dimecres, 26 de maig de 2010

Himne!




Alguns de vosaltres ja coneixeu el nostre himne, d'altres n'heu sentit a parlar algun cop, però molts dels que sou nous jugadors i/o seguidors d'aquest equip, de ben segur és el primer cop que en sentiu a parlar. Doncs aquí el teniu! Ja us el podeu començar a aprendre! Per cert, això va per alguns de l'equip... a veure quan el musiquem i el grabem per posar-lo abans de cada partit, no?! Jo voto perquè el canti en Vall. Ja em direu, salut i visca La Cabra!

divendres, 21 de maig de 2010

ELS CROMOS DE LA CABRA TEMPORADA 2009-2010


El cromo d'aquesta setmana és el de... Enric Oriol! En aquesta col·lecció de cromos de l'equip cabrenc, no podia faltar-hi el mític, l'inimitable, la llegenda viva d'aquest club; Enric de La Cabra! Ningú més que ell sent els colors blau i negre, ningú com ell sent tant seu aquest escut, ningú com ell ens explica anècdotes futbolístiques d'anys enrere... En aquest bloc ja li vàrem fer una entrevista doble, però encara farien falta 2, 3 o 4 més per arribar a una petita part representativa de la seva història i la d'aquest club. Volem una biografía o la història de la seva vida en llibre, ja! Enric Oriol!

diumenge, 16 de maig de 2010

SENSE GOL NO ES POT GUANYAR


La Cabra va perdre ahir el darrer partit de la temporada per 0-2 contra el Sant Vicenç, malgrat jugar a casa. El partit es va posar molt difícil de bon principi, doncs amb només 10 minuts de partit, el nostre equip ja perdia de 2 gols i així és molt complicat. I més jugant amb un dels equips de dalt. En fi, un mal resultat per acabar una temporada, al meu parer, en què l’equip ha aprovat i demostrat que hi ha equip per estar una mica més amunt.

La primera part va començar malament, tal i com ens sol passar... per desgràcia massa sovint. Només portàvem 10 minuts i ja ens havien marcat 2 gols després de 2 jugades ben trenades per part del Sant Vicenç. Digues-li falta d’atenció, mala sort o no està concentrat però aquest any (i ahir) La Cabra ha perdut masses punts per culpa d’aquests primers minuts d’empanamenta. També és veritat que, l’anar per darrere del marcador ens esperona... i així va ser la resta de partit. Entre els propis jugadors, els ànims de l’equip tècnic i el calor de l’afició, l’equip de La Cabra va intentar un i altre cop atacar i atacar per reduir aquesta diferència de gols i va deixar l’equip rival sense una ocasió més de gol per ampliar el marcador. La pressió que feia el nostre equip no deixava treure en condicions la pilota a l’equip rival que, tot i així, no es trobava del tot incòmode en el nostre camp i sense crear perill, tenia el control. La Cabra es reservava les robades de pilota i els contraatacs per arribar amb perill. En dues vegades, Dani i Miqui varen tenir el gol després de bones jugades en què la pilota va sortir per poc a fora dels tres pals. També en una jugada dins l’àrea petita en què es va rematar fins a 3 vegades (en les 3 ocasions va anar a parar a peus o cossos de l’equip rival) sense èxit. Aquesta jugada n’és un bon resum del què va passar al partit d’ahir; es va insistir molt amb l’arribada, però va faltar l’encert o la sort de marcar. Mitja part i el partit, tot i en clar desavantatge pel resultat, no estava ni molt menys decidit.

