Enric de La Cabra (Part 1)

Nom: Enric Oriol Serratosa
Edat: 74 anys
Localitat: Gurb
Equips on ha jugat: Ha jugat a juvenil Vic, Torelló, Campdevànol, Borgonyà, Sant Quirze, Vic (un altre cop), Gurb (1 any), Sant Julià, Folgueroles, I altres de la comarca. La Cabra també, com no.
Com a entrenador: La Cabra
Música: Último de la fila (m'encantava) i Josep Maria Vall
Jugador preferit: Kubala i Ramallets
De quin equip ets: Del Barça, es clar aixo no s'ha ni de preguntar


"El futbol ha set tota la meva vida"

Abans de començar hem cregut necessari fer un breu introducció. Entrevistar l’Enric és una plaer. De fet, no caldria preparar-se les preguntes; no fa falta. Sols cal demanar-li què en pensa del futbol, què recorda dels vells temps com a porter o demanar-li pel club del seu cor; La Cabra. Tot i així, aquí hem preparat alguns temes d’interès que, tant jugadors de l’equip com aficionats, trobaran força interessants. Dades que tot aficionat al futbol de la comarca, hauria de conèixer, doncs forma part de la història del futbol osonenc. També direm que, resumir tota una hora llarga d’entrevista resulta quelcom difícil de fer aquí, i per aquesta raó hem dividit l’entrevista en dues parts. La primera part present aquí sota, i la segona el dimecres que ve. No obstant això, una entrevista d’aquestes característiques resulta poc per una vida esportiva com la de l’Enric i per això, aprofitem per fer una crida; La vida de l’Enric be mereix un llibre! Així doncs, tot aquell periodista esportiu que busqui una bona història per explicar (amb el què implica això; buscar documentació, fotografies, antics companys d’equip, etc...) aquí té una gran història.

Quan vas començar a jugar?
Vaig començar a pagès, érem 7 germans i jugàvem amb pilotes de parrac, fetes de mitja de senyora, devien ser per allà l’any 30... sí, embolicàvem parracs i fèiem pilotes. Les pilotes de goma es rebentaven molt, i aquestes no.

Fins a quina edat vas jugar?
Doncs... amb 17 jugava al juvenil del Vic. Vaig jugar fins als 53 anys (36 anys com a jugador), sent porter de La Cabra. He tingut, això sí, la sort més gran del món; mai m’he lesionat. Bé, he tingut cosetes com un cop al nas, o per l’estil, però res important.

Quins son els millors records com a jugador?
L’època de juvenil amb el Vic. Recordo un gran partit contra el Mataró en el que ho vaig parar tot. Tothom em volia fitxar després del partit! Però també he de dir que he disfrutat a tot arreu i en tots els equips on he jugat, i aquí a La Cabra també, com no.

Vas tenir ofertes de grans equips, recordo bé?
De fet... el més important va ser el Vic, on vam arribar a Tercera Divisió. Allà vaig arribar a cobrar 5000 ptes. per fitxa (a l’any) i 500 ptes. al mes. Es va dir que em podia haver fitxat l’Espanyol, però al final em vaig quedar a jugar per equips de per aquí.

Què és per a tu el futbol?
Ha set tota una vida. El futbol ha set tota la meva vida, el que més m’ha agradat.

Creus que ha cambiat molt el futbol des de llavors? Com?
A mi em sap greu perquè tothom coneix el futbol d’ara, però abans era... era més tècnic. Poder mes lent, més al toc... et deixaven jugar, vaja. I els camps eren més grans... 5 davanters, 3 mitjos, 2 defenses...

Perdona, 5 davanters?
Sí, sí! Ara tot ha cambiat això! El primer que va trencar això va ser la Real Societat (El Real Societat de fa... molts anys, no sabríem concretar) que es va dir l’equip del “cerrojo”. Ara es juga bastant tots al darrere, que no et marquin i defensar el gol que has fet.

Per què et deien Enric de La Cabra?
Perquè era de per aquí, de per la zona del bar del mateix nom. En aquella edat devia tenir... no se... 40 o així, no t’ho sabria dir.

