dimecres, 22 de febrer del 2012

Enric de la Cabra (2a part)

Ja a la primera part de l'entrevista vam dir alguna de les dades més personals de l'Enric, doncs com no podia faltar, aqui junt amb la segona part de l'entrevista unes preguntes sobre gustos.

Quin és el teu número preferit? El número 1

Quin és el teu color preferit? El blau

Quin és el teu menjar preferit? mmh... mongetes amb botifarra, com no (riu).

I quina és la teva beguda? El Vichy

Digue'ns una pel.licula. Si home, aquella de la pluja, (li pregunta a el seu amic Vall), això, cantando bajo la lluvia (riu).

I una cançó en concret? La de la pel.licula Cantando bajo la lluvia.

Un hobby? Home, el futbol!!

I un esport al marge del futbol? Uf, tots

. entrevista a l'Enric, segona part...

Què recordes de la teva època d’entrenador de tercera amb La Cabra?

Per a mi, sempre ho he dit, gràcies als jugadors que han set bons. Ells son els que han fet l’equip. Grans jugadors han fet gran aquest equip.

Ens podries dir quin ha set per a tu el millor jugador que hi ha jugat?

Grans jugadors han passat com he dit, te’n podria dir un munt. Però per dir-ne algun... diria el Josep Torner. El seu germà també hi va jugar, per cert. Va jugar ja fa anys, poder 8 o 10 anys. Era un jugador que podia haver jugat a segona perfectament. D’aquells jugadors que fan gran el nom de La Cabra, s’entén. També diria en Gil Vall, que va jugar-hi fins no fa gaire.

I la millor xicota?

N’hi havia moltes (riu).

El millor equip d’aquesta època teva d’entrenador? El que va pujar a segona. On vam estar 3 anys. Encara tinc papers escrits amb els noms dels jugadors apuntats.

Algun consell per l'entrenador?

Ser entrenador és com tot en el futbol. Tu has de procurar buscar jugadors, i ser com una família. S’ha de ser una família dins i fora el camp, si no tens això, no tens res. La resta, ve donada pels jugadors i ja depèn més d’ells.

Per què vas deixar de ser entrenador de La Cabra, fa 2 anys?

Qüestió de canvi, per varies raons. Ja feia varis anys que l’equip no anava massa bé en resultats, ens faltava gent (sort del darrer any, que van venir un grup de marroquins a jugar; sense ells no haguéssim pogut fer un equip d’onze jugadors), jo ja estava una mica cansat, tot plegat... va ser bo trobar una persona nova amb ganes i joventut. En Jordi Noguer ja entrenava a l’equip als entrenaments, i clar, era lògic que ell volgués també agafar l’equip al final. El relleu va ser el millor, i jo vaig estar-hi conforme.

I com veus la situació actual, com a club, de La Cabra?

Ara no anem gaire bé, però com tots suposo. Sort tenim de l’ajuntament de Gurb, que també ajuda. Però clar, és un club petit i... ja s’entén. Estem oberts a més ajuda, clar. També he de dir que ara està tot més organitzant, en el meu temps, entre 2 o 3 persones ens ho fèiem tot. Dir també que hi veig voluntat de fer més coses i millor, com és tenir dos entrenadors, el tema fitxes, o això d’internet que feu vosaltres.

I com veus l’equip tècnic?

Jo se el què és estar d’entrenador, i prefereixo no ficar-me-hi gaire. Molts diuen que no animo, o no en parlo... però prefereixo crec que és millor així. També he de dir que pateixo igual els partits, eh! Hi ha ganes de fer-ho bé i això es veu.

I a nivell futbolístic?

Els jugadors? Sí, se’ls veu amb ganes, fan bons entrenaments i tot plegat... llàstima que la cosa no surti. No puc dir que us veig molt bé si aneu malament, perquè us enganyaria. Jo veig bon ambient, i per mi bon equip. Ara, els resultats... ja es veu. Alguna cosa falla.

Deixem tema futbol, què fas ara mateix Enric?

M’he fet barman de primera divisió (riu). Això els dies de partit. I el dia a dia... ben poca cosa. M’aborreixo (riu de nou). Això sí, vaig a veure partits de futbol de per aquí la comarca.

Què canviaries de la teva vida?

Ja no puc canviar (riu). Ara, m’agradaria haver competit amb més coses a part de futbol. Potser el tennis, pel tema mentalitat deien que en podia haver estat molt bon jugador. També el salt de pèrtiga, m’hagués agradat. També he de dir que pel tema del futbol i portar la canalla, m’he perdut casaments, i altres celebracions... però en fi.

I com et veus ara?

Jo crec que encara podria jugar i encara pararia moltes pilotes (riu). Potser vindré a entrenar algun dia amb vosaltres, encara. Pensa que en una lliga em van marcar 9 gols i prou, eh! Això si, el que m’agradaria més de la vida és tenir un vídeo de partits que he jugat. Però en aquells temps no filmàvem mai res. De 15 a l’edat fins ara... hagués set molt gran.

Aquesta entrevista (d’una hora ben llarga de durada) fou feta després del partit contra el Ribetana, on l’Enric ens va rebre al bar mateix del camp. Si algú vol l’entrevista al complert, contactar amb en David o en Dani, doncs transcriure tota l’entrevista aquí era del tot impossible. A més, cal afegir-li la dificultat del canvi de format (de gravadora de veu, a text escrit), tot i que sentir de pròpia veu l'Enric explicant això no te desperdici. No obstant, el més important de l’entrevista, està aquí escrit i estem contents de com ha quedat malgrat la retallada final. Per acabar, volem donar les gràcies a l’Enric per aquesta experiència periodística.


Ja a la primera part de l'entrevista vam dir alguna de les dades més personals de l'Enric, doncs com no podia faltar, aqui junt amb la segona part de l'entrevista unes preguntes sobre gustos.

Quin és el teu número preferit? El número 1

Quin és el teu color preferit? El blau

Quin és el teu menjar preferit? mmh... mongetes amb botifarra, com no (riu).

I quina és la teva beguda? El Vichy

Digue'ns una pel.licula. Si home, aquella de la pluja, (li pregunta a el seu amic Vall), això, cantando bajo la lluvia (riu).

I una cançó en concret? La de la pel.licula Cantando bajo la lluvia.

Un hobby? Home, el futbol!!

I un esport al marge del futbol? Uf, tots

. entrevista a l'Enric, segona part...

Què recordes de la teva època d’entrenador de tercera amb La Cabra?

Per a mi, sempre ho he dit, gràcies als jugadors que han set bons. Ells son els que han fet l’equip. Grans jugadors han fet gran aquest equip.

Ens podries dir quin ha set per a tu el millor jugador que hi ha jugat?

Grans jugadors han passat com he dit, te’n podria dir un munt. Però per dir-ne algun... diria el Josep Torner. El seu germà també hi va jugar, per cert. Va jugar ja fa anys, poder 8 o 10 anys. Era un jugador que podia haver jugat a segona perfectament. D’aquells jugadors que fan gran el nom de La Cabra, s’entén. També diria en Gil Vall, que va jugar-hi fins no fa gaire.

I la millor xicota?

N’hi havia moltes (riu).

El millor equip d’aquesta època teva d’entrenador? El que va pujar a segona. On vam estar 3 anys. Encara tinc papers escrits amb els noms dels jugadors apuntats.

Algun consell per l'entrenador?

Ser entrenador és com tot en el futbol. Tu has de procurar buscar jugadors, i ser com una família. S’ha de ser una família dins i fora el camp, si no tens això, no tens res. La resta, ve donada pels jugadors i ja depèn més d’ells.

Per què vas deixar de ser entrenador de La Cabra, fa 2 anys?

Qüestió de canvi, per varies raons. Ja feia varis anys que l’equip no anava massa bé en resultats, ens faltava gent (sort del darrer any, que van venir un grup de marroquins a jugar; sense ells no haguéssim pogut fer un equip d’onze jugadors), jo ja estava una mica cansat, tot plegat... va ser bo trobar una persona nova amb ganes i joventut. En Jordi Noguer ja entrenava a l’equip als entrenaments, i clar, era lògic que ell volgués també agafar l’equip al final. El relleu va ser el millor, i jo vaig estar-hi conforme.

I com veus la situació actual, com a club, de La Cabra?

Ara no anem gaire bé, però com tots suposo. Sort tenim de l’ajuntament de Gurb, que també ajuda. Però clar, és un club petit i... ja s’entén. Estem oberts a més ajuda, clar. També he de dir que ara està tot més organitzant, en el meu temps, entre 2 o 3 persones ens ho fèiem tot. Dir també que hi veig voluntat de fer més coses i millor, com és tenir dos entrenadors, el tema fitxes, o això d’internet que feu vosaltres.

I com veus l’equip tècnic?

Jo se el què és estar d’entrenador, i prefereixo no ficar-me-hi gaire. Molts diuen que no animo, o no en parlo... però prefereixo crec que és millor així. També he de dir que pateixo igual els partits, eh! Hi ha ganes de fer-ho bé i això es veu.

I a nivell futbolístic?

Els jugadors? Sí, se’ls veu amb ganes, fan bons entrenaments i tot plegat... llàstima que la cosa no surti. No puc dir que us veig molt bé si aneu malament, perquè us enganyaria. Jo veig bon ambient, i per mi bon equip. Ara, els resultats... ja es veu. Alguna cosa falla.

Deixem tema futbol, què fas ara mateix Enric?

M’he fet barman de primera divisió (riu). Això els dies de partit. I el dia a dia... ben poca cosa. M’aborreixo (riu de nou). Això sí, vaig a veure partits de futbol de per aquí la comarca.

Què canviaries de la teva vida?

Ja no puc canviar (riu). Ara, m’agradaria haver competit amb més coses a part de futbol. Potser el tennis, pel tema mentalitat deien que en podia haver estat molt bon jugador. També el salt de pèrtiga, m’hagués agradat. També he de dir que pel tema del futbol i portar la canalla, m’he perdut casaments, i altres celebracions... però en fi.

I com et veus ara?

Jo crec que encara podria jugar i encara pararia moltes pilotes (riu). Potser vindré a entrenar algun dia amb vosaltres, encara. Pensa que en una lliga em van marcar 9 gols i prou, eh! Això si, el que m’agradaria més de la vida és tenir un vídeo de partits que he jugat. Però en aquells temps no filmàvem mai res. De 15 a l’edat fins ara... hagués set molt gran.

Aquesta entrevista (d’una hora ben llarga de durada) fou feta després del partit contra el Ribetana, on l’Enric ens va rebre al bar mateix del camp. Si algú vol l’entrevista al complert, contactar amb en David o en Dani, doncs transcriure tota l’entrevista aquí era del tot impossible. A més, cal afegir-li la dificultat del canvi de format (de gravadora de veu, a text escrit), tot i que sentir de pròpia veu l'Enric explicant això no te desperdici. No obstant, el més important de l’entrevista, està aquí escrit i estem contents de com ha quedat malgrat la retallada final. Per acabar, volem donar les gràcies a l’Enric per aquesta experiència periodística.