La segona part va ser un calc del final de la primera; La Cabra ho intentava i intentava un i altre cop però sense èxit a l’hora de marcar. Dir que, o ve el nostre equip hi anava a totes o bé l’equip rival s’havia relaxat més del compte vist el resultat. Fos com fos, el nostre equip volia empatar el partit o, si més no, marxar amb el cap ben alt. I per a mi, així ho va fer. En Dani entrava un i altre cop per la banda però el desgast del partit es començava a notar i sovint es fallava en la passada final o en el xut a l’hora de marcar. El mig camp tenia la pilota i la defensa evitava amb encert les arribades amb perill del Sant Vicenç. Però és el què dèiem; sense gol... no es pot guanyar els partits. En Dani també va fallar un gol davant de porta després de rebre per sorpresa un xut desviat d’en Tió. Pep, Ares i després Camacho arribaven per banda i centraven bones pilotes a l’olla. Sergi, Eloi i Marcel lliuraven bones pilotes als davanters i alhora no deixaven tocar a l’equip rival. Ramon i Tió, pletòrics al darrere tallaven totes les accions mentre que Marc Agramunt defensava i atacava per la banda com el millor Dani Álves. Jorge resolia les situacions de perill amb seguretat i esperonava els seus jugadors amb crits d’ànim (que enmig del partit s’agraeixen, de veritat; segueix així J!). Miqui, Dani i Raül ho van intentar tot i més... però tampoc era el seu dia ahir de cara a gol. Ni els córners ni les centrades a dins l’àrea varen servir per arreglar aquesta falta de gol i es va arribar al final del partit amb aquest resultat de 0-2. Final de partit, de temporada i marxar a casa veient el cantó positiu de tot plegat; hi ha coses per arreglar, és cert, però també hi ha bon equip, bon grup humà i ganes per seguir una temporada més!

Arbitratge:

Molt correcte. Com sol ser habitual, l’arbitratge del nostre bon amic “Jueguen” sempre sol estar a l’alçada que pertoca; xiula el què veu, no es complica la vida i s’hi pot parlar i discutir les jugades conflictives sense por de que tingui la mà fluixa i et tregui targeta. Té els seus errors, evidentment... però estem a tercera. Jo ja firmaria tenir-lo d’àrbitre tots els partits.

A FAVOR :)

-Malgrat els primers 10 minuts... la resta del partit es va plantar cara, i molt, a un dels equips de dalt.

-El nou sistema de 3-5-2 no va anar del tot malament.

-Hi ha equip per l’any que ve!! Oi tant com sí!!!!

EN CONTRA :(

-Es va tornar a encaixar un gol (i dos) en els primers minuts de partit; l’equip surt adormit o no se què passa.

-La derrota d’ahir ens allunya de la Copa Primavera doncs, els dos equips de sota (Vinyoles i Borgonyà) tenen partits pendents i, en cas de guanyar-ne algun, ens poden treure la desena posició. En fi, ja es veurà.

-Ahir va tornar a faltar gol, i així no es pot guanyar els partits.

-En aquesta segona volta no s’ha guanyat cap partit a casa.

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: Tió

1 punt: Marc Agramunt

P.D.: Els entrenadors m’han comunicat que el tema punts encara no està acabat i encara queden altres punts per repartir... així que encara no està decidit per a qui va el regal final de la temporada.

P.D.2: Si ve la temporada oficial ha acabat, encara tinc un parell d’entrevistes per penjar en el bloc. Durant l’estiu, no hi haurà bloc, evidentment. Però ja avisaré en el seu moment, no us preocupeu (sí és que algú es preocupa, clar jaja).


dijous, 13 de maig de 2010

Entrevista a... Carles Tió


“La Cabra és més que un club, més que un sentiment i simplement dir que La Cabra va ser, és i serà immensament gran!!!!!”

Edat: 29
Població: Manlleu
Número camiseta: És difícil dir-ne un, n'havia portat vàries.
Número preferit: El 14 i per altres coses el 69.
Color preferit: En principi cap en especial.
De quin equip ets: PER FAVOR!!!! DEL BARÇA I DE LA CABRA, PER DAMUNT DE TOT.
Música preferida: Menys comercial i maquina de tot, però odio triunfitos i la merda "musica del verano"; em cauen les orelles.
Plat per menjar: La gana hem fa englobar diferents plats, mentre ho trobi bo ja n'hi ha prou.
Beure preferit: Aigua i un bon "vinillo"
Una pel·lícula: Les basades en fets reals, si son de la segona guerra mundial, millor.
Una cançó: Ara em ve el cap “Don't speak” dels No Doubt, però si hem poses ska i cançons de grups que promouen la Independència dels països Catalans també hem faràs feliç.
Un Hobby: Anar amb bici i córrer (tot això per la muntanya si us plau!!!).

1.- Quants anys vas jugar a La Cabra, en quins altres equips has jugat?
Uns 5 anys. També vaig jugar al Manlleu i al Corcó, sempre al costat del meu germà, "el capi".


2.- Ets conscient de que ets part de la història viva del club?
Es clar que sí, i orgullós que n'estic.


3.-Com vas entrar a l'equip? Coneixies algú?
Al Corcó la cosa pintava malament, i el meu pare ens va comentar que per què no provàvem d'anar a La Cabra que potser faltava algú. Com que coneixia a l'Enric (qui no el coneix), cap a La Cabra hi falta gent!!


