diumenge, 26 d’octubre del 2008

Jornada 7 LA CABRA 0 - 2 MONTESQUIU

EL GOL DÓNA L'ESQUENA A LA CABRA

Sense gol. Seria l'altre titular ja que la Cabra no acaba de fer les paus amb el què en el futbol et dóna punts. La mala ratxa de resultats és preocupant, però més ho és que la Cabra no hagi marcat ni un gol a casa.
L'equip de Granollers de la Plana jugava aquest dissabte contra el Montesquiu, un equip molt dur i "carregós".
Els jugadors van sortir al camp amb una tàctica diferent, una decisió presa per mirar de reconduir l'equip. Es va utilitzar el popular 4-4-2 en detriment del 4-2-3-1 que s'utilitzava fins ara. L'objectiu de la Cabra era tocar més la pilota amb passes fàcils i sortir des de la defensa amb el control de l'esfèric. Durant els primers minuts la Cabra va donar algún ensurt al Montesquiu amb dues ocasions del gol, una d'elles força clara, però el rival va començar a presionar més i va acabar decantant el control del partit cap a ells. L'equip local tocava més que en la majoria de partits, s'aconseguien algunes jugades trenades des del mig del camp; s'estava jugant força bé, però no arribaven pilotes clares als davanters.
El Montesquiu per la seva part feia mal per les bandes on dos jugadors molt ràpids amb la pilota als peus feien anar de corcoll a la defensa de la cabra. I així va arribar el primer gol de l'equip visitant al minut 22 amb una jugada personal per banda i amb un dribling i conduïnt la pilota de l'extrem cap al centre de la frontal de l'àrea amb un fort xut al mig de la porteria. Un bon gol que feia posar cares llargues a la banqueta local. La Cabra sense els seus dos teòrics davanters de baixa per lesió va aconseguir refer-se del gol inicial del Montesquiu i va continuar lluitant, però sense crear perill excessiu. El porter de La Cabra des del gol ja no va tenir gaire més feina, a part d'una bona parada arran de pal d'una falta picada a la frontal de l'àrea. El partit es va anar escalfant amb un públic del Montesquiu amb molta llengua i provocador, junt amb les dues banquetes a causa de les decisions de l'àrbitre. Els jugadors rivals es queixaven en excés i molts cops de la pilota utilitzada per jugar, i a la que podien, reclamaven a l'àrbitre o la rebutjaven forta a fora del camp, cosa que va provocar alguna picabaralla al finalitzar la primera part.

L'inici del segon temps no va aportar res de nou als dos equips, no hi havia gaire joc i ningú feia res per canviar-ho. Al minut 11 es va fer el primer canvi, l'Ivan se n'anava del camp i entrava Joan Hidalgo a la posició de davanter, un lloc nou per a ell, tenint en compte que sempre juga de lateral. Amb 5 minuts contats, Hidalgo ja va provocar una targeta groga per al capità del Montesquiu amb una falta clara i una picabaralla; semblava que n'hi hauria més d'una. Els minuts passaven ràpids i la tònica del partit era la mateixa, fins que al minut 29, una jugada va deixar sol al davanter del Montesquiu contra el lliure de La Cabra, que va ser driblat i això propicià que dos jugadors sols encaressin el porter que no va poder fer res per evitar que el segon gol pugés al marcador.
En 30 minuts de la 2a part i un 0-2 en contra, la moral de l'equip se'n ressentia, però ja acostumat a aquest guió, el joc va millorar un pèl, tenint més control de pilota i jugant amb més criteri, però tot i així sense finalitzar mai la jugada. El perill de La Cabra va venir només en dues jugades personals del davanter de La Cabra Dani que des d'aquí aprofitem per dir que sigui més egoista, que vulgui acabar ell el què ha començat i no tingui por de xutar i se la jugui, ja que els dos cops va voler donar la pilota després d'internar-se a l'àrea per la banda i tenint posició de xut va cedir la pilota sense que cap company la pogués aprofitar. El Montesquiu va anar fent el seu joc, que li havia servit per anar davant al marcador, inclús podia haver fet el tercer si l'àrbitre no arriba a anular un gol per fora de joc. El final es podria dir que va ser un pèl avorrit i tot davant la ineficàcia de produir jugades de gol. L'àrbitre no va allargar gens un partit que en cap moment La Cabra va donar simptomes de poder guanyar ni empatar.
En finalitzar el partit, els jugadors capcots van desfilar cap al vestidor, un equip on els seus jugadors de ganes no els hi falta, però quan s'entra en una dinàmica tan negativa, és molt complicat sortir-se'n. El canvi tàctic va portar una mica més de control que altres partits, sigui també una mica psicològic o no s'ha d'anar pulint, un canvi així no es veu d'un dia per l'altre, el que falta és confiança i com ja es veu en els entrenaments, de ganes ja n'hi ha. Cal seguir treballant per girar la truita i que l'equip no caigui en desànim, mentre hi hagi equip hi ha possibilitat d'arreglar-ho, si l'equip es desfà o la gent no s'involucra aquell serà el primer pas cap a la derrota total. Per tant, la línia a seguir és la que ja hi ha, que la gent, foros i altres equips diguin el que vulguin, VISCA LA CABRA I ENDAVANT!

dissabte, 25 d’octubre del 2008

L'ENTREVISTA A JORDI TIÓ "CAPITÀ"

Abans de res volem demanar disculpes pel retard d'aquesta semana en l'entrevista, ja que hem patit problemes tècnics.

"Vaig tornar perquè...collons!! ser a la Cabra, és està com a casa"
Aquesta semana a l'entrevista tenim a Jordi Tió, capità de la Cabra i un dels més veterans. Porta involucrat 8 anys amb aquest club tot i que ha fet alguna escapadeta. Per tant hem cregut adient començar les entrevistes dels jugadors amb ell com a primer entrevistat.

