dilluns, 28 de novembre de 2011

MONESTIR 4 - LA CABRA 2: MOLT MALAMENT

Horrorós partit de la Cabra que demostra que si proposa fermament i amb tota la convicció del món, pot arribar a fer-ho molt malament.
Per tant no gaire res més a dir del partit (tampoc en tinc gaires ganes), només que han tornat de les lesions dos jugadors importants (2 grans gols novament d’en David) que esperem que serveixi per poder afrontar els següents partits amb més garanties i que passem pàgina després del pitjor partit jugat fins ara.

Després del partit, una part dels jugadors van concentrar-se en un bart que, val a dir, no era gaire més agradable que la croissanteria que es va visitar la darrere vegada a Ripoll. Per sort no hem de tornar a visitar aquest poble, on no ens hi hem sentit mai gaire còmodes, fins la temporada vinent.

Salut i ànims a jugadors, entrenadors, directiva i aficionats que això tornarà anar millor o dit d’una altra manera:

Endavant les atxes!

dimecres, 23 de novembre de 2011

EL JOC A BANDA: EXTRATERRESTRES, JESÚS I EL LLADRE

Hi ha qui diu que els extraterrestres existeixen, que són multiformes, i que gasten un caràcter especialment dòcil. De fet es comenta que fa molt de temps que corren entre nosaltres i que inclús podem tenir-los dins de casa. Com que encara no tenim tota la informació disponible a les nostres mans -és qüestió d’investigar una mica més sobre el tema- és del tot impossible extreure’n una conclusió ferma, però sincerament, no seria gens estrany que els nostres protagonistes fossin dos enviats de ves a saber on per obrir-nos un nou cap magnètic que ens aboqui a l’estupendisme.
I és que el dissabte passat la cosa ja no va acabar al Pla de la Cabra, no. Després d’una combinació de frases cèlebres dels nostres homes, que ara us anunciarem, vam ser abduïts fins a Can Janot, de Tavèrnoles, on vam sopar -a més vi qui en vulgui- amb aquests dos càtedres de la genuïnitat. Podem afirmar que són uns màquines, cosa que confirmaria precipitadament la nostra hipòtesis, i es que tot just havent sopat es van apagar. Sí, sí, una plàcida becaina els va abraçar a tots dos, l’un amb els ulls tancats i l’altre amb els ulls oberts, mentrestant escoltàvem, recollits, el xipolleig de l’aigua caient.
Està clar que ens vam preguntar què deurien estar somiant. Reconeixem que ens vam concentrar molt per intentar esbrinar-ho, però nosaltres no som extraterrestres. Ens vam saber conformar amb la major de les ocurrències que aquella tarda ens havien brindat. Sabeu que l’Enric del Bart és més bon home que aquell home que tothom deia que era tant bon home i que va acabar mort a la creu (s’ho diu a sí mateix). I que en Vall, és el lladre bo (així li va respondre).

dilluns, 21 de novembre de 2011

La Cabra 2 – Rupit 3: Una dura derrota

Partit molt igualat entre dos equips que van anar directament a pel partit i que es va decidir per petits detalls. I és que la Cabra va anar sempre a remolc del marcador, ja que el Rupit es va avançar durant els primers minuts. Tot i això, vam aconseguir empatar gràcies a una gran jugada trenada pels dos mallorquins de l’equip ben resolta per en Pedro. Després de l’empat la Cabra va començar a jugar millor i van oferir uns bons minuts de futbol i semblava que podria avançar-se el marcador. Però va ser just el contrari, ja que el davanter del seu equip feia el segon gol en un bon contraatac i suposava una altra patacada per la Cabra. I a poc del final de la primera part va venir una jugada que va marcar el partit: una enganxada entre en Calm i un jugador rival va provocar que fossin tots dos expulsats. De fet qui va provocar l’expulsió d’en Calm va ser l’àrbitre mateix, el famós Espinete, un àrbitre d’infaust record per el club amb decisions més que polèmiques en partits molt importants en la història de la Cabra. Doncs això, en Calm va rebre una agressió del jugador de l’altre equip i l’àrbitre no se li va acudir res més que expulsar els dos, et felicito fill…

I la segona part també va ser molt vibrant, ja que amb poca estona el Rupit va fer l’1 a 3 que semblava que seria definitiu. Però si una cosa tenim és que no defallim i en una bona jugada d’equip vam aconseguir retallar distàncies amb un gol del gran Dani, el seu primer de la temporada. D’aquí fins al final, el Rupit tancat a la seva àrea, dominat per un futbol agressiu i bonic de la Cabra que va poder empatar el partit perfectament. També el Rupit podia haver tancat el partit en algun contraatac, val a dir.
Final del partit i emprenyamenta general de jugadors, entrenadors i aficionats per un partit que vam tenir a tocar puntuar-hi però que no va poder ser.