4.-En quina posició jugaves? En quina t'agradava jugar?
Sempre havia jugat de punta, el que se’n diu un killer de l'àrea! Però a La Cabra em varen enquistar al lloc del lateral esquerre i allà a destrossar cames! Allò sí que era divertit! Fins que jo mateix hem vaig destrossar el genoll!


5.-Sempre has jugat en aquesta posició?
Menys de porter, he jugat (més malament que bé) una mica a tot arreu.


6.-Què creus que necessita un bon lateral com tu?
Primer de tot, això de bon lateral ho posarem en quarantena! Però penso que ha de tenir bona posició al camp, concentració i un parell de co..... bé ja m'entens.


7.-Recordes algun gol o jugada (de les que has fet) en especial?
Cada minut jugat amb La Cabra mereix se recordat, però sempre que tocàvem lo que no sona guanyant amb els equips que anaven destacats a la lliga, allò no tenia preu.


8.-Què és per a tu La Cabra? Coneixies la seva història?
Per a mi La Cabra, ara que he tingut el plaer i la sort de jugar-hi, és de les millors sensacions i plaers que poca gent pot sentir i apreciar. És com si et posessin a l'adn un gen que et fa estimar La Cabra i gaudir lo millor del futbol.
La història de La Cabra és també la historia de part de la família Oriol, dels quals en conec uns quants integrants i em semblen tots molt entranyables i molt bona gent.


9.- També vas jugar amb en Noguer, què ens pots dir d'ell com a jugador, ara que és entrenador, o dels que encara queden a l'equip?
Ostres, ara parlarem de l'actual Boss de l'equip (ho dic amb molt de respecte, poca gent pot dir que ha sigut míster de La cabra).
En Noguer jo sempre l'he vist com un Guardiola, ja que al camp era un jugador que sabia el que havia de fer i si et perdies una mica sempre t'avisava, se li notava que tenia visió de joc i si convenia jugar dur també hi posava un parell de c...; m'agradava com jugava.
Això fa de mal dir-ho, perquè vol dir que em foto gran, però dels jugadors que havien jugat amb mi en queden pocs!!! El meu brother , l'Ares , en Dani, en David , l'Eloi i en Roger Noguer... sou una colla de "cabrons" tots plegats, amb això ho dic tot!!.
També guardo mols bons records de tot els companys que han anat passant per La Cabra. Quin d’ells no recorda d'aquelles lligues que estàvem allà dalt apunt de tornar a segona o aquella època en què vàrem estar molts partits sense perdre! A tots ells una abraçada ben forta i recordeu una cosa: " Sempre ens quedarà La Cabra."


10.- Perquè vas deixar de jugar a La Cabra?
Perquè em vaig destrossar el genoll esquerre. Et diré el diagnòstic: trencament del lligament creuat anterior i trencament del menisc extern i intern. Eh que sona "canyero"?
Em varen haver d'operar tres cops i la cosa es va allargar 2 anys. Em va saber molt greu haver de plegar de jugar amb La Cabra.


11.-Com portes la lesió, ara? Encara pots jugar a futbol?
Ara la porto bastant bé, de tant en tant el genoll m'avisa que m'estic passant però encara puc anar a fer bestieses corrent i anant amb bici. El tema futbol l'hem aparcat, deixem-ho pels mes joves (eh, Capi, que ja tens una edat i ara seràs pare). Amb les complicacions que vaig tenir, crec que no seria bona idea tornar a jugar a futbol.


12.-Què és per a tu el futbol? Aspectes positius i negatius.
Per a mi el futbol és una bona afició que ha de servir per promoure el com-panyerisme i també per valorar mes l'aspecte col·lectiu, que no pas l'individual, per això se’n diu"equip", no? La part positiva seria les amistats que fas i l'ambient que es crea al voltant dels equips, i la part negativa seria que hi ha gent que es creu que li va la vida i no té respecte per a res ni ningú i això és bastant trist de veure tant sovint. Em fan molta llàstima.


13.-Tens algun jugador com a referent?
Sento certa admiració per L'Oleguer Presas; m'agrada com juga i també el compromís que té amb L'Estat Català i la defensa que fa de la llengua i la cultura catalana.


