dimarts, 28 de febrer de 2012

Sant Vicenç 4 – La Cabra 1: Una altra derrota i en van…

Els hi ha quedat maco el camp del Sant Vicenç. Això va fer que es disfrutés un bon partit de futbol tot i el resultat advers. I és que si mirem com va anar tot plegat no va ser tanta la diferència entre els dos equips. Si que tenien més la pilota ells, però amb passades horitzontals entre els defenses que no suposava cap perill. Què ens va matar doncs? Dos minuts fatídics al final de la primera part que feien pujar el 3 a 0 a la mitja part, tots ells a pilota parada.

I amb aquest resultat tan complicat van aparèixer els millor minuts de la Cabra amb temps, jugant un gran futbol i posant el 3 a 1 (estrena d’en Calm) al marcador i amb un parell de claríssimes ocasions per retallar encara més distàncies. Però ja ho diu la dita, qui perdona se’n va a la merda (més o menys era així, no?) i en un altre falta picada a la frontal de l’àrea va suposar el 4 a 1 definitiu. A partir d’aquí,es va emmerdar el partit fins el punt que semblàvem més un equip de l’extraradi que no pas de les contrades de Granollers de la Plana.

Insults, protestes, varis cagumdéus consecutius i l’expulsió de l’Ajo (provocats també per gent bastant indesitjable de la Vall del Ges) van fer distrets els últims minuts de partit.

Final del partit i tristesa pel resultat i per la lesió del Gran Sergi Rifà que esperem que es recuperi el més aviat possible, ja que sense ell, la Cabra perd gran part de la nostra identitat com a equip.

No gaire res a destacar del tercer temps, ja que hi havia presses per marxar del camp i no va superar de temps una simple cervesa. Esperem poder-ho allargar dissabte que ve amb una victòria al nostre camp davant un dels equips clàssics de la categoria i que, val a dir, em cau especialment bé, el totpoderós Cantoni.

Salut i endavant les atxes!

dimecres, 22 de febrer de 2012

Enric de la Cabra (2a part)

Ja a la primera part de l'entrevista vam dir alguna de les dades més personals de l'Enric, doncs com no podia faltar, aqui junt amb la segona part de l'entrevista unes preguntes sobre gustos.

Quin és el teu número preferit? El número 1

Quin és el teu color preferit? El blau

Quin és el teu menjar preferit? mmh... mongetes amb botifarra, com no (riu).

I quina és la teva beguda? El Vichy

Digue'ns una pel.licula. Si home, aquella de la pluja, (li pregunta a el seu amic Vall), això, cantando bajo la lluvia (riu).

I una cançó en concret? La de la pel.licula Cantando bajo la lluvia.

Un hobby? Home, el futbol!!

I un esport al marge del futbol? Uf, tots

. entrevista a l'Enric, segona part...

Què recordes de la teva època d’entrenador de tercera amb La Cabra?

Per a mi, sempre ho he dit, gràcies als jugadors que han set bons. Ells son els que han fet l’equip. Grans jugadors han fet gran aquest equip.

Ens podries dir quin ha set per a tu el millor jugador que hi ha jugat?

Grans jugadors han passat com he dit, te’n podria dir un munt. Però per dir-ne algun... diria el Josep Torner. El seu germà també hi va jugar, per cert. Va jugar ja fa anys, poder 8 o 10 anys. Era un jugador que podia haver jugat a segona perfectament. D’aquells jugadors que fan gran el nom de La Cabra, s’entén. També diria en Gil Vall, que va jugar-hi fins no fa gaire.

I la millor xicota?

N’hi havia moltes (riu).

El millor equip d’aquesta època teva d’entrenador? El que va pujar a segona. On vam estar 3 anys. Encara tinc papers escrits amb els noms dels jugadors apuntats.

Algun consell per l'entrenador?

Ser entrenador és com tot en el futbol. Tu has de procurar buscar jugadors, i ser com una família. S’ha de ser una família dins i fora el camp, si no tens això, no tens res. La resta, ve donada pels jugadors i ja depèn més d’ells.

Per què vas deixar de ser entrenador de La Cabra, fa 2 anys?