Nom. Jordi Tió Arisa
Edat. 27 anys
Població. Tona
Equips on has jugat. Manlleu, Corcó Tona i Cabra
De quin equip ets. Del Barça, per la mort de déu.
Música preferida. De tots menys regeaton.
Número preferit. El 12.
Un color. No tinc color
Un plat de menjar. De tot i molt; apunta apunta... "més val bona gana que bon menjar"
I una beguda. Aigua o un bon vi
Una pel.licula. Jajajaja no tinc pel.licula pero si he de dir algo pel.licules de la segona guerra Mundial
Una cançó. No tinc cap cançó.
Un hobby. Escalèxtric, corre, anar amb bici, menjar, dormir...
1.- En quines posició jugues?
De lliure.

2.- Quants anys portes a la Cabra?
8 anys.

3.- Com es porta això de ser el més veterà i alhora capità?
Bé, bueno es porta bé, és una responsabilitat i et sents valorat dins l'equip i amb tot el què comporta com tirar del carro que es diu.

4.- Com vas entrar a la Cabra?
Vaig estar de juvenil amb el Corcó i vam fer una temporada a tercera regional i el segon any es va desfer un dels dos equips que hi havien, llavors el meu pare coneixia amb en Vall i ens va comentar que a la Cabra faltava gent i cap allà vaig anar amb 20 anys.

5.- Què creus que ha d'aportar un capità a l'equip?
Experiència, tranquil.litat i sang freda. Un jugador fred en el sentit de saber-se controlar els impulsos i nervis.

6.- Què és per tu la Cabra?
Coneixies la seva història?Més que un club, una familia!! No coneixia la seva història però n'havia sentit a parlar molt perquè jo vivia a Manlleu i clar quan anavem a Vic, el meu pare sempre em deia, guaita aquí és el camp de la Cabra, i el camp de la Cabra el camp de la Cabra... doncs em va quedar. L'enric ja m'ha anat explicant coses, això rai.

7.- Què et va portar fa dos anys a canviar d'equip? i a tornar?
La dinàmica que es portava, no de mal resutats perquè al cap i a la fi és lo de menys, sinó de la poca involucració dels jugadors; no pots pretendre que amb 4 jugadors es faci un equip i vaig decidir canviar d'aires. I tornar perquè... collons la Cabra és com a casa!! si no hi ets, són coses que no pots explicar, perquè la Cabra? perquè ja et dic, es com una familia, i a més les coses ja tornaven a ser series i es va fer un bon grup. LLavors la gent em preguntava, tornaràs? tornaràs? i em deien que s'estaven fent les coses bé i el Tona tampoc hi estava del tot bé, acostumat a la Cabra que és més com de casa no m'acabava de fer el pes, vull dir que encara que no m'ho haguèssin dit ja tenia la intenció de plegar. El Tona és més club i la cabra tot es més casolà.

8.- Què n'opines del pas pel Tona?
M'ha fet veure que a vegades no pel nom del club ja és lo millor, tenen una altre estructura, suposu que com Manlleu, Vic, estan dins del mateix sac i al cap i a la fi estem a tercera regional vull dir..., és diferent ho veuen tot d'una altre manera, més de resultats i anar a guanyar que no pas més trobar un bon grup d'amics.

9.- Sempre has jugat de defensa?
T'agradaria provar alguna altre posició?Sí sempre, en moments puntuals de porter. Bueno el mig del camp és un lloc on sempre m'ha agradat, potser no tinc la suficient tècnica per donar un bon joc a l'equip, tot i que potser ho faria bé encara que sempre he jugat de defensa.

10.- Què creus que necessita un bon defensa?
Fisic i posició, són bàsiques si no tens tècnica, un defensa pot ser bo sense ser tècnica en aquestes categories.

11.- Què és per tu el futbol? Aspectes positius i negatius.
Positiu que és un joc d'equip i negatiu garrotades amunt i garrotades avall, les lesions... buf. I el futbol es un joc d'equip son 11 persones i tot el què comporta es maco i l'ambient, un altre negatiu es a fora el camp lo que se sol dir perquè a vegades all minut 2 la gent ja insulta a l'àrbitre, no sé... espera al minut 20, a vegades provoquen més els de fora que els de dins. És Però en general és un esport col.lectiu maco.
12.- Ja t'interessava el futbol de petit? Tens algun jugador com a referent?
Sí si si sempre ja des de petit a casa hem viscut amb el futbol, el meu pare era àrbitre i l'anavem a veure aixi que ens ha tirat més.
I un jugador com a referent... Stoitchkov per la força i el caràcter, potser també en Guardiola per la visió que té del futbol.
13.-Tens intenció de fer com el teu pare i fer d'àrbitre?
En principi no perquè si haguès volgut ja tenia oportunitat de fer-ho, i abans ja m'ho deia el meu pare. Inclús es pot compaginar jugar amb un equip i fer d'àrbitre fins a una certa categoria, fins que arriba un punt que ja t'has de decididir, però bueno no m'ho plantejo.
14.-És dificil ser fill d'un àrbitre i anar-lo a veure al camp?
Més dificil és ser fill de "...". No no, quan nosaltres anavem a veure al meu pare erem petits, no teniem més de 10 anys i desprès ja ho va deixar, pero pot arribar a ser dur.
15.-Què valores més en un equip de futbol?
El compromís.

16.- Tornant a la Cabra, com veus l'equip aquest any?
Veig un bon equip pero que no acaba d'explotar, més que posicionalment com a resultats que no ens acompanyen, però no hi ha mal equip tot i que hem de trobar la manera de jugar, és dels anys que hi ha un bon equip trobo.

17.- Quin creus que es el problema dels mals resultats aconseguits fins ara?
A part dels rival que fins ara han set del de la part alta potser la tàctica, jo sóc més partidari del 4-4-2 de tota la vida, trobo que a tercera regional un tio sol a davant i pilotes amunt es complicat, no m'acaba de convèncer.

