dijous, 23 de desembre del 2010

PROPERS ENTRENAMENTS:

Recordeu que encara no marxem de Nadal (bé, alguns jeje), així que ja anunciem els entrenaments que encara ens queden per fer:

Dijous 23/12

Dijous 30/12

Dimarts 4/1

ET FELICITO, FILL!


El partit del passat diumenge, va tenir com a principal protagonista, un convidat d’última hora; l’àrbitre. Més enllà de fer complir les normes del joc, es va posicionar egocèntricament com a protagonista del partit. Cap dels dos equips, va quedar content de la seva actuació. El resultat? Empat a 1 al camp del Borgonyà.

Abans de res, cal mencionar que el sopar del dia anterior al partit va ser tot un èxit; amb tot el què això suposa! La Cabra anava a jugar a camp contrari, havent dormit poc i begut (diguem-ho així) bastant. Així doncs, calia veure com sortiria l’equip. Doncs l’equip va sortir força bé, tu. Va sortir amb ganes, intentant tocar la pilota i arribant a l’àrea rival, tot i que sense gaire perill. Quant ja es portaven uns 20 minuts de la primera part, Dani va agafar la directa i anava a plantar-se sol davant del porter quan l’últim defensa el va atropellar clarament. Vermella directa, al ser l’últim home, indiscutible. L’àrbitre ho va entendre així i va expulsar el jugador local. Minuts després, va venir una altre jugada determinant; Àlex rebia una pilota a l’espai (en possible fora de joc, segons els locals; cosa que li van retreure a l’àrbitre tot el partit, i que, segurament els va ser d’ajuda) i aquesta, acabava a peus del porter del Borgonyà que, al estar fora de l’àrea, sense voler li passava la pilota a en Marc Mulet i aquest, al veure’l avançat, li va tirar per sobre i quan la pilota anava a entrar a la porteria, un defensa local la va aturar amb les mans. Una altre vermella directa, clara. Així doncs, en un moment, el Borgonyà es va trobar al camp amb dos jugadors menys de manera clara. Reglament en mà, l’àrbitre havia fet el què havia de fer, no ens havia regalat res a nosaltres. No obstant, ell i l’equip rival, no ho van entendre així... i l’àrbitre va entendre que havia com de tornar “el regalet”, com qui s’equivoca al no xiular un fora de joc, i després no li xiula a l’altre equip. Doncs no em sembla correcte; les expulsions eren clares, no eren un regal de l’àrbitre. Per això, en dues ocasions (primer una d’en Pedro i després una d’en Marc Mulet), dos jugadors cabrencs van ser derribats dins l’àrea rival provocant així penals que, pel què dèiem, l’àrbitre no va creure convenient xiular. No obstant això, i malgrat la superioritat en nombre de jugadors, La Cabra tampoc arribava amb prou perill, llevat d’un xut d’en Sergi Rifà que el porter del Borgonyà va aturar volant pels aires. Mitja part.

La consigna a la segona part era clara; s’havia de sortir a apretar i a marcar, la superioritat numèrica era evident. També es va comentar vigilar molt amb l’àrbitre, perquè ens estava buscant i a la més mínima intentaria equilibrar la balança (repeteixo, no ens havia fet cap regal; havia aplicat correctament el reglament). Els canvis serien importants, i així es va demostrar. Els jugadors de refresc, van portar energies noves i moviments nous a una Cabra que estava estancada i no trobava la manera d’arribar amb perill a la porteria rival. Per això es va desfermar l’alegria quan, en un bon contraatac, en Marc Mulet va fer una passada de la mort sense mirar a en Pep Estrany que, com el millor dels davanters, va definir i convertir en gol. Per fi La Cabra demostrava que havia anat a guanyar aquest partit. No obstant, seguíem tenint la mosca al nas amb el senyor del xiulet doncs, a cada córner a favor, ens xiulava falta atacant (un o dos, és creïble, però de 4 o 5 que en vàrem fer... tots?) i en certes faltes, o no les xiulava o no treia targeta groga. Per desgràcia, nosaltres no vàrem saber arribar en prou perill a l’altre camp, llevat de faltes a la frontal de l’àrea (desaprofitades) i si no marques el segon gol... hi ha perill de que t’empatin. I així va ser. A cinc minuts del final, en una falta a la nostre frontal (que s’havia inventat l’àrbitre) va ser penjada a l’àrea petita, i en un cos a cos, l’àrbitre ens va xiular penal en contra al caure el davanter local. Aquest penal, sí que l’havia vist clarament! Quina casualitat! El Borgonyà va empatar així el partit. Tot s’ha de dir, el Borgonyà va demostrar el perquè està on està en la classificació i, malgrat ser dos homes menys, van demostrar joc, actitud i sacrifici. Ja quedava poc per acabar el partit i La Cabra es va bolcar a l’àtac. En la última jugada del partit, Raül va xutar des de la frontal de l’àrea i la pilota va impactar en unes mans d’un defensa. Aquí, l’àrbitre va tornar a demostrar que xiulava el què li interessava i va passar de tot. Molt bé, noi, “Et felicito, fill!”.