Qüestió de canvi, per varies raons. Ja feia varis anys que l’equip no anava massa bé en resultats, ens faltava gent (sort del darrer any, que van venir un grup de marroquins a jugar; sense ells no haguéssim pogut fer un equip d’onze jugadors), jo ja estava una mica cansat, tot plegat... va ser bo trobar una persona nova amb ganes i joventut. En Jordi Noguer ja entrenava a l’equip als entrenaments, i clar, era lògic que ell volgués també agafar l’equip al final. El relleu va ser el millor, i jo vaig estar-hi conforme.

I com veus la situació actual, com a club, de La Cabra?

Ara no anem gaire bé, però com tots suposo. Sort tenim de l’ajuntament de Gurb, que també ajuda. Però clar, és un club petit i... ja s’entén. Estem oberts a més ajuda, clar. També he de dir que ara està tot més organitzant, en el meu temps, entre 2 o 3 persones ens ho fèiem tot. Dir també que hi veig voluntat de fer més coses i millor, com és tenir dos entrenadors, el tema fitxes, o això d’internet que feu vosaltres.

I com veus l’equip tècnic?

Jo se el què és estar d’entrenador, i prefereixo no ficar-me-hi gaire. Molts diuen que no animo, o no en parlo... però prefereixo crec que és millor així. També he de dir que pateixo igual els partits, eh! Hi ha ganes de fer-ho bé i això es veu.

I a nivell futbolístic?

Els jugadors? Sí, se’ls veu amb ganes, fan bons entrenaments i tot plegat... llàstima que la cosa no surti. No puc dir que us veig molt bé si aneu malament, perquè us enganyaria. Jo veig bon ambient, i per mi bon equip. Ara, els resultats... ja es veu. Alguna cosa falla.

Deixem tema futbol, què fas ara mateix Enric?

M’he fet barman de primera divisió (riu). Això els dies de partit. I el dia a dia... ben poca cosa. M’aborreixo (riu de nou). Això sí, vaig a veure partits de futbol de per aquí la comarca.

Què canviaries de la teva vida?

Ja no puc canviar (riu). Ara, m’agradaria haver competit amb més coses a part de futbol. Potser el tennis, pel tema mentalitat deien que en podia haver estat molt bon jugador. També el salt de pèrtiga, m’hagués agradat. També he de dir que pel tema del futbol i portar la canalla, m’he perdut casaments, i altres celebracions... però en fi.

I com et veus ara?

Jo crec que encara podria jugar i encara pararia moltes pilotes (riu). Potser vindré a entrenar algun dia amb vosaltres, encara. Pensa que en una lliga em van marcar 9 gols i prou, eh! Això si, el que m’agradaria més de la vida és tenir un vídeo de partits que he jugat. Però en aquells temps no filmàvem mai res. De 15 a l’edat fins ara... hagués set molt gran.

Aquesta entrevista (d’una hora ben llarga de durada) fou feta després del partit contra el Ribetana, on l’Enric ens va rebre al bar mateix del camp. Si algú vol l’entrevista al complert, contactar amb en David o en Dani, doncs transcriure tota l’entrevista aquí era del tot impossible. A més, cal afegir-li la dificultat del canvi de format (de gravadora de veu, a text escrit), tot i que sentir de pròpia veu l'Enric explicant això no te desperdici. No obstant, el més important de l’entrevista, està aquí escrit i estem contents de com ha quedat malgrat la retallada final. Per acabar, volem donar les gràcies a l’Enric per aquesta experiència periodística.


Ja a la primera part de l'entrevista vam dir alguna de les dades més personals de l'Enric, doncs com no podia faltar, aqui junt amb la segona part de l'entrevista unes preguntes sobre gustos.

Quin és el teu número preferit? El número 1

Quin és el teu color preferit? El blau

Quin és el teu menjar preferit? mmh... mongetes amb botifarra, com no (riu).

I quina és la teva beguda? El Vichy

Digue'ns una pel.licula. Si home, aquella de la pluja, (li pregunta a el seu amic Vall), això, cantando bajo la lluvia (riu).

I una cançó en concret? La de la pel.licula Cantando bajo la lluvia.

Un hobby? Home, el futbol!!

I un esport al marge del futbol? Uf, tots

. entrevista a l'Enric, segona part...

Què recordes de la teva època d’entrenador de tercera amb La Cabra?

Per a mi, sempre ho he dit, gràcies als jugadors que han set bons. Ells son els que han fet l’equip. Grans jugadors han fet gran aquest equip.

Ens podries dir quin ha set per a tu el millor jugador que hi ha jugat?