18.- Com valores la tasca que estàn fent els entrenadors? i el club?
Molt bona, perquè si ets colla entrenant va bé partir l'equip segons el que fas, i entre ells hi ha bon rollo perquè ja es coneixien i havien jugat junts. També hi ha molta confiança entre tots i ells també juguen i entrenen i aporten coses bones i són un més. I la tasca del club la trobo difícil perquè com aquell qui diu amb un club familiar com és, val molts cèntims tot,encara que siguem a tercera regional, i si un arbitratge ja et val 110 euros cada partit i una fitxa 80 euros tirar un club aixi petit endavant té molt de mèrit.
19.-Tens manies a l'hora de jugar? segueixes algun ritual?
Sempre em "senyo" i porto una samarreta a sota.

20.- Diguem un bon company d'equip. I un camp per jugar.
En Roger Noguer, i un camp... qualsevol d'herba artificial perquè son la perfecció plana.

21.- Has patit lesions al llarg de la teva carrera? Quines.
El menisc, em van operar dos cops, jugant un partit quan vaig acabar el tenia ben inflamat però va ser una lesió de desgast d'anys i em podia haver passat baixant l'escala em va dir el metge i vaig estar de baixa dues temporades. I llavors les típiques lesions de garrotades.

22.- Com valores el blog? Afegiries o canviaries alguna cosa.
Està molt bé, m'agrada i el trobo interessant. I potser i afegiria més fotos, com perexemple la foto d'equip d'aquest any que aviat ja serem a mitja temporada i encara no la tindrem, això és una crítica jeje.

23.- Sexe abans del partit. Si o no?
Sempre que et deixin
Espai d'opinió lliure.

VISCA LA CABRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
D&D

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Jornada 6 LA CABRA 0 - 3 GURB "B"

DERROTA EN EL DERBI

La cabra va patir segurament la derrota més dolorosa de la temporada a casa contra el Gurb. El derbi, s'el va emportar l'equip visitant i va deixar la Cabra una mica més enfonsada a la classificació.
El partit va començar ja marcat a part per la rivalitat, per les condicions del terreny de joc. La pluja intensa d'unes hores abans va deixar el terra molt tou i nomès amb l'escalfament dels dos equips ja es veia que seria difícil de jugar. Tot i així el partit va començar una mica encallat, no hi havia gaire joc de pilota i la intensitat hi era però no mesurada en el què calia fer. De seguida es va veure que el Gurb anava més directe pel partit, havien sortit més forts i la Cabra tenia un gran desgavell en col.locació, ja que hi havien zones àmplies del mig del camp sense cap jugador i totes les pilotes dividides i rebots s'els emportava l'equip rival. Les ganes de la Cabra s'havien convertit en desconcert i faltava ordre i control.
El Gurb es va avançar al minut 14 per un penal inexistent assenyalat per l'àrbitre, la jugada, venia precedida per un fallo en defensa que va deixar el davanter del Gurb encarant a porteria, el capità de la Cabra, Jordi Tió, va ser, però, més ràpid i li va treure la pilota ja dins del l'àrea tocant-lo desprès i fent-lo caure. Les protestes dels jugadors com sempre no van servir de res, la pilota havia estat treta netament però el penal es va llençar amb el conseqüent gol. Aquí va semblar que l'equip local es llançaria a remuntar el partit, però tot va seguir igual. Les faltes també van estar molt present al llarg del partit, ja que n'hi van haver moltes, amb alguna "enganxada" entre jugadors típica d'un derbi.
Ja s'havia arribat al minut 44 i quan un equip no pot encaixar un gol, la Cabra el va rebre amb una jugada ràpida per banda amb el posterior centro que va rematar un jugador entrant pel mig de l'àrea. El Gurb va cel.lebrar amb força aquest gol, conegut com a psicològic ja que minava la moral dels cabrencs que veïen com el Gurb es col.locava 0-2 sense desplegar bon fútbol, però amb més encert i confiança. D'aquesta manera es va arribar al final dela primera part amb poques ocasions de gol , les de la Cabra nomès amb pilotes altes precedides per una falta.
L'inici del segon temps va ser més intens per part de l'equip local, amb més arribada a porteria durant els primers minuts i amb una pilota al travesser inclòs d'un cop de cap d'en Raúl.
Al minut 10 es van fer els primers canvis i en Dani sortia al cap per en Raúl i de seguit, en Roger per en David i Morat passava de central a davanter centre , d'aquesta manera també es buscava un revolsiu en atac davant la falta de gol que evidencia aquest equip i els seus davanters.
La Cabra va aconseguir anar-se situant millor al camp i l'equip es va bolcar més a buscar el gol, d'aquesta manera hi va haver més control de pilota, però el Gurb continuava sent perillós en contraatac, així creava la majoria d'ocasions de perill. El joc tot i així era de xoc, dur amb moltes faltes i continuava una mica "travat" i més amb un camp que ja no donava per més. Era el minut 34 i el Gurb va aprofitar una jugada una mica embolicada a dins de l'àrea petita per fer el gol que situava el marcador 0-3, una golejada que tampoc reflectia el joc del Gurb, que mereixia guanyar, però no per un resultat tant ampli. Amb el partit casi guanyat, van relaxar el joc i l'únic que tenia interès en atacar era la Cabra, on els últims minuts, aconseguia tocar la pilota i jugar-la més que al llarg de tot el partit. Els últims 10 minuts la Cabra va jugar amb un home menys a causa de l'expulsió d'en Roger per doble amonestació en tallar el joc dos cops en contraatac. Les dues faltes comeses que li van significar les targetes grogues reflectien el què havien set els últims 20 minuts de joc, un partit on l'àrbitre no va seguir el mateix criteri de targetes al no amonestar algun entrada o xoc per part dels dos equips.
Havia de ser un partit per jugar amb "sis parells d'ous" com deia un aficionat. Les consignes de la Cabra era jugar i donar-ho tot, sortir més motivats que mai i al final va sortir el tret per la culata.
El gurb va guanyar un derbi que li havia de fer més bé que mal a la Cabra. S'haurà de veure com reaccionaràn els Cabrencs el pròxim partit de lliga, però si es segueix amb la il.lusió i l'assistència dels entrenaments, han de sortir coses positives per força. En cap moment s'ha de perdre l'ànim, ja que no benficia en res a l'equip. Les conclusions ja es treuràn a final de temporada.