14.-Què valores més en un equip de futbol?
El què valoro més en un equip de futbol és la família que es crea. Això no te preu i La Cabra n'és un bon exemple.


15.-Què penses de la situació actual del club a la classificació? Ens segueixes, encara?
Penso que la situació a la lliga no es la que toca per l'equip que hi ha, La Cabra es mereix cada temporada com a mínim lluitar par les places de L'Europa League, però a vegades per mala sort o falta de concentració ens acaben fent els gols als últims minuts i això no pot ser.
Cada temporada com a mínim us vinc a veure els partits del derbi contra el Gurb, ja se que son molts pocs partits però tinc l'agenda social molt atapeïda hi de vegades m’és difícil trobar temps pels "Cabrons." Sort que tenim el bloc de La Cabra que sovint hi faig alguna visita.


16.-Tema entrenadors... com era l'Enric d'entrenador?
"Al tanto"! Que això és molt serio! Com a entrenador, l'Enric era molt peculiar; tenia una visió del futbol molt universal. Per alguna cosa és "l'Enric de La Cabra". Tothom el coneix i a tots els camps on jugàvem sempre li sortien admiradors que l'anaven a saludar . Sempre abans de sortir a jugar t'explicava “batalletes” de les seves com la del pal de la porteria del camp de La Cabra que porta el seu nom; és impressionant.


17.-I com a personatge? Què ens pots explicar de l'Enric?
L'Enric es molt peculiar; a simple vista et pot semblar una persona molt estranya, però si tens la sort de poder conèixer, de seguida es fa estimar i li acabes tenint un gran apressi i una gran admiració. Sempre que parles amb ell t'explica histories divertides i t'acabes fen un fart de riure, amb una mica de sort et pot convidar com diu ell) a un "barbaretx”. Enric, no canvis mai! Ets etern i molt gran!!


18.-Tenies manies a l'hora de jugar?
No sóc de manies, sóc més de tonteries.


19.-Un camp bo per jugar-hi?
El municipal de La Cabra i l'impressionant Camp Nou.


20.- Alguna anècdota divertida de quan jugaves?
El què més recordo d'aquelles matinals del diumenge (perquè abans es jugava als diumenges pel matí, eh) és que mes d'un cop havíem d'anar a buscar algun jugador a casa seva i despertar-l'o perquè no érem prous i faltaven cinc minuts per començar el partit; això era boníssim!


21.-Com valores el bloc? Canviaries o afegiries alguna cosa?
Trobo que es una iniciativa molt bona, moltes felicitats, esteu fent un treball molt maco. Per a mi és molt digne, no se pas si hi afegiria alguna cosa més ni tampoc hi canviaria res. Bé, ara que hi ha crisi, podríeu fer un apartat perquè la gent fes de Noguer i endevines l'alineació, regalar coses i sortejar viatges seria interessant amb el patrocini de Centre Vic i/o Graficser per exemple... què us sembla?


22.-Prenem nota! Què hi tens a la tauleta de nit?
Una foto de la Montse i meva i el despertador.


23.-Sexe abans de jugar?
Sempre que et deixin.


Espai lliure de comentari:

La Cabra és més que un club, més que un sentiment i simplement dir que La Cabra va ser, és i serà immensament gran!!!!!

P.D. Sabeu si amb el carnet de La Cabra fan descompte en algun lloc?


diumenge, 9 de maig de 2010

EMPAT "POSITIU"


Doncs sí, empat positiu, però entre cometes. El partit d’ahir entre La Ribetana i La Cabra va acabar amb un resultat de 4-4. Un empat que no va semblar fer contents ni a uns ni als altres; els uns perquè els acabaven de remuntar un 4-1 a favor, i als cabrencs perquè podrien haver guanyat el partit clarament d’estar una mica més encertats cara porteria (sí, malgrat lo bo de la remuntada).