Grans jugadors han passat com he dit, te’n podria dir un munt. Però per dir-ne algun... diria el Josep Torner. El seu germà també hi va jugar, per cert. Va jugar ja fa anys, poder 8 o 10 anys. Era un jugador que podia haver jugat a segona perfectament. D’aquells jugadors que fan gran el nom de La Cabra, s’entén. També diria en Gil Vall, que va jugar-hi fins no fa gaire.

I la millor xicota?

N’hi havia moltes (riu).

El millor equip d’aquesta època teva d’entrenador? El que va pujar a segona. On vam estar 3 anys. Encara tinc papers escrits amb els noms dels jugadors apuntats.

Algun consell per l'entrenador?

Ser entrenador és com tot en el futbol. Tu has de procurar buscar jugadors, i ser com una família. S’ha de ser una família dins i fora el camp, si no tens això, no tens res. La resta, ve donada pels jugadors i ja depèn més d’ells.

Per què vas deixar de ser entrenador de La Cabra, fa 2 anys?

Qüestió de canvi, per varies raons. Ja feia varis anys que l’equip no anava massa bé en resultats, ens faltava gent (sort del darrer any, que van venir un grup de marroquins a jugar; sense ells no haguéssim pogut fer un equip d’onze jugadors), jo ja estava una mica cansat, tot plegat... va ser bo trobar una persona nova amb ganes i joventut. En Jordi Noguer ja entrenava a l’equip als entrenaments, i clar, era lògic que ell volgués també agafar l’equip al final. El relleu va ser el millor, i jo vaig estar-hi conforme.

I com veus la situació actual, com a club, de La Cabra?

Ara no anem gaire bé, però com tots suposo. Sort tenim de l’ajuntament de Gurb, que també ajuda. Però clar, és un club petit i... ja s’entén. Estem oberts a més ajuda, clar. També he de dir que ara està tot més organitzant, en el meu temps, entre 2 o 3 persones ens ho fèiem tot. Dir també que hi veig voluntat de fer més coses i millor, com és tenir dos entrenadors, el tema fitxes, o això d’internet que feu vosaltres.

I com veus l’equip tècnic?

Jo se el què és estar d’entrenador, i prefereixo no ficar-me-hi gaire. Molts diuen que no animo, o no en parlo... però prefereixo crec que és millor així. També he de dir que pateixo igual els partits, eh! Hi ha ganes de fer-ho bé i això es veu.

I a nivell futbolístic?

Els jugadors? Sí, se’ls veu amb ganes, fan bons entrenaments i tot plegat... llàstima que la cosa no surti. No puc dir que us veig molt bé si aneu malament, perquè us enganyaria. Jo veig bon ambient, i per mi bon equip. Ara, els resultats... ja es veu. Alguna cosa falla.

Deixem tema futbol, què fas ara mateix Enric?

M’he fet barman de primera divisió (riu). Això els dies de partit. I el dia a dia... ben poca cosa. M’aborreixo (riu de nou). Això sí, vaig a veure partits de futbol de per aquí la comarca.

Què canviaries de la teva vida?

Ja no puc canviar (riu). Ara, m’agradaria haver competit amb més coses a part de futbol. Potser el tennis, pel tema mentalitat deien que en podia haver estat molt bon jugador. També el salt de pèrtiga, m’hagués agradat. També he de dir que pel tema del futbol i portar la canalla, m’he perdut casaments, i altres celebracions... però en fi.

I com et veus ara?

Jo crec que encara podria jugar i encara pararia moltes pilotes (riu). Potser vindré a entrenar algun dia amb vosaltres, encara. Pensa que en una lliga em van marcar 9 gols i prou, eh! Això si, el que m’agradaria més de la vida és tenir un vídeo de partits que he jugat. Però en aquells temps no filmàvem mai res. De 15 a l’edat fins ara... hagués set molt gran.