D&D

dissabte, 18 d’octubre del 2008

LA PRÈVIA

LA CABRA - GURB "B"

Camp: La Cabra
Hora: Dissabte 16:00 h

El Derbi. Així podriem definir aquesta 6ª jornada de lliga segurament marcada per la pluja. Desprès d'un any sense viure cap enfrontament en lliga a causa del canvi de grup del Gurb, s'enfrontaràn els dos equips de la mateixa població.
Els dos equips vénen de sumar els seus primers punts aquesta temporada, el Gurb amb una victòria davant del Rupit i la Cabra amb un empat contra el Borgonyà amb gust a victòria. S'espera un partit igualat amb intensitat i ganes i amb la moral més alta que d'altres jornades per part dels dos equips. Com sempre en el futbol, esperem que ens regalin un bon partit.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

L'entrevista: Lluís Oriol Tió

"Estic vinculat a la Cabra des dels 11 anys"

Nom: Lluís Oriol Tió
Edat: 48 anys
Equips on has jugat: D'Infantils a l’O.A.R. Vic, després a La Cabra des de Infantils fins a grans, també en competicions de cafès i després a Tercera Regional, sempre amb La Cabra.
Música: Com a música m'agrada Juan Pardo, Elvis Presley... també la música llatina com el merengue o la salsa. I com a cantants catalans, m'agrada en Serrat.
Color preferit: El blau.
Número preferit: El 6.
Plat Preferit: El marisc i la sarzuela (que la faig molt bona, per cert). I les mongetes amb botifarra, com no.

Deus haver viscut aquest club de molt d'aprop, i des de sempre. Quan i com vas decidir involucrar-te-hi?
Com he dit abans, estic vinculat a La Cabra des de els 11 anys, i hi vaig jugar d’Infantil, Juvenil, i després als 18 anys a campionats de cafès. I per últim, de Tercera Regional quan el club es va federar. Però vaig patir una lesió que amb va obligar a deixar el fubol.

Quina és la teva tasca en el club?
Bé, la meva tasca es fer un mica el què l'Enric no pot fer; la feina amb ordenador. Com sempre l'havia ajudat amb les fitxes quan hi tenia dificultats, amb això de l’informàtica va necessitar encara més del meu ajut per fer-les. M’ho va demanar i li vaig dir que sí. A més a més, es entre família... raó de més per ajudar.

Tot sembla força familiar, és així? Com es porta això de ser tant familiar tot plegat? El teu pare el president (a qui entrevistarem properament), el teu tiet l'Enric...
És un club molt familiar, ja es veu. Té coses bones i dolentes. De fet, som molta família vinculada en el club. Ja quan jugaba, almenys érem... entre cosins i tiets... jugant almenys uns 7 o 8 a l’equip. També per tot això, en part, sempre m'ha agradat donar-hi un cop de má al club. És família.

Com veus la manera de fer del club aquest any? Ha cambiat? Nous entrenadors, plantilla de jugadors àmplia, equip de cadets...
Respecte a com veig el club, es treballa bé. Encara que no surtin els resultats.

Com veus l'equip de Tercera aquest any?
Crec que alguns jugadors s-ho agafan una mica com de pa sucat amb oli. És té que posar una mica més de nervi! Pero esperem que les coses surtin bé a la llarga.

I el Cadet?
Costa una mica trobar jugadors, i més quan hi ha estrangers al equip. Però crec que tot el món té dret a jugar i esperem que les coses els vagin bé. Sobretot que tan els de Tercera com els Cadets disfrutin jugant, que al final això es el que importa. Venir a passar una bona estona. Millor si es guanya, clar!

Què creus que fa falta per créixer més com a club?
Que fa falta per créixer? En primer lloc, més suport per part de l’ajuntament de Gurb. Després diners, socis i no aniría gens malament un esponsor. Bé, de mica en mica, a veure si surt alguna cosa.

Com i quan s'et va ocorre lo del MySpace de La Cabra?
Respecte al MySpace, sempre m’ha agradat els odinadors i l’internet. Penso que és un món inmens per donar-se a conèixer i, des de d'aquí, sempre pot sorgir alguna ajuda. Mai se sap! I també m'agrada que La Cabra sigui més que un club, que ja ho és.

Què et sembla aquesta proposta del blog?
Això del blog afegit per vosaltres dos (Dani i David) amb sembla molt bé, per no dir molt "collonut"! Entre tots es fan les coses. Dani i David moltes graçies per ajudar-nos.

Si algú volgués fer-se soci, què hauria de fer?
Hauria de visitar el MySpace, que apareix aquí a la capçalera del blog. Per si de cas, aquí el deixo: http://www.lacabragurb.spaces.live.com/També, si algú es vol fer soci pot enviar un e-mail a at.lacabra@hotmail.com, o que vingui al club un dia de partit. També es pot posar en contacte al següent número: 616613231.

Res més que desitjar a tots molta sort. Visca la cabra!



D&D

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Jornada 5 LA CABRA 0 - 0 BORGONYÀ

VA FALTAR EL GOL

Imatge de l'inici de l'ocasió de gol més clara del partit amb 2 jugadors
encarant al porter.



Dissabte La Cabra va jugar el partit mes complert, des de que ha començat la temporada, contra el Borgonyà. Un equip del qual s'esparava més. Tot aixi, l'equip no va poder marcar el gol que li donés la victòria.
El partit va començar força igualat, tot i que ja es va veure que La Cabra podia treure un bon resultat amb les arribades a l'àrea contrària, arribades cada cop més constants per part dels jugadors de Jordi Noguer i Abel Puigdollers. El Borgonyà jugava amb una defensa de 4 homes però deixaven molts espais que podien aprofitar els jugadors ràpids com en Pau o en David, amb passades de l'Eloi com a mitja punta.

D'aquesta manera va arribar l'ocasió més clara de la primera part, on dos jugadors de La Cabra van quedar-se sols per velocitat davant del porter. Malhauradament l'ocasió no es va materialitzar en gol doncs la rematada final d'en David va anar ser aturada pel porter. Aquí va ser quan en Pau, en l'esprint, va notar la punxada a la cuixa que li faria perdre's la segona part. Tot i així, semblava que el gol arribaria en qualsevol moment i el partit anava en bona línia.

