El partit d’ahir es presentava complicat, doncs La Cabra rebia a casa un equip com el Montesquiu. De tots és sabut la duresa i el “follonerisme” d’aquest equip (per dir-ho de manera suau). El partit d’ahir, no en va ser una accepció. Això sí, el Montesquiu va saber aprofitar molt millor les oportunitats de què va disposar, i es va endur els tres punts amb un contundent 2-4.
Resulta realment difícil jugar contra un equip que ja, en el minut dos del partit, protesta a l’àrbitre qualsevol falta xiulada en contra com si aquest li hagués assenyalat 2 penals inexistents en contra i expulsat 4 jugadors per tonteries. És així. Els jugadors del Montesquiu diran el què vulguin, però aquella tensió, aquella ràbia i aquell instint de “ens estan robant el partit”... només començar, era del tot desmesurat! I encara més, tenint en compte que, en el minut dos ja guanyaven 0-1 i havien disposat d’una jugada més per marcar el segon. Per tant, si es tenia el partit a favor... a què venia aquella ràbia? Sí, molts diran que era la tensió del partit, les ganes de guanyar, l’instint guanyador... tot el què vulgueu. Però no trobo normal que, quan un jugador de La Cabra rebia una falta al mig del camp, per darrere, tot volant pels aires... l’equip rival no sols qüestionés la decisió de si era falta, sinó que a més a més increpés el jugador que acabava de rebre la falta, encara a terra. Tot això i més, es va veure ahir. No se què en penseu vosaltres, però estem a tercera i estem practicant un esport, un joc. Sí, ja ho se, de ben segur nosaltres som l’equip més “mare” de tota tercera regional, sí. Segurament ens falta caràcter, força i més instint. Tot el què volgueu. Us diré una cosa però, quan veig equips com aquest que va venir ahir a “jugar” a futbol, em sento molt orgullós de la nostre mentalitat. S’ha de saber ser un equip senyor, fora i dins del camp. I el nostre, ho és.
En fi... amb tot això, m’he quedat sense espai per parlar de la primera part jeje. La Cabra intentava arribar, sense massa èxit a la portaria rival, tot i que hi arribava amb pilotes penjades i/o centrades des del córner. La nostre defensa, després del primer gol, també solucionava bé tota resposta per part de l’equip rival, i així es va arribar amb un gol en contra al descans.
Calia marcar aviat per evitar que el partit s’escapés, i La Cabra va sortir amb ganes a pel partit. Després d’algunes jugades i contraatacs, en un d’ells, Marc Rovira va encarar el porter rival. Va fer-li un barret amb tota regla, i va introduir amb ràbia el gol que simbolitzava l’empat al marcador. 1-1 i encara molts minuts per endur-se el partit. Per desgràcia, el Montesquiu també és un equip efectiu que sap aprofitar-se de les ocasions de què disposa (demostrant que si vol, sap jugar i que no li cal mostrar la seva pitjor cara, però en fi) i en pocs minuts, va marcar el segon i tercer gol. I no ens enganyem, el Montesquiu va guanyar el partit perquè va saber fer millor les coses del què nosaltres vàrem fer-ho. Si va ser més o menys “senyor” dins el camp, és un altre tema, vull que quedi ben clar. La resta de minuts, i ja cada equip portant a terme els canvis per servir de revulsius, La Cabra seguia atacant un i altre cop. Però ja ho sabem, a aquest equip li costa molt fer gols i per sols fer-ne un... necessita de 4 o 5 oportunitats clares. No obstant, en una falta una mica més lluny de la frontal de l’àrea, Marc Rovira va penjar una pilota a dins que, un defensa rival amb poca fortuna, va desviar la pilota que anava a mans del porter, fent pujar així el 2-3 que encara ens donava esperances. Però els minuts passaven i, en un contraatac en què l’àrbitre no va xiular el clar fora de joc rival, el Montesquiu va marcar el què seria ja definitiu 2-4. Així, tres punts més se’n anaven del nostre camp mentre tu et quedaves amb cara de tonto després d’haver-ho intentat tot i de totes les maneres possibles. Bé, de totes les maneres possibles no... la manera “follonera” (i ho dic amb orgull) no va amb nosaltres.
Arbitratge:
Correcte. Va intentar mantenir-se al marge de tot protagonisme i va xiular el millor que va saber, malgrat la pressió dels “holligans” del Montesquiu (entre els que incloc el seu entrenador, per descomptat), cosa que no és gens fàcil. Tenint en compte el rival i tot i la quantitat de faltes a favor que ens va xiular, també es va empassar d’altres molt clares... diguin el què diguin l’equip contrari. També és veritat que en el quart gol, no va estar atent i es va empassar el fora de joc claríssim. Però per la resta, felicitar-lo.
A FAVOR :)
-Es va saber remuntar en dues ocasions.
-No es va entrar en el joc (brut) dels rivals, i un i altre cop ens limitàvem a intentar jugar.
-En Marc Rovira està en ratxa, i quan marca... ho fa de 2 en 2!
-No hi va haver cap baralla dins i fora del terreny de joc, tal i com ens sol passar (i estic orgullós i molt, de poder dir-ho) a NOSALTRES, anem al camp on anem.
-Encara es pot fer un bon final de segona volta, ànims!
EN CONTRA :(
-El primer gol, en el primer minut... això no pot ser.
-El segon i tercer gol rival, ens va treure del partit.
-No pot ser que, només empatar, et marquin dos gols. S’ha de saber jugar millor en moments així.
Els jugadors del partit...
3 punts: Marc Rovira
2 punts: Eloi
1 punt: Dani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada