L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos
cops amb la mateixa pedra i la
Cabra no és més que una representació fidel de l’espècie
humana.
Doncs això, una altra derrota als últims
minuts de partit no fa justícia al futbol vist al municipal de Montesquiu. I és
que el joc de la Cabra
de toc no va servir de res davant el futbol directe del nostre rival. Ja varem
anar a remolc durant tot el partit, ja que es van avançar al marcador als
primers segons de partit amb una jugada de pilota llarga des del seu porter. No
varem passar gaire angúnies més durant la resta de partit i si que varem
demostrar que volíem empatar. Després de desaprofitar clares ocasions de gol
varem aconseguir el desitjat gol a mitja segona part gràcies a en Marc Rovira,
el nostre nen que no es posa nerviós per res.
Semblava doncs que tot era possible però els
astres estan en contra nostra. Després d’un clar fora de joc no pitat (així ho
va acceptar el mateix jugador al final del partit) ens sentenciaven el partit
en els últims compassos.
Final i gran decepció de la plantilla que va
veure com tornava a tocar la glòria amb els dits i s’esfondrava finalment. Tot
i la decepció encara hi va haver una petita comitiva amb ganes de fer un bon
dinar de diumenge a l’entranyable bart Lisardo de Vinyoles. Després visita al
Bart de moda on hi treballa el gran Calm tot i que aquest dia se’l va veure una
mica distret…
Endavant les atxes!
