diumenge, 16 de gener del 2011

PARTIDÀS


Hi ha dies en què intueixes que hi haurà espectacle. El partit d’ahir a va tenir això i molt més. La Cabra jugava al camp del Vic, tercer a la classificació en aquells moments. Malgrat la superioritat dels locals, el nostre equip no es va arronsar i va jugar les seves armes com millor va saber, posant emoció al partit en els minuts finals.

Un partit vistós i amb gols el d’ahir, tal i com els aficionats al futbol els hi agrada. Per desgràcia nostra, el Vic va ser molt superior al llarg de tot el partit i a nosaltres, només ens quedava la opció de tancar espais, posar-nos molt ben situats al camp i esperar el contraatac. El plantejament va ser aquest durant tot el partit; nosaltres esperant al darrere ben situats, i els locals tenint la possessió i el control del partit. Sense arribar massa clarament, el Vic acabava les seves jugades sovint amb un córner, on demostraven que dominen el joc a pilota parada amb jugades assajades. En una d’aquestes, va arribar el seu primer gol gràcies a una entrada del defensa des del darrere que va quedar sol davant del porter marcant així el 1-o. La Cabra, lluny d’arronsar-se, va disposar de dues arribades i centrades per banda i un parell de córners en què, en un d’ells, Àlex va rematar a porteria i un defensa local va treure de la mateixa línia de gol. El Vic es mostrava molt superior, i La Cabra estava massa aculat per la qual cosa, tenia molts problemes al mig del camp amb els marcatges degut a la bona mobilitat dels jugadors vigatans. Per sort, es va arribar a la mitja part, amb un resultat no tant dolent com semblava.

La segona part va ser de bojos. Malgrat seguir el mateix plantejament per part dels dos equips, el Vic es va bolcar molt més a l’atac disposant així de jugades molt més clares per marcar, mostrant un Jordi amb molt bona forma que ho treia tot de sota els pals. No obstant, “quien la sigue, la consigue” diuen, i el Vic la va seguir molt. Després d’un xut que va rebotar al pal, un jugador del Vic (en posició més que dubtosa de fora de joc) va rematar a plaer el segon gol del seu equip. En els següents 11 minuts, es van marcar el tercer i el quart gol que, semblaven anunciar una golejada d’escàndol. El Vic oferia joc i atac, però La Cabra no es mereixia sortir golejada d’aquell bonic estadi. Així que, posats a perdre, perdrem amb el cap ben alt! Era un partit de desgast màxim i els canvis van ajudar a refrescar l’equip. La Cabra va començar a pressionar (i potser el Vic també va afluixar) i en una passada a l’espai des de la defensa d’en Tió, en Marc Rovira va saber definir per sobre del porter local. Pocs minuts després, en una pilota penjada a l’àrea, la defensa local va reclamar mans d’un dels nostres jugadors que l’àrbitre no va xiular, la jugada va seguir i una centrada d’en Marc va golpejar en mans d’un defensa vigatà. Penal a favor dels cabrencs que va ser transformat en gol pel nostre capità. Quedaven sols dos minuts més el temps de descompte, però La Cabra semblava haver tret forces de no se on, i encara va disposar d’una jugada més al contraatac que no es va saber materialitzar. 4-2 amb un partit que ho va tenir tot; dos estils diferents de joc, emoció, gols i fair play per part dels dos equips.

Arbitratge:

Crec que es podria resumir en una sola paraula; Morera. Qui el conegui, ja sap de què parlo; arbitratge poc precís, estrany i un àrbitre que sembla que li rellisqui tot el què passa al partit. Punt.

En contra:

-L’equip es va acular massa ja des del principi i això, en moments com en el primer gol, es va pagar car.

-Alguns errors al final, van propiciar el tercer i quart gol que feia molt complicat la remuntada.

-Va faltar una mica més d’efectivitat a davant, però vist com anava el partit... és un mal menor, perquè les ocasions van ser-hi.

A favor:

-Durant gran part del partit, tothom va estar molt entregat i es va parlar a dins del camp respecte les ajudes, marcatges i tot plegat. Hem de seguir aquesta línia de parlar-nos i avisar-nos.

-Sabíem de què era capaç el Vic, i la nostra única opció de jugar era aguantar ben posicionats al camp i portar perill a base de contraatacs i pilotes penjades. En aquest aspecte, vàrem seguir el guió al peu de la lletra. A més, l’equip es va mostrar molt sòlid amb una defensa contundent i una davantera amb gol.

-Es va estar a punt de fer el tercer gol i tot! I, vist i com anava el partit... quasi semblava que, de durar 10 minuts més, l’haguéssim pogut remuntar i tot! Però això, ja és ciència ficció.

-El nostre porter va regalar volades i parades espectaculars a la grada. Bon partit.

-En Pedro va tornar a gaudir de jugar un partit. A seguir així, Pedro!

-Retrobament amb en Marc Agramunt, ara a les files del Vic. Una abraçada des del blog!

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: Tió

1 punt: Gil