Després de la dutxa, alguns jugadors es varen quedar una llarga estona al bart de l’Enric amb el senyor Espinete encara discutint i defensant l’expulsió del nostre jugador. Un cop fora aquest personatge i tots ja més tranquils, es va acabar amb una petita comitiva anant a sopar amb l’Enric i en Vall a Can Janot de Tavèrnoles. El que va es dir i pensar durant aquesta estona ja serà degudament detallat en la secció de Joc a Banda.

A recuperar-se i a guanyar el següent partit s’ha dit, per tant, endavant les atxes!

dilluns, 14 de novembre de 2011

Sant Quirze 4 – La Cabra 0: Una derrota contundent

La Cabra va visitar el Sant Quirze amb moltes baixes, i això va suposar haver de disputar el partit amb els 11 jugadors que hi havia al camp i sense cap canvi a la banqueta. El partit va ser entretingut, amb una primera part on els dos equips van tenir opcions per avançar-se al marcador demostrant un bon futbol. Però aquesta vegada no hi va haver sort i van ser els quirzencs qui es van avançar abans de la mitja part. Descans i a pensar amb la remuntada.

Es va sortir bé a la segona part, sense gaire arribada a dalt però sense gaires problemes al darrere, fins que en un contraatac va arribar el fatídic dos a zero que feia abaixar els braços dels cabrencs. D’aquí fins al final s’anirien succeint les oportunitats i els gols del Sant Quirze davant d’una Cabra amb jugadors tocats i alguns d’enfonsats i impotents davant els esdeveniments.

Derrota contundent i a oblidar-ho ràpid, que ja ve un altre partit amb la recuperació (segurament) de jugadors lesionats que no van poder assistir al partit i que faran pujar el llistó competitiu de l’equip.

Al final del partit, bastants jugadors del primer equip de la Cabra es van quedar una bona estona al bart del camp del Sant Quirze païnt la derrota amb entrepans de cansalada, quintos i algun cafè amb llet que es va colar per allà al mig. Els hi ha quedat bé aquest bart, no arriba al nivell del Cantoni (impossible superar-lo) ni als preus del de la Cabra, però vam ser ben tractats i ben alimentats, que finalment, és del què es tracta, no?

Ànims i endavant les atxes!

Sergi Rifà -6 punts
Eloi -3 punts
Martí -2 punts
Jordi Domènech -1 punt

dilluns, 7 de novembre de 2011

EL JOC A BANDA

Don Enrique! de Santiago Russinyol.

No és cap novetat ni estrany que, al final dels partits, un grup de jugadors i aficionats allarguin la jornada de lliga tot escoltant les històries de l'Enric del Bart; gentil home que viu a cavall entre la nostàlgia i l'èpica, i a partir d'avui: cavaller, i el més preuat dels seus escuders, en Vall; home apassionadament tranquil i il·lustrat.
Tampoc us descobrirem res de nou si us comentem que comencem fent cerveses vermeies i continuem per les verdes. Però sí que donem un cop d'efecte dient-vos que, des del dissabte passat, tenim un nou color de cervesa al bart. És bona la cabrona, la cabrona curiositat.
A totes aquestes històries no cal posar-hi més pa que formatge, ja és prou complicat transmetre tanta saviesa. I així ho farem. Com que surten un munt d’històries, personatges, objectes, xafarderies i barbaritats, intentarem, setmana a setmana, fer-vos-en cinc cèntims amb el clar propòsit que aquesta nova secció desaparegui, no cal explicar el perquè.

Com bé sabeu, l’Enric obra el bart cada diumenge i festius perquè un grup de persones aficionades al deport de la pilota van al camp a practicar una variant del volley*. Resulta que hi ha un parell de mossotes, de molt bon veure que, sempre que es dirigeixen al nostre cavaller** ho fan en el terme de “Don Enrique”. Don Enrique! Arribats en aquest punt us demanem una mica d’implicació per entendre la situació. Quan tots vam entendre que es tractava de dues noies guapes va saltar el bo de l’escuder per proclamar als quatre vents: - són dignes d’emportar-te-les al llit, ràpidament-. Repetim; ràpidament!!! i a totes dues!!!. Un esclat de riure va ressonar pels camps del costat avançant el que seria una partida de caixa final. I és que els nostres protagonistes tenen massa classe per deixar-ho de primeres. Res del que diuen és gratuït. No cal furgar massa, en el propi magí, per entendre les coses importants de la vida. Ells te les expliquen!!! Es veu que Santiago Russinyol deia: com pot ser que quan un home fa feliç (satisfà) a una dona és un bon home, i quan en fa feliç a més d’una és un poca solta.