Arbitratge:

El protagonista. Se li va anar el partit de les mans. Més enllà de les dues expulsions (que per reglament, eren correctes), va fer un partit nefast. Fores de banda mal xiulats, fores de joc erronis i, sobretot, el regalet del penal final a favor de l’equip local (cal recordar que, en la primera part, no ens va xiular dos penals claríssims a nosaltres, perquè havia expulsat dos jugadors locals minuts abans). Recordar també que, en la última jugada d’atac nostre, el xut d’en Raül va picar en unes mans d’un jugador rival a dins l’àrea seva... però aquest penal, no el va voler veure. Deplorable.

En contra :(

-Un partit en què l’equip rival disposa de 2 jugadors menys, s’ha de matar a la primera part! S’han de fer més de dos gols, o l’àrbitre et pot xiular un penal a la teva àrea a falta de 5 minuts. Una cosa, no treu l’altre.

-S’ha d’aprofitar les faltes directes; vàrem disposar de fins a 4 faltes a la frontal de l’àrea rival, i cap dels 4 xuts va anar als tres pals. Aquestes faltes, s’han d’aprofitar si o si.

-Aquest partit s’havia de guanyar, hòstia!

A favor :)

-Vist com vàrem acabar el sopar del dia anterior, tota la gent va venir i tothom va estar a l’alçada del partit i ho va donar tot, malgrat ser un camp difícil.

-L’actitud va tornar a ser la bona, cosa que feia un parell de partits... que no es podia dir el mateix.

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Àlex

1 punt: Sebas

diumenge, 12 de desembre del 2010


Per Nadal, sempre és tradició en aquest club fer un sopar de germanor amb entrenadors, directiva i jugadors per celebrar aquestes dates. No cal esperar més! Aquest dia ha arribat!

A més, el sopar coincideix amb el derbi Espanyol-Barça. En el Bar Restaruant Sant Jaume ens han preparat una sala per nosaltres on poder veure primer el partit, i després sopar. Què més podem demanar?!

Hora: A partir de l’hora que comenci el partit Espanyol-Barça, o després d’aquest, pels que vulguin només venir a sopar.

Dia: 18 de Desembre

Lloc: Bar Restaurant Sant Jaume (El bar de la família d’en Toni, ex-jugador de La Cabra). Qui no hagi provat les patates braves d’aquí, no pot dir que ha viscut! El bar està al carrer Josep Maria Folch i Torres, però no us preocupeu els que no sabeu on és, els dies d’entreno ja concretarem de quedar a l’estació i anar-hi tots, o el què sigui.

P.D: És molt probable que les noies que apareixen a la imatge, no hi siguin al sopar però... i si hi son?! T’ho perdràs?!

(I si més no, ve que t’ha cridat l’atenció la imatge i has llegit tot això, no? Doncs ja ha complert la seva funció!)

UNA DERROTA QUE FA MAL


La cabra va perdre ahir un partit que no hauria d’haver perdut mai de la vida. Sobre el paper havíem d’haver guanyat, i vist els primers 20 minuts, per golejada a més a més. Però com sempre, un mateix és el seu pitjor enemic i ens vàrem deixar guanyar. Horrible.

