dimecres, 17 d’octubre de 2012

Montesquiu 2 – La Cabra 1: Quina Calamitat…


L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra i la Cabra no és més que una representació fidel de l’espècie humana.

Doncs això, una altra derrota als últims minuts de partit no fa justícia al futbol vist al municipal de Montesquiu. I és que el joc de la Cabra de toc no va servir de res davant el futbol directe del nostre rival. Ja varem anar a remolc durant tot el partit, ja que es van avançar al marcador als primers segons de partit amb una jugada de pilota llarga des del seu porter. No varem passar gaire angúnies més durant la resta de partit i si que varem demostrar que volíem empatar. Després de desaprofitar clares ocasions de gol varem aconseguir el desitjat gol a mitja segona part gràcies a en Marc Rovira, el nostre nen que no es posa nerviós per res.

Semblava doncs que tot era possible però els astres estan en contra nostra. Després d’un clar fora de joc no pitat (així ho va acceptar el mateix jugador al final del partit) ens sentenciaven el partit en els últims compassos.

Final i gran decepció de la plantilla que va veure com tornava a tocar la glòria amb els dits i s’esfondrava finalment. Tot i la decepció encara hi va haver una petita comitiva amb ganes de fer un bon dinar de diumenge a l’entranyable bart Lisardo de Vinyoles. Després visita al Bart de moda on hi treballa el gran Calm tot i que aquest dia se’l va veure una mica distret…

Endavant les atxes!

dimecres, 10 d’octubre de 2012

La Cabra 0 – Sant Vicenç 2: Aquell partit de la setmana passada per si us enrecordeu



Vaig de cul. Aquest any les cròniques poden arribar tard o no arribar mai, ja veurem com ho podem solucionar.

Partit disputat contra un dels millors equips de la comarca i, tot i posar-li les coses difícils, varen poder treure un resultat positiu. I és que no és fàcil guanyar al camp de la Cabra. Tot i les baixes que teníem en defensa es va fer un partit seriós i només ens van poder fer dos gols de rebot durant la primera part. Durant la resta del partit, va ser un voler i no poder contra un equip ben plantat que només es va veure amenaçat a la part final del partit amb un parell d’ocasions aïllades.

Final del partit amb la sensació d’haver-ho provat però sense emprenyar massa el contrincant. Unes quantes cerveses de les blanques (les vermeies estaven calentes) i escoltar històries dels savis Enric i Vall (amb algun que altre tret de pistola de balins…).

Sembla que l’Enric està en plena forma i que novament ens divertirem amb les seves històries.

Així doncs, a pensar en el següent rival, altre cop diumenge el matí per desgràcia nostra. Es planeja un dissabte de pizza i peli, cadascú a casa seu però.

Endavant les atxes!

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Rupit 3 – La Cabra 2: Anava tot tant bé…


Gran partit de futbol disputat el diumenge de festa major al poble del Collsacabra. Una gran Cabra durant 85 minuts va tirar per terra tota la feina feta als últims minuts. Com a conclusió doncs, hem d’aprendre a administrar el nostre avantatge al final del partit. Ja n’anirem aprenent. Destacar el bon joc que varem oferir en tot moment i que bàsicament va ser contrarestat per el gran davanter rival, autor dels 3 gols de l’altre equip. I és que sembla que la Cabra comença a disfrutar en un terreny de joc, tocant la pilota d’una banda a l’altra, arribant a la porteria contrària i pecant d’innocència en els moments més inoportuns. Queda molt per fer i sembla que hi ha ganes de fer-ho bé.

Final del partit amb ràbia i tristesa. Tot i això esperem que entreguin la copa de Festa Major a l’equip local tot felicitant-los per la victòria obtinguda, gest que fa honor al nostre comportament, molt més lloable que no pas el de l’àrbitre del partit, un home mal educat i rabiüt, les coses com siguin.

Menció a part és el què som. I és que som molt ben parits. Gran dinar després del partit al restaurant el Coll amb gairebé tota la plantilla al complet acompanyada per les famílies respectives. Es nota que fa temps que estem junts per passar-nos-ho bé fent allò que ens agrada tant: córrer darrere la piloteta com si fos l’última cosa que ens queda. I ho acceptem clarament, ens agraden les coses trivials. Córrer, menjar, beure, riure, cridar, ballar…

Queda pendent una actualització de fotos i vídeos del partit i del dinar a càrrec del nostre fotògraf Pepdelaguixa. Estigueu pendents doncs que hi ha algun vídeo per la història.


Per tot això i molt més ENDAVANT LES ATXES!!