La defensa de La Cabra es va mostrar molt sòlida, junt amb el seu porter Nando, que va parar un parell de xuts creuats i va mantenir la poteria a zero tot el partit. Dada a destacar, doncs en aquests primers partits l'equip ha rebut força gols i mantenir-se inbatut un partit és un senyal de que les coses milloren.

Tornem al partit. La Cabra s'havia crescut i el rival tenia ganes d'arribar a la mitja part per respirar i corregir errors. I així va ser; amb un Borgonyà despistat en defensa i amb alguna arribada a la porteria de Nando però sense crear molt perill, l'àrbitre va xiular la final de la primera part.

La segona part va començar amb el canvi d'en Pau (lesionat) per en Dani. Encara quedaven 45 minuts i podia passar de tot. El primer quart d'hora també va ser dominat pels Cabrencs que arribaven amb força facilitat a l'àrea contrària. L'ocasió més clara va ser un bona jugada trenada des del mig del camp cap a la banda dreta i amb una passada que deixava sol a en Dani davant del porter però amb poc espai per rematar còmode i molt presionat per dos defenses. La jugada va acabar amb la pilota a fora de banda i el jugador de la Cabra picant contra el pal de la porteria. Això sí, sense conseqüencies greus.

No hi havia manera que el gol arribés i això va fer que el Borgonyà intensifiqués més el seu joc i així crear més problemes a la defensa local tot i que on van causar més perill va ser als córners; van arribar a picar-ne set amb poca estona. La defensa i el porter els van saber resoldre.

L'àrbitre del partit no va arribar a ensenyar cap targeta groga, tot i que en el decurs del partit es van rebre i donar algunes trompades, algunes d'elles clàrament mereixedores d'amonestació. Destacar que els dos equips es van comportar, cosa que no passa a tots els camps.

Al final el gol podia arribar per qualsevol de les dues bandes, el joc estava una mica trencat i en aquell moment potser ja era millor començar a pensar a guanyar un punt que no pas perdre el partit. L'última jugada va ser molt incepada a l'arbitre pel davanter centre de La Cabra al reclamar penal per una trepitjada al taló per darrere quan anava a encarar al porter. L'àrbitre no va xiular.

El resultat acavaba amb 0-0 però amb un partit treballat i amb ocasions.

La Cabra així va aconeguir no encaixar cap gol i millorar molt la seva imatge en defensa, tot i que encara falta encert a l'hora de fer gols.

Amb el treball que s'està fent els bons resultats arribaran, com ja anem dient. L'únic que falta és gol i treballar les arribades, tenir més confiança de cara als pròxims partits i amb això i una mica de sort (que sempre ve bé), es poden fer bons partits.

Declaracions:

"Buff... partits com els d'avui s'han de guanyar. Ens ho hem de creure" , Eloi, jugador.

"Comença la remontada!" , Tió, capità.
"Si es vol es pot, avui s'ha demostrat" , Jordi Noguer, entrenador.
"Llàstima del gol, em pensava que arribaria i no ha estat així", Enric de La Cabra


D&D

divendres, 10 d’octubre del 2008

LA PRÈVIA

LA CABRA - BORGONYÀ

Camp: La Cabra
Hora: Dissabte 16:15 h

Cinquè partit de la temporada i la Cabra juga a casa contra el Borgonyà, un altre equip teòricament favorit per fer un bon paper aquesta campanya. El Borgonyà tot i així, ve de perdre a casa contra el Rupit-Pruit, un equip de la part baixa de la taula, per tant sempre hi poden haver sorpreses.
La Cabra ja comença a estar necessitat de punts i moral i aixi trencar aquesta ratxa negativa des de que ha començat la temporada. De moment els Cabrencs s'han enfrontat a 5 equips (contant el Borgonyà) que estàn entre els 6 primers de la taula classificatòria, però tot i així encara es d'hora per fer suposicions de quins es mantindràn.
Per tant s'espera un Borgonyà amb ganes de fer-ho bé i no deixar escapar punts, però es trobarà com deiem amb un equip motivat i lluitador per redreçar el rumb i donar la sorpresa.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Enric de La Cabra (Part 2)


"Ara m'he fet barman de Primera Divisió"

Ja a la primera part de l'entrevista vam dir alguna de les dades més personals de l'Enric, doncs com no podia faltar, aqui junt amb la segona part de l'entrevista unes preguntes sobre gustos.


Quin és el teu número preferit? El número 1

Quin és el teu color preferit? El blau

Quin és el teu menjar preferit? mmh... mongetes amb botifarra, com no (riu).

I quina és la teva beguda? El Vichy

Digue'ns una pel.licula. Si home, aquella de la pluja, (li pregunta a el seu amic Vall), això, cantando bajo la lluvia (riu).

I una cançó en concret? La de la pel.licula Cantando bajo la lluvia.

Un hobby? Home, el futbol!!

I un esport al marge del futbol? Uf, tots



. entrevista a l'Enric, segona part...

Què recordes de la teva època d’entrenador de tercera amb La Cabra?
Per a mi, sempre ho he dit, gràcies als jugadors que han set bons. Ells son els que han fet l’equip. Grans jugadors han fet gran aquest equip.

Ens podries dir quin ha set per a tu el millor jugador que hi ha jugat?
Grans jugadors han passat com he dit, te’n podria dir un munt. Però per dir-ne algun... diria el Josep Torner. El seu germà també hi va jugar, per cert. Va jugar ja fa anys, poder 8 o 10 anys. Era un jugador que podia haver jugat a segona perfectament. D’aquells jugadors que fan gran el nom de La Cabra, s’entén. També diria en Gil Vall, que va jugar-hi fins no fa gaire.

I la millor xicota?
N’hi havia moltes (riu).

El millor equip d’aquesta època teva d’entrenador? El que va pujar a segona. On vam estar 3 anys. Encara tinc papers escrits amb els noms dels jugadors apuntats.