Aquesta entrevista (d’una hora ben llarga de durada) fou feta després del partit contra el Ribetana, on l’Enric ens va rebre al bar mateix del camp. Si algú vol l’entrevista al complert, contactar amb en David o en Dani, doncs transcriure tota l’entrevista aquí era del tot impossible. A més, cal afegir-li la dificultat del canvi de format (de gravadora de veu, a text escrit), tot i que sentir de pròpia veu l'Enric explicant això no te desperdici. No obstant, el més important de l’entrevista, està aquí escrit i estem contents de com ha quedat malgrat la retallada final. Per acabar, volem donar les gràcies a l’Enric per aquesta experiència periodística.

dijous, 16 de febrer de 2012

Enric de La Cabra (Part 1)

En motiu de l'efemèride de les 30.000 visites al bloc de la Cabra després de 4 anys, fem un homenatge a la figura més important i més significativa d'aquest gran club, o altrament anomenat el més gran dels clubs més humils de la Plana i el més humil dels clubs més grans.
L'enhorabona a tota la gent que el fa possible i a totes les persones que ens segueixen.
Aquí deixo la primera part de l'entrevista a l'Enric de la Cabra feta a l'octubre de 2008 realitzada per dos jugadors que encara militen a la Cabra, en David i en Dani.

Nom: Enric Oriol Serratosa

Edat: 74 anys

Localitat: Gurb

Equips on ha jugat: Ha jugat a juvenil Vic, Torelló, Campdevànol, Borgonyà, Sant Quirze, Vic (un altre cop), Gurb (1 any), Sant Julià, Folgueroles, I altres de la comarca. La Cabra també, com no.

Com a entrenador: La Cabra

Música: Último de la fila (m'encantava) i Josep Maria Vall

Jugador preferit: Kubala i Ramallets

De quin equip ets: Del Barça, es clar aixo no s'ha ni de preguntar

"El futbol ha set tota la meva vida"

Abans de començar hem cregut necessari fer un breu introducció. Entrevistar l’Enric és una plaer. De fet, no caldria preparar-se les preguntes; no fa falta. Sols cal demanar-li què en pensa del futbol, què recorda dels vells temps com a porter o demanar-li pel club del seu cor; La Cabra. Tot i així, aquí hem preparat alguns temes d’interès que, tant jugadors de l’equip com aficionats, trobaran força interessants. Dades que tot aficionat al futbol de la comarca, hauria de conèixer, doncs forma part de la història del futbol osonenc. També direm que, resumir tota una hora llarga d’entrevista resulta quelcom difícil de fer aquí, i per aquesta raó hem dividit l’entrevista en dues parts. La primera part present aquí sota, i la segona el dimecres que ve. No obstant això, una entrevista d’aquestes característiques resulta poc per una vida esportiva com la de l’Enric i per això, aprofitem per fer una crida; La vida de l’Enric be mereix un llibre! Així doncs, tot aquell periodista esportiu que busqui una bona història per explicar (amb el què implica això; buscar documentació, fotografies, antics companys d’equip, etc...) aquí té una gran història.

Quan vas començar a jugar?

Vaig començar a pagès, érem 7 germans i jugàvem amb pilotes de parrac, fetes de mitja de senyora, devien ser per allà l’any 30... sí, embolicàvem parracs i fèiem pilotes. Les pilotes de goma es rebentaven molt, i aquestes no.

Fins a quina edat vas jugar?

Doncs... amb 17 jugava al juvenil del Vic. Vaig jugar fins als 53 anys (36 anys com a jugador), sent porter de La Cabra. He tingut, això sí, la sort més gran del món; mai m’he lesionat. Bé, he tingut cosetes com un cop al nas, o per l’estil, però res important.

Quins son els millors records com a jugador?

L’època de juvenil amb el Vic. Recordo un gran partit contra el Mataró en el que ho vaig parar tot. Tothom em volia fitxar després del partit! Però també he de dir que he disfrutat a tot arreu i en tots els equips on he jugat, i aquí a La Cabra també, com no.

Vas tenir ofertes de grans equips, recordo bé?

De fet... el més important va ser el Vic, on vam arribar a Tercera Divisió. Allà vaig arribar a cobrar 5000 ptes. per fitxa (a l’any) i 500 ptes. al mes. Es va dir que em podia haver fitxat l’Espanyol, però al final em vaig quedar a jugar per equips de per aquí.

Què és per a tu el futbol?

Ha set tota una vida. El futbol ha set tota la meva vida, el que més m’ha agradat.

Creus que ha cambiat molt el futbol des de llavors? Com?

A mi em sap greu perquè tothom coneix el futbol d’ara, però abans era... era més tècnic. Poder mes lent, més al toc... et deixaven jugar, vaja. I els camps eren més grans... 5 davanters, 3 mitjos, 2 defenses...

Perdona, 5 davanters?

