SENSE FORTUNA

Amb la mel als llavis, així és com ens van deixar als jugadors de la Cabra dissabte. Ens van treure el regal de les mans desprès de lluitar durant 90 minuts contra la Santperenca a domicili. Cada vegada passa el mateix, plantes cara als teòricament forts durant tot el partit i en un no res s'en va tot en "orris".

Rebiem a casa un dels equips més en forma del campionat, la Santperenca amb clares opcions a l'ascens, si més no a promocionar, per tant havien de guanyar tant si com no pero no deixar escapar al Roda i mantenir a ratlla els seus perseguidors. La nostra consigna era clara, anar pel partit, línies juntes i lluitar-ho tot, no deixar espais ni pilotes sense anar-hi i aprofitar les ocasions que tinguéssim.
Els primers minuts van passar bé amb un bon control de pilota i de joc i mantenint la Santperenca allunyada de l'àrea, però ben aviat van arribar els primers entrebancs, i Pedro els nostre mig mig de ses illes es va lesionar al genoll i va ser canviat a l'acte davant les constants mostres de dolor, un mal moviment va ser el culpable i de seguida va sortir al seu lloc Marcel.
La Santperenca, en canvi cada cop estava millor i va començar a desplegar el seu joc d'atac i en una de les primers ocasions, en una ràpida jugada van enviar un cacau al travesser avisant del que seria aquella primera part. Alguna bona parada del porter, o en Ramon protegint la pilota amb el pit des de terra, van evitar que la Santperenca estrenés el marcador. Per la nostra part, cap ocasió clara a destacar, ja que la feina era contenir el joc del rival. Es va arribar al final de la primera part i el què era realment bo, és que no s'havia encaixat cap gol ja que feia molts partits que això no passava.

La segona part va ser una altra història, la Santperenca no es trobava bé al camp i no disposava de les facilitats d'arribada de la primera meitat. La Cabra per la seva banda anava molt millor i en pocs minuts en Sergi ja va estavellar una pilota al pal dret de la porteria en una pilota centrada per terra. Els ànims van anar a més i tot i que no era un atac constant ni molt menys la Santperenca no tenia la pilota i dominava molt més l'equip local. D'aquesta manera es van anar succeïnt els canvis i es reforçava el físic de l'equip per apretar fins al final. Hi van haver varies arribades a l'àrea en pilotes penjades i alguna jugada de contraatac que tallava la defensa visitant
i sobretot unes mans claríssimes del central de la Santperenca que l'àrbitre no va veure o no va voler davant la desesperació del davanter centre de la Cabra que va rebre targeta per protestar. Els minuts passaven i la tensió anava creixent en els dos equips, uns veïent com s'els hi escapaven 2 punts valiosos i els altres tocant un empat molt difícil amb la punta dels dits, però quan un equip és a dalt i l'altre no és per alguna cosa i al minut 90 un gran gol del golejador de la Santperenca des de fora l'àrea va ensorrar tot el què s'havia estat construïnt durant tot el partit. Va ser un cop dur per l'equip i més veïent amb la força que ho va celebrar la Santperenca. El pocs minuts que van quedar es van fondre com un sucre en un got d'aigua, i el partit va acabar amb cares molt llargues per part dels cabrencs.

El fet de rebre el gol al minut 90 va ser un xoc, i és que no és el primer cop, ja que el Roda també ho va passar fatal amb un gol agònic a l'últim minut. El què fan aquests gols és, en primer moment, descol.locar i ensorrar moralment, tot i que quan passen les hores i ho penses, veus que has pogut plantar cara i fer-les passar molt magres als dos equips més forts de tercera regional. Això et dóna a la llarga més autoestima i et fa aprendre ja que el regust amarg de la derrota es va transformant en un "mira, almenys s'en recordaràn de nosaltres". Et guanyes respecte i afició, i és que a més va ser un partit net.
Qui és guanyador tot això últim no li val, ja ho sé, però a alguna cosa t'has d'agafar i s'ha de mirar en positiu. Des d'aquí felicitar la Santperenca ja que és mereix pujar, i ara a pensar amb el Roda per treure'ns l'espineta clavada de la primera volta i fer-los entrebancar encara que només sigui una jornada.

Arbitratge:

Essent l'àrbitre que era, podem dir que no va influïr en quasi cap acció decisiva del partit, i només podent recriminar-li alguna falta més que clara sobretot a la primera part i les mans claríssimes que no va xiular. El què molesta més és que encara sancioni per reclamar el què és just, i és que com diuen ells s'han de fer respectar hi ho fan així. Patètic, pero bueno.

A FAVOR :)

- Es va aguantar 90 minuts al segon equip més realitzador de la categoria.
- Se li va plantar cara durant tot el partit.
- El físic no va decaure en cap moment.
- Bona actitud sobretot a la segona part.

EN CONTRA:)

- Es va deixar escapa un empat a l'últim minut
- Poca eficàcia a davant.
- La lesió d'en Pedro

Des d'aquí donar ànims a en Pedro per la lesió, esperem que sigui poca cosa i aviat puguis tornar al camp de futbol que és on t'ho passes mes bé. El segon és de festa, jeje.

En breu posaré els punts, us faig patir una miqueta més.