Algun consell per l'entrenador?
Ser entrenador és com tot en el futbol. Tu has de procurar buscar jugadors, i ser com una família. S’ha de ser una família dins i fora el camp, si no tens això, no tens res. La resta, ve donada pels jugadors i ja depèn més d’ells.

Per què vas deixar de ser entrenador de La Cabra, fa 2 anys?
Qüestió de canvi, per varies raons. Ja feia varis anys que l’equip no anava massa bé en resultats, ens faltava gent (sort del darrer any, que van venir un grup de marroquins a jugar; sense ells no haguéssim pogut fer un equip d’onze jugadors), jo ja estava una mica cansat, tot plegat... va ser bo trobar una persona nova amb ganes i joventut. En Jordi Noguer ja entrenava a l’equip als entrenaments, i clar, era lògic que ell volgués també agafar l’equip al final. El relleu va ser el millor, i jo vaig estar-hi conforme.

I com veus la situació actual, com a club, de La Cabra?
Ara no anem gaire bé, però com tots suposo. Sort tenim de l’ajuntament de Gurb, que també ajuda. Però clar, és un club petit i... ja s’entén. Estem oberts a més ajuda, clar. També he de dir que ara està tot més organitzant, en el meu temps, entre 2 o 3 persones ens ho fèiem tot. Dir també que hi veig voluntat de fer més coses i millor, com és tenir dos entrenadors, el tema fitxes, o això d’internet que feu vosaltres.

I com veus l’equip tècnic?
Jo se el què és estar d’entrenador, i prefereixo no ficar-me-hi gaire. Molts diuen que no animo, o no en parlo... però prefereixo crec que és millor així. També he de dir que pateixo igual els partits, eh! Hi ha ganes de fer-ho bé i això es veu.

I a nivell futbolístic?
Els jugadors? Sí, se’ls veu amb ganes, fan bons entrenaments i tot plegat... llàstima que la cosa no surti. No puc dir que us veig molt bé si aneu malament, perquè us enganyaria. Jo veig bon ambient, i per mi bon equip. Ara, els resultats... ja es veu. Alguna cosa falla.

Deixem tema futbol, què fas ara mateix Enric?
M’he fet barman de primera divisió (riu). Això els dies de partit. I el dia a dia... ben poca cosa. M’aborreixo (riu de nou). Això sí, vaig a veure partits de futbol de per aquí la comarca.

Què canviaries de la teva vida?
Ja no puc canviar (riu). Ara, m’agradaria haver competit amb més coses a part de futbol. Potser el tennis, pel tema mentalitat deien que en podia haver estat molt bon jugador. També el salt de pèrtiga, m’hagués agradat. També he de dir que pel tema del futbol i portar la canalla, m’he perdut casaments, i altres celebracions... però en fi.

I com et veus ara?
Jo crec que encara podria jugar i encara pararia moltes pilotes (riu). Potser vindré a entrenar algun dia amb vosaltres, encara. Pensa que en una lliga em van marcar 9 gols i prou, eh! Això si, el que m’agradaria més de la vida és tenir un vídeo de partits que he jugat. Però en aquells temps no filmàvem mai res. De 15 a l’edat fins ara... hagués set molt gran.

Aquesta entrevista (d’una hora ben llarga de durada) fou feta després del partit contra el Ribetana, on l’Enric ens va rebre al bar mateix del camp. Si algú vol l’entrevista al complert, contactar amb en David o en Dani, doncs transcriure tota l’entrevista aquí era del tot impossible. A més, cal afegir-li la dificultat del canvi de format (de gravadora de veu, a text escrit), tot i que sentir de pròpia veu l'Enric explicant això no te desperdici. No obstant, el més important de l’entrevista, està aquí escrit i estem contents de com ha quedat malgrat la retallada final. Per acabar, volem donar les gràcies a l’Enric per aquesta experiència periodística.





D&D


dilluns, 6 d’octubre del 2008

Jornada 4 SEVA 4 - 1 LA CABRA

AMB COR, PERÒ AMB POC FÚTBOL

El titular ja diu força el què va ser el partit a Seva, l'equip local va portar el joc i la Cabra les ganes, el voler, però amb un bon equip com el Seva, és difícil de guanyar, i més, al seu camp.

Es va lluitar, es va anar amb ganes i es va pressionar, no es va abaixar els braços, però tot i així, altre cop, La Cabra va sortir derrotat per 4-1.

No es portava ni 10 minuts de la primera part, que un còrner picat pel Seva es va esmunyir de les mans del porter, les coses no començaven gaire bé, però tot i així la Cabra va fer més del què feia en altres partits, com no sentir-se derrotats a la primera de canvi, i més quan en menys de 5 minuts desprès del gol, l'àrbitre va xiular penal a favor del Seva desprès de que en Camacho rebutgés la pilota a sota pals amb la mà, això li va suposar la groga encara que podia haver estat expulsat.

El Seva el va picar i va errar el xut, ja que la pilota va sortir per l'esquerre del porter. Aquest fet va animar els jugadors de la Cabra, que es van anar situant al camp i van començar a posar problemes a l'equip rival. El Seva no se sentia gens còmode jugant, no aconseguien fer el seu joc, i els nervis s'acabaven apoderant d'ells a marxes forçades. I més quan al minut 36, un llançament de porteria, aconseguia pentinar-lo en David i la seguia l'Eloi que es quedava sol amb el porter, per batre'l a porteria buida.

El partit s'havia animat i La Cabra estava de ple en ell amb un Seva que ja es veia amb un empat a un al descans. Però un penal comès per Mourat al minut 42, i aquest cop si, acabat amb gol, adelantava el Seva al marcador. Sense temps per res més s'arribava al descans amb la sensació de poder fer més per part dels Cabrencs.

Els ànims de la Cabra no havien minvat i no es va deixar de pressionar en cap moment, però amb un camp gran com el del Seva i bon control de pilota dels jugadors en defensa feia molt difícil la tasca de mitjos i davanters.