Em resulta molt complicat explicar el partit d’ahir davant del Vinyoles. La ràbia i la impotència no sols del marcador, sinó també pel joc donat, couent molt encara. Després d’uns molt bons primers 20 minuts amb jugades d’atac, arribades, control de pilota i superioritat total, La Cabra es va anar apagant, apagant, fins ser un equip irreconeixible. No hi havia caràcter, més aviat poques ganes i la fortuna no ens acompanyava. El Vinyoles, per contra, cada cop es sentia més còmode al nostre camp, i ens començava a causar perill. També, com a equip, hi anava molt més que nosaltres... i ja sabem què suposa això a Tercera Regional; marcar la diferència! El seu primer gol va arribar de córner i ens va deixar a tots esturats. Ja fins als inicis de la segona part, La Cabra no va contrarrestar aquest resultat amb un gol d’en Sergi (també de remat a un córner, aquest cop a favor). Aquí va semblar que hi havia possibilitats de rectificar el mal que s’estava fent... però no va ser així. La Cabra no aportava perill a la porteria contrària, mentre que el Vinyoles sí arribava i molt. A 20 minuts del final, un jugador de l’equip visitant es va quedar sol davant del porter i va marcar el 1-2 definitiu. Quedaven encara minuts per empatar almenys, aquest partit... però ni així. No estic dient que l’equip no ho intentés, perquè estic segur que tothom va fer el què va poder i més ahir, però... no ens sortia res ni lligàvem tres passades seguides. Així, i d’aquesta manera, es va arribar al final d’un partit molt sofert i lleig (des del punt de vista local, clar) al què no vàrem saber fer front. Per sort, la setmana que ve i ha una nova oportunitat de puntuar i de rentar la cara a la imatge donada; coses bones del món del futbol.

Arbitratge:

Deficient. Sovint s’equivocava, xiulava d’oïda i no acabava de conèixer què és un fora de joc. Però en fi, era molt jove i la inexperiència es va notar... esperem que de mica en mica, li agafi més la mà a això d’arbitrar.

En contra :(

-Passats els primers 20 minuts, no es va jugar a res. Un dels pitjors partits que recordo. Un resultat horrible per un partit horrible.

-El caràcter guanyador dels altres partits, no va aparèixer per enlloc. Només hi havia apatia.

-Un altre gol en contra de córner. Ens ho hem de fer mirar.

-No vàrem saber jugar al nostre propi camp i això no pot ser.

A favor :)

-Els primers 20 minuts, del millor que hem vist a nivell de joc de l’equip. Positiu? Poc més a destacar.

Els jugadors del partit son...

3 punts: Gil

2 punts: Edu

1 punt: Sergi Rifà

dilluns, 6 de desembre del 2010

DERROTA PER LA MÍNIMA


La Cabra no va poder sumar els punts al camp del Sant Quirze, el dissabte passat. Un bon partit per part dels dos equips, igualat, net i molt disputat. Els locals van acabar imposant-se al marcador amb un 3-2 en què, als minuts finals, l’àrbitre va fer perdre els nervis als cabrencs.

Bon partit el del passat dissabte. Molt igualat en tots els sentits i amb els dos equips apostant per un joc directe buscant el gol. Els locals, però, en la primera part el van buscar més que La Cabra i van posar el nostre equip amb molts problemes. Menys en els primers cinc minuts de partit, el Sant Quirze va atacar i fort aconseguint molt de perill i córners a favor. Va ser en dos d’aquests córners, en què van aconseguir els seus dos gols en aquesta primera part. Córners ben picats que venien de jugades de perill que també podien haver acabat en gol... calia arreglar això, i ràpid. Els cabrencs, sols s’acostaven a la porteria rival a través de jugades de contraatac que no acabaven de materialitzar-se en gols. No obstant, en un d’aquests contraatacs, Miki entrava per la seva banda esquerra i feia una passada de la mort a Edu que, al vell mig de l’àrea petita, rematava a plaer la pilota fent pujar així el nostre primer gol. El partit s’igualava i es posava interessant. A la nostra defensa, mentrestant, es seguien tallant pilotes i jugades amb perill, ja ve fos l’Àlex, en Sergi, els dos nostres centrals o el mateix Gabri, que s’estrenava com a porter. Mitja part, i un resultat força interessant.

La segona part va ser igualment disputada i mentre uns buscàvem el gol de l’empat, els altres buscaven el gol de la tranquilitat. Als pocs minuts, els canvis es van anar succeint i les jugades d’atac i contraatac tenien lloc ambdues bandes, però, a diferència de la primera part, La Cabra semblava aportar més perill. Això va quedar palès en la jugada de l’empat on, una pilota llarga des de la defensa, va anar a parar a l’espai on Marc Rovira (en possible fora de joc) va saber definir el seu un contra un amb el porter. Gol de l’empat, en més que possible fora de joc. Aquesta jugada ens costaria cara doncs, a partir de llavors, l’àrbitre semblava no encertar-ne ni una i casualment, escombrava cap a casa. En la següent jugada d’en Marc, que també acabaria en gol, va xiular fora de joc. Llavors en faltes, fores de banda... res, no n’encertava ni una. Va ser llavors, a 10 minuts del final quan, l’extrem dret del Sant Quirze (el millor jugador del seu equip, en la meva modesta opinió), va desbordar la defensa i amb una bona jugada persona, va fer pujar al marcador el definitiu 3-2. A partir d’aquí, l’àrbitre si que va semblar dir “no vull més problemes” i tota jugada de perill de La Cabra, o era fora de joc o els nostres jugadors feien falta, o el què fos... semblava xiular “perill” i pilota pels altres. És trist que un partit tant bonic com el d’ahir, s’embruti per arbitratges com el d’ahir, i més veient que els dos equips feien el possible perquè el fair play s’imposés. Una llàstima. Derrota per la mínima però marxant cap a casa amb el cap ben alt per partit jugat.

