Gurb 3 – La Cabra 1: Una dura derrota

El derbi jugat el passat dissabte es va decidir per petits detalls, com per exemple l’àrbitre. I és que es notava que era un partit especial, i podríem dir que va ser molt disputat i igualat i que la mala fortuna se’ns va aliar de mala manera. Una primera part sense molt de joc per part dels dos equips i que es va desnivellar per un gol tonto del Gurb. I si una cosa tenim és que som especialistes en rebre aquests tipus de gol, podríem dir que som uns autèntics màquines de les fatalitats. No passa res, de caigudes més grans ens hem aixecat. Mitja part i tot per decidir.

Doncs semblava que a la segona part començàvem a tocar més i millor la pilota, però un rebuig de la seva defensa es convertia en una gran assistència (i possible fora de joc) cap al seu davanter que feia provocar un clar penal que feia pujar el 2 a 0.

La Cabra va seguir atacant i apretant el rival per antonomàsia fins que podíem reduir distàncies gràcies a un gol d’en Manel després d’una sèrie de rebutjos. Així doncs, feia tornar a agafar esperances a tota la parròquia que s’havia desplaçat al camp veí.

Val a dir que hi va haver força seguiment del nostre equip, cosa que demostra la salut que té el nostre estimat club i esperem que perduri pels temps dels temps.

Però a partir d’aquí va venir l’espectacle d’un àrbitre que fins al moment, val a dir, havia estat correcte. I és que el 3 a 1 va ser un escàndol: jugador rival al terra de la nostra àrea que toca la pilota clarament amb les mans reiteradament i l’àrbitre no gosa xiular. Nosaltres lògicament, tampoc ens agrada xutar el cap del rival quan està a terra, així que se’ns castiga amb el tercer i definitiu gol.

D’aquí fins al final, picabaralles entre jugadors, insults a la banda i més decisions polèmiques, com un possible penal a favor nostre o un gol anul·lat a l’Ajo que fa embogir literalment al nostre gran defensa i part de la nostra afició.

Final del partit i emprenyementa general per com s’han esdevingut els fets i perquè no dir-ho, perquè fot una ràbia de déu perdre davant el màxim rival.

Però no desesperem, com podem veure la Cabra és alguna cosa més que un equip, ho portem molt arrelat a dins nostre, sabem valorar els bons moments, la seva història i el seu contingut. I amb això, estic segur que ningú ens guanya i que encara queda temps per aixecar el vol i seguir demostrant quin és l’equip més humil de la Plana.

Després del partit, una bona comitiva va fer acta de presència a un bart universitari on van abundar els quintos fins a acabar-los i d’altres van seguir fins a sopar i fins a altes hores que val més no comentar públicament.

Salut i endavant les atxes!