dimarts, 21 de maig de 2013

La Cabra 1 – Sant Julià 0: Fi d’una etapa


Això s’ha acabat nois i noies. La Cabra ha finalitzat una altra temporada a la quarta regional. Una temporada que sembla que és la definitiva en aquesta categoria, ja que es presenten molts canvis en l’estructura del club. Bàsicament es renova tota la junta directiva que després de tants anys de constància i esforç per la supervivència de la Cabra ho deixa. No podem més que agraïr tot aquest temps de suport i d’amor de la família Oriol cap a aquest club.

I com sabeu, les transicions sempre són difícils i més en un petit club com aquest, sense gaire infraestructura, sense canalla que apreti per sota, amb la dificultat que suposa trobar jugadors que vulguin jugar a camp de terra i la poca ajuda de les administracions. Però sabem valorar molt bé el què tenim i el què tenim és un grup de persones disposades a que la Cabra segueixi lluïnt el seu nom pels camps de la Comarca. Un grup de gent que encara no es cansa de córrer cada dissabte per aquests móns de Déu i que farà el possible perquè hi hagi vida en el municipal de la Cabra, almenys durant una temporada més.

Ens en anem a la lliga d’aficionats, on baixa susceptiblement el pressupost i les condicions cada vegada més exigents de la federació. I ho farem amb la il·lusió de cada any, amb nombroses baixes en l’equip degut al pas del temps però amb persones noves que complementaran l’equip a la perfecció, n’estic segur.

Si senyors, aquest és un escrit de despedida. De despedida de la regional, de despedida de jugadors molt importants (ja sabeu que us estimem moltíssim) i de despedida d’aquest bloc. Feia mesos que no entrava cap escrit, però no deixa de ser emotiu pensar en tot el què s’ha viscut en aquest espai després de 5 anys d’actualitzacions, de compartir alegries, bestieses, fotografies, dibuixos, estadístiques i derrotes (si, moltes derrotes). No deixa de ser espai on s’hi ha compartit cultura.

No vull allargar-me més. Només dir que l’últim partit es va acabar amb victòria, tal i com ens mereixíem i que va suposar una gran alegria per tots els jugadors i aficionats que es van concentrar al nostre estimat camp. Després del partit, una gran celebració amb regals per la gent que es despedia, un gran sopar a peu de camp (el fred no pot amb nosaltres) i música a tota hòstia fins a altres hores de la nit pels més troneres (gran eufemisme per anomenar els més desgraciats).

Aquest no serà l’últim post, ja que properament penjarem les estadístiques de la temporada.

I com deia aquell Salut i endavant les atxes!

Visca la Cabra!