El Seva s'acostava a la porteria de la Cabra, però no arribava amb gaire claredat, portava el joc i la iniciativa, però es trobava amb un rival que fins aquell moment no es deixava doblegar fàcilment, fins que al minut 15 un falta picada a la frontal de l'àrea ho va aprofitar el Seva per posar el 3-1. La pilota havia tocat la barrera i s'havia desviat de manera que el porter Nando no podia fer res per evitar que acabés al fons de la xarxa.

Just desprès es va afluixar un pèl la pressió que intentava exercir la Cabra i amb tot això, una jugada per banda de l'extrem del Seva, va acabar amb un gol d'un fort xut ras.

El Seva en cap moment s'havia sentit còmode i es notava amb els comentaris dels mateixos jugadors i afició. No volien abaixar la guàrdia i la Cabra no volia abaixar els braços, si més no per no sortir més golejat d'un camp on tampoc s'ho mereixia.

Amb 4-1 al marcador i amb 20 minuts per acabar el partit, els dos equips van continuar amb la mateixa tònica, amb la Cabra arribant en contades ocasions a la porteria del Seva amb poc encert i el Seva movent la pilota per sortir de la pressió que rebia en alguna zona del camp.

Al final el resultat no es va moure i el partit va acabar amb una victòria del Seva amb 3 gols a pilota parada i un equip visitant que en tot moment va estar lluitant.

La Cabra d'aquesta manera va perdre el seu quart partit, però va donar una imatge amb més coratge i de més insistència, encara que de poc fútbol; costava fer còrrer la pilota i jugar.

El què s'ha de fer ara, es païr aquestes derrotes i anar aprenent d'elles, pas a pas, l'equip s'ha d'anar aclimatant al seu lloc i explotar les vituts que té i reforçar les deficiències, per això serveixen els punts perduts fins ara, per aconseguir-ne més endavant.

Mentalitat, concentració i insistència han d'anar agafats de la mà amb el joc, els gols i les victòries, que això quedi ben clar.




D&D

divendres, 3 d’octubre del 2008

LA PRÈVIA

SEVA - LA CABRA
Camp:
Seva
Hora: Diumenge 17:00 h.

Quart partit de la Cabra, aquest com a visitant al camp del Seva, un dels equips aspirants a priori per pujar de categoria i fer un bon paper aquesta temporada.
La Cabra es trobarà amb un equip que ha obtingut 2 victòries i un empat a la primera jornada a 0 gols contra el monestir.
Els bons resultats segur que arribaràn pels cabrencs tard o d'hora ja que s'ha de tenir en comte que junt amb els 3 equips que ja s'ha enfrontat fins ara, el Seva aquesta jornada i el Borgonyà la que ve, ocupen les 5 primeres posicions de la taula classificatòria.
Així que Diumenge a Seva a les 17:00 h. començarà el partit i Dilluns, la crònica.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Enric de La Cabra (Part 1)
























Nom: Enric Oriol Serratosa
Edat: 74 anys
Localitat: Gurb
Equips on ha jugat: Ha jugat a juvenil Vic, Torelló, Campdevànol, Borgonyà, Sant Quirze, Vic (un altre cop), Gurb (1 any), Sant Julià, Folgueroles, I altres de la comarca. La Cabra també, com no.
Com a entrenador: La Cabra
Música: Último de la fila (m'encantava) i Josep Maria Vall
Jugador preferit: Kubala i Ramallets
De quin equip ets: Del Barça, es clar aixo no s'ha ni de preguntar


"El futbol ha set tota la meva vida"


Abans de començar hem cregut necessari fer un breu introducció. Entrevistar l’Enric és una plaer. De fet, no caldria preparar-se les preguntes; no fa falta. Sols cal demanar-li què en pensa del futbol, què recorda dels vells temps com a porter o demanar-li pel club del seu cor; La Cabra. Tot i així, aquí hem preparat alguns temes d’interès que, tant jugadors de l’equip com aficionats, trobaran força interessants. Dades que tot aficionat al futbol de la comarca, hauria de conèixer, doncs forma part de la història del futbol osonenc. També direm que, resumir tota una hora llarga d’entrevista resulta quelcom difícil de fer aquí, i per aquesta raó hem dividit l’entrevista en dues parts. La primera part present aquí sota, i la segona el dimecres que ve. No obstant això, una entrevista d’aquestes característiques resulta poc per una vida esportiva com la de l’Enric i per això, aprofitem per fer una crida; La vida de l’Enric be mereix un llibre! Així doncs, tot aquell periodista esportiu que busqui una bona història per explicar (amb el què implica això; buscar documentació, fotografies, antics companys d’equip, etc...) aquí té una gran història.

Quan vas començar a jugar?
Vaig començar a pagès, érem 7 germans i jugàvem amb pilotes de parrac, fetes de mitja de senyora, devien ser per allà l’any 30... sí, embolicàvem parracs i fèiem pilotes. Les pilotes de goma es rebentaven molt, i aquestes no.

Fins a quina edat vas jugar?
Doncs... amb 17 jugava al juvenil del Vic. Vaig jugar fins als 53 anys (36 anys com a jugador), sent porter de La Cabra. He tingut, això sí, la sort més gran del món; mai m’he lesionat. Bé, he tingut cosetes com un cop al nas, o per l’estil, però res important.

Quins son els millors records com a jugador?
L’època de juvenil amb el Vic. Recordo un gran partit contra el Mataró en el que ho vaig parar tot. Tothom em volia fitxar després del partit! Però també he de dir que he disfrutat a tot arreu i en tots els equips on he jugat, i aquí a La Cabra també, com no.

Vas tenir ofertes de grans equips, recordo bé?
De fet... el més important va ser el Vic, on vam arribar a Tercera Divisió. Allà vaig arribar a cobrar 5000 ptes. per fitxa (a l’any) i 500 ptes. al mes. Es va dir que em podia haver fitxat l’Espanyol, però al final em vaig quedar a jugar per equips de per aquí.

Què és per a tu el futbol?
Ha set tota una vida. El futbol ha set tota la meva vida, el que més m’ha agradat.

