EMPAT, MAL QUE ENS PESI, JUST

Ahir va tenir lloc al camp de La Cabra el derbi (per nosaltres) de la plana; La Cabra – Gurb. Malgrat la distància entre un i altre a la classificació, el partit no va poder ser més igualat, i així ho va reflectir el resultat final d’empat a 1. No obstant, el resultat va tenir un gust agredolç... pels dos equips; La Cabra va deixar-se empatar a pocs minuts del final, i el Gurb necessitava la victòria per no despenjar-se definitivament dels primers llocs.

Ahir no sols hi havia el derbi del Espanyol – Barça, també hi havia el derbi de la plana; La Cabra – Gurb. Aquest derbi fa anys que es juga, molts més dels que els jugadors actuals més antics recordem, i per això cal aclarir una cosa. Tal i com ens va dir el nostre entrenador, La Cabra sempre vol guanyar aquest derbi. I no pas per fotre o “putejar” la gran lliga que està fent el Gurb aquest any. No. La Cabra volia guanyar i posar en problemes al Gurb, de la mateixa manera que va intentar guanyar i posar en problemes al Roda o al Santperenca, o qualsevol altre equip que hagi passat aquest any pel nostre camp. De fet, si ens remuntem a anys enrere, l’equip a batre era sempre La Cabra. El Gurb sempre estava per sota nostre i a ells sí sols els hi quedava guanyar-nos per maquillar la seva temporada. Això ha canviat fa un parell d’anys, també és veritat. Dit això, anem pel partit.

La primera part va ser molt disputada, per sorpresa dels visitants. El camp presentava un bon ambient i hi havia més gent de l’habitual per presenciar aquest derbi. El Gurb va sortir amb la intenció de tenir la pilota i el control del partit, i esperar les seves ocasions per marcar. La Cabra, per contra, va sortir amb la intenció de pressionar molt amunt i no deixar espais, sabent que l’equip rival té un bon toc de pilota i materialitza totes les ocasions de què disposa. Pocs esperaven un partit tant travat i encallat, i alhora tant seriós de La Cabra. L’Equip rival no estava còmode, i en la primera part, només va disposar d’una ocasió clara per marcar al haver superat una sortida en falç del nostre porter,i alguna que altre pilota penjada des d’un lateral. El nostre equip, n’havia disputat de més. Una molt clara d’en Marc Rovira que va sortir pel costat de la porteria, algun xut llunyà i centrades des de la banda. El ritme de partit, era baix i els minuts passaven poc a poc... i els dos equips es mostraven cautelosos vers el rival. Així es va arribar a la mitja part.

La segona part va començar amb La Cabra una mica més enxufada que el Gurb, i així es va demostrar amb més d’una falta en què l’àrbitre no va saber treure targetes i xiular faltes que no eren. La Cabra també movia ràpida la pilota, i en una pilota recuperada al mig del camp, Dani deixava en safata a Marc Rovira una pilota fins quedar sol davant del porter. Marc, amb un canvi de peu de la pilota, deixava assentat el porter que es veia obligat a atropellar-lo per evitar el gol. Penal. El més sorprenent però, és que l’àrbitre no considerava l’acció de targeta vermella perquè (segons ell) la pilota anava en direcció a fora al córner. Benvolgut col·legiat; el nostre davanter s’havia driblat el porter (l’últim home!) per llavors només haver d’empènyer la pilota al fons de la xarxa. I si la pilota anava en direcció al córner, era perquè no era un xut... era un autopasse per driblar i llavors xutar! En fi, el què hagués suposat deixar el Gurb amb molts minuts amb un home menys, es va quedar en un penal que, això sí, el nostre capità Tió va saber convertir en gol amb un xut ajustat al pal. Amb la conseqüent dedicatòria a la seva dona que està en estat de bona esperança (m’agrada aquesta expressió, què passa). A partir de llavors, els minuts van passar molt i molt a poc a poc per els cabrencs. Un i altre cop, s’intentava perdre temps tant com es pogués mitjançant sacs de porteria, canvis (alhora també per donar aire fresc a l’equip, força desgastat) i sobretot aguantar i aguantar l’atac de l’equip rival. L’àrbitre no ajudava tampoc, i faltes clares no les xiulava, mentre que el jugador amb el número 8 del Gurb (que havia entrat aquesta segona part) semblava estar allà sols per buscar merder i repartir. I els minuts no passaven. La Cabra, resignada amb el resultat, aguantava al darrere, mentre que el Gurb es veia obligat a anar a per l’empat com a mínim. El Gurb és un gran equip, i ahir ho va demostrar sabent tocar i moure la pilota, i un i altre cop posava en problemes la nostra defensa i el nostre porter. No obstant, en una falta dubtosa a prop de la banda i al mig camp, l’àrbitre no va veure (o no va saber veure, perquè tots els de la banda li ho recriminaven) que el jugador del Gurb va avançar força metres la pilota per penjar-la dins l’àrea. Aquesta pilota penjada, va acabar al cap d’un jugador del seu equip que va marcar així el gol de l’empat. Sí, segurament és una tonteria tot això de sacar uns metres més endavant o no... però aquesta tonteria ens va costar el gol de l’empat, senyor àrbitre. En fi. Pocs minuts quedaven ja pel final del partit i, malgrat el temps de descompte, es va arribar al final. Ambdós equips sortien amb el cap baix; a cap dels dos semblava agradar-li el resultat; La Cabra havia deixat perdre 2 punts als darrers minuts, i el Gurb deixava anar el tren dels dos primers de la lliga.

Al meu parer, en la primera part es va merèixer guanyar La Cabra, mentre que en la segona, el Gurb va atacar i atacar i també es va merèixer els 3 punts. D’aquí que l’empat, vist ara en fred, em sembli un resultat just.

Arbitratge:

Nefast i molt dolent tant per un equip com per l’altre. Li va faltar treure més d’una targeta, i les que treia les treia malament. Per a mi, el cas més flagrant el del penal; un jugador que encara porteria sol, es dribla el porter i aquest se’l emporta per davant no sols és penal sinó també expulsió claríssima. A saber què hagués pogut passar amb tants minuts per davant i un jugador menys. Per a mi, no va estar a l’alçada, em sap greu.

A FAVOR :)

-Malgrat tot... un bon resultat contra un equip dels que està a dalt.

-Una primera part molt seria; l’equip pressionava i no deixava a el Gurb fer el seu joc d’una manera còmode.

-Es va deixar l’orgull cabrenc força amunt!

EN CONTRA :)

-Malgrat tot... el resultat; ja es tenien els 3 punts a la mà!!

-El desgast de la primera part es va veure reflectit en la segona; l’equip estava cansat i només estava per aguantar i aguantar i aguantar. El gol rival es veia venir...

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Pep

1 punt: Marcel