diumenge, 30 de gener de 2011

Una altre pluja de gols


La cabra sembla haver agafat una dinàmica negativa consistent en perdre per 4 gols, i aquesta dinàmica ja fa 3 partits que dura! El darrer, un partit marcat per les condicions climàtiques; sol, pluja i pedregada inclosa.

Mal partit el d’ahir per part de La Cabra. Si ve es va donar millor imatge que en les darrers derrotes per 4 gols. Un partit més igualat del què diu el marcador, ahir es van veure dues maneres molts directes de jugar a el futbol. Les condicions del camp no deixava cap altre solució; joc directe, passada a l’espai i aprofitar els córners a favor i les pilotes penjades. Tot i la igualtat dels primers minuts, a nosaltres ens fallava l’última passada per arribar a porteria, mentre que l’equip local va necessitar un mal rebuig de la nostre defensa per entrar fins la cuina de la nostre àrea petita i marcar així el primer gol. Pocs minuts després, en un dels molts córners dels que van disputar el Corcó (una altre cosa a millorar per part nostre), el seu jugador número 10 va marcar de córner directe. Gol olímpic, que diuen! Ja havia avisat en un primer córner, i en aquest segon va confirmar la seva intenció. Un golàs i un 2-0 que feia molt mal, doncs ja fa dies que entrem en una mala dinàmica... i això no ajuda. El nostre equip no acabava d’arribar amb perill, així que ho intentava des de fora l’àrea amb un xut de Sebastià que no va entrar a la porteria per poc. La nostre davantera tampoc estava del tot encertada i més d’un cop aguantava massa la pilota als peus convertint-se en una falta dels defenses o una pilota robada convertida posteriorment en contraatac perillós. Al final, mitja part i moltes coses per arreglar.

El cel començava a tapar-se i a sobre del camp, semblava haver-se instal·lat un núvol negre amenaçador. Als pocs minuts, va començar a ploure lleugerament. El partit va seguir si fa no fa com en la primera part, i més quan en una pilota salvada sota els pals per Ramon, el rebuig va anar a peus d’un jugador local que va afusellar la nostra porteria. Un 3-0 que feia quasi impossible qualsevol opció d’empat o victòria nostre. Però, aquí el nostre equip va treure una mica de l’esperit cabrenc que surt a vegades i ens vàrem bolcar a l’atac, amb pilotes llargues però també amb control de la pilota i jugades interessants. Per primer cop en molts partits, crec que vàrem gaudir i tot del nostre joc. A raó d’això, una bona jugada amb parets incloses de Marc Mulet i en Dani, va acabar amb aquest entrant a dins l’àrea i definint com fa temps que no ens té acostumats. Aquest gol semblava aixecar els nostres ànims i prometia, si més no, una mica més d’emoció al partit. A la següent jugada, una pilota centrada a l’àrea va ser rematada per l’Àlex al pal, malgrat ser atropellat pel porter local. L’àrbitre, força “cassero”, la veritat, no va voler saber-ne res. A partir de llavors, el nostre joc va decaure. Es perdien pilotes fàcils, no s’encertava amb passades senzilles i es deixaven forats al darrere. De la mateixa manera que va començar a caure pedra, pluja i el terreny s’anava tornant impracticable, La Cabra va veure com el Corcó tornava a portar la batuta del partit fins aconseguir un gol més, convertint-se en el definitiu 4-1. Vàrem marxar del camp ben xops, abatuts pel resultat i amb la sensació que, un cop més, les coses no havien sortit bé. Tal i com ja fa masses dies que diem.

Arbitratge:

Molt irregular. No va xiular moltes faltes de la defensa local a els nostres davanters que, cada cop que tocaven la pilota rebien una entrada per darrere. També va equivocar-se en decisions que podien afectar al resultat del partit com la més que discutible sessió al porter de la primera part o intentar suspendre el partit a falta de 10 minuts, per la pluja. També va causar molta gràcia el suggeriment de canviar la pilota normal per una pilota taronja perquè havia caigut una mica de pedra al camp... brutal.

En contra :(

-4 gols en contra altre cop... fatal.

-Durant gran part del partit, no vàrem estar a l’alçada. Pèrdues de pilotes de la manera més innocent, falta d’intensitat o voler aguantar massa la pilota als peus.

-Vam deixar-nos portar pel mal arbitratge de l’àrbitre; no hauríem d’entrar en aquest joc.

