dilluns, 16 de gener de 2012

La Cabra 0 –Vinyoles 2: La Cabra en hores baixes.

No corren bons temps per l’esplanada de Granollers de la Plana. I és que el nostre estimat estadi ha deixat de ser un feu inexpugnable per esdevenir una autèntica ganga pels equips que ens visiten. D’aquesta manera va aprofitar-se el Vinyoles de la innocència de la Cabra. Els va servir solament està ben posadets al camp per frenar les envestides poc eficaces de la Cabra i esperar a transformar les seves dues o tres ocasions per endur-se els 3 punts.

A vegades és així de simple, ja que el què es va veure el camp eren uns jugadors de la Cabra més dotats tècnicament i oferint un millor futbol durant molta estona de partit però sense l’arribada suficient a porteria (noves xarxes per cert, que de moment només estrenen els rivals) per endur-se el partit.

Conclusió final doncs: toc d’atenció per encarar el què queda de lliga amb les màximes garanties i a pensar en el següent partit diumenge vinent al complicat estadi de Montesquiu.

Al final del partit la cosa es va allargar al bart de l’Enric, i és que tot i la derrota hi ha coses que no canvien, com són els grans moments que ens brinda el nostre heroi local, delitant-nos amb les seves anècdotes recents com ara l’adquisició d’una màquina de arretratar per 130 euros i que no sabrà mai com funciona. Gràcies Enric

Endavant les atxes!

dilluns, 9 de gener de 2012

La Cabra 1- Sant Julià 4: Els torrons passen factura

Partit no gaire ben jugat per part de la Cabra tot i tenir possibilitats fins al final d’empatar el partit. I és que la Cabra va jugar el partit bastant endarrerit i va ajudar a que el Sant Julià pogués avançar línees i acostar-se a la nostra porteria tot i que amb ocasions no molt clares. Va ser així doncs, com en una falta molt ben picada per un jugador de l’altre equip van poder avançar-se abans de la mitja part.
Però la Cabra va sortir decidida a la segona part amb més alegria al joc i arribant amb perill a la porteria contrària fins aconseguir el gol de l’empat gràcies a un gol del reaparegut Gil Vall.
A partir d’aquí el partit podia decantar-se en qualsevol dels dos equips i va ser així com es va tornar a avançar el Sant Julià gràcies a un clar penal en la defensa d’una pilota penjada a pilota parada.
Passaven els minuts i la Cabra perdia forces per la falta de profunditat de banqueta i per les grans ingestes de menjar i beure de les festes de Nadal. I és que això si que ho tenim, podem afirmar categòricament que som uns fanàtics del canelons, uns apassionats dels escamarlans i uns admiradors del Déu Bacus, el Déu del vi.
Tot i així, varem tenir dues ocasions molt clares per empatar el partit, sobretot una de meva (Eloi) d’imperdonable.
Finalment, i ja al temps de descompte el Sant Julià va poder fer dos gols al contraatac.

Final del partit i sense gaires ganes de passar una estona al bart de l’Enric, ja que aquesta vegada la dutxa era d’aigua freda i va fer que molts jugadors anessin directe a casa. Tot i això, hem d’encarar el 2012 amb la màxima il·lusió possible per disputar tota la segona volta en plenes facultats.

Salut i endavant les atxes!