Com va començar a formar-se La Cabra?
Això abans era un pla. Un turó. Un espai on hi havia herba i es jugava. El camp abans era davant del bar La Cabra, ben bé per aquí darrere. Mes o menys es va formar amb la canalla... aquests nois que ara deuen tenir uns 48 anys o així. Per llavors en devien tenir 11... Fa temps, no t’ho sabria dir ben bé l’any (Hem calculat i dona 37; pels vols del 1971). La Cabra es va formar amb nanus d’aquí. Mira, corrien canalla per aquí, tots de pagès... i els vam ajuntar tots. Els volia agafar un altre, però em van dir si jo volia entrenar i vaig dir que sí. Tenia 8 jugadors llavors; la meitat amb la camisa del Barça i l’altre amb la de l’Espanyol. Es va dir La Cabra perquè tothom em coneixia per l’Enric de La Cabra. Per això quan es va federar i em van demanar quin nom li posava, vaig dir... La Cabra. Així tothom sabia on era. De fet, però, es tenia que haver dir Granollers de la Plana. El club va començar amb els infantils, i l’any següent van venir els alevins. Aquell any es va federar. Llavors es va muntar un equip de can Fajula (Un bar del carrer Manlleu que va tancar fa un parell d’anys) on uns quants anàvem a un torneig famós d’aquella època. Vaig guanyar el trofeu al porter menys golejat, eh! Jo sempre en vaig fer de porter, tant a La Cabra com a tots els altres equips on he jugat. (En aquest moment ens ensenya fotografies de quan jugava i ens mostra com encara s’en recorda de molts dels seus companys d’equip). Anys més tard es va formar el tercera.

I el camp de La Cabra, com es va formar?
El camp ja estava fet, però el volien llaurar. Era més petit del què és ara. Es va aplanar, les porteries eren els arbres.. i més cap aquí, quan ja se jugava amb la canalla, ja era molt semblant del què és ara. Hi havia hagut camp d’herba, abans de ser de sorra. No va durar massa però. Aquest terreny era d’una dona, i aquesta el va vendre per a l’esport d’aquí. Molts diuen que no es zona esportiva, però ella ho va donar per això, hi ha coses que no entendré mai...

Qui s’encarregava dels temes del club? Fitxes, material...
Doncs jo, tot tot. Pilotes, portar els nens als camps, fer les fitxes, pagar l’arbitre... tot. Això si, també moltes ajudes de gent que seguia l’equip. No m’agradaria deixar-me’n cap... però empresaris, pares dels jugadors, família... etc. Jo portava tots els nanus, en una furgoneta... n’havia portat 15 algun cop! O 31, també. No ho se. Però hi cabien, eh! Què se jo. Això sí, si m’arriben a parar els mossos llavors...

Quants anys vas jugar a tercera, per cert?
Ostres, no t’ho sabria dir, molts. Jo era el puntal... molts, fins a l’edat dels 53.

Què és per a tu La Cabra?
Per mi La Cabra sempre ha set com una mare. Com la mare que només n’hi ha una i te l’estimes. El fill no pots saber mai si es fill d’un... però la mare... és la mare! Jo he estimat el futbol d’aquí. Oportunitats de marxar n’he tingut, tant de jugador com d’entrenador, però no he volgut marxar mai. Això si, amb La Cabra sempre he volgut quedar bé amb tothom, i anar per tots els camps fer cap mena de merders.

Tant futbol... què ens pots dir de la teva vida amorosa?
Ui! La vida amorosa... amb les novies, era com aquell cantant que va morir.. l’Elvis Presley. Les noies sempre m’han dit que tenia un caràcter molt maco, i entre això i la moto... Les duia amb moto a vegades. Més d’una se’m agafava en força a la cintura quan les duia, i... millor deixar-ho aquí! Llavors eren altres temps, també. Pensa que tinc unes cartes d’una noia que va morir, una noia que m’estimava molt a mi, i no se n’hi havia d’altres i, em va escriure una carta preciosa. Encara la guardo. Però el futbol sempre ha set el primer per a mi. I mira, de les noies no he disfrutat el què hagués volgut... n’hi havia, però sempre he disfrutat més el futbol.

I no has trobat a faltar no tenir fills?
Pensa que, quan portava la canalla la gent em deia “que macos aquests nanus, son teus?”, i això era molt maco. Clar vist ara... doncs si, però ara ja soc gran per aquests temes.

De què has treballat tot aquest temps, per cert?

Vaig fer de forner, i vaig treballar a Can Goula perquè el que treballava amb mi es va casar amb la de Can Goula. En Lluiset, que ara no esta massa bé, a qui tinc que visitar un d’aquests dies. Allà (Can Goula) vaig plegar l’any 78 i vaig començar amb 23 o 24 anys. Vaig treballar uns 21 anys allà. Llavors vaig formar un tallaret on encara hi tinc les maquines de fuster. Feia coses maques de fusta, casetes, carros... per una noia que les venia a Plaça. A més, al ser de pagès... totes les vacacions havia de treballar a casa amb la sega. 15 dies de vacances, quinze dies de segar. Ara, jo sempre he dit que treballar és sa. Així que cap problema.

...continuarà dimecres que ve...

D&D