dimarts, 31 de maig de 2011

AMB EL CAP A UN ALTRE LLOC


El partit del passat dissabte va servir per dues coses; per comprovar que el Vic és el veritable líder de la lliga, i per veure que La Cabra és capaç del pitjor i del millor. Un resultat contundent que, no obstant, feia justícia al què s’estava veient al camp.

La Cabra va demostrar que el dissabte, l’equip, tenia el cap a un altre lloc. Segurament a la final de Champions, per què no dir-ho. Només diré que va ser un bany constant del líder de la lliga i que enlloc de ser 5 gols en contra, en podien haver estat més. Tota l’arribada mostrada ens els darrers tres partits, va desaparèixer en aquest partit i el nostre equip amb prou feines va arribar amb perill a la porteria contraria. Per contra, el Vic arribava cada cop més i així és difícil guanyar.

Un partit del què se’n poden extreure poques coses positives, la veritat, així que no he cregut convenient parlar-ne gaire més. Una derrota contundent i justa amb un molt mal partit per part nostre. Res més a dir. Bé sí, que queden dos partits encara i que, aquests sí, s’ha d’anar per totes!

Arbitratge:

En Morera. Amb això ho dic tot. No va agradar a uns ni a altres, no obstant, no va influir en el resultat final i això és d’agrair. Va fer perdre els nervis a la banqueta del Vic.

En contra :(

-Des del primer moment, es va sortir aculats i no hi havia manera de tirar l’equip endavant. Es va arribar molt poc a davant, per no dir gens, i així és molt complicat.

-En alguns moments es van perdre els nervis entre uns companys i altres al veure que les coses no sortien. Malgrat no estar gens bé, demostra que a l’equip no tant se li fot el què estigui passant a dins el camp.

-Entre la calor i dues lesions imprevistes, semblava que tot se’ns girava en contra.

A favor :)

-Podrien haver arribat més gols en contra, i no va ser així.

-Malgrat el Sol, la calor que feia i les lesions es va suportar el millor possible.

Els jugadors del partit...

3 punts: Jordi Tió

2 punts: Dani

1 punt: Sergi Rifà

dilluns, 23 de maig de 2011

VICTÒRIA AMB AUTORITAT


La Cabra va tornar a sumar 3 punts el darrer cap de setmana, i per tant, va demostrar que pot guanyar dos partits seguits (a aquestes alçades, semblava quelcom impossible, ja). Malgrat avançar-se al marcador amb dos gols, el Cantonigròs no va poder amb un Atlètic La Cabra llençat a l’atac, firmant així una molt bona segona part.

Un partit amb força gols el del passat dissabte. La Cabra jugava al magnífic camp del Cantoni i va demostrar que, malgrat la mala temporada realitzada, no vol marxar sense deixar un bon gust de boca. L’equip local començava el partit, no obstant, amb un jugador menys i això semblava posar de cara el matx. Res més lluny de la realitat; el Cantoni va arribar dues vegades en tota la primera part i les dues vegades van materialitzar l’ocasió en gol. En un tres i no res, La Cabra es veia amb un 2-0 en contra demostrant que, o bé no s’estaven fent bé les coses o el sopar de la nit anterior havia causat estralls. Calia posar-se les piles ràpid, i les ocasions es van anar donant. Per això, en un córner centrat per l’Eloi (a qui li assignem el gol), la pilota va acabar dins la porteria local després de rebotar en un jugador seu. El partit s’igualava i La Cabra demostrava que tenia molt a dir encara. No obstant, es va arribar a la mitja part amb el marcador en contra de 2-1.

La segona part va ser molt diferent. El Cantoni va demostrar que, malgrat tenir jugadors de molta qualitat i capaços de definir a la perfecció, en el tema físic es notava la falta d’entrenaments. La Cabra ho va saber veure això, i es va llençar a l’atac amb energia i potència física. Els canvis, també van ajudar i van aportar més arribada si cal. Ramon, va entrar a l’àrea i va deixar la pilota a Gabri perquè afusellés al porter marcant el gol de l’empat. El tercer gol va arribar després d’una bona jugada de Pedro, que marcava així el què semblava ser el gol de la victòria. David faria el mateix amb un potent xut a ran de pal després d’entrar a l’àrea per cames, i en Ramon, de penal claríssim (en Miqui havia xutat a porteria buida, i un defensa local la va parar amb la mà; penal clar), va marcar el definitiu 2-5. La veritat és que podien haver estat molt més, doncs d’arribades n’hi va haver per donar i per vendre, a més de 3 pals que podien haver acabat perfectament en gol. Mentrestant, la nostre defensa demostrava que el què havia passat a la primera part havia estat un accident, i va deixar al nostre porter avorrir-se sol dins la nostre àrea. Així es va arribar al final del partit, demostrant que si vol, La Cabra també pot ser un gran equip capaç de lluitar i capaç també de marcar gols (cosa que, en molts partits, no havia demostrat).

Arbitratge:

Força bo. El senyor “Jueguen” va tornar a demostrar el perquè és un dels millors àrbitres de la nostra categoria i en tot moment va tenir controlat el partit. Va perdonar una vermella clara a un defensa local, però vist que el partit estava força decidit, no va influir en el resultat final.

En contra :(

-Una primera part nefasta. Érem un jugador més durant forces minuts, però tot i així, no aconseguíem materialitzar les nostres ocasions. Es penjaven masses pilotes, es produïen pèrdues estúpides de pilotes i faltaven ganes.

-Malgrat marcar-ne 5, es van fallar moltes ocasions clares de gol i això s’ha de millorar.

A favor :)

-La Cabra s’havia proposat guanyar aquest partit tant sí com sí. I així ho van fer.

-Moltes ocasions de gol, moltes arribades des de la banda i força possessió de pilota; Així és molt més factible endur-se els tres punts. S’ha de seguir per aquesta bona línia.

-Bona “despedida” momentània de Pedro i Ramon; els dos van marcar!

-En aquests tres últims partits, san marcat molts gols (la meitat dels que s’han fet en tota la temporada, casi).

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Sebastià

1 punt: Ramon

dimarts, 17 de maig de 2011

VICTÒRIA!!


La Cabra va tornar a guanyar un partit altre cop! Victòria! I quina victòria! La Cabra es va imposar al Borgonyà clarament, malgrat patir en els darrers minuts de partit. Quin bon gust et deixa guanyar, què coi!

La pluja lleugera de la primera part va semblar que no deixaria que el joc aflorés a l’Olímpic de La Cabra. Per sort de tots, no va ser així i l’equip local va desplegar un futbol de somni centrat en una bona defensa i un atac increïble. De fet, no recordo aquesta temporada, un partit amb més ocasions per part nostra. No és exagerat dir que, a la primera part, es podia haver arribat a marcar 5 o més gols a favor. David, Dani, Gil, Ramon, Pedro, Eloi... tots ells van arribar amb claredat més d’un cop a la porteria rival. En David però, va ser el més encertat de tots ells i va marcar el primer gol amb la cuixa. El porter va voler allunyar una pilota i en David, murri, va saltar davant seu. La fortuna va voler que la pilota passés per sobre del porter i acabés dins. El segon gol, va arribar amb una jugada en solitari també d’en David, que va marxar del seu defensor amb la pilota controlada i després de driblar al porter, va marcar el gol al més pur estil Piqué al 2-6. Les ocasions es seguirien produint, però l’encert no feia acte de presència. Mitja part

La segona part, va començar força igual, si bé La Cabra mostrava cert cansament i el Borgonyà va prémer l’accelerador i va posar en més d’un problema a la nostra defensa. Llavors va ser quan els locals vàrem marcar el tercer gol, després d’una bona centrada d’en Ramon, en Sergi va marcar a plaer sol davant del porter. Un 3-0 a favor nostra, era una cosa mai vista en aquesta temporada... i va ser llavors quan, a pilota parada, l’equip visitant va marcar el què semblava ser el gol de l’honor. Però no! Van demostrar voler més ambició i, també a pilota parada, van marcar el segon gol que posava més emoció i igualtat al partit. Per fortuna nostra, els nostres jugadors van saber administrar el temps que faltava i, sense abandonar l’atac, van aguantar el marcador amb heroïcitat. Fi del partit i, gràcies a Déu, 3 punts que es queden a casa!

Arbitratge:

Força deficient. Si bé és cert que mai va influir en el resultat final, en molts moments es va equivocar en fores de joc, faltes i demostrant poca autoritat. Semblava aclaparat en molts moments. Necessita millorar, vaja.

En contra :(

-Malgrat arribar molt, no es va estar encertat davant de porteria i això va fer que al final es patís més del compte.

-Pot semblar que els dos gols en contra arribessin per relaxament del nostre equip, però al arribar des de pilota parada, es pot mig disculpar.

-Em guanyat un partit, ja era hora!!

A favor :)

-Em guanyat un partit, hòstia!!

-Es va atacar com mai, es va arribar molts cops a porteria i es van marcar tres bons gols.

-Durant bona part del partit es va tenir la pilota i el control del partit. I que es va guanyar!! Ho sento, però s’havia de remarcar!

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: David

1 punt: Pep Estrany

dimarts, 10 de maig de 2011

PLUJA DE GOLS


El Vinyoles i La Cabra van disputar un molt bon partit ple de gols el dissabte passat. 12 gols en un sol partit, ni més ni menys! Això sí, 8 en contra son molts gols en contra i així no es pot anar. No pots rebre 5 gols en una sola part, i menys tal i com està l’equip a aquestes alçades de mala ratxa.

La primera part cabrenca al camp del Vinyoles, va ser un naufragi. Els gols entraven per totes bandes, malgrat l’empat a un (amb gol de penal de Tió) que semblava presentar un partit igualat a més no poder. Però la igualtat va ser un miratge que va anar desapareixent a base de gols locals. Fins a 5 gols van fer a la primera part, mentre que nosaltres sols en vàrem fer un. Així, és molt difícil... ja no dic guanyar, sinó fer un resultat digne.

Per contra, vist el vist la segona part, el nostre equip va sortir a per totes per, si més no, maquillar el resultat i així ho va demostrar marcant ràpidament un gol en David. En Dani va fer el mateix, aprofitant un refús al pal d’un xut d’en Miki i el mateix Tió, va transformar un altre penal. La Cabra va atacar com mai i va demostrar molta arribada amb perill, com feia molt de temps que no li veiem (si bé és cert, que l’equip local també es devia relaxar una mica amb un resultat tant a favor). El problema va ser que, per cada gol que vàrem fer nosaltres a la segona part, ells també en van fer un. I clar, així és impossible. Un partit amb molts gols, això sí; visualment per un espectador (sobretot local), un molt bon partit. Què ens podem quedar de bo per nosaltres? L’empenta i l’arribada de la segona part, res a veure amb una primera part nefasta en tots i cada un dels sentits.

Arbitratge:

Ho podia haver fet molt i molt millor. Un partit realment fàcil d’arbitrar com el del dissabte, es va convertir en un mal de cap per tots dos equips. Es va inventar una falta a dins l’àrea que no era, un penal que tampoc era i també xiulant faltes i fores de joc que, clarament, no eren. Un bon partit com el de dissabte, ple de gols, encara hauria pogut ser molt més interessant i entretingut (i també igualat) de no haver estat per l’àrbitre.

En contra :(

-8 gols en contra; son masses. Això no pot ser.

-La primera part va estar molt faltada d’intensitat, ganes i atenció per moltes bandes. Ens ho hem de fer mirar!

-Altre cop... no podem rebre 8 gols en un mateix partit!

A favor :)

-A la segona part, el nostre equip va sortir amb totes les ganes que no havia mostrat a la primera. Hi va haver més actitud, ganes i arribada (si bé que amb un 5-1, l’equip local segurament també es va relaxar).

-Feia molt temps que no fèiem 4 gols en un mateix partit. I mira, tot així perdem, si això no és tenir una mala ratxa...

-A la segona part, es va demostrar que si s’hi posa ganes, tenim arribada i gol. I això és important de destacar!

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Tió

1 punt: David