Sí, sí! Ara tot ha cambiat això! El primer que va trencar això va ser la Real Societat (El Real Societat de fa... molts anys, no sabríem concretar) que es va dir l’equip del “cerrojo”. Ara es juga bastant tots al darrere, que no et marquin i defensar el gol que has fet.

Per què et deien Enric de La Cabra?

Perquè era de per aquí, de per la zona del bar del mateix nom. En aquella edat devia tenir... no se... 40 o així, no t’ho sabria dir.

Com va començar a formar-se La Cabra?

Això abans era un pla. Un turó. Un espai on hi havia herba i es jugava. El camp abans era davant del bar La Cabra, ben bé per aquí darrere. Mes o menys es va formar amb la canalla... aquests nois que ara deuen tenir uns 48 anys o així. Per llavors en devien tenir 11... Fa temps, no t’ho sabria dir ben bé l’any (Hem calculat i dona 37; pels vols del 1971). La Cabra es va formar amb nanus d’aquí. Mira, corrien canalla per aquí, tots de pagès... i els vam ajuntar tots. Els volia agafar un altre, però em van dir si jo volia entrenar i vaig dir que sí. Tenia 8 jugadors llavors; la meitat amb la camisa del Barça i l’altre amb la de l’Espanyol. Es va dir La Cabra perquè tothom em coneixia per l’Enric de La Cabra. Per això quan es va federar i em van demanar quin nom li posava, vaig dir... La Cabra. Així tothom sabia on era. De fet, però, es tenia que haver dir Granollers de la Plana. El club va començar amb els infantils, i l’any següent van venir els alevins. Aquell any es va federar. Llavors es va muntar un equip de can Fajula (Un bar del carrer Manlleu que va tancar fa un parell d’anys) on uns quants anàvem a un torneig famós d’aquella època. Vaig guanyar el trofeu al porter menys golejat, eh! Jo sempre en vaig fer de porter, tant a La Cabra com a tots els altres equips on he jugat. (En aquest moment ens ensenya fotografies de quan jugava i ens mostra com encara s’en recorda de molts dels seus companys d’equip). Anys més tard es va formar el tercera.

I el camp de La Cabra, com es va formar?

El camp ja estava fet, però el volien llaurar. Era més petit del què és ara. Es va aplanar, les porteries eren els arbres.. i més cap aquí, quan ja se jugava amb la canalla, ja era molt semblant del què és ara. Hi havia hagut camp d’herba, abans de ser de sorra. No va durar massa però. Aquest terreny era d’una dona, i aquesta el va vendre per a l’esport d’aquí. Molts diuen que no es zona esportiva, però ella ho va donar per això, hi ha coses que no entendré mai...

Qui s’encarregava dels temes del club? Fitxes, material...

Doncs jo, tot tot. Pilotes, portar els nens als camps, fer les fitxes, pagar l’arbitre... tot. Això si, també moltes ajudes de gent que seguia l’equip. No m’agradaria deixar-me’n cap... però empresaris, pares dels jugadors, família... etc. Jo portava tots els nanus, en una furgoneta... n’havia portat 15 algun cop! O 31, també. No ho se. Però hi cabien, eh! Què se jo. Això sí, si m’arriben a parar els mossos llavors...

Quants anys vas jugar a tercera, per cert?

Ostres, no t’ho sabria dir, molts. Jo era el puntal... molts, fins a l’edat dels 53.

Què és per a tu La Cabra?

Per mi La Cabra sempre ha set com una mare. Com la mare que només n’hi ha una i te l’estimes. El fill no pots saber mai si es fill d’un... però la mare... és la mare! Jo he estimat el futbol d’aquí. Oportunitats de marxar n’he tingut, tant de jugador com d’entrenador, però no he volgut marxar mai. Això si, amb La Cabra sempre he volgut quedar bé amb tothom, i anar per tots els camps fer cap mena de merders.

Tant futbol... què ens pots dir de la teva vida amorosa?

Ui! La vida amorosa... amb les novies, era com aquell cantant que va morir.. l’Elvis Presley. Les noies sempre m’han dit que tenia un caràcter molt maco, i entre això i la moto... Les duia amb moto a vegades. Més d’una se’m agafava en força a la cintura quan les duia, i... millor deixar-ho aquí! Llavors eren altres temps, també. Pensa que tinc unes cartes d’una noia que va morir, una noia que m’estimava molt a mi, i no se n’hi havia d’altres i, em va escriure una carta preciosa. Encara la guardo. Però el futbol sempre ha set el primer per a mi. I mira, de les noies no he disfrutat el què hagués volgut... n’hi havia, però sempre he disfrutat més el futbol.