Els primers minuts de partit, van ser de domini dels cabrencs que, en dues ocasions clares, van poder imposar-se al marcador. No obstant, el primer en marcar fou l’equip local que, al aprofitar-se d’un error defensiu, va aconseguir marcar. Eren els primers minuts de joc i, per tant, baixar els braços no passava per la ment de ningú... i menys per la ment del nostre capità que, en una falta a la frontal de l’àrea va materialitzar el gol de l’empat amb un fort xut (malgrat impactar la pilota en mans d’uns jugador de la barrera, això només va provocar que es desviés lo necessari la trajectòria). Per desgràcia, l’alegria va durar poc per nosaltres doncs en pocs minuts, la Ribetana va girar de nou el marcador no un, sinó dos cops. L’1-3 ens deixava a tots amb cara de tontos doncs malgrat tenir la pilota i el control del partit, la verticalitat i l’efectivitat eren de l’equip local. I ja ho sabem tots; en un partit de futbol, sempre guanya el que fa més gols... i d’aquesta manera, el partit estava molt de cara pels de la Ribetana. La Cabra no aconseguia marcar ni a la de tres, i el porter local resolia amb bona nota tota pilota que li arribava. Calia redreçar moltes coses i per sort encara quedava tota una part per arreglar-ho.

La segona part ja va deixava entreveure que capgirar el partit era possible, doncs La Cabra seguia disputant d’ocasions per marcar, a cada una més clara que l’altra. Per això mateix, el quart gol dels locals va caure com un gerro d’aigua freda a tots els que estàvem allà. Un golàs, per cert! Des de fora l’àrea i amb una paràbola impossible. 1-4... cada cop es complicada més la possible remuntada. Per sort, en una de les moltes jugades i remats a porteria, en Pep va marcar el segon gol dels cabrencs. Encara quedaven molts minuts, i fer 2 gols almenys per empatar... era encara factible. Ah, per cert! Si algú pensava que La Cabra va fallar tot el què es podia fallar en el partit interior, ahir es va demostrar que no... ni molt menys! El porter ho parava tot, i si no ho parava ell, ho parava un defensa dins mateix de la línia de gol. I si no era això, érem nosaltres mateixos que no encertàvem a materialitzar les ocasions clares. El tercer gol (i el segon d’en Pep en el partit) venia després de molts rebots i remats a porteria; un bon exemple del què estàvem explicant. 4-3 i els minuts anaven passant... i La Cabra no encertava igualar el marcador. Per sort, en una pilota penjada en els darrers minuts de partit, Sergi i Ramon van saltar a rematar la pilota davant del porter contrari. Ell va ser el primer en arribar-hi, però el seu salt i mig refús va impactar en el rostre de Ramon que marcava el gol de l’empat per tot l’escaire de la porteria. Pocs minuts més quedaven ja. La remuntada s’havia assolit... però ja no quedaven més minuts per marcar el gol de la victòria. 4-4, i un empat que no acabava de fer el pes ambdós equips, si bé resultava més positiu per La Cabra per la clara diferència de gols que s’havia de salvar.

Arbitratge:

Força correcte. Els jugadors de La Ribetana pensaran que no, doncs en el gol de l’empat ells defensen que en el remat, els jugadors de La Cabra varen fer falta al porter. Jo ho vaig veure tot de ben a prop, i discrepo. Va ser una jugada legal; el porter va tocar la pilota per el seu mig refús va anar a parar a la cara d’en Ramon (no ens enganyem Ramon, no va ser ben bé si un remat, sinó més aviat un cop de pilota a la cara). Per la resta, l’àrbitre va estar força correcte (recordem que estem a tercera, eh).

A FAVOR :)

-Remuntar un resultat tant contundent no és fàcil, i més fora de casa! Amb la remuntada d’ahir d’1-4, aquest any ja tenim dues remuntades per emmarcar.

-L’equip ataca i ataca, i no es dona mai per perdut... malgrat la desesperació de veure que molts cops, la pilota no entra.

-En molts moments, es va portar el pes del partit, malgrat ser l’equip visitant i estan per sota en la classificació.

-A falta de saber encara resultats de la jornada... La Cabra aspira encara a participar a la Copa Primavera.

EN CONTRA :(

-Els gols encaixats, en la major part d’ells, va ser errors nostres de falta de marcatge o d’atenció; i tots sabem que nosaltres sempre paguem moooooolt car qualsevol regal a l’equip contrari. Ahir, més que mai.

-Malgrat els 4 gols marcats ahir, La Cabra porta 2 partits gafat amb el gol; d’haver materialitzat la meitat de les ocasions clares de gol d’ahir, i de la setmana passada, de ben segur La Cabra portaria 6 punts més.

-A falta de saber encara resultats de la jornada... a La Cabra se li complica la participació a la Copa Primavera, doncs alguns dels equips que estan per darrere seu tenen 1 o 2 partits menys.

Els jugadors del partit...

3 punts: Pep

2 punts: Sergi

1 punt: Edu