Creus que ha cambiat molt el futbol des de llavors? Com?
A mi em sap greu perquè tothom coneix el futbol d’ara, però abans era... era més tècnic. Poder mes lent, més al toc... et deixaven jugar, vaja. I els camps eren més grans... 5 davanters, 3 mitjos, 2 defenses...

Perdona, 5 davanters?
Sí, sí! Ara tot ha cambiat això! El primer que va trencar això va ser la Real Societat (El Real Societat de fa... molts anys, no sabríem concretar) que es va dir l’equip del “cerrojo”. Ara es juga bastant tots al darrere, que no et marquin i defensar el gol que has fet.

Per què et deien Enric de La Cabra?
Perquè era de per aquí, de per la zona del bar del mateix nom. En aquella edat devia tenir... no se... 40 o així, no t’ho sabria dir.

Com va començar a formar-se La Cabra?
Això abans era un pla. Un turó. Un espai on hi havia herba i es jugava. El camp abans era davant del bar La Cabra, ben bé per aquí darrere. Mes o menys es va formar amb la canalla... aquests nois que ara deuen tenir uns 48 anys o així. Per llavors en devien tenir 11... Fa temps, no t’ho sabria dir ben bé l’any (Hem calculat i dona 37; pels vols del 1971). La Cabra es va formar amb nanus d’aquí. Mira, corrien canalla per aquí, tots de pagès... i els vam ajuntar tots. Els volia agafar un altre, però em van dir si jo volia entrenar i vaig dir que sí. Tenia 8 jugadors llavors; la meitat amb la camisa del Barça i l’altre amb la de l’Espanyol. Es va dir La Cabra perquè tothom em coneixia per l’Enric de La Cabra. Per això quan es va federar i em van demanar quin nom li posava, vaig dir... La Cabra. Així tothom sabia on era. De fet, però, es tenia que haver dir Granollers de la Plana. El club va començar amb els infantils, i l’any següent van venir els alevins. Aquell any es va federar. Llavors es va muntar un equip de can Fajula (Un bar del carrer Manlleu que va tancar fa un parell d’anys) on uns quants anàvem a un torneig famós d’aquella època. Vaig guanyar el trofeu al porter menys golejat, eh! Jo sempre en vaig fer de porter, tant a La Cabra com a tots els altres equips on he jugat. (En aquest moment ens ensenya fotografies de quan jugava i ens mostra com encara s’en recorda de molts dels seus companys d’equip). Anys més tard es va formar el tercera.

I el camp de La Cabra, com es va formar?
El camp ja estava fet, però el volien llaurar. Era més petit del què és ara. Es va aplanar, les porteries eren els arbres.. i més cap aquí, quan ja se jugava amb la canalla, ja era molt semblant del què és ara. Hi havia hagut camp d’herba, abans de ser de sorra. No va durar massa però. Aquest terreny era d’una dona, i aquesta el va vendre per a l’esport d’aquí. Molts diuen que no es zona esportiva, però ella ho va donar per això, hi ha coses que no entendré mai...

Qui s’encarregava dels temes del club? Fitxes, material...
Doncs jo, tot tot. Pilotes, portar els nens als camps, fer les fitxes, pagar l’arbitre... tot. Això si, també moltes ajudes de gent que seguia l’equip. No m’agradaria deixar-me’n cap... però empresaris, pares dels jugadors, família... etc. Jo portava tots els nanus, en una furgoneta... n’havia portat 15 algun cop! O 31, també. No ho se. Però hi cabien, eh! Què se jo. Això sí, si m’arriben a parar els mossos llavors...

Quants anys vas jugar a tercera, per cert?
Ostres, no t’ho sabria dir, molts. Jo era el puntal... molts, fins a l’edat dels 53.

Què és per a tu La Cabra?
Per mi La Cabra sempre ha set com una mare. Com la mare que només n’hi ha una i te l’estimes. El fill no pots saber mai si es fill d’un... però la mare... és la mare! Jo he estimat el futbol d’aquí. Oportunitats de marxar n’he tingut, tant de jugador com d’entrenador, però no he volgut marxar mai. Això si, amb La Cabra sempre he volgut quedar bé amb tothom, i anar per tots els camps fer cap mena de merders.

Tant futbol... què ens pots dir de la teva vida amorosa?
Ui! La vida amorosa... amb les novies, era com aquell cantant que va morir.. l’Elvis Presley. Les noies sempre m’han dit que tenia un caràcter molt maco, i entre això i la moto... Les duia amb moto a vegades. Més d’una se’m agafava en força a la cintura quan les duia, i... millor deixar-ho aquí! Llavors eren altres temps, també. Pensa que tinc unes cartes d’una noia que va morir, una noia que m’estimava molt a mi, i no se n’hi havia d’altres i, em va escriure una carta preciosa. Encara la guardo. Però el futbol sempre ha set el primer per a mi. I mira, de les noies no he disfrutat el què hagués volgut... n’hi havia, però sempre he disfrutat més el futbol.

I no has trobat a faltar no tenir fills?
Pensa que, quan portava la canalla la gent em deia “que macos aquests nanus, son teus?”, i això era molt maco. Clar vist ara... doncs si, però ara ja soc gran per aquests temes.

De què has treballat tot aquest temps, per cert?
Vaig fer de forner, i vaig treballar a Can Goula perquè el que treballava amb mi es va casar amb la de Can Goula. En Lluiset, que ara no esta massa bé, a qui tinc que visitar un d’aquests dies. Allà (Can Goula) vaig plegar l’any 78 i vaig començar amb 23 o 24 anys. Vaig treballar uns 21 anys allà. Llavors vaig formar un tallaret on encara hi tinc les maquines de fuster. Feia coses maques de fusta, casetes, carros... per una noia que les venia a Plaça. A més, al ser de pagès... totes les vacacions havia de treballar a casa amb la sega. 15 dies de vacances, quinze dies de segar. Ara, jo sempre he dit que treballar és sa. Així que cap problema.
...continuarà dimecres que ve...
D&D