dijous, 31 de març de 2011

GRAN CALÇOTADA, MALGRAT LA DERROTA

El passat dissabte, La Cabra va perdre per 3-0 al camp del Rupit. Va ser un partit més igual del què pot semblar al marcador, però es va tornar a perdre. Primer, felicitar el Rupit pel seu gran partit i segon... vist que sempre he de fer la crònica d’una derrota, aquesta setmana canviaré la tendència; faré una crònica de la calçotada celebrada diumenge!

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: Ramon

1 punt: Sergi

Anem ara pels calçots!

Preparació de calçots:

L’Eloi era el cuiner de calçots amb més experiència, així que va organitzar a tots els que érem allà per començar a preparar l’elaboració. Gabri i Àlex van ser els encarregats del foc, demostrant que en saben i molt d’aquest element; el foc i les brases preparades, van funcionar non-stop durant tot el dinar a les mil meravelles per coure tant calçots com carn. En Pedro i l’Eloi enforquillaven els calçots amb un fil ferro ideal per girar i fer a volta i volta cada tongada de calçots, mentre que en Dani, embolicava cada nova remesa de calçots feta. Tots ells, van ser condecorats amb un Master en calçots, aquella mateixa tarda.

Els convidats a l’esdeveniment anaven arribant a Can Tió; Directiva, el germà del capità amb la seva parella, els jugadors de l’equip, entrenadors, mallorquins i fins i tot en Pep Estrany amb la seva família.

El de la casa:

La casa dels Tió va ser el lloc perfecte per reunir més de 25 persones menjant calçots! El garatge, de grans dimensions, va acollir taules i cadires i molta teca preparada i elaborada en temps record pels comensals. La Martina va fer acte de presència i no va plorar ni un sol cop! Jo diria que ja sent els colors de La Cabra... per això s’hi va sentir tant còmode, evidentment. Tot va anar a les mil meravelles i en Lluís Oriol va aportar taules i un bidó + graella més per fer calçots.

La Quina final:

Malgrat ser tot un regiment de gent, van sobrar calçots, botelles de vi, patates rosses i olives (també fantes i coca-coles) així que calia repartir-ho. La solució? Una Quina! En Tió escrivia un número i qui l’endevinés, s’enduia el pot/pack que es sortejava en aquell moment. La part mallorquina de l’esdeveniment, es va endur gran part dels productes, entre ells en Sebastià, que va encertar un pilot de números! Dir que la Quina va ser molt repartida... és dir molt, però es va passar una gran estona, que és l’important!

Els jugadors de la calçotada van ser...

Sebastià = va guanyar quasi tots els premis de la Quina final.

Tió = Va fer de cap de cerimònies a la perfecció.

Eloi = El Ferran Adrià dels calçots

dijous, 24 de març de 2011

CALÇOTADA! ARA SI...


Bones... Cabrencs i Cabrons, jugadors i entrenadors, presidents i directors esportius, Enric i Vall, amics i amigues, avis i nens, enamorats i despechados, gais i lesbianes, gent del Barça i algun del Madrit i cap de l'Espanyol, catalans i mallorquins, mallorquins i catalans, esteu tots convidats a la Gran Calçotada que se celebrerà diumenge dia 27 (ara sí) al camp de la Cabra. Es prega que confirmeu l'assistència (a Eloi Montero Comes) per saber el número de gent que serem.

Hora: 13:30


Porteu-vos la cadira, que anem una mica justos de seients...

Gràcies! Visca La Cabra!

dilluns, 21 de març de 2011

6 punts més que volen...

En el partit anterior...

El passat diumenge al matí, al camp del Calldetenes, la Cabra va sortir amb ganes i sabent que aquell era un partit important i també difícil. La Cabra arribava al match amb pocs efectius (només 14 jugadors), però això no era cap excusa. L’equip pressionava i jugava. Els primers 20 minuts van ser de clar domini cabrenc, tot i no haver-hi moltes ocasions clares i faltar xutar més a porteria, es creava sensació de perill i, l’equip rival, amb prou feines passava de mig camp.

Superat el minut 20 de la primera part, una desafortunada lesió muscular de Pedro va obligar als místers fer el primer canvi dels dos disponibles. Això va desestabilitzar l’equip i es va deixar de tenir el control clar de la pilota, ja no es tenia tanta possessió i el Calldetenes va començar a tenir contraatacs perillosos, arribant a la mitja part patint i amb grans i importants parades del porter cabrenc evitant, en més d’una ocasió el gol.