*En la seva vessant femenina es tracte de l’esport més espectacular del món. Es recomana seguir els campionats de “beach volley” que trobareu, en horari no infantil, al “teledeporte”.
**També se’l pot anomenar oracle, guru, o guia espiritual

La Cabra 2 – Ribatana 1: La Cabra es fa forta a casa

Partit molt disputat al nostre estadi i una gran victòria de la Cabra que ha fet del seu camp un lloc propici per les seves victòries. Tot i així, el partit va ser un pèl estrany, amb grans moments de joc durant la primera part i moments més sacrificats per tirar el resultat endavant, com va succeir durant gairebé tota la segona part. I estrany també perquè els gols que es van veure van ser tots de rebot i en 10 minuts de diferència. El primer se’l va fer el seu porter a pròpia porta gràcies a la insistència del nostre davanter centre, en David Puigdollers. Per tant, li comptabilitzem el gol en ell…(Així surt a l’acta de l’àrbitre)
Al cap de poca estona, el nostre altre davanter centre reciclat a l’extrem dret, en David Viñas, va xutar a porteria amb la sort que un defensa rival va posar la cama just per desviar-la dins de la xarxa (diguem-ne xarxa si voleu) i fer pujar el dos a zero al marcador.
I com que els ribatencs no volien ser menys, van aconseguir el seu únic gol amb una falta a la frontal de l’àrea que va tocar en les cames d’en Sergi i va desviar la trajectòria cap a dins la porteria. A partir d’aquí, molta lluita, ocasions pels dos equips i alguna que altra enganxada entre jugadors, però el marcador ja no es va moure.
Destacar aquí, l’ofici que va saber treure l’equip durant els últims minuts de partit, ja que, tot i que el resultat era molt curt, tampoc es va deixar acostar excessivament la Ribatana a la nostra porteria.
Victòria i a seguir lluitant a tot arreu, ja que, com podem veure no hi ha cap equip que hagi sigut clarament superior a nosaltres i a seguir demostrant quin és el més gran dels equips més humils de la Plana i el més humil dels equips més grans.

Endavant les atxes!

Punts del partit (és la suma dels Manel)
Jordi Tió -5 punts
Sergi Rifà -5 punts
Sergi G. -1 punt
MArtí -1 punt

dimecres, 2 de novembre de 2011

Derrota i empat en els dos partits del cap de setmana de la Castanyada

La Cabra 1 Borgonyà 1
Partit igualat on el domini es va repartir en una part per cada equip. La Cabra va sortir a jugar el partit malament, no per falta de ganes i actitud sinó més bé per falta d’idees i mala col·locació al camp, i per tant, es va veure sorprès per una sortida més que digna del Borgonyà. I després de que tinguessin 2 bones ocasions es van avançar al marcador per una badada defensiva. Van acabar de passar els minuts i així es va arribar a la mitja part.
I a partir d’aquí es va fer un canvi com de la nit al dia, l’equip va sortir decididament a guanyar el partit i el domini i les ocasions van començar a ser clarament nostres. Per tant, es va imposar la lògica i al cap de pocs minuts vam poder empatar gràcies a una centrada per la banda d’en Dani, que després d’un gran control d’en David, va deixar rematar a plaer en Gil. Quedaven encara forces minuts i els canvis de jugadors donaven aire al partit. La llàstima va ser que vam perdonar dues clares ocasions per poder-nos endur el partit però vist com van anar els 90 minuts segurament aquest era el resultat més just.
Després del partit una petita comitiva de jugadors va anar a dinar a Can Janot de Tavèrnoles on van destacar els canelons, les carxofes i la carn amb allioli entremig de converses sobre futbol i sobre la ploranera d’en David quan mira una pel·lícula de terror.
Dissabte partit a casa una altra vegada contra la Ribatana amb ganes d’aconseguir una victòria que se’ns ha resistit últimament. No defallim que les coses segueixen fent-se bé i com podem observar aquest any és una lliga molt igualada.

Punts del partit (és la suma de punts dels Manel)
Gil Vall 6 punts
Sergi Rifà 2 punts
Sergi G. 2 punts
Eloi 1 punt
Dani S. 1 punt

La Gleva 4-La Cabra 2

Resultat totalment injust per el què es va poder veure al camp estrenat recentment en un dels millors partits que ha jugat la Cabra (sobretot tocant la pilota) però que els errors puntuals ens van condemnar. I és que ja va començar tot malament amb un gol rebut als 30 segons per una badada en una sacada de banda. Però la Cabra es va saber reposar i va començar a mostrar un bon joc i clares ocasions per poder empatar, i aquest va arribar gràcies a un penal transformat per en Tió a finals de la primera part. I a la segona part es va sortit a totes i durant els primers minuts el seu porter va salvar claríssimes ocasions de gol (de fet el seu porter va ser el millor del partit). I quan es perdona sempre passa el mateix, un córner en contra i gol de la Gleva. La Cabra va seguir intentant-ho però la malastruga estava del nostre costat, doncs el seu porter parava un penal a en Tió i seguidament ens feien el 3 a 1 en un altre córner. La desesperació es feia evident per la manera com s’havia jugat i com es podia estar perdent aquest partit. D’aquí fins al final es va intentar de totes les maneres possibles fins arribar al 4 a 2 definitiu.
Si voleu podeu veure la contracrònica oferta per la Gleva a http://www.cflagleva.com/jornada911.htm

Punts del Partit (és la suma dels Manel)

Gil Vall – 5 punts
Pedro -3 punts
Sergi G. -2 punts
David P. – 1 punt
Eloi – 1 punt