-No vàrem poder guanyar el partit i dedicar la victòria a en Pedro i al seu pare, que fa uns dies va estar a l’hospital. Ànims Pedro, l’equip està amb tu!

A favor :)

-Hi va haver moments, en què es va jugar la pilota i es va gaudir del futbol (cosa que no havia passat des de feia forces partits).

-En Dani va marcar un gol, per fi!

-No es va lesionar ningú.

Els jugadors del partit:

3 punts: Edu

2 punts: Ramon

1 punt: Tió

divendres, 28 de gener de 2011

dilluns, 24 de gener de 2011

DE MÉS A MOLT MENYS


El partit del passat dissabte davant el CE RODA DE TER B va anar de millor a pitjor en pocs minuts. Després de començar donant una bona cara, el partit va anar derivant en un cúmul de despropòsits fins arribar a perdre els papers i sortir golejat amb un 0-4.

Es fa complicat explicar el partit d’ahir doncs, tot i que es plantejava un partit complicat, la golejada va fer mal no per produir-se, sinó per com es va produir. Els primers minuts van ser cabrencs i l’equip va sortir a totes pel partit. La defensa rodenca no les tenia totes i La Cabra ho aprofitava amb passades a l’espai, córners a favor i pilotes penjades a l’àrea. En Gil va tenir la seva ocasió i en Ramon va rematar amb el cap una pilota que va anar al travesser. S’estava arribant i amb cert perill. No obstant, de mica en mica, el nostre equip es van anar aculant al darrere degut a les arribades per bandes de l’equip de Roda. La primera part va acabar com un preludi del què seria la segona. Se’ns estava avisant d’alguna manera... i així es va arribar a la mitja part.

Calia endreçar una mica certs marcatges i certes posicions, a banda de pressionar buscant el gol. No obstant, el Roda de Ter B va sortir amb la mateixa idea i en una pilota penjada, una mitja volea va acabar a ran de pal fora de l’abast d’en Jordi. Gol en contra i molt per fer. A partir d’aquí, La Cabra no va aixecar cap i feia llàstima veure com s’intentava tot però sense èxit. Per contra, l’equip rival anava arribant amb perill i, en el minut 80, una internada a dins l’àrea es va convertir en un penal clar. El penal es va convertir en gol i els minuts següents de domini rival, es van convertir en arribada i gol. En sols 10 minuts, La Cabra va encaixar tres gols (el tercer d’ells polèmic, doncs venia d’una planxa a la frontal de la nostra àrea no xiulada) fent del tot impossible, no ja perdre, sinó perdre d’una manera digna. Caps cots i la sensació, real, d’haver fet un mal partit. Per sort, d’aquí set dies tenim l’oportunitat de fer un rentat de cara i treure aquest mal gust de boca.

Arbitratge:

Aprovat pels pèls. Tot i no fer errors flagrants ni influir del tot en el resultat, va anar en tot moment de prepotent i mostrant xuleria a tot jugador o persona que s’atrevís a comentar-li alguna cosa. Ell tenia la veritat absoluta i no tolerava cap altre opinió. Partint d’aquesta base, segurament va marxar a casa pensant que havia fet un arbitratge perfecte. Ja us ho dic jo ara, no va ser així ni molt menys.

En contra :(

-Ens vàrem tornar a acular al darrere i així, només pots esperar a que vagin arribant els gols.

-Ens va faltar caràcter i actitud en molts moments del partit.

-En 10 minuts vàrem encaixar tres gols. Això no pot ser. Si has de perdre, intenta perdre amb el cap ben alt.

-Les lesions de jugadors durant el partit en una plantilla ja de per si justa per altres lesions.

A favor :)

-Els primers minuts.

-Les arribades amb perill dels primers minuts; actitud, córners a favor, remats a porteria i al travesser...

Els jugadors del partit...

3 punts: Edu

2 punts: Sebastià

1 punt: Dani

diumenge, 16 de gener de 2011

PARTIDÀS


Hi ha dies en què intueixes que hi haurà espectacle. El partit d’ahir a va tenir això i molt més. La Cabra jugava al camp del Vic, tercer a la classificació en aquells moments. Malgrat la superioritat dels locals, el nostre equip no es va arronsar i va jugar les seves armes com millor va saber, posant emoció al partit en els minuts finals.

Un partit vistós i amb gols el d’ahir, tal i com els aficionats al futbol els hi agrada. Per desgràcia nostra, el Vic va ser molt superior al llarg de tot el partit i a nosaltres, només ens quedava la opció de tancar espais, posar-nos molt ben situats al camp i esperar el contraatac. El plantejament va ser aquest durant tot el partit; nosaltres esperant al darrere ben situats, i els locals tenint la possessió i el control del partit. Sense arribar massa clarament, el Vic acabava les seves jugades sovint amb un córner, on demostraven que dominen el joc a pilota parada amb jugades assajades. En una d’aquestes, va arribar el seu primer gol gràcies a una entrada del defensa des del darrere que va quedar sol davant del porter marcant així el 1-o. La Cabra, lluny d’arronsar-se, va disposar de dues arribades i centrades per banda i un parell de córners en què, en un d’ells, Àlex va rematar a porteria i un defensa local va treure de la mateixa línia de gol. El Vic es mostrava molt superior, i La Cabra estava massa aculat per la qual cosa, tenia molts problemes al mig del camp amb els marcatges degut a la bona mobilitat dels jugadors vigatans. Per sort, es va arribar a la mitja part, amb un resultat no tant dolent com semblava.

La segona part va ser de bojos. Malgrat seguir el mateix plantejament per part dels dos equips, el Vic es va bolcar molt més a l’atac disposant així de jugades molt més clares per marcar, mostrant un Jordi amb molt bona forma que ho treia tot de sota els pals. No obstant, “quien la sigue, la consigue” diuen, i el Vic la va seguir molt. Després d’un xut que va rebotar al pal, un jugador del Vic (en posició més que dubtosa de fora de joc) va rematar a plaer el segon gol del seu equip. En els següents 11 minuts, es van marcar el tercer i el quart gol que, semblaven anunciar una golejada d’escàndol. El Vic oferia joc i atac, però La Cabra no es mereixia sortir golejada d’aquell bonic estadi. Així que, posats a perdre, perdrem amb el cap ben alt! Era un partit de desgast màxim i els canvis van ajudar a refrescar l’equip. La Cabra va començar a pressionar (i potser el Vic també va afluixar) i en una passada a l’espai des de la defensa d’en Tió, en Marc Rovira va saber definir per sobre del porter local. Pocs minuts després, en una pilota penjada a l’àrea, la defensa local va reclamar mans d’un dels nostres jugadors que l’àrbitre no va xiular, la jugada va seguir i una centrada d’en Marc va golpejar en mans d’un defensa vigatà. Penal a favor dels cabrencs que va ser transformat en gol pel nostre capità. Quedaven sols dos minuts més el temps de descompte, però La Cabra semblava haver tret forces de no se on, i encara va disposar d’una jugada més al contraatac que no es va saber materialitzar. 4-2 amb un partit que ho va tenir tot; dos estils diferents de joc, emoció, gols i fair play per part dels dos equips.

Arbitratge:

Crec que es podria resumir en una sola paraula; Morera. Qui el conegui, ja sap de què parlo; arbitratge poc precís, estrany i un àrbitre que sembla que li rellisqui tot el què passa al partit. Punt.

En contra:

-L’equip es va acular massa ja des del principi i això, en moments com en el primer gol, es va pagar car.

-Alguns errors al final, van propiciar el tercer i quart gol que feia molt complicat la remuntada.

-Va faltar una mica més d’efectivitat a davant, però vist com anava el partit... és un mal menor, perquè les ocasions van ser-hi.

A favor:

-Durant gran part del partit, tothom va estar molt entregat i es va parlar a dins del camp respecte les ajudes, marcatges i tot plegat. Hem de seguir aquesta línia de parlar-nos i avisar-nos.

-Sabíem de què era capaç el Vic, i la nostra única opció de jugar era aguantar ben posicionats al camp i portar perill a base de contraatacs i pilotes penjades. En aquest aspecte, vàrem seguir el guió al peu de la lletra. A més, l’equip es va mostrar molt sòlid amb una defensa contundent i una davantera amb gol.

-Es va estar a punt de fer el tercer gol i tot! I, vist i com anava el partit... quasi semblava que, de durar 10 minuts més, l’haguéssim pogut remuntar i tot! Però això, ja és ciència ficció.

-El nostre porter va regalar volades i parades espectaculars a la grada. Bon partit.

-En Pedro va tornar a gaudir de jugar un partit. A seguir així, Pedro!

-Retrobament amb en Marc Agramunt, ara a les files del Vic. Una abraçada des del blog!

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: Tió

1 punt: Gil

divendres, 14 de gener de 2011

dilluns, 10 de gener de 2011

EMPAT JUST


La Cabra va empatar 1-1 amb un bon Cantoni en un partit complicat, disputat i amb regust de masses dies de festes a les cames dels dos equips. Massa polvorons. Tot i així, bon partit i un empat que, vist lo vist, va semblar conformar ambdós equips.

Després de reis, torna a venir el futbol, i què millor que un clàssic; La Cabra – Cantonigròs. Es preveia un partit igualat i així va ser. Els dos equips van sortir amb la intenció d’endur-se els tres punts, però el Cantoni semblava més encertat i tenia el control del partit. Sense tenir ocasions clares, però. La Cabra, mentrestant, esperava les seves ocasions al contraatac utilitzant els seus davanters ràpids. Però el primer gol va arribar de les botes de l’equip visitant, que s’avançava així al marcador i responia als mèrits que estava fent. La Cabra, però, lluny d’abaixar els braços va anar a l’atac i, a pocs minuts del final de la primera part, un sac de banda va anar a peus d’en David. Aquest, la va passar a l’Eloi que va deixar una passada boníssima a l’espai per en Marc Rovira que va saber definir en l’un contra un. Empat al marcador i mitja part.

Amb sols un canvi a la banqueta, calia dossificar-se i evitar qualsevol expulsió i/o lesions a dins del camp. Per això, va estranyar a tothom el comportament de l’àrbitre ensenyant una targeta al nostre capità quan aquest li va comentar que s’havia equivocat en una pilota que havia sortit per la línia de córner. Targeta groga. Això va ser el preludi del què seria la recta final del partit... on Sergi, després de comentar un fora de joc no vist pel senyor del xiulet i deixar-li anar un “doncs fixa’t-hi el pròxim cop” l’àrbitre li va ensenyar la segona groga. Llavors, a deu minuts del final, l’altre jugada polèmica; en David rep una falta i, lluny de xiular-la, l’àrbitre li ensenya la groga a ell per queixar-se. En David, rebotat, li discuteix la decisió i l’àrbitre l’expulsa del partit. Va ser així mateix. Llavors clar, la banqueta cabrenca no va poder més i va posar-se a criticar l’àrbitre a crits des de la banda (cosa que, no hauríem de fer). Ell, amb por de sortir escaldat –d’un dels camps amb menys públic i més de bon fer de tot tercera, tots ho sabem- diu que plega i marxa del camp. Durant més de cinc minuts, tant els capitans com els entrenadors van intentar convèncer al jove àrbitre de tornar i jugar el temps que quedava. Al final, va accedir i es van disputar els minuts que faltaven. Els dos equips, fosos de l’esforç, van intentar marcar fos com fos i, després d’una jugada en què un davanter del Cantoni no va arribar a una centrada a dins l’àrea petita boníssima, La Cabra va disposar a l’últim segon d’un u contra u amb el porter rival. Xiulet final i empat que, vist lo vist, ambdós equips van donar per bo.

Arbitratge:

Protagonista. És curiós com alguns àrbitres acaben complicant-se ells solets un partit en què no passa res. Els dos equips van dedicar-se a jugar a futbol i ell es va dedicar a emmerdar-se. La regalada de targetes i expulsions per tonteries (que no va posar a l’acta), juntament amb la fugida a deu minuts del partit... en son un bon exemple del seu afany de protagonisme.

En contra :(

-El mig camp del Cantoni ens va causar molts problemes i ens varen saber jugar en molts moments del partit. Semblaven estar més còmodes ells en el nostre camp, que no pas nosaltres.

-Les expulsions van ser molt i molt rigoroses, això és així, però hem d’evitar caure en provocacions (també arbitrals) i no caure en l’insult des de la banda, també.

A favor :)

-Molt bon partit del nostre porter, que va salvar un parell de dos contra un i un parell de xuts des de fora l’àrea, en què va treure dues manes increíbles.

-Malgrat els torrons i la falta de canvis (només un jugador a la banqueta), l’equip va mostrar actitud i esforç físic. Més d’un, aquella nit estava a casa rebentat estirat al sofà.

-L’empat, vist que l’equip va acabar amb dos jugadors menys, es pot donar per bo.

-En el partit anterior, no vàrem saber guanyar amb dos jugadors més, i en aquest, no vàrem perdre amb dos jugadors menys. Mira, una cosa treu l’altre, no?

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Marc Rovira

1 punt: Eloi