A la segona part la va continuar la dinàmica del final de la primera amb el partit força trencat. En una pilota recuperada pel Calldetenes a la banda van sorprendre en un ràpid contraatac que va suposar el 1-0. Encara quedava partit. I la Cabra no va abaixar els braços i va intentar pressionar més i renovar energies amb l’únic canvi que quedava per fer. En menys de 10 minuts, després de recuperar la pilota per la defensa i amb una ràpida transició a l’atac en Marc Rovira marcava l’1-1 després d’un xoc d’en Pep Erra amb el porter. Semblava que el marcador es podia capgirar. Però al cap de pocs minuts, en una falta lateral el davanter més alt del Calldetenes marcava de cap superant per alt la defensa. En un quart d’hora s’havien fet els 3 gols del partit. A partir d’aquí l’equip ho va seguir intentant i va disposar d’alguna ocasió però sense sort. El partit es va anar endurint, sobretot amb entrades a destemps per part dels davanters locals, i des de la banqueta del Calldetenes no es parava d’increpar i insultar (sense massa enginy i amb poca gràcia tot sigui dit) els jugadors cabrencs.

Al final 2-1 i una derrota dolorosa. Jugar en diumenge tampoc ens va afavorir.

Els jugadors del partit...

3 punts: Edu

2 punts: Marc Mulet

1 punt: Jordi





Qui hagi vist el partit, o la primera part, poc es creurà el resultat final del partit del dissabte passant davant La Gleva. Un 0-5 va ser massa càstig per un partit tant igualat, però clar... tot el què diguis, davant un resultat tant contundent, sona a excuses...


Buf, com començar? Pel principi mateix, doncs. Una molt bona primera part dels cabrencs amb control de pilota, bona disposició al camp i lluitant per arribar amb perill a l’àrea rival. Raül i David pressionaven a davant i baixaven les pilotes per ser jugades, per la banda, Pep i Dani arribaven en perill i al mig camp, la superioritat dels nostres tres jugadors es notava. Sí és cert que el plantejament de jugar amb tres defenses era arriscat, però el partit s’ho valia. I fet ben fet, és un molt bon sistema. El problema arriba quan es perden pilotes que no s’haurien de perdre i et creen un contraatac com Déu mana. I així va arribar el primer gol en contra; un contraatac ben trenat que va deixar sol davant del nostre porter a l’extrem rival, que va saber definir. Lluny d’abaixar els braços, La Cabra ho va seguir intentant i, malgrat l’àrbitre, posava problemes a la defensa de La Gleva. Destacar també una rematada al pal de l’equip rival, que podia haver fet pujar al marcador el seu segon gol. Mitja part.

A la segona part, tot el fet a la primera, va semblar difuminar-se de mica en mica, doncs un cop rere un altre, l’atac poc consistent però sí contundent, de La Gleva convertia cada jugada en gol. La Cabra es bolcava sense èxit a l’àtac, descuidant la defensa, i l’equip rival ho aprofitava. De 6-7 ocasions clares que van tenir en tot el partit, La Gleva en va convertir 5! Màxima efectivitat, cosa que no podem dir nosaltres ni de tros. A partir del segon gol, i poc després, rebre el tercer, La Cabra es va enfonsar. Quan s’entra en una dinàmica negativa, és molt complicat aixecar el cap. Tots ho sabem. El tema és que queden encara molts partits per endavant i no es pot abaixar els braços mai mai mai! Així que, una setmana més, ànims!

Arbitratge:

Despirotat. Semblava estar ficat al partit, però fallava en les decisions més fàcils i en els fores de joc. També en faltes descarades que no xiulava i treient de pollaguera ambdós equips en molts moments. Ho podia haver fet millor, la veriat.

En contra :(

-Sobretot, el resultat; massa càstig per com va anar el partit.

-Els altres equips es tiren un pet, i et marquen dos gols. Nosaltres necessitem 10.000 oportunitats per causar una mica de perill.

-Hi ha zones on no es pot perdre la pilota o és jugada de perill assegurat.

-Falta gol!

A favor :)

-Malgrat el què pugui semblar, es va lluitar fins al final.

-Aixecarem aquesta situació, ja ho veureu!

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Sergi Rifà

1 punt: Dani

dijous, 17 de març de 2011


... ALEXANDRE LLOMPART

1) Raphael o Camilo Sesto?

Camilo Sesto

2)Lady Gaga o la Hanna Montana aquella?

Lady Gaga

3) El teu mite sexual:

Eva Longoria ente d'altres ni ha moltes!!

4) El teu esmorzar de cada dia:

Kellog's amb llet si n'hi ha sino cafe amb llet i croissant

5) Un ídol teu, no futbolístic:

L'únic és futbolístic Raul Gonzalez Blanco i Zidane clar

6) Si ara et toqués la Quiniela, què faries amb tots els diners, ja que ara ets ric del cagar?

Anar-men a voure món despres de pagar les hipoteques clar

7) Tallarines o spaghettis?

Spaghettis

8) Un insult que t'agradi especialment:

Ets molt beneit

9) Quin diari (esportiu o no) compres?

Marca i El Mundo

10) Quina emisora de radio escoltes, normalment?

La Ser

11) Quin programa de la tele no et perds mai?

Normalment deportes cuattro

12) Quina sèrie o sèries segueixes ara?

Walking daed

13) Kas naranja o Kas limón?

Kas naranja

14) Quin és el teu pokémon preferit:

Bulbasur

15) Alguna cosa que et queda per fer i encara no has fet?

Anar a estudiar als EEUU, amb sort l'any vinent!!!