I no has trobat a faltar no tenir fills?

Pensa que, quan portava la canalla la gent em deia “que macos aquests nanus, son teus?”, i això era molt maco. Clar vist ara... doncs si, però ara ja soc gran per aquests temes.

De què has treballat tot aquest temps, per cert?

Vaig fer de forner, i vaig treballar a Can Goula perquè el que treballava amb mi es va casar amb la de Can Goula. En Lluiset, que ara no esta massa bé, a qui tinc que visitar un d’aquests dies. Allà (Can Goula) vaig plegar l’any 78 i vaig començar amb 23 o 24 anys. Vaig treballar uns 21 anys allà. Llavors vaig formar un tallaret on encara hi tinc les maquines de fuster. Feia coses maques de fusta, casetes, carros... per una noia que les venia a Plaça. A més, al ser de pagès... totes les vacacions havia de treballar a casa amb la sega. 15 dies de vacances, quinze dies de segar. Ara, jo sempre he dit que treballar és sa. Així que cap problema.

...continuarà dimecres que ve...

D&D




dilluns, 13 de febrer de 2012

La Cabra 1 – Ripoll 3: Aixins què hem de fer?!

Partit igualat al municipal de la Cabra i nova derrota d’un equip que no aixeca cap. I és que tot i la igualtat durant els 90 minuts el partit es va decidir per la mala sort (sobretot en el segon gol) i per la incapacitat mental, física i sensorial del senyor àrbitre del partit. I és que es van reclamar 3 penals per mans a dintre l’àrea que el senyor en qüestió no va voler xiular, veure, discutir o plantejar-s’ho.

Per altra banda, val a dir que tampoc va ser un partit brillant dels cabrencs i que es va arribar en poques ocasions a l’àrea rival en un partit fred, amb vent i poques idees.

Per tant, una altra derrota al sarró i ja en van unes quantes. Descans la setmana vinent per l’acumulació de partits (o per no veure jugadors de futbol amb els ulls i les ungles pintades de senyoretes, un autèntic espectacle deplorable d’anys anteriors) i a lluitar de nou per sortir d’aquesta mala ratxa que ens guia cap als últims llocs de la classificació.

Després del partit, molt fred al bart de l’Enric i una simple cervesa de temps (el temps es mesura amb cerveses) i dissolució de la companyia del tercer temps més d’hora de l’habitual. No patiu que vindran altres temps…

Endavant les atxes!

dilluns, 6 de febrer de 2012

Roda 7 – La Cabra 2: Tarda nefasta de diumenge.

Doncs amb aquest resultat no es pot dir gaire res.

Com a molt recalcar que tot i la pallissa rebuda la Cabra va fer una molt digne primera part amb bones ocasions i amb un àrbitre que va perjudicar clarament els interessos de la Cabra, amb l’expulsió més que rigorosa d’en Calm i amb una falta inexistent que va suposar el primer gol dels rodencs.

Es va arribar a la mitja part amb un 2 a 1 en contra (després d’un gran gol d’en Martí) i amb ganes de remuntar a la segona. I tot i els esforços als primers minuts de la segona part amb un bon joc, ens van ferir de mort amb el 3 a 1 a pilota parada i amb el 4 a 1 just després de tenir una ocasió claríssima per ajustar el marcador i fer el 3 a 2.

A partir d’aquí ens van venir tots els mals, possessió llarguíssima del Roda que ens feia córrer fins a l’extenuació i pluja de gols de l’equip contrari fins a fer-nos un mambo. El segon gol nostre doncs només era testimonial.

Esperem que aquests últims resultats no minvin la moral d’un equip que no ha començat bé el 2012 i que puguem disputar els partits tal i com veníem fent a principi de temporada.

Després del partit, una petita comitiva va anar a refugiar-se del fred amb un bon pamtomàquet en un bar clàssic de l’altre banda del riu, el matxaquitos que feia alegrar una mica els jugadors gràcies a les seves alites de pollastre.

Sort i ànims a tota la comunitat cabrenca que passa per uns moments durs però que segur que aixecarem el cap amb les nostres ganes i alegria habituals.

Endavant les atxes!