosa narrativa i ric en detalls. Una mirada capaç d'extreure humor i emoció en cada curva del camí, però que reivindica, per sobre de tot, la maravellosa aventura de viure."

Aquesta és la tercera novel·la de David Trueba després de "Abierto toda la noche" i "Cuatro amigos". Unes novel·les també molt recomenables.

La gràcia -esportiva- d'aquest llibre, és que tracta el futbol d'èlit. El futbol que tots veiem per la televisió com a un dels temes principals. Ariel Burano, n'és un dels protagonistes. El jugador argentí, mentre viu l'aventura de jugar a la lliga espanyola, va recordant frases del seu entrenador de Buenos Aires. Aquest entrenador-mentor rebia el nom de "El Dragón", i ell ens regala unes bones i més que interessants frases/consells per a tot aquell que li agradi el futbol. Cada divendres, us aniré deixant aquí una d'aquestes frases.



diumenge, 10 d’octubre del 2010

HOUSTON, TENIM UN PROBLEMA...


La Cabra va perdre ahir per la mínima el segon partit a casa, aquest cop contra el Sant Boi. Els resultats mostren la igualtat de la lliga d’aquest any i La Cabra haurà de posar-hi una mica més de ganes i punteria si vol guanyar algun partit, ja que plantar cara i posar-ho difícil a l’equip rival, això ja ho fa.

De nou es jugava a casa i La Cabra esperava brindar a l’afició els primers tres punts d’aquesta lliga. No va ser possible i es va acabar perdent per 1-2 davant d’un bon rival. El Sant Boi disposa d’un camp, també de sorra, molt semblant al nostre i això es va notar doncs en tot moment van saber a què jugar; res de complicacions a darrere, buscar la passada llarga a l’espai i anar a totes lluitant cada pilota. Els hi va sortir bé, malgrat que el seu primer gol no va arribar fins el minut 44 de la primera part. Fins aquell moment, s’havia vist un partit obert, molt seriós defensivament per les dues parts amb poques ocasions clares ben solucionades per la defensa o el porter de cada equip. La Cabra va disposar minuts abans, però, d’una rematada (una mica compromesa) clara davant del porter, a passada d’Edu amb el cap, que en Dani no va transformar en gol. Algunes internades de banda de Gil i Raül, tampoc van tenir sort davant d’una defensa i porter rival massa inspirats. El partit s’enduria per moments, i l’àrbitre no ho evitava; sort de la bona voluntat d’uns i altres jugadors, que sinó... I així es va arribar al final de la primera part, amb un gol en contra segons abans d’acabar-se aquest primer temps.

La segona part va començar de la mateixa manera que va acabar la primera; amb un gol en contra. 0-2 i el partit es posava realment complicat. Per sort, La Cabra va començar a moure la banqueta i, tant els jugadors de camp com els nous de refresc, van aportar a l’equip energia necessària per atacar i contraatacar a la recerca d’equilibrar el marcador. Penjades a l’olla, córners, contraatacs... La Cabra, llògicament, havia d’anar més pel partit que no pas el Sant Boi, que tenia el resultat favorable i es dedicava a fer passar el temps i tenir la pilota. No obstant, en un contraatac ben portat per La Cabra, Gil va obrir una pilota a en Dani que, des de la banda, va deixar la pilota a Marc Mulet que rematar la pilota al fons de la xarxa. El partit es posava interessant i La Cabra semblava, per moments, més llençada que l’equip rival. Un i altre cop però, les ocasions clares no abundaven i els minuts anaven passant. El partit es seguia embrutint amb entrades innecessàries i amb decisions polèmiques de l’àrbitre. Però els minuts seguien passant i finalment, es va arribar al final del partit. Un partit complicat, però amb ocasions per les dues bandes que es va acabar decantant a favor de l’equip rival.

Arbitratge:

Bastant (per no dir, molt) irregular. En les faltes a mig del camp, encara se’n sortia prou bé, però en el tema de fores de banda... semblava no dominar-ho gens. Tant bon punt et senyalava cap una banda, a favor, com cap a l’altre, en contra. Sense cap criteri aparent que no fos l’aleatori. Va deixar embrutar el partit per voler estalviar-se alguna que altre targeta.

En contra:

-Tant sols 1 punt de 9 possibles; els punts canten per si mateixos.

-Ens falta resoldre millor les oportunitats de què disposem, mentre que la resta d’equips, els hi fa falta sols 2 ocasions per marcar-ne un gol com a mínim.

-Hi ha moments, que l’equip sembla jugar a mig gas.

A favor:

-El joc i la igualtat entre La Cabra i els equips rivals no fa justícia als punts aconseguits; d’estar més encertats davant la porteria rival i sobretot basant-nos en el què s’ha vist en els partits, La Cabra es mereixeria estar més amunt.

-Sembla que es va guanyant el to físic i en els darrers dos partits, en els minuts finals, La Cabra és l’equip que apreta. Això també es deu gràcies als jugadors de la banqueta, que serveixen perfectament de revulsius.

-Encara queda molta lliga i molt per millorar; l’equip pot donar molt més.

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi G.

2 punts: Edu

1 punt: Gil

diumenge, 3 d’octubre del 2010

UN PUNT INSUFICIENT…


Segon partit de la temporada i La Cabra puntua! El nostre equip jugava fora, a camp de la Ribetana. El punt és positiu, però vist com va anar el partit, les ocasions de gol i la superioritat numèrica, els tres punts haurien d’haver estat nostres!!! Hem de millorar!

La Cabra va demostrar ahir que és capaç del millor i també del pitjor. Durant els primers minuts de partit, va disposar de bones ocasions, obertures i passades a l’espai de qualitat i de control de la pilota. També de bona actitud defensiva doncs, en tota la primera part, l’equip local no va arribar en perill ni un sol cop. Els cabrencs vàrem ser els primer en marcar, després d’una jugada assajada partint d’un fora de banda, en David engalta amb dos temps la pilota, i aquesta acaba entrant (quasi plorant) a dins la porteria. No va ser un dels gols més bonics estèticament, però aquests gols també pugen al marcador, oi? La Cabra seguia amb el control de pilota i, en una pilota dividida, un jugador de la Ribetana arribava tard i s’enduia per davant en Rafa. Això suposava la seva segona targeta groga (la primera l’havia vist per protestar, cosa que ens recorda que aquesta temporada haurem d’anar molt en compte de les targetes que ens treguin) i la seva expulsió. S’arribava a la meitat de la primera part i els de casa es quedaven amb un jugador menys. No obstant, pocs minuts després, l’àrbitre regalava un penal a favor (per intentar arreglar l’acció anterior de l’expulsió?) que ningú va veure ni reclamar. El penal es va transformar en gol i l’empat a un va aparèixer al marcador. La primera part va seguir sense masses accions destacades més i es va arribar a la mitja part.

La segona part prometia una Cabra molt llençada a l’atac buscant els tres punts, per contrarrestar el gol en contra de penal injust i amb una superioritat numèrica considerable. I els atacs es van succeir un i altre cop. Per desgracia, l’equip local no havia tirat la tovallola ni molt menys... i malgrat no disposar de la pilota, quan la tenia, organitzava bons contraatacs i, en una falta penjada a l’àrea, un dels seus jugadors va marcar a plaer a la nostra porteria. Amb un jugador menys i ens estaven guanyant el partit. La Cabra va convertir un migcampista en davanter i es passava a jugar amb 3 davanters. Córners, passades a l’espai, pilotes penjades a l’àrea... La Cabra ho intentava amb més insistència que mai i totes les ocasions que no va tenir en el primer partit de lliga, les va tenir ahir. Els canvis també van ser importants i en tot moment, van aportar frescor i energia nova a l’empresa de marcar el gol. Però un i altre cop, algun defensa, o el porter, aturava la pilota o simplement aquesta acabava a fora a pocs centímetres de la porteria. Finalment, però, una falta picada per Gabri a la frontal de l’àrea rival, acabava amb un potent xut convertit en gol. El porter poc podia fer davant del golàs. Quedaven pocs minuts pel final, i el nostre equip ho seguia intentant un i altre cop, però als metres finals no hi havia manera de rematar en condicions. Així doncs, l’àrbitre xiulava el final del partit convertit en un empat a 2 just (l’altre equip havia fet mèrits per endur-se els 3 punts, també) que a nosaltres ens sabia a molt poc, vist lo vist.

Arbitratge:

M’agradaria dir que va ser un bon arbitratge, però hi ha dos detalls que taquen, i molt, el seu partit d’ahir. Primer, l’expulsió (crec que massa rigorosa) del jugador local a la primera part. I pocs minuts després, el penal que ens va xiular en contra. Son dos errors que poden decidir un partit i això un àrbitre ho ha de tenir molt en compte.

En contra :(

-Si jugues amb superioritat numèrica, això s’ha de mostrar al marcador. No pots ser que amb un jugador menys, i tanta estona, no en treguis partit.

-El partit s’hauria d’haver guanyat.

-Es va fallar i ja se sap, quan perdones... (cosa com va passar abans del penal) ho acabes pagant. El partit s’hauria d’haver sentenciat abans del seu segon gol.

A favor :)

-El partit no es va guanyar, però tampoc es va perdre... cosa que fins els darrers minuts, semblava quelcom inevitable.

-Primers gols de la temporada i moltes ocasions per marcar, cosa que no havia passat en el primer partit a casa.

-L’equip ja comença a jugar i a demostrar que els jugadors s’adapten bé; cobertures, passes a l’espai, centrades... comença a tenir bona pinta.

-En David està bé, va estar en observació fins avui al migdia a ran del cop. Va ser un fort cop al cap i a l’hospital volien assegurar-se que no fos res greu, doncs a ell li feia mal i es notava marejat fins i tot 3 hores després del cop. Sembla que millora favorablement.

---------------------------------------------------------------------------------------

Els jugadors del partit...

3 punts: Gabri

2 punts: Rafa

1 punt: David