Hi ha qui diu que els extraterrestres existeixen, que són multiformes, i que gasten un caràcter especialment dòcil. De fet es comenta que fa molt de temps que corren entre nosaltres i que inclús podem tenir-los dins de casa. Com que encara no tenim tota la informació disponible a les nostres mans -és qüestió d’investigar una mica més sobre el tema- és del tot impossible extreure’n una conclusió ferma, però sincerament, no seria gens estrany que els nostres protagonistes fossin dos enviats de ves a saber on per obrir-nos un nou cap magnètic que ens aboqui a l’estupendisme.
I és que el dissabte passat la cosa ja no va acabar al Pla de la Cabra, no. Després d’una combinació de frases cèlebres dels nostres homes, que ara us anunciarem, vam ser abduïts fins a Can Janot, de Tavèrnoles, on vam sopar -a més vi qui en vulgui- amb aquests dos càtedres de la genuïnitat. Podem afirmar que són uns màquines, cosa que confirmaria precipitadament la nostra hipòtesis, i es que tot just havent sopat es van apagar. Sí, sí, una plàcida becaina els va abraçar a tots dos, l’un amb els ulls tancats i l’altre amb els ulls oberts, mentrestant escoltàvem, recollits, el xipolleig de l’aigua caient.
Està clar que ens vam preguntar què deurien estar somiant. Reconeixem que ens vam concentrar molt per intentar esbrinar-ho, però nosaltres no som extraterrestres. Ens vam saber conformar amb la major de les ocurrències que aquella tarda ens havien brindat. Sabeu que l’Enric del Bart és més bon home que aquell home que tothom deia que era tant bon home i que va acabar mort a la creu (s’ho diu a sí mateix). I que en Vall, és el lladre bo (així li va respondre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada