dimarts, 20 de desembre de 2011

L’Esquirol 4 – La Cabra 5: Gran victòria i millor sopar.

Partit entretingut al camp de l’Esquirol amb una pluja de gols en el resultat final però amb una Cabra que va anar sempre per davant. Va ser així com en una gran jugada en els primers minuts de partit en Martí feia avançar-nos al marcador. A partir d’aquí, la Cabra va recular una mica tot i que no va passar gaires dificultats. Va ser així com va arribar la mitja part, i res feia presagiar la tempesta de gols de la segona.

El Corcó va sortir amb força a dalt amb pilotes penjades i clares ocasions per aconseguir l’empat i així va succeir durant els primers minuts de la segona part. Quan semblava que es podria girar la truita doncs, va sortir la Cabra dels grans moments amb 3 gols seguits d’en Martí i dos d’en David posant el que havia de semblar l’1 a 4 definitiu. Però què seria de la Cabra sense viure de l’èpica, dels nervis, de les pífies i de les tisores d’en Tió? Doncs seria una cosa insípida, avorrida i gris quan nosaltres som gent apassionada.
Per tant, varem deixar que el Corcó fes un parell de gols als últims 5 minuts de partit per posar el 3 a 4 al marcador i un cul apretadet als calçotets dels jugadors. Però com que som gent de revifar-nos, en una de les últimes jugades del partit el nostre portentós migcampista (o todocampista) Sergi Rifà feia pujar el 3 a 5 amb una gran jugada d’en Martí i una definició de Romario del mateix Sergi.
Ja en l’última jugada del partit, el Corcó encara era capaç de fer pujar el quart gol per posar una mica més d’història en un dels partits clàssics de la categoria i que segurament serà recordat com aquell partit que varem guanyar per molts gols i varem fer un sopar de golejada.

I és que menció a part es mereix el gran sopar de gala de Nadal amb gairebé la plantilla al complet, entrenadors, la directiva, els grans Enric i Vall i en Betu com a seguidor fanàtic feia que hi hagués una representació de tots els estaments de la massa social del club, d’aquest gran club.

Sopar de tapes, regals pels entrenadors, paneres pels jugadors, Ribeiros i molta xerrameca va ser la tònica constant de la vetllada. El que va passar després del sopar ja queda a la ment i a la responsabilitat de cadascun de nosaltres.

Un any més de Cabra, un any més de vestidor, de riures i emprenyamentes, de córrer molt i no córrer gaire i bàsicament de passar-nos-ho d’allò més bé amb allò que tan ens agrada: córrer darrere la pilota.

Bones festes a tothom i a menjar que són dos dies.

Endavant les atxes!

dimarts, 13 de desembre de 2011

La Cabra 1 – Calldetenes 3: Se’ns escapa el partit a l’últim moment

Molt bon partit de la Cabra que no es tradueix en un resultat positiu. I és que l’equip hi va posar moltes ganes, molt coratge i bon joc, sobretot a la primera part, però no varem poder transformar les clares ocasions que vam tenir. Per contra el Calldetenes, amb un parell d’ocasions a la primera part va poder avançar-se al marcador a mitja primera part. Mala sort i a seguir lluitant, i així és com a principis de la segona part vam poder empatar gràcies a una gran jugada finalitzada amb suspens per el nostre gran davanter David.

A partir d’aquí, el Calldetenes va començar a empènyer amb força cap a la nostra porteria i vam començar a patir més del compte. Menció a part l’àrbitre que ens va cosir a targetes i amb la seva actitud poc participativa i més aviat amenaçadora va anar posant nerviosos a jugadors, entrenadors i aficionats. Fins que va arribar la jugada clau del partit amb una falta més que dubtosa a la frontal de l’àrea i amb l’expulsió del nostre central Calm. De la falta va néixer el segon gol del Calldetenes a l’últim minut de partit. El tercer gol va arribar un minut després i amb una Cabra ja desfigurada per la derrota a l’últim instant.
Final del partit i jugadors desapassionats per no veure’s recompensat en un partit que realment es va jugar bé contra un dels equips de dalt i pendents del trau al cap d’en David que es va fer amb un xoc del porter de l’altre equip. Esperem una ràpida recuperació per part dels dos jugadors.

Minuts després, la majoria de l’equip es va quedar a fer unes cerveses al bart de l’Enric comentant les jugades del partit i amb el cap ja posat en el clàssic Madrid-Barça que per desgràcia d’en Pedro se’l va endur el de sempre.

Ànims i donar la benvinguda de nou al gran Ramon Muns, que torna a l’equip després d’una cessió de mig any a un equip de futbol australià i que ens serà de gran ajuda.

Endavant les atxes!

dilluns, 28 de novembre de 2011

MONESTIR 4 - LA CABRA 2: MOLT MALAMENT

Horrorós partit de la Cabra que demostra que si proposa fermament i amb tota la convicció del món, pot arribar a fer-ho molt malament.
Per tant no gaire res més a dir del partit (tampoc en tinc gaires ganes), només que han tornat de les lesions dos jugadors importants (2 grans gols novament d’en David) que esperem que serveixi per poder afrontar els següents partits amb més garanties i que passem pàgina després del pitjor partit jugat fins ara.

Després del partit, una part dels jugadors van concentrar-se en un bart que, val a dir, no era gaire més agradable que la croissanteria que es va visitar la darrere vegada a Ripoll. Per sort no hem de tornar a visitar aquest poble, on no ens hi hem sentit mai gaire còmodes, fins la temporada vinent.