Arbitratge:

Sospitós. Durant la primera part, va semblar no tenir masses problemes, però de mica en mica, anava mostrant les seves mancances i sovint s’equivocava amb el què xiulava; fores de banda, fores de joc i faltes. Va semblar voler compensar el segon gol de La Cabra en possible fora de joc, amb decisions a favor dels locals en els minuts finals per evitar complicar-se el partit. Molt i molt sospitós. En els minuts finals, ens va faltar el respecte com a equip, tal qual.

En contra :(

-Veníem d’una victòria, i es volia seguir puntuant. La derrota, malgrat ser per la mínima, no agrada.

A favor :)

-Tot i perdre 2-0, l’equip no es va rendir i va arribar a empatar amb una molt bona segona part molt disputada.

-Els canvis, van tornar a ser decisius.

-Em recuperat el golejador de la temporada passada, Marc Rovira, que va tornar a marcar.

-Malgrat l’arbitratge, va ser un partit molt net.

Els jugadors del partit...

3 punts: Àlex

2 punts: Gil

1 punt: Gabri

dijous, 2 de desembre del 2010

L'ENTREVISTA


“Crec que estem a una situació que no ens pertoca, perquè hem fet partits molt més bons com per estar a n'aquesta posició, però crec que això canviarà en el futur.”

Nom i cognoms: Sebastià Seguí Pons
Edat: 22 anys
Població: Ara mateix Vic, però soc de Campanet (Mallorca)
Número camiseta: 4
Número preferit: 4
Color preferit: vermell i blau, encara que no sigui del barça
De quin equip ets: Del Real Madrid
Música preferida: Pop-rock, rock català, una mica de tot
Plat per menjar: Paella de la meva mare...
Beure preferit: coca-cola, és com una droga per jo...
Una pel•lícula: nose dir-te una pelicula ara mateix... les d'acció m'agraden molt
Una cançó: Andadas de Melendi
Un Hobby: Snowboard, tennis, padel...

1.- El teu primer any a La Cabra, en quins altres equips has jugat?

He jugat al meu poble el C.E.Campanet i també vaig jugar el 2on any d'infantil a un equip de més categoria, el Poblense.

2.-Què estudies a la UVic? Com et va?

Estic estudiant la llicenciatura de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE) més conegut com INEF, ja estic al 4rt i darrer curs i per ara meva molt bé, he anat aprovant amb bones notes i estic molt content, al juny esper ser llicenciat!!!

3.-Com vas entrar a l’equip? Coneixies algú?

Vaig entrar l'any passat quan vaig començar a entrenar, ja que hi jugaven altres mallorquins i ara conec a tots els mallorquins ja que van a la uni i també perquè els coneixia d'abans a alguns.


4.-En quina posició jugues? En quina t’agradaria jugar?

Normalment jugo de lateral esquerre, perquè casi sempre i jugava, però me consider un jugador molt polivalent que puc jugar a tota la línea defensiva i fins i tot al mig del camp, com vaig demostrar l'altre dia amb el meu primer golet amb La Cabra...

5.-Sempre has jugat en aquesta posició?

Casi sempre he jugat al lateral esquerre, si mes no, a la defensa.

6.-Què creus que necessita un bon jugador en aquesta posició?

Ha de ser ràpid, tenir una bona col·locació i sobretot saber el què ha de fer en cada moment.

7.-Recordes algun gol o jugada (de les que has fet) en especial?

D'aquest any puc recordar el gol que vaig fer l'altre dia a Ripoll, encara que es va perdre el partit, també recordo una jugada a Ribes de Fresser que no va acabar amb xut però crec que va estar força bé.

8.-Què és per a tu La Cabra? Coneixies la seva història?

Se que abans era un equip molt bo a la Comarca d'Osona, però no se exactament la seva història, per jo La Cabra és el lloc on he pogut tornar a disfrutar de jugar a futbol i on he pogut tornar a viure l'adrenalina de jugar competició i, perquè no dir-ho, m'ha donat l'oportunitat de debutar en una altre lliga com la catalana.

9.-Com valores els entrenaments?

Crec que es fa tot el que es pot, a vegades hem puc queixar però és la meva forma de ser, m'agraden les coses ben fetes i perfeccionades...soc molt crític i a vegades me surt quan no hauria de sortir.

10.-I el nivell d’aquesta lliga?

Pens que ja he viscut el que ens està passant fa molts anys quan era juvenil, teníem millor equip que els adversaris però així i tot no aconseguíem guanyar molts de partits...i això a vegades cansa i sap greu...

11.-Quines diferències vers el teu any anterior a un altre equip, i ara en aquest, hi veus?

Aquest any hem veig que he d'anar agafant minuts ja que feia 3 anys que no jugava, però també dir que jo mai havia jugat a un equip amateur i per tant i veig la diferència de jugar amb jugadors més experimentats.

12.-Què és per a tu el futbol? Aspectes positius i negatius.

Per jo el futbol es una manera de disfrutar l'esport amb equip i una manera de viure la competició molt diferent com seria per exemple el meu altre esport, el tennis.

13.-Ets més de Tomeu Penya o d’Antònia Font, o un altre?

Te diria que m'agraden els dos, aquest estiu he vist un parell de concerts de Tomeu Penya i hem fa riure molt, però les lletres d'Antònia Font m'agraden molt, son originals.

14.-Tens algun jugador com a referent?

En Sergio Ramos m'agrada molt com a jugador, i també m'agradava veure en Roberto Carlos com lluitava i corria amunt i avall, cal dir que per entrega i sacrifici el jugador que estim més es en Raúl González Blanco.

15.-Què valores més en un equip de futbol?

Que la gent s'esforçi al seu màxim, no perdre partits si ets millor que l'adversari i sobretot que si cada un fa la feina ben feta es disfruta molt més de jugar.

16.-Què penses de la situació actual del club, a la classificació?

Crec que estem a una situació que no ens pertoca, perquè hem fet partits molt més bons com per estar a n'aquesta posició, però crec que això canviarà en el futur.

17.-Com et veus amb els nous companys?

Bé, moltes bones persones i molt pròxims, un equip de persones i desprès de jugadors, molta bon ambient.

18.-I tema entrenadors, com els veus?

Bé, estic content perquè s'esforcen tot el què poden, i intenten fer tot el que saben o tot el que poden trobar, intentaré ajudar una mica més ja que m’ho han proposat.

19.-Com t’estàs veient aquesta temporada?

Veig que vaig augmentant el meu rendiment, vaig començar amb poca forma física i amb molta falta de minuts, ja que feia 3 anys que no jugava, de cada vegada hem veig molt millor i crec que seguiré progressant.

20.-Tens manies a l’hora de jugar? Segueixes algun ritual?

Mmm, sempre duc dues calçes (mitjons) per jugar, una devall l'espinillera i una damunt, es una mania que tens des de sempre...

21.-Digues un bon company de l’equip.

En Ramon em cau molt bé, es molt divertit i sempre te una rialla per dedicar-te, sempre està molt concentrat i entregat al partit.

22.-Un camp per jugar?

En el que entrenem, per exemple jejeje

23.-Quines lesions importants has patit al llarg de la teva carrera?

He patit dues lesions de turmell, però la més dura va ser l'any abans de venir a Vic; hem vaig rompre el lligament extern del turmell esquerre i em varen haver d'operar, per sort he pogut tornar a disfrutar del futbol.

24.-Digues una virtut i un defecte teu al camp.

Uffff, un defecte podria ser ara mateix entrar desconcentrat en un partit, una virtut, soc molt competitiu.

25.-Et veus involucrat en el món futbolístic molts anys més?

Sí, me fa moltes ganes tornar al meu poble i defensar-lo a l'equip amateur ja que no ho he fet casi mai, només quan vaig pujar en algun partit quan era juvenil.

26.-Com valores el bloc? Canviaries o afegiries alguna cosa?

M'agrada molt, bona feina.

27.- Què hi tens a la tauleta de nit?

Bufff, un pelutxe molt important per jo, un parell de rellotges sempre, i el mòbil quan me’n vaig a dormir.

28.-Sexe abans de jugar?

Si es pot, perfecte!!!!