El partit d’ahir, La Cabra – Cantoni, va acabar amb el resultat d’1-0 a favor dels visitants per desesperació dels locals. Un i altre cop, amb una segona part bolcada a l’atac, la pilota no entrava i això va fer impossible capgirar el marcador. Una derrota d’aquelles que fa mal, no pel resultat, sinó per la sensació d’impotència al veure que... quan la pilota no vol entrar, no entra.
La primera part va començar amb els dos equips ben situats sobre el camp, sense aportar massa perill a una i altre àrea. Com si els dos equips s’estudiessin mútuament abans de fer un primer pas a l’àtac. El primer en fer-lo fou, però, el Cantoni. Amb una bona jugada trenada, la pilota va passar del mig camp a la banda esquerra, i d’aquesta al centre en què Nando (això és lo bo de tenir el nom a la samarreta; encara que no coneguis els jugadors de l’altre equip, els pots identificar) va rematar a gol. 0-1 al marcador, i La Cabra ja tornava a rebre un gol en contra en els primers minuts. I no era aquest l’únic problema, un i altre cop (i sense saber com, doncs tots els nostres jugadors semblaven marcar algú) l’equip visitant semblava tenir superioritat al mig del camp i mostrava sentir-se més que còmode podent així obrir pilotes a les bandes i portar perill. La Cabra no semblava poder donar una rèplica a aquest joc, més que amb alguna combinació de bones passades i alguna entrada per banda. Tot feia presagiar, amb algun casi remat i algun xut desviat als núvols, que ahir no era el nostre dia cara porteria. A més a més, tot l’insegur que es veia el seu porter amb els peus, ho arreglava per alt, i tota pilota penjada era blocada amb seguretat o refusada sense problemes per ell. Una primera part estranya, en què el nostre equip no estava còmode... i l’equip rival, per massa que ho estava. L’àrbitre xiulava la mitja part.
El 0-1 no era un marcador per tirar el partit, ni molt menys. Així doncs, les consignes al sortir aquesta segona part eren clares; anar a buscar el gol de l’empat, i després el de la victòria. I així ho va fer La Cabra. Mentre el darrere tallava un i altre cop algun dels possibles contraatacs de l’equip rival, la mitja i la davantera atacava i atacava un i altre cop. Per bandes, des dels córners, amb pilotes penjades a l’olla... amb tot el què tenia possible. Fins hi tot, amb moviments de posicions treien un defensa per posar un davanter més i poder jugar així amb 3 davanters enlloc dels 2 de sempre. Això, afegit als 2 mig campistes extrems, i el mitja punta de torn, donava una superioritat en alguns moments de 6 atacants de La Cabra. Per contra, els nostres davanters que en el dia de Borgonyà en van tenir una cada un, i la van materialitzar, ahir semblaven tenir la sort en contra i els seus ramats anaven a fora per poc o s’estavellaven al travasser de la porteria rival. Per les bandes s’entrava i es centrava, però un i altre cop la defensa del Cantoni se’n sortia i aconseguia allunyar el perill. Les entrades de Camacho, Joan i Roger, van aportar energies extra a l’equip i també més arribada... confirmant, malgrat tot, el què estem dient; ahir la pilota no volia entrar. Quan no es pot, no es pot. La resignació no és una de les nostres facultats, i així vàrem seguir atacant un i altre cop, fins que l’àrbitre va xiular el final del partit. Una derrota poc contundent, però no per això menys dolorosa... tot i poder marxar amb el cap ben alt d’haver-ho intentat tot per, com a mínim, empatar el partit.
Arbitratge:
Regular. Si bé no va influir en el resultat final, sí és veritat que en moltes decisions va semblar tenir la mà freda a l’hora de sancionar i es va empassar més d’un fora de joc que no era. Ho podria haver fet millor... però també molt pitjor.
A FAVOR :)
-Buff... què dir? Es va intentar de totes maneres! Amb xuts des de fora l’àrea, amb centrades, amb córners, amb faltes penjades a l’olla, remats a boca de canó... Qui digui que no tenim atac, s’equivoca!
-En la segona part, es va saber tenir el pols del partit.
-Veure de nou, altre cop, dos bons jugadors com son en Joan i en Roger al camp.
-L’afició va estar amb l’equip, cosa que s’agraeix molt des de dins del camp! Gràcies per venir a tots, i en especial els companys del bar barcelonès que van aprofitar el dia de festa per venir a veure un partit de Tercera Regional.
-Espero poder llegir aviat la crònica del partit del bloc company del Cantoni; molt gran! A seguir així!
EN CONTRA :(
-El resultat no és molt positiu, i ens obliga a guanyar i/o puntuar en els següents 2 partits per assolir els desitjats 30 punts i a poder ser, la participació a la Copa Primavera.
-Una jugada... ens va costar el partit. Ahir va ser d’aquells partits en què els altres equips tenen 2 ocasions, i les fiquen totes. Mentre que nosaltres, en tenim 10 i no en posem cap.
Els jugadors del partit...
3 punts: Dani
2 punts: Sergi
1 punt: Ares
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada