diumenge, 26 d’octubre del 2008

Jornada 7 LA CABRA 0 - 2 MONTESQUIU

EL GOL DÓNA L'ESQUENA A LA CABRA

Sense gol. Seria l'altre titular ja que la Cabra no acaba de fer les paus amb el què en el futbol et dóna punts. La mala ratxa de resultats és preocupant, però més ho és que la Cabra no hagi marcat ni un gol a casa.
L'equip de Granollers de la Plana jugava aquest dissabte contra el Montesquiu, un equip molt dur i "carregós".
Els jugadors van sortir al camp amb una tàctica diferent, una decisió presa per mirar de reconduir l'equip. Es va utilitzar el popular 4-4-2 en detriment del 4-2-3-1 que s'utilitzava fins ara. L'objectiu de la Cabra era tocar més la pilota amb passes fàcils i sortir des de la defensa amb el control de l'esfèric. Durant els primers minuts la Cabra va donar algún ensurt al Montesquiu amb dues ocasions del gol, una d'elles força clara, però el rival va començar a presionar més i va acabar decantant el control del partit cap a ells. L'equip local tocava més que en la majoria de partits, s'aconseguien algunes jugades trenades des del mig del camp; s'estava jugant força bé, però no arribaven pilotes clares als davanters.
El Montesquiu per la seva part feia mal per les bandes on dos jugadors molt ràpids amb la pilota als peus feien anar de corcoll a la defensa de la cabra. I així va arribar el primer gol de l'equip visitant al minut 22 amb una jugada personal per banda i amb un dribling i conduïnt la pilota de l'extrem cap al centre de la frontal de l'àrea amb un fort xut al mig de la porteria. Un bon gol que feia posar cares llargues a la banqueta local. La Cabra sense els seus dos teòrics davanters de baixa per lesió va aconseguir refer-se del gol inicial del Montesquiu i va continuar lluitant, però sense crear perill excessiu. El porter de La Cabra des del gol ja no va tenir gaire més feina, a part d'una bona parada arran de pal d'una falta picada a la frontal de l'àrea. El partit es va anar escalfant amb un públic del Montesquiu amb molta llengua i provocador, junt amb les dues banquetes a causa de les decisions de l'àrbitre. Els jugadors rivals es queixaven en excés i molts cops de la pilota utilitzada per jugar, i a la que podien, reclamaven a l'àrbitre o la rebutjaven forta a fora del camp, cosa que va provocar alguna picabaralla al finalitzar la primera part.

L'inici del segon temps no va aportar res de nou als dos equips, no hi havia gaire joc i ningú feia res per canviar-ho. Al minut 11 es va fer el primer canvi, l'Ivan se n'anava del camp i entrava Joan Hidalgo a la posició de davanter, un lloc nou per a ell, tenint en compte que sempre juga de lateral. Amb 5 minuts contats, Hidalgo ja va provocar una targeta groga per al capità del Montesquiu amb una falta clara i una picabaralla; semblava que n'hi hauria més d'una. Els minuts passaven ràpids i la tònica del partit era la mateixa, fins que al minut 29, una jugada va deixar sol al davanter del Montesquiu contra el lliure de La Cabra, que va ser driblat i això propicià que dos jugadors sols encaressin el porter que no va poder fer res per evitar que el segon gol pugés al marcador.
En 30 minuts de la 2a part i un 0-2 en contra, la moral de l'equip se'n ressentia, però ja acostumat a aquest guió, el joc va millorar un pèl, tenint més control de pilota i jugant amb més criteri, però tot i així sense finalitzar mai la jugada. El perill de La Cabra va venir només en dues jugades personals del davanter de La Cabra Dani que des d'aquí aprofitem per dir que sigui més egoista, que vulgui acabar ell el què ha començat i no tingui por de xutar i se la jugui, ja que els dos cops va voler donar la pilota després d'internar-se a l'àrea per la banda i tenint posició de xut va cedir la pilota sense que cap company la pogués aprofitar. El Montesquiu va anar fent el seu joc, que li havia servit per anar davant al marcador, inclús podia haver fet el tercer si l'àrbitre no arriba a anular un gol per fora de joc. El final es podria dir que va ser un pèl avorrit i tot davant la ineficàcia de produir jugades de gol. L'àrbitre no va allargar gens un partit que en cap moment La Cabra va donar simptomes de poder guanyar ni empatar.
En finalitzar el partit, els jugadors capcots van desfilar cap al vestidor, un equip on els seus jugadors de ganes no els hi falta, però quan s'entra en una dinàmica tan negativa, és molt complicat sortir-se'n. El canvi tàctic va portar una mica més de control que altres partits, sigui també una mica psicològic o no s'ha d'anar pulint, un canvi així no es veu d'un dia per l'altre, el que falta és confiança i com ja es veu en els entrenaments, de ganes ja n'hi ha. Cal seguir treballant per girar la truita i que l'equip no caigui en desànim, mentre hi hagi equip hi ha possibilitat d'arreglar-ho, si l'equip es desfà o la gent no s'involucra aquell serà el primer pas cap a la derrota total. Per tant, la línia a seguir és la que ja hi ha, que la gent, foros i altres equips diguin el que vulguin, VISCA LA CABRA I ENDAVANT!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No passa res! Heu de tenir com a referència el vostre entrenador. Ell viu pel vostre club i quan jugueu li bull la sang. Per tant, el pròxim partit comença una lliga nova, jugueu com us mana el cor.
El sistema és el de menys, només importa dos aspectes: la qualitat dels jugadors i la actitud. La qualitat és la que hi ha, i aquest aspecte no es pot millorar (ara per ara) per tant la actitud davant aquesta situació complexe, ha de permetre que les dificultats que us heu trobat sigui sobreposades per un esperit de superació suprem. Això s'ha de fer des de la reflexió individual, des del cor. Si hi ha un jugador capaç de guiar els seus companys cap al cim del turó que esteu pujant, que u faci, si cal carregant les motxiles del companys, però el sentiment de grup i de superació ha de ser present més que mai.
Viviu aquesta situació com el major dels reptes que hagueu viscut mai!!

Anònim ha dit...

Vale, vale, he pillat la idea... intentaré ser més egoista!! És broma, però teniu raó; he de xutar molt més a porta! Faré tot el possible per millorar aquest i altres aspectes que em fallen (tot sigui per ajudar a l'equip!). Ànims a tots plegats; entrenadors, jugadors, directiva i aficionats. Això millorarà aviat. Segur.

Dani

P.D: David, molt bona feina amb el blog, de veritat.