Salut i ànims a jugadors, entrenadors, directiva i aficionats que això tornarà anar millor o dit d’una altra manera:

Endavant les atxes!

dimecres, 23 de novembre de 2011

EL JOC A BANDA: EXTRATERRESTRES, JESÚS I EL LLADRE

Hi ha qui diu que els extraterrestres existeixen, que són multiformes, i que gasten un caràcter especialment dòcil. De fet es comenta que fa molt de temps que corren entre nosaltres i que inclús podem tenir-los dins de casa. Com que encara no tenim tota la informació disponible a les nostres mans -és qüestió d’investigar una mica més sobre el tema- és del tot impossible extreure’n una conclusió ferma, però sincerament, no seria gens estrany que els nostres protagonistes fossin dos enviats de ves a saber on per obrir-nos un nou cap magnètic que ens aboqui a l’estupendisme.
I és que el dissabte passat la cosa ja no va acabar al Pla de la Cabra, no. Després d’una combinació de frases cèlebres dels nostres homes, que ara us anunciarem, vam ser abduïts fins a Can Janot, de Tavèrnoles, on vam sopar -a més vi qui en vulgui- amb aquests dos càtedres de la genuïnitat. Podem afirmar que són uns màquines, cosa que confirmaria precipitadament la nostra hipòtesis, i es que tot just havent sopat es van apagar. Sí, sí, una plàcida becaina els va abraçar a tots dos, l’un amb els ulls tancats i l’altre amb els ulls oberts, mentrestant escoltàvem, recollits, el xipolleig de l’aigua caient.
Està clar que ens vam preguntar què deurien estar somiant. Reconeixem que ens vam concentrar molt per intentar esbrinar-ho, però nosaltres no som extraterrestres. Ens vam saber conformar amb la major de les ocurrències que aquella tarda ens havien brindat. Sabeu que l’Enric del Bart és més bon home que aquell home que tothom deia que era tant bon home i que va acabar mort a la creu (s’ho diu a sí mateix). I que en Vall, és el lladre bo (així li va respondre).

dilluns, 21 de novembre de 2011

La Cabra 2 – Rupit 3: Una dura derrota

Partit molt igualat entre dos equips que van anar directament a pel partit i que es va decidir per petits detalls. I és que la Cabra va anar sempre a remolc del marcador, ja que el Rupit es va avançar durant els primers minuts. Tot i això, vam aconseguir empatar gràcies a una gran jugada trenada pels dos mallorquins de l’equip ben resolta per en Pedro. Després de l’empat la Cabra va començar a jugar millor i van oferir uns bons minuts de futbol i semblava que podria avançar-se el marcador. Però va ser just el contrari, ja que el davanter del seu equip feia el segon gol en un bon contraatac i suposava una altra patacada per la Cabra. I a poc del final de la primera part va venir una jugada que va marcar el partit: una enganxada entre en Calm i un jugador rival va provocar que fossin tots dos expulsats. De fet qui va provocar l’expulsió d’en Calm va ser l’àrbitre mateix, el famós Espinete, un àrbitre d’infaust record per el club amb decisions més que polèmiques en partits molt importants en la història de la Cabra. Doncs això, en Calm va rebre una agressió del jugador de l’altre equip i l’àrbitre no se li va acudir res més que expulsar els dos, et felicito fill…

I la segona part també va ser molt vibrant, ja que amb poca estona el Rupit va fer l’1 a 3 que semblava que seria definitiu. Però si una cosa tenim és que no defallim i en una bona jugada d’equip vam aconseguir retallar distàncies amb un gol del gran Dani, el seu primer de la temporada. D’aquí fins al final, el Rupit tancat a la seva àrea, dominat per un futbol agressiu i bonic de la Cabra que va poder empatar el partit perfectament. També el Rupit podia haver tancat el partit en algun contraatac, val a dir.
Final del partit i emprenyamenta general de jugadors, entrenadors i aficionats per un partit que vam tenir a tocar puntuar-hi però que no va poder ser.

Després de la dutxa, alguns jugadors es varen quedar una llarga estona al bart de l’Enric amb el senyor Espinete encara discutint i defensant l’expulsió del nostre jugador. Un cop fora aquest personatge i tots ja més tranquils, es va acabar amb una petita comitiva anant a sopar amb l’Enric i en Vall a Can Janot de Tavèrnoles. El que va es dir i pensar durant aquesta estona ja serà degudament detallat en la secció de Joc a Banda.

A recuperar-se i a guanyar el següent partit s’ha dit, per tant, endavant les atxes!

dilluns, 14 de novembre de 2011

Sant Quirze 4 – La Cabra 0: Una derrota contundent

La Cabra va visitar el Sant Quirze amb moltes baixes, i això va suposar haver de disputar el partit amb els 11 jugadors que hi havia al camp i sense cap canvi a la banqueta. El partit va ser entretingut, amb una primera part on els dos equips van tenir opcions per avançar-se al marcador demostrant un bon futbol. Però aquesta vegada no hi va haver sort i van ser els quirzencs qui es van avançar abans de la mitja part. Descans i a pensar amb la remuntada.

Es va sortir bé a la segona part, sense gaire arribada a dalt però sense gaires problemes al darrere, fins que en un contraatac va arribar el fatídic dos a zero que feia abaixar els braços dels cabrencs. D’aquí fins al final s’anirien succeint les oportunitats i els gols del Sant Quirze davant d’una Cabra amb jugadors tocats i alguns d’enfonsats i impotents davant els esdeveniments.

Derrota contundent i a oblidar-ho ràpid, que ja ve un altre partit amb la recuperació (segurament) de jugadors lesionats que no van poder assistir al partit i que faran pujar el llistó competitiu de l’equip.

Al final del partit, bastants jugadors del primer equip de la Cabra es van quedar una bona estona al bart del camp del Sant Quirze païnt la derrota amb entrepans de cansalada, quintos i algun cafè amb llet que es va colar per allà al mig. Els hi ha quedat bé aquest bart, no arriba al nivell del Cantoni (impossible superar-lo) ni als preus del de la Cabra, però vam ser ben tractats i ben alimentats, que finalment, és del què es tracta, no?

Ànims i endavant les atxes!

Sergi Rifà -6 punts
Eloi -3 punts
Martí -2 punts
Jordi Domènech -1 punt

dilluns, 7 de novembre de 2011

EL JOC A BANDA

Don Enrique! de Santiago Russinyol.

No és cap novetat ni estrany que, al final dels partits, un grup de jugadors i aficionats allarguin la jornada de lliga tot escoltant les històries de l'Enric del Bart; gentil home que viu a cavall entre la nostàlgia i l'èpica, i a partir d'avui: cavaller, i el més preuat dels seus escuders, en Vall; home apassionadament tranquil i il·lustrat.
Tampoc us descobrirem res de nou si us comentem que comencem fent cerveses vermeies i continuem per les verdes. Però sí que donem un cop d'efecte dient-vos que, des del dissabte passat, tenim un nou color de cervesa al bart. És bona la cabrona, la cabrona curiositat.
A totes aquestes històries no cal posar-hi més pa que formatge, ja és prou complicat transmetre tanta saviesa. I així ho farem. Com que surten un munt d’històries, personatges, objectes, xafarderies i barbaritats, intentarem, setmana a setmana, fer-vos-en cinc cèntims amb el clar propòsit que aquesta nova secció desaparegui, no cal explicar el perquè.

Com bé sabeu, l’Enric obra el bart cada diumenge i festius perquè un grup de persones aficionades al deport de la pilota van al camp a practicar una variant del volley*. Resulta que hi ha un parell de mossotes, de molt bon veure que, sempre que es dirigeixen al nostre cavaller** ho fan en el terme de “Don Enrique”. Don Enrique! Arribats en aquest punt us demanem una mica d’implicació per entendre la situació. Quan tots vam entendre que es tractava de dues noies guapes va saltar el bo de l’escuder per proclamar als quatre vents: - són dignes d’emportar-te-les al llit, ràpidament-. Repetim; ràpidament!!! i a totes dues!!!. Un esclat de riure va ressonar pels camps del costat avançant el que seria una partida de caixa final. I és que els nostres protagonistes tenen massa classe per deixar-ho de primeres. Res del que diuen és gratuït. No cal furgar massa, en el propi magí, per entendre les coses importants de la vida. Ells te les expliquen!!! Es veu que Santiago Russinyol deia: com pot ser que quan un home fa feliç (satisfà) a una dona és un bon home, i quan en fa feliç a més d’una és un poca solta.

*En la seva vessant femenina es tracte de l’esport més espectacular del món. Es recomana seguir els campionats de “beach volley” que trobareu, en horari no infantil, al “teledeporte”.
**També se’l pot anomenar oracle, guru, o guia espiritual

La Cabra 2 – Ribatana 1: La Cabra es fa forta a casa

Partit molt disputat al nostre estadi i una gran victòria de la Cabra que ha fet del seu camp un lloc propici per les seves victòries. Tot i així, el partit va ser un pèl estrany, amb grans moments de joc durant la primera part i moments més sacrificats per tirar el resultat endavant, com va succeir durant gairebé tota la segona part. I estrany també perquè els gols que es van veure van ser tots de rebot i en 10 minuts de diferència. El primer se’l va fer el seu porter a pròpia porta gràcies a la insistència del nostre davanter centre, en David Puigdollers. Per tant, li comptabilitzem el gol en ell…(Així surt a l’acta de l’àrbitre)
Al cap de poca estona, el nostre altre davanter centre reciclat a l’extrem dret, en David Viñas, va xutar a porteria amb la sort que un defensa rival va posar la cama just per desviar-la dins de la xarxa (diguem-ne xarxa si voleu) i fer pujar el dos a zero al marcador.
I com que els ribatencs no volien ser menys, van aconseguir el seu únic gol amb una falta a la frontal de l’àrea que va tocar en les cames d’en Sergi i va desviar la trajectòria cap a dins la porteria. A partir d’aquí, molta lluita, ocasions pels dos equips i alguna que altra enganxada entre jugadors, però el marcador ja no es va moure.
Destacar aquí, l’ofici que va saber treure l’equip durant els últims minuts de partit, ja que, tot i que el resultat era molt curt, tampoc es va deixar acostar excessivament la Ribatana a la nostra porteria.
Victòria i a seguir lluitant a tot arreu, ja que, com podem veure no hi ha cap equip que hagi sigut clarament superior a nosaltres i a seguir demostrant quin és el més gran dels equips més humils de la Plana i el més humil dels equips més grans.

Endavant les atxes!

Punts del partit (és la suma dels Manel)
Jordi Tió -5 punts
Sergi Rifà -5 punts
Sergi G. -1 punt
MArtí -1 punt

dimecres, 2 de novembre de 2011

Derrota i empat en els dos partits del cap de setmana de la Castanyada

La Cabra 1 Borgonyà 1
Partit igualat on el domini es va repartir en una part per cada equip. La Cabra va sortir a jugar el partit malament, no per falta de ganes i actitud sinó més bé per falta d’idees i mala col·locació al camp, i per tant, es va veure sorprès per una sortida més que digna del Borgonyà. I després de que tinguessin 2 bones ocasions es van avançar al marcador per una badada defensiva. Van acabar de passar els minuts i així es va arribar a la mitja part.
I a partir d’aquí es va fer un canvi com de la nit al dia, l’equip va sortir decididament a guanyar el partit i el domini i les ocasions van començar a ser clarament nostres. Per tant, es va imposar la lògica i al cap de pocs minuts vam poder empatar gràcies a una centrada per la banda d’en Dani, que després d’un gran control d’en David, va deixar rematar a plaer en Gil. Quedaven encara forces minuts i els canvis de jugadors donaven aire al partit. La llàstima va ser que vam perdonar dues clares ocasions per poder-nos endur el partit però vist com van anar els 90 minuts segurament aquest era el resultat més just.
Després del partit una petita comitiva de jugadors va anar a dinar a Can Janot de Tavèrnoles on van destacar els canelons, les carxofes i la carn amb allioli entremig de converses sobre futbol i sobre la ploranera d’en David quan mira una pel·lícula de terror.
Dissabte partit a casa una altra vegada contra la Ribatana amb ganes d’aconseguir una victòria que se’ns ha resistit últimament. No defallim que les coses segueixen fent-se bé i com podem observar aquest any és una lliga molt igualada.

Punts del partit (és la suma de punts dels Manel)
Gil Vall 6 punts
Sergi Rifà 2 punts
Sergi G. 2 punts
Eloi 1 punt
Dani S. 1 punt

La Gleva 4-La Cabra 2

Resultat totalment injust per el què es va poder veure al camp estrenat recentment en un dels millors partits que ha jugat la Cabra (sobretot tocant la pilota) però que els errors puntuals ens van condemnar. I és que ja va començar tot malament amb un gol rebut als 30 segons per una badada en una sacada de banda. Però la Cabra es va saber reposar i va començar a mostrar un bon joc i clares ocasions per poder empatar, i aquest va arribar gràcies a un penal transformat per en Tió a finals de la primera part. I a la segona part es va sortit a totes i durant els primers minuts el seu porter va salvar claríssimes ocasions de gol (de fet el seu porter va ser el millor del partit). I quan es perdona sempre passa el mateix, un córner en contra i gol de la Gleva. La Cabra va seguir intentant-ho però la malastruga estava del nostre costat, doncs el seu porter parava un penal a en Tió i seguidament ens feien el 3 a 1 en un altre córner. La desesperació es feia evident per la manera com s’havia jugat i com es podia estar perdent aquest partit. D’aquí fins al final es va intentar de totes les maneres possibles fins arribar al 4 a 2 definitiu.
Si voleu podeu veure la contracrònica oferta per la Gleva a http://www.cflagleva.com/jornada911.htm

Punts del Partit (és la suma dels Manel)

Gil Vall – 5 punts
Pedro -3 punts
Sergi G. -2 punts
David P. – 1 punt
Eloi – 1 punt

dijous, 27 d’octubre de 2011

Punts dels últims 2 partits

Punts del partit de Cantoni (és la suma dels Manel)

Albert Calm -6 punts
Ajo -2 punts
Martí -2 punts
David Viñas -1 punt
Gil Vall -1 punt

Punts del partit contra el Gurb

Martí -6 punts
Gil Vall -3 punts
Sergi G. -2 punts
Sergi Rifà -1 punt

dilluns, 24 d’octubre de 2011

La Cabra 2 – Gurb 1: El derbi es queda a casa

Quina alegria poder escriure aquesta crònica. I és que el partit de dissabte era un partit especial, ja que s’enfrontaven els 2 equips del mateix poble i això sempre suposa un afegit, una cosa més que un partit de futbol de quarta catalana. I la Cabra va estar a l’altura sortint des del primer minut a guanyar el partit i posant-hi una gran intensitat en tot moment. Així va ser com gràcies a un golàs d’en Martí des de fora l’àrea ens avançàvem al marcador en els primers minuts de partit. També es van tenir un parell d’ocasions clares per fer pujar el segon gol durant la primera part però la sort no va acompanyar.

A la segona part, el Gurb va sortir disposat a empatar el partit i es van igualar les forces dels dos equips, tot i que la Cabra no passava gaires problemes en defensa. I així anaven passant els minuts fins que una bona jugada trenada per la dreta i després de diversos rebots a favor nostre, en Gil va fer pujar el 2 a 0 al marcador que va produir un esclat d’eufòria i alegria entre tots els jugadors i el gran nombre d’aficionats cabrencs que omplien els bancs de davant els vestidors.

Però la Cabra sempre ha de patir fins a l’últim minut i en una jugada a pilota parada el Gurb feia el seu primer gol a falta de 5 minuts. D’aquí fins al final tensió i nervis per el curt resultat però sense passar gaires angúnies en la nostra àrea.

Final del partit i contents pel resultat i per l’esforç fet durant els 90 minuts. Això va suposar allargar més que mai les cerveses al bart de l’Enric escoltant amb gran atenció les seves anècdotes i històries del màxim representant del més gran dels equips més humils de la Plana.

Endavant les atxes!

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Punts dels últims partits:

El partit de Ripoll:
Jordi Domenech 6 punts
David P. 4 punts
Gil Vall 1 punt
Jordi Tió 1 punt

El partit amb el St. Vicenç
David P. 4 punts
Albert Calm 4 punts
Ajo 3 punts
Jordi Domenech 1 punt

Pròximament penjaré els punts del partit de Cantoni

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Cantonigròs 2 – La Cabra 5: Victòria!!!

Crònica realitzada per l'exblogger Dani Solerdelcoll que no exjugador degut a la malaltia d'última hora de l'Eloi que es va perdre la gran victòria

Primera victòria de la temporada dels cabrencs!! I amb un bon resultat, demostrant que també sabem fer gols. El partit va acabar amb un 2-5 a favor nostre, si bé no va resultar un partit plàcid ni molt menys fins als minuts finals. A davant hi havia un bon equip que, malgrat no començar amb bon peu aquesta temporada, té en les seves files un grapat de bons jugadors capaços de marcar diferències. Però La Cabra anava a per totes el passat dissabte. Ja des dels primers minuts, va demostrar que volia guanyar el partit i als tres minuts de partit, en David Puigdollers ja marcava el primer gol de l’equip. Es va disposar de rematades i algun altre un contra un amb el porter local, que alguna mà divina (diga-li sort, Déu o Endesa) no va permetre que es marxés a la mitja part amb un resultat ampli. La segona part va començà si fa no fa, igual, però altre cop l’arbitratge ens va fer recordar partits passats; un penal en contra altre cop! Els jugadors es posaven les mans al cap; 6 penals en 3 partits! L’equip local va marcar el gol de l’empat i apa, igualtat al marcador altre cop. Llavors però, va ser La Cabra qui va posar les fitxes sobre la taula i va materialitzar un bon contraatac, convertint-lo en el 1-2, després d’un xut amb efecte d’en Sergi Rifà que va entrar per tot l’escaire. Encara no sabem ben bé com va ser aquest efecte... però afecte n’hi havia, i molt! Tranquil•litat i a pel tercer? Aquesta era la intenció nostra... però una jugada del Cantoni va convertir-se en un ramat a plaer que suposava l’empat a dos. La balança estava ara en un punt mig i fins aquí, es podia decantar el partit cap una banda o l’altre... però llavors va arribar el tercer gol cabrenc, després d’una arribada per velocitat d’en David Viñas. L’eufòria es va desfermar i va ser a partir de llavors que La Cabra va disposar de les ocasions més clares de gol deixant curt els cinc gols a favor. Bé en podrien haver estat vuit, la veritat. En David Viñes, va sentenciar el partit amb dos gols més fent el seu primer hat-trick amb el nostre equip i demostrant que és un davanter a tenir molt en compte.Victòria, al final, plàcida però amb un partit no massa ben treballat per part nostre. S’hauria d’haver tingut més control i evitar sorpreses de remuntada... tot i així, una victòria!! La primera!! Les cares de joia eren evidents en tots els jugadors i es va celebrar en el BART del gran camp del Cantoni, un dels millors camps de la plana de ben segur!

dijous, 13 d’octubre de 2011

La Cabra 1 –St. Vicenç 2: Els penals ens condemnen

Una altra derrota de la Cabra per culpa de dos penals comesos que fa que anem a remolc tot el partit. I és que l’equip va començar jugant força bé els primers minuts i va tenir un parell d’ocasions claríssimes per avançar-se al marcador, però un clar penal a mitja primera part va fer que marqués el Sant Vicenç i ja no deixés l’avantatge fins al final del partit. La Cabra tampoc va portar gaire més perill durant la resta de partit tot i intentar-ho fins a l’últim minut. La segona part també va seguir igualada en quan a joc fins que un altre penal bastant desgraciat, perquè tot i ser mans involuntàries, eren mans, va fer pujar el 0 a 2 al marcador.
Ja a l’últim minut de partit en David retallava distàncies però no hi havia temps per més.

La conclusió que en podem treure amb aquests 2 últims partits on ens han pitat 5 penals, és que una falta dins de l’àrea és una ocasió bastant clara per l’equip contrari…

Primera derrota al nostre estadi i a oblidar-ho ràpidament perquè dissabte torna a haver-hi partit contra a Cantoni després d’haver jugat els últims 3 partits contra els equips forts de la categoria.

Comentar també, el gran dinar que vam fer després del partit amb tots els jugadors, entrenadors, novies, canalla i en Pepdelaguixa demostrant un cop més que aquest club és una gran família i que se seguiran fent les coses el millor possible tal i com estem demostrant.

Salut i endavant les atxes!

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Ripoll 3- La Cabra 1. Una tocada d’ous

La Cabra va tenir a tocar la glòria però es va esfumar en uns últims 5 minuts nefastos.

El partit va ser dominat bàsicament pel Ripoll, sobretot durant la primera mitja hora de joc on el nostre porter va salvar l’equip parant un penal i tot el que se li va acostar. A partir d’aquí es van igualar les forces dels dos equips i semblava que la Cabra tenia el partit controlat. Així va ser com el nostre gran davanter, en David, es va inventar un autèntic golàs desde 40 metres sorprenent el porter rival i els mateixos jugadors cabrencs que ho celebraren amb gran joia i alegria. Quedaven 20 minuts de partit i es va decidir posar l’autobús a darrere. El Ripoll va començar a penjar pilotes i els defenses de la Cabra treien la pilota sense complicacions. Van anar passant els minuts d’aquesta manera fins que el minut 86 l’àrbitre es va inventar un penal en una falta feta un metre fora l’àrea. Això va descentrar els jugadors de tal manera que al cap de dos minuts van cometre un altre penal (aquest més clar). El Ripoll va remuntar el partit i van posar la puntilla final amb el tercer gol davant els jugadors abatuts de la Cabra per l’esforç fet i per veure’s clarament robat per la decisió d’un àrbitre que val més que no el qualifiqui perquè se’m titllaria de terrorista.

Va ser tal la decepció que després del partit, alguns jugadors van acabar berenant en una croissanteria en comptes d’un bart, mentre esperàvem notícies del nostre jugador David Viñas que va rebre un fort trau al cap i va haver de ser traslladat en ambulància a Campdevànol. Per sort, en David es troba bé i suposem que haurà de fer repòs i per tant es perdrà el següent partit que es celebra el dimecres 12 a les 11:45 hores al nostre estimat estadi on esteu tots convidats a animar un equip que aquest any demostra tenir molt orgull. Posteriorment anirem tots junts a dinar demostrant una vegada més l’esperit que té el més gran dels equips més humils de la Plana.

Novament i més que mai, endavant les atxes!

dilluns, 3 d’octubre de 2011

La Cabra 2- Roda 2: Se’ns escapen dos punts en l’últim moment

Partidàs de la Cabra davant de la seva afició en un gran partit de futbol que va acabar amb tristesa vist com van anar les coses. I és que aquesta temporada anem com una moto, segurs de les nostres possibilitats i sense donar mai res per perdut. Així es va poder veure un bon futbol durant els primers 45 minuts i això es va reflectir en el marcador amb un gran gol d’en David. La nota negativa la va posar en Sergi expulsant-se a 5 minuts de la mitja part. Tot i això, la Cabra va seguir jugant de tu a tu davant d’un bon equip i davant el xiulet constant de l’àrbitre del partit que se li va acabar escapant de les mans. Amb el pas dels minuts, el Roda va aconseguir empatar en una jugada més que dubtosa per un possible fora de joc molt protestat per tota la gent que s’ajuntava davant el bart de l’Enric. Lluny d’espantar-se la Cabra va seguir endavant i després d’un parell d’ocasions molt clares es va desfermar l’alegria al municipal gràcies a un gol d’en Pedro a poc del final. A l’últim moment però, el Roda va poder empatar a pilota parada i va suposar un cop molt dur per la societat Cabrenca. De totes maneres, la sensació al final del partit va ser de reconèixer que s’estan fent bé les coses i que si seguim aquesta línia, el camp de la Cabra es convertirà en el que hauria de ser sempre, un autèntic fortín. De moment seguim imbatuts a la lliga.

Després del partit, gran part dels jugadors, tècnics i afició ens varem quedar a comentar les sensacions i les jugades del partit i escoltant els comentaris savis i hilarants del duo format per l’Enric i en Vall, demostrant una vegada més l’estima que tenim cap el més gran dels equips més humils de la Plana.

Endavant les atxes!

Punts del partit (és la suma dels punts dels Manel)
Gil Vall 6 punts
Ajo 4 punts
Albert Calm 1 punt
David P. 1 punt

dimecres, 28 de setembre de 2011

Els orígens del futbol a Gurb segons el seu ajuntament

Us passo un enllaç força interessant on parla breument dels orígens del futbol al municipi de Gurb on evidenment parla de la Cabra (no us perdeu el pdf!)

http://www.gurb.net/index.php?tipus=5&id=379

dilluns, 26 de setembre de 2011

Crònica d’un partit que no es va jugar

Dissabte la Cabra va tenir un descans gràcies a que el Riudeperes va abandonar el vaixell de la quarta regional catalana i es va aprofitar per fer un entrenament. El que si que vaig poder veure va ser un partit d’un equip de futbol que també ho fa bastant bé. El resultat final va ser de 5 a 0. Destacar un jugador en concret, un tal Messi que córrer gairebé igual de ràpid que en David Puigdollers tot i que amb la pilota els peus no tenen res a veure, ja que un és esquerrà i l’altre dretà. També vaig poder observar una gran similitud entre un defensa anomenat Abidal i el nostre flamant fitxatge d’aquest any, l’Ajo. En definitiva, un cap de setmana per acabar d’agafar forces i encarar la lliga de la millor forma física possible, doncs ens espera el Roda el següent dissabte.
Destacar també, que una part de la plantilla va assistir a la gran Festa Major de barri, la de Calldetenes on segons em comenten van estar tota la nit fent un piscolabis on va destacar per damunt de tot la Fanta de Taronja i els cacauets salats.

Endavant les atxes!

dilluns, 19 de setembre de 2011

La Cabra 1 – Montesquiu 1: Un partit d’anar-hi fort.

Un partit dur, físic, de picabaralles, insults, repartiment d’estopa i d’abraçades al final del partit. I és que la Cabra no s’arruga i posarà difícils les coses als equips que visitin el nostre estadi. Del partit comentar que ens varem avançar al marcador a mitja primera part gràcies a un bon gol d’en David i a partir d’aquí a defensar el resultat amb les ungles i amb les dents. Finalment el Montesquiu va poder empatar avançada ja la segona part. Al final del partit semblava que el punt era suficient i que s’havia lluitat de valent davant d’un bon equip. Després del partit, a passar una estona al barT de l’Enric i seguidament una bona representació de l’equip a fer acta de presència al Sugar Ilegal Fest, acta oficial de Música Viva a la torre del sucre on es va continuar explicant les batalles del més gran dels equips més humils de la Plana.

Explicar també a tots els simpatitzants de la Cabra que la setmana vinent no tenim partit de lliga i per tant seguirem una setmana més imbatuts en el campionat.

Endavant les atxes!

Punts del partit (és la suma dels Manel)

David P. -4 punts
Sergi G. -4 punts
Calm -3 punts
Edu -1 punt

dilluns, 12 de setembre de 2011

Vinyoles 3-La Cabra 3: Comencem bé Cabra, comencem bé

Partit disputat i emocionant fins a l’últim minut i amb un bon regust de boca.
Amb la plantilla encara a mig configurar La Cabra va oferir un bon partit dins les seves possibilitats. Ens vam avançar al marcador als primers minuts de partit amb un golàs de falta d’en Pedro. Poc després però el Vinyoles ens va empatar també de falta i gràcies a un rebot. A partir d’aquí no cal comentar gaire res més fins a la segona part, on tot i començar rebent un gol, La Cabra va oferir un millor futbol a tota la afició desplaçada (l’Aida, la Marga, en Martí i en Betu) i així vam poder empatar gràcies a en Pedro i l’ajuda del seu porter. Quan semblava que aquest seria el resultat però, el Vinyoles es va tornar avançar en una de les últimes jugades del partit. Per sort, la Cabra va treure forces d’allà on no n’hi havia i vam aconseguir el 3 a 3 definitiu. Alegria final de tots els jugadors, aficionats i els Manel pel gran esforç fet i per la recompensa. Després del partit, una petita comitiva a fer cerveses al barT Lisardo amb sopar inclòs (pop a la gallega, petxines, humus, xoriçets…): gran bar aquest, on es va finalitzar amb elogis i vítores cap al més gran dels clubs més humils de la plana i de l’altra banda del món.
La setmana següent debut al nostre estadi davant el Montesquiu, una bona oportunitat per seguir sumant punts i alegries.

Endavant les atxes!

Punts del Partit (és la suma dels punts dels Manel)

Albert Calm 4 punts
Pedro 3 punts
Eduard 2 punts
David Puigdollers 1 punt

divendres, 9 de setembre de 2011

Comença la nova temporada

Benvinguts a la nova temporada de la Cabra. Després d’un estiu de dures negociacions per la continuïtat de la Cabra tornem a ser aquí, encetant un nou projecte amb un nou entrenador (místerT) i amb bastantes cares noves a la plantilla.
Informar-vos que aquest any hi ha un canvi en l’administrador del bloc (sóc l’Eloi, si home, aquell que es queda a sopar cada dijous al barT del Gurb) clarament cap a pitjor, ja que de moment intentaré fer un resum curt i totalment parcial dels partits de la Cabra i totes les altres seccions queden en stand-by de moment, per tant ja demano perdó a priori per com anirà aquest any.
En resum, desitjar tota la sort del món per aquesta nova temporada i donar l’enhorabona a tota aquesta gent que ha lluitat per tirar endavant un any més el més gran de tots els equips més humils de la Plana i de la resta del planeta.
Ah! Que dissabte ja comença la lliga amb un clàssic de la 3ª regional, perdona, de la 4ª catalana (ja s’ha de ser cabró canviar el nom per una categoria més baixa), un Vinyoles-La Cabra a les 17:30 al municipal d’esports d’aquest poble del Voltreganès.

Endavant les atxes!

dimarts, 2 d’agost de 2011




Les fotografies de l´entrega a en Sergi Rifà de la camiseta com a premi per haver estat escollit com el millor jugador de la temporada pasada. Moltes felicitats, Sergi!! :)

I com a bonus track final...

Les dades de les 4 temporades d'en Jordi Noguer com a míster de La Cabra, i aquí ho teniu:


dilluns, 27 de juny de 2011

LES PUNTUACIONS

Bones, gent!
Faltaven les últimes puntuacions de la temporada, dividides en entrenaments (3, 2 i 1 pel que ha vingut més) i per votacions dels companys (3, 2 i 1 punt per valoració de quin ha estat el jugador més en forma de la temporada). I aquí ho tenim:

Per entrenaments:

1- Edu 3

2- Pep Erra 2

3- Eloi 1

Per valoracions dels companys:

1- Sergi Rifà 3

2- Ramon 2

3- Dani 1


Per tant, ja tenim un clar guanyador!!! Amb 32 punts, Sergi Rifà és el MVP d'aquesta temporada! Felicitats Sergi!!! Els místers et regalaran la camisa oficial de l'equip que vulguis :)

També tenim golejador!! En David, amb 7 gols, s'imposa com al golejador de la temporada! Moltes felicitats, també!

dissabte, 18 de juny de 2011

Missatge del míster!

MOLTES GRÀCIES A TOTS

Després de 4 temporades com a entrenador de l´Atlètic La Cabra, per diversos motius, he cregut que ha arribat el moment de deixar pas a altra gent.

Han estat quatre anys que en línies generals considero molt positius i que m´han permès formar part d´un grup humà inigualable (ho dic plenament convençut).

He conegut moltes persones, molts diferents unes de les altres, que realment valen la pena i que junt a elles he passat moments de tot tipus.

Si que és veritat que a nivell esportiu em poso un suspès i que en qualsevol altre club hauria set motiu de fer-me fora. Però potser això és el que m´ha fet veure que la gent que heu format aquest grup sou d´una altra pasta, per sobre dels resultats (mals resultats) s´ha aconseguit formar una pinya i un grau de compromís que la majoria d´equips de la categoría voldrien.

També crec que és moment de demanar disculpes als jugadors que han passat per l´equip i a qui no he sabut donar el tracte que es mereixien. No dubteu que ho he passat malament cada vegada que he hagut de prendre alguna decissió que ha afectat a algún de vosaltres i que molt possiblement hagi estat equivocada.

No obstant tal i com he dit al principi, el balanç general ha estat molt positiu. Em quedo amb les celebracions que hem fet a cada oportunitat que hem tingut. Sopars de Nadal on sempre heu tingut un detall pels entrenadors. Els entrenaments on m´heu permès sentir-me com si fos un jugador més. El treball al costat d´altres entrenadors (Abel i Manel) de qui he après coses de dintre i fora del camp. La Junta Directiva (Jaume, Enric, Lluís, Vall, Josep Mª…) a qui sempre que us he demanat alguna cosa heu estat allà i heu posat el vostre esforç perquè aquest club tan humil segueixi endavant.

Dono per suposat que l´equip seguirà i que encara ha de donar moltes alegries. Serà fàcil superar els resultats obtinguts aquests anys, però espero que com a mínim igualeu l´ambient dintre del vestidor.

La meva participació activa ha finalitzat, però espero poder col.laborar en el que faci falta. Seré un seguidor més de l´equip i sempre que pugui us vindré a veure.

MOLTA SORT EN LA NOVA ETAPA I VISCA LA CABRA ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Jordi Noguer

dimarts, 14 de juny de 2011

PARTIT D'EMPAT


El dissabte passat va tenir lloc la darrera jornada de la nostra lliga. La Cabra jugava a casa i al davant hi tenia el Corcó, un altre dels equips clàssics de la categoria. El partit disputat va ser molt igualat en tot moment i, malgrat el terreny de joc i les pilotes, els dos equips van anar pels tres punts.

Últim partit de lliga i al davant, el Corcó. Un partit complicat, però igualat, tal i com sol ser aquest derbi. Després del minut de silenci en record del pare d’en Pedro i l’avi d’en David, el nostre equip va sortir per totes per aconseguir la victòria. Per desgràcia, tot i que el camp semblava estar en bon estat, les pilotes no ho estaven tant i al tocar el terra feien un efecte estrany; botava massa, el bot era irregular i això en feia la conducció impossible. Què va comportar això? Que en molts moments el partit fos infumable; rebots, pèrdues de pilota, mals controls, joc travat... d’altra banda, tot això es convertia en joc més directe. Sense tenir ocasions clares, els dos equips arribaven amb pilotes penjades i passades a l’espai. Els porters, amb menys feina de l’esperada, aturaven amb claredat les poques ocasions a les que tenien que fer front. Per contra, els davanters no gaudien de tantes oportunitats com un voldria. I així es va arribar a la mitja part.

La segona part va començar una mica millor, ja amb els dos equips conscients de que jugar en un camp així i amb aquestes pilotes era complicat. El Corcó, quan ja portàvem uns minuts de partit, va aprofitar una mala sortida de pilota per la banda i, després d’una bona jugada personal, un dels seus jugadors va xutar des de fora l’àrea marcant un bon gol que posava el 0-1 al marcador a favor del seu equip. La Cabra perdia, i això s’havia d’arreglar d’alguna manera. Ens vàrem posar les piles i ens vàrem llençar a l’atac. Un i altre cop, però, es topava contra la defensa i el porter del Corcó, i els minuts anaven passant. No hi havia manera. No obstant, a cinc minuts del final, una passada de Sergi a dins l’àrea va rebotar en un defensa i va quedar morta dins l’àrea. En Dani, que estava per la banda va córrer fins anticipar-se al porter i centrar la pilota dins l’àrea petita perquè en David rematés acrobàticament la pilota fent pujar el gol de l’empat. L’equip es va convertir en una pinya, conscients del valor d’aquest gol, tant per qui l’havia fet com pel què suposava; aquest darrer partit no es podia perdre. I l’empat no és mai una derrota. Els cinc minuts finals van passar ràpid i l’àrbitre va xiular el final del partit. Després d’aplaudir a l’afició i als jugadors i místers que pleguen aquest any, tothom va enfilar el camí al vestuari. Fi de temporada.

Arbitratge:

Discutible. El de dissabte va ser un partit d’allò més tranquil, llevat de dues o tres accions, així doncs, és estrany que en molts moments se li anés de les mans. En vàries accions, no va encertar a treure targetes o no va saber fer callar a jugadors que es queixaven. També va xiular fora de jocs que no eren i va encendre a més d’un jugador. Buscava el protagonisme?

En contra :(

-El camp i les pilotes no ajudaven gens; controlar una pilota era impossible i ja no diguem fer una conducció controlada. Les pilotes botaven més del compte, etc... En molts moments, el partit era un joc d’ous, que dic jo.

-El gol va venir, com casi sempre, per no allunyar bé una pilota des de la defensa. Això ja ens ha passat a molts partits i, de cara la temporada que ve, s’haurà d’arreglar.

-No es va poder dir adéu a la Lliga amb una victòria i així també dedicar-la a en Pedro i a en David, que recentment han perdut gent molt propera. Des d’aquí, nois, estem amb vosaltres.

A favor :)

-Malgrat tot el que hem comentat, l’equip va lluitar fins el final pels tres punts o, si més no, per l’empat. Esperit La Cabra en estat pur.

-Malgrat acabar la temporada amb pocs jugadors, en aquest partit i en els darrers, s’ha jugat amb 11 i un o dos jugadors només a la banqueta en tots els partits. I amb el cap ben alt!

-El dinar previ al partit. Tots vàrem anar a dinar a casa del porter i es va gaudir d’un parell de xais i molt bona companyia de la directiva i simpatitzants. Un gran dinar, i tant com si!

-Poder dir adéu com Déu mana als dos entrenadors i al jugador que marxava, no te preu. Des d’aquí, moltes gràcies nois!

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Sergi G.

1 punt: David

Fins aviat!

Aquesta és la meva darrera crònica. Molts ho sabíeu i d’altres ho desconeixíeu. Darrere d’aquest blog, s’amaga un dels jugadors de La Cabra, i he vestit aquesta camiseta durant 7 anys amb molt d’orgull. Molts ja sabeu que sóc en Dani, d’altres potser ho descobriu ara. En fi, m’agradaria dir adéu com cal a la meva aportació a aquest blog i a aquest equip.

Això va començar fa 3 anys, conjuntament amb en David, amb la intenció d’ajudar a aixecar aquest club. Aquest club mític de la plana, havia caigut casi fins desaparèixer en els darrers anys; faltaven jugadors, l’equip s’estava desfent i faltaven també jugadors d’identitat, per dir-ho d’alguna manera. Ens havien perdut el respecte als camps i l’equip era la riota de la lliga. Això havia de canviar, o l’equip desapareixeria. Amb l’entrada d’en Jordi Noguer, en el seu primer any, es va proposar arreglar tot això amb millors entrenaments, buscant jugadors compromesos i sí, fent un blog on penjar cada diumenge una crònica. En David i jo vàrem agafar el repte amb ganes, i tant com sí. En David feia les cròniques del primer any i jo, en Dani, en feia l’apartat gràfic de l’alineació. Pel segon any, en David no podia fer la crònica i jo vaig assumir també la part escrita. Al llarg d’aquests 3 anys, hem fet entrevistes, cròniques, humor gràfic, cromos, anuncis de dinars i sopars, etc... Hem fet de tot, vaja! També ens han ajudat en moltes ocasions els mateixos entrenadors, jugadors com l’Eloi, en Ramon, en Raül o en Tió, que han fet algunes cròniques quan jo no podia, també en Nando, que amb les seves fotografies es van poder fer els cromos de la temporada passada... i també, com no, a jugadors, ex-jugadors i directiva que van accedir de bon grat a deixar-se entrevistar.

La meva etapa com a jugador d’aquest equip, acaba aquest any, i d’aquesta manera acaba també la meva etapa al blog. No diré que ha estat fàcil, doncs fer les cròniques els diumenges o els dilluns (i més perdent) costa i molt. En certa manera, ha estat un desgast important... però aquesta és la part negativa. La part positiva ve ara. Ha estat un plaer tenir-vos com a lectors, molts de vosaltres habituals cada setmana. I em consta que, gent de fora, antics jugadors de La Cabra, l’Abel des de Mèxic o la gent del bar de Barcelona... tots heu sigut fidels lectors i seguidors d’aquest equip. A tots vosaltres, moltíssimes gràcies per ser-hi; les vostres visites i comentaris em donaven forces per seguir escrivint cada setmana.

La meva etapa davant d’aquest blog acaba aquí, ara i avui. Només és una etapa i estem en negociacions perquè un altre jugador agafi el relleu. No és un adéu trist, doncs m’he pogut despedir com cal tant en el blog com a dins del camp, i això per a algú que porta tant temps en aquest equip i sentint els colors com jo els sento, és el millor dels regals. Així doncs, deixeu que us digui adéu i fins un altre, ha estat un plaer passar aquests 3 anys amb vosaltres.

Dani.

divendres, 10 de juny de 2011

JORNADA DE DOL

Aquesta ha estat una mala setmana per la familia de l´Atlètic La Cabra.

El dimarts dia 7 va morir Jaume Puigdollers, l´avi del nostre davanter David i pare de l´Abel un dels entrenadors.

I avui dia 10 ens ha deixat el pare d´en Pedro, el migcampista mallorquí.

Des d´aquí volem acompanyar en el sentiment a ells i a les seves famílies en aquestes difícils hores.

DESCANSIN EN PAU

L´equip guardarà demà un minut de silenci abans del darrer partit de la temporada i intentarà dedicar-los la victoria. Afició, amics, simpatitzants o acompanyants, demà és un dia per estar amb l'equip, hi esteu tots convidats. El partit tindrà lloc a les 18:00 al camp de La Cabra.

Fins demà

dimecres, 8 de juny de 2011

PARTIDÀS SOTA LA PLUJA


El Roda i La Cabra van disputar el dissabte passat un dels partits de la jornada. El nostre equip va jugar al camp del Roda mentre queia un xàfec important i això va afectar al joc; el camp era impracticable. Tot i això, es va veure un partit entretingudíssim i amb molts gols. Llàstima que l’àrbitre no va estar a l’alçada...


Durant tota la tarda va ploure, el camp estava impracticable i... tot i així, es va veure un gran partit! De fet, va ser com tornar a la infantesa, com quan els nens juguen als bassals, però amb una pilota pel mig.

Descriure el partit del passat dissabte, és difícil. Només diré que la primera part va acabar amb un 3-3 al marcador! Partit igualat al màxim! Quan un feia un gol, l’altre l’empatava. Si un s’avançava amb un altre gol, l’equip contrari marcava també per la seva banda. Per part nostre, Eloi va llençar impecablement un córner que va rebotar en un defensa local i va fer pujar el nostre primer gol. El segon, va ser d’en Tió, el capità, després de materialitzar un penal claríssim a en David. I el tercer gol nostre, va arribar després d’un remat de Raül. Tot això enmig d’aigua i més aigua.

La segona part va començar després d’un gol del nostre capità des del mig camp, picant una falta directe que va votar dins l’àrea rival i va acabar entrant per sobre el porter. La Cabra s’avançava altre cop al marcador! No obstant, jugar amb 10 la major part del partit, començava a posar les coses molt difícils; i més, davant d’un bon equip com el Roda. El nostre equip es va anar aculant, aculant, fins que un penal clar va ser xiulat dins la nostre àrea. El penal es va convertir en gol, i a aquest gol el van seguir dos més al cap d’una estona. La Cabra no podia fer-hi més i sols calia aguantar i aguantar, mentre seguia plovent. El partit va acabar i els dos equips (inclòs el nostre) van marxar més o menys contents al vestidor conscients de que s’havia disputat un bon partit i de que s’ho havien passat de conya jugant a futbol.

Arbitratge:

Molt sospitós. Des del primer minut, en un partit en què els dos equips volien jugar i passar-ho bé, es va erigir per sobre de tots amb afany de protagonisme. A sobre, semblava xiular sospitosament a favor dels locals (que no treu mèrit a la seva victòria, tot s’ha de dir) i així ho va demostrar al expulsar un jugador nostre al minut 23. Un arbitratge molt deficient i, sospitós la veritat. No vull ni pensar en, vist el gran partit jugat, com hauria estat el resultat final de gaudir d’un bon àrbitre.

En contra :(

-Poca cosa a dir. Potser que, ja al final, es va caure en l’esgotament i ens vàrem acular al darrere. Totalment comprensible d’altre banda, al disputar tants minuts amb un jugador menys.

A favor :)

-El camp no estava per jugar-hi, i a això a La Cabra li va anar genial. Es va saber jugar a pilota llarga, al contraatac i aprofitant les pilotes penjades a pilota parada. En definitiva, un partit molt seriós i ben plantejat (malgrat el resultat) per part nostre.

-Va ser un gran partit i crec que, tant jugadors com entrenadors i espectadors, van gaudir del partit.

-A saber com hauria estat el resultat de tenir un àrbitre millor...

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: Raül

1 punt: David