Torna la crònica amb una victòria heroica: L’Esquirol 0 – La Cabra 1

Disculpeu-me fidels seguidors de la Cabra. Us he fallat abandonant miserablement les cròniques del nostre estimat club. A favor meu diré que he estat molt estressat, que costa molt lligar la vida laboral amb la familiar, que havia perdut la inspiració… Mentides! Em sap molt greu però no m’ha donat la gana escriure durant un temps i no prometo res d’ara endavant, les coses són així…

Anem al què anem. La Cabra se li comença a girar la sort de cara en els últims partits, ja era hora. Després de grans decepcions amb pèrdua de punts en els últims minuts de partit, s’està fent justícia i hem arrencat 4 punts en els instants finals dels dos últims partits. I el de dissabte passat va ser especial per com es va produir.

Ja sabem que és complicat jugar al camp de l’Esquirol i no serem nosaltres qui ens queixem de l’estat del terreny de joc. Camp petit, intensitat al mig del camp, pilotada llarga i tothom a buscar-se la vida. Així va transcórrer tot el partit, amb poques ocasions per les dues bandes i amb un partit destinat a l’empat. Però després d’una forta tangana entre els dos equips i amb els nervis a flor de pell, un contraatac dels joves i atlètics cabrencs varem aconseguir posar la pilota al camí de la glòria al minut 95 de partit amb una rematada amb suspens de l’estimat Gil. Crits de joia i alegria, ballaruca i ratafia (no sabia amb què ritmar alegria).

Encara varem deixar però que l’Esquirol tirés una pilota al pal. I és que si tenim una cosa, és que som un grup de bones persones que sempre donem segones oportunitats…

Aprofito per dedicar aquesta victòria a l’Ajo. Fa pena trobar-se segons quines persones voltant pels camps de futbol insultant de manera miserable a les altres persones. En fi, esperem que no es repeteixi i no cal donar-hi més voltes. La gent que va voler quedar retratada hi va quedar i amb això n’hi ha prou.

Visca la Cabra i visca les bones persones!

Endavant les atxes!!