ET FELICITO, FILL!

El partit del passat diumenge, va tenir com a principal protagonista, un convidat d’última hora; l’àrbitre. Més enllà de fer complir les normes del joc, es va posicionar egocèntricament com a protagonista del partit. Cap dels dos equips, va quedar content de la seva actuació. El resultat? Empat a 1 al camp del Borgonyà.

Abans de res, cal mencionar que el sopar del dia anterior al partit va ser tot un èxit; amb tot el què això suposa! La Cabra anava a jugar a camp contrari, havent dormit poc i begut (diguem-ho així) bastant. Així doncs, calia veure com sortiria l’equip. Doncs l’equip va sortir força bé, tu. Va sortir amb ganes, intentant tocar la pilota i arribant a l’àrea rival, tot i que sense gaire perill. Quant ja es portaven uns 20 minuts de la primera part, Dani va agafar la directa i anava a plantar-se sol davant del porter quan l’últim defensa el va atropellar clarament. Vermella directa, al ser l’últim home, indiscutible. L’àrbitre ho va entendre així i va expulsar el jugador local. Minuts després, va venir una altre jugada determinant; Àlex rebia una pilota a l’espai (en possible fora de joc, segons els locals; cosa que li van retreure a l’àrbitre tot el partit, i que, segurament els va ser d’ajuda) i aquesta, acabava a peus del porter del Borgonyà que, al estar fora de l’àrea, sense voler li passava la pilota a en Marc Mulet i aquest, al veure’l avançat, li va tirar per sobre i quan la pilota anava a entrar a la porteria, un defensa local la va aturar amb les mans. Una altre vermella directa, clara. Així doncs, en un moment, el Borgonyà es va trobar al camp amb dos jugadors menys de manera clara. Reglament en mà, l’àrbitre havia fet el què havia de fer, no ens havia regalat res a nosaltres. No obstant, ell i l’equip rival, no ho van entendre així... i l’àrbitre va entendre que havia com de tornar “el regalet”, com qui s’equivoca al no xiular un fora de joc, i després no li xiula a l’altre equip. Doncs no em sembla correcte; les expulsions eren clares, no eren un regal de l’àrbitre. Per això, en dues ocasions (primer una d’en Pedro i després una d’en Marc Mulet), dos jugadors cabrencs van ser derribats dins l’àrea rival provocant així penals que, pel què dèiem, l’àrbitre no va creure convenient xiular. No obstant això, i malgrat la superioritat en nombre de jugadors, La Cabra tampoc arribava amb prou perill, llevat d’un xut d’en Sergi Rifà que el porter del Borgonyà va aturar volant pels aires. Mitja part.

La consigna a la segona part era clara; s’havia de sortir a apretar i a marcar, la superioritat numèrica era evident. També es va comentar vigilar molt amb l’àrbitre, perquè ens estava buscant i a la més mínima intentaria equilibrar la balança (repeteixo, no ens havia fet cap regal; havia aplicat correctament el reglament). Els canvis serien importants, i així es va demostrar. Els jugadors de refresc, van portar energies noves i moviments nous a una Cabra que estava estancada i no trobava la manera d’arribar amb perill a la porteria rival. Per això es va desfermar l’alegria quan, en un bon contraatac, en Marc Mulet va fer una passada de la mort sense mirar a en Pep Estrany que, com el millor dels davanters, va definir i convertir en gol. Per fi La Cabra demostrava que havia anat a guanyar aquest partit. No obstant, seguíem tenint la mosca al nas amb el senyor del xiulet doncs, a cada córner a favor, ens xiulava falta atacant (un o dos, és creïble, però de 4 o 5 que en vàrem fer... tots?) i en certes faltes, o no les xiulava o no treia targeta groga. Per desgràcia, nosaltres no vàrem saber arribar en prou perill a l’altre camp, llevat de faltes a la frontal de l’àrea (desaprofitades) i si no marques el segon gol... hi ha perill de que t’empatin. I així va ser. A cinc minuts del final, en una falta a la nostre frontal (que s’havia inventat l’àrbitre) va ser penjada a l’àrea petita, i en un cos a cos, l’àrbitre ens va xiular penal en contra al caure el davanter local. Aquest penal, sí que l’havia vist clarament! Quina casualitat! El Borgonyà va empatar així el partit. Tot s’ha de dir, el Borgonyà va demostrar el perquè està on està en la classificació i, malgrat ser dos homes menys, van demostrar joc, actitud i sacrifici. Ja quedava poc per acabar el partit i La Cabra es va bolcar a l’àtac. En la última jugada del partit, Raül va xutar des de la frontal de l’àrea i la pilota va impactar en unes mans d’un defensa. Aquí, l’àrbitre va tornar a demostrar que xiulava el què li interessava i va passar de tot. Molt bé, noi, “Et felicito, fill!”.

Arbitratge:

El protagonista. Se li va anar el partit de les mans. Més enllà de les dues expulsions (que per reglament, eren correctes), va fer un partit nefast. Fores de banda mal xiulats, fores de joc erronis i, sobretot, el regalet del penal final a favor de l’equip local (cal recordar que, en la primera part, no ens va xiular dos penals claríssims a nosaltres, perquè havia expulsat dos jugadors locals minuts abans). Recordar també que, en la última jugada d’atac nostre, el xut d’en Raül va picar en unes mans d’un jugador rival a dins l’àrea seva... però aquest penal, no el va voler veure. Deplorable.

En contra :(

-Un partit en què l’equip rival disposa de 2 jugadors menys, s’ha de matar a la primera part! S’han de fer més de dos gols, o l’àrbitre et pot xiular un penal a la teva àrea a falta de 5 minuts. Una cosa, no treu l’altre.

-S’ha d’aprofitar les faltes directes; vàrem disposar de fins a 4 faltes a la frontal de l’àrea rival, i cap dels 4 xuts va anar als tres pals. Aquestes faltes, s’han d’aprofitar si o si.

-Aquest partit s’havia de guanyar, hòstia!

A favor :)

-Vist com vàrem acabar el sopar del dia anterior, tota la gent va venir i tothom va estar a l’alçada del partit i ho va donar tot, malgrat ser un camp difícil.

-L’actitud va tornar a ser la bona, cosa que feia un parell de partits... que no es podia dir el mateix.

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Àlex

1 punt: Sebas