La Cabra goleja la calçotada i empata amb el Borgonyà en un gran cap de setmana

Jornada històrica la de dissabte. I és que està més que demostrat que a la Cabra es respira un gran grup humà. Gent de procedències diferents, siguin del Senegal, de Mallorca o de Manlleu hem aconseguit crear una colla d’amics entre jugadors, aficionats, directiva i entrenadors. Val a dir que t’ho posen molt fàcil les persones que sustenten aquest grup. Amb l’Enric i en Vall al capdavant tot és més fàcil, no hi ha espai pel mal rotllo ni per les queixes, es fa tot amè, entretingut i divertit, i perquè no, més foll, més animal i més surrealista. Amb aquests ingredients va transcórrer la vetllada, amb un gran banquet a base de calçots, salsa casolana (escombrant cap a casa) i carn a la brasa. Les grans quantitats d’ingesta van animar ràpidament els començals i al cap de poca estona va sortir la gran animació de la tarda: la guitarra d’en Calm.

Així doncs, van anar passant les hores d’un gran dia assolellat amb la sensació que aquest equip realment s’ho passa molt bé.

Final de la jornada ja ben entrada la nit amb encesa de brases novament i sopar per la gent més tocatardana.

I l’endemà partit. Va jugar bé la Cabra, però com diria aquell, el delantero de la Cabra es macho como yo, pero no mete gol ni al arco iris! Així que van anar transcorrent ocasions claríssimes per avançar-se al marcador durant tot el partit amb la sort d’esquena.

Ja cap al final del partit, s’avançava el Borgonyà després d’unes mans clares del seu davanter. L’àrbitre es fa el suec i dóna el gol per vàlid tot i la incredulitat de la parròquia visitant. Encara hi havia temps però per poder empatar el partit en la última jugada del partit, on un centre-xut de l’emblemàtic Abdel des de gairebé casa seu, sorprenia el porter i feia pujar l’empat que feia justícia al joc dels dos equips.

Final del partit i últimes cerveses del cap de setmana gràcies a la gent del Bart Magadan, que ens van sorprendre amb un cubell ple de cerveses gràcies a la fidelitat d’alguns jugadors cap a aquest bart abans dels entrenaments.

Salut i endavant les atxes!!

La Cabra 0 – La Gleva 2: El bon joc tampoc resulta

Això ja és mala sort definitivament. I és que la Cabra va oferir un bon partit als seus seguidors sobretot a la primera part amb clares ocasions de gol. Però ja sabem que podem arribar a ser bastant desgraciats, així que en la única ocasió de la Gleva, van poder-se avançar al marcador en la primera part.

La segona va ser un pèl més fluixa, un voler i no poder i és que sembla que tinguem una maledicció aquest 2012. Partit més igualat i sentència definitiva amb un gol de falta directa.

Final del partit i alguna que altra discussió al túnel de vestidors (això de túnel és un dir) i recuperació més que ràpida de l’estat d’ànim dels jugadors gràcies a la sobrassada importada directament de Mallorca pel nostre jove jugador que ja ha arribat a la vintena d’edat. Us recordeu quan teníem 20 anys i ens volíem menjar el món? Doncs això és el què li passa en ell i en alguns d’altres més grandets ja. D’altres simplement sembla que tornin a la infantesa passada la trentena (no és res personal Tió).

I finalment explicar un tema que em fa feliç, i és que arriba finalment la gran calçotada de la Cabra. Ens veiem les cares tota aquella persona que vulgui venir a passar una bona estona amb jugadors, entrenadors, junta directiva i Enric i Vall el pròxim dissabte al camp de la Cabra. Es demana des de la comitiva calçotaire que tothom que pugui porti alguna cadira per tal de fer la vetllada més comfortable.

Doncs ara més que mai salut i calçots!

Endavant les atxes!

Gurb 3 – La Cabra 1: Una dura derrota

El derbi jugat el passat dissabte es va decidir per petits detalls, com per exemple l’àrbitre. I és que es notava que era un partit especial, i podríem dir que va ser molt disputat i igualat i que la mala fortuna se’ns va aliar de mala manera. Una primera part sense molt de joc per part dels dos equips i que es va desnivellar per un gol tonto del Gurb. I si una cosa tenim és que som especialistes en rebre aquests tipus de gol, podríem dir que som uns autèntics màquines de les fatalitats. No passa res, de caigudes més grans ens hem aixecat. Mitja part i tot per decidir.

Doncs semblava que a la segona part començàvem a tocar més i millor la pilota, però un rebuig de la seva defensa es convertia en una gran assistència (i possible fora de joc) cap al seu davanter que feia provocar un clar penal que feia pujar el 2 a 0.

La Cabra va seguir atacant i apretant el rival per antonomàsia fins que podíem reduir distàncies gràcies a un gol d’en Manel després d’una sèrie de rebutjos. Així doncs, feia tornar a agafar esperances a tota la parròquia que s’havia desplaçat al camp veí.

Val a dir que hi va haver força seguiment del nostre equip, cosa que demostra la salut que té el nostre estimat club i esperem que perduri pels temps dels temps.

Però a partir d’aquí va venir l’espectacle d’un àrbitre que fins al moment, val a dir, havia estat correcte. I és que el 3 a 1 va ser un escàndol: jugador rival al terra de la nostra àrea que toca la pilota clarament amb les mans reiteradament i l’àrbitre no gosa xiular. Nosaltres lògicament, tampoc ens agrada xutar el cap del rival quan està a terra, així que se’ns castiga amb el tercer i definitiu gol.

D’aquí fins al final, picabaralles entre jugadors, insults a la banda i més decisions polèmiques, com un possible penal a favor nostre o un gol anul·lat a l’Ajo que fa embogir literalment al nostre gran defensa i part de la nostra afició.

Final del partit i emprenyementa general per com s’han esdevingut els fets i perquè no dir-ho, perquè fot una ràbia de déu perdre davant el màxim rival.

Però no desesperem, com podem veure la Cabra és alguna cosa més que un equip, ho portem molt arrelat a dins nostre, sabem valorar els bons moments, la seva història i el seu contingut. I amb això, estic segur que ningú ens guanya i que encara queda temps per aixecar el vol i seguir demostrant quin és l’equip més humil de la Plana.

Després del partit, una bona comitiva va fer acta de presència a un bart universitari on van abundar els quintos fins a acabar-los i d’altres van seguir fins a sopar i fins a altes hores que val més no comentar públicament.

Salut i endavant les atxes!

La Cabra 2 – Cantoni 2: Empat a desgràcies

Partit obert al municipal de la cabra entre dos clàssics de la categoria. I és que el Cantoni va sortir amb tot a pel partit des del primer minut i va ser així com en els primers minuts de partit ja es posava amb un 0 a 2 al seu favor i feia presagiar el pitjor per la Cabra. Però a partir d’aquí ens varem posar el mono de treballar per igualar el partit ja en la primera part, gràcies als gols del gran capità Jordi Tió i el nostre killer d’àrea David Puigdollers.

I a la segona part no ens varem rendir cap dels dos equips, tot i que les ocasions més clares varen ser a favor nostre, cosa que podia haver fet que ens emportéssim el partit, però fet i fotut és el que hi ha.

Empat i bones sensacions pel següent partit, en el derbi que disputarem els equips de Gurb i els de Granollers de la Plana, sobretot per l’esperança en recuperar els jugadors lesionats i perquè aquest partit sempre és especial, ja que se’ns ha inculcat des de sempre la importància de pertànyer a aquest gran club i la rivalitat que suposa aquest enfrontament. Per tant, molta sort i a lluitar com sabem fer.

Al final del partit va ser amenitzat per les galetes del capità, sempre atent als petits detalls i per les cerveses subministrades per el nostre guru espiritual, l’Enric de la Cabra. Sembla que hi ha ganes de que arribi el bon temps i que es puguin allargar els finals del partit amb la bona companyia i la saviesa acumulada de qui forma aquest grup.

Endavant les atxes!