diumenge, 1 de novembre del 2009

3 DE 3!

La Cabra aconsegueix en una setmana 9 de 9 punts possibles i es situa a la zona mitja de la classificació. Primer guanyant al camp del Monasterio, guanyant en els 13 minuts que restaven del primer partit de lliga amb el Vinyoles, i aquest dissabte guanyant a casa davant del Corcó. Tres victòries de tres partits. Un partit intens i de desgast el d’ahir, en el que els cabrencs van guanyar per la mínima, 1-0.

Els partits contra el Corcó solen ser partits intensos, igualats i amb moltes ocasiones. El partit d’ahir no va ser una excepció, i la regla es va complir. Un partit molt igualat i amb els dos equips anant pel partit. La Cabra sortia pràcticament amb el mateix equip titular del dijous, i pel què es va veure en la primera part, amb les mateixes ganes i la mateixa concentració. L’atac de La Cabra pressionava i mossegava, la mitja jugava la pilota i la defensa mantenia la pilota i les ocasions rivals lluny de la seva porteria. Després d’algunes ocasions, l’únic gol del partit va arribar de les botes (o més aviat, del genoll) d’en David a passada des de línia de fons de Dani. L’equip ho va celebrar i, tal i com està passant aquest any, La Cabra demostra que pot anar per davant del marcador i que sap fer-ho. Les ocasions es van repetir, en especial en una internada d’en Dani que va acabar amb un xut ras que el porter contrari va poder desviar. Hagués pogut ser el gol de la tranquilitat, però no va ser així. Mencionar que a la meitat d’aquest temps, l’àrbitre va fer acte de presència i va expulsar (per dues targetes grogues) a en Pep per recriminar una acció soferta la primera, i per una falta atacant. La Cabra quedava en 10 jugadors tot el què faltava de la primera part, i tota la segona. Els últims minuts d’aquesta part varen ser del rival, però sense cap ocasió destacable.

La segona part començava com el final de la primera, i l’equip es veia obligat (al ser un jugador menys) a jugar amb un sol davanter en punta. El Corcó es veia obligat a pressionar i intentar igualar el partit, així que en tots els córners i jugades, pujava més jugadors del normal a rematar. Aquesta segona part va ser de desgast, d’aguantar el partit evitant-ne ocasions i intentant arribar a portaria contrari amb algun contraatac o amb pilotes penjades a l’àrea. Els canvis van arribar, i en bon moment doncs l’equip es veia cansat i no calia afluixar massa o el gol contrari arribaria. L’àrbitre seguia amb el seu festival de protagonisme i anava repartint targetes grogues a tort i a dret i el seu toc artístic va arribar en una jugada d’atac del Corcó en què no va xiular el fora de joc (encara no sabem per què, doncs tal i com ell va dir per allà “l’hauria d’haver xiulat”) i el davanter va xocar contra el nostre porter. Els dos van quedar estesos el terra i els dos es van haver de retirar del camp, un sagnant pel nas i l’altre lleugerament atordit pel cop al cap. Això deixava La Cabra sense porter i, sense porter de reserva, en Tió va assumir la responsabilitat i es va posar sota els pals. Tal i com ens demostra en els entrenaments, no ho fa gens malament, i totes les accions en les que va haver d’intervenir les va resoldre sense problemes. L’àrbitre, en els minuts finals també va expulsar un jugador del Corcó, cosa que igualava una mica massa tard el partit. I així, aguantant i aguantant, van anar passant els minuts i es va arribar al final del partit.

M’agradaria també destacar el suport de la grada i del públic, doncs molts d’ells ens venen a veure desinteressadament cada setmana. I parlo de joves i grans aficionats a La Cabra, de l’Enric, de jugadors lesionats, antics jugadors, companys d’entrenament, parelles, amics i amigues dels jugadors... en fi, a tots ells moltes gràcies per ser-hi.

Arbitratge:

Vist els partits, he cregut necessari afegir un espai per l’àrbitre. Ja se sap, estem a tercera i els equips i jugadors no son els millors, els àrbitres, tampoc. Acceptem que hi hagi errors, fores de joc que es xiulen malament i targetes grogues innecessàries. Ara bé, sí que es demana (crec) saber llegir una mica el partit i arbitrà igual als dos equips. Això darrer, l’àrbitre del partit ho va fer molt bé; va xiular malament pels dos equips. En un excés de protagonisme, l’àrbitre d’ahir es va dedicar a inflar a targetes els dos equips per qualsevol tonteria, falta o recriminació. El problema és també que alguns arbitratges, com el d’ahir, van de “complir el reglament fil per randa” (com amb el tema de les camisetes per dins els pantalons) i llavors en accions clares com unes mans al mig del camp tallant una acció d’àtac, no és ni targeta. A veure, si ens ho agafem amb paper de fumar, ens ho agafem amb paper de fumar. Res de mitges tintes. I si no es pot (que sol ser el més normal) doncs ens dediquem al què hem dit; saber llegir el partit, arbitrà igual pels dos equips i no intentar ser-ne el protagonista.

A FAVOR :)

-Tercera victòria consecutiva.

-L’equip ataca, és ambiciós i molt, molt segur a darrere (2 gols en contra en els 3 darrers partits)

-Es va saber jugar i aguantar amb un jugador menys.

-10 punts de 18 possibles; el millor inici de l’equip en 3 anys, com a mínim!

EN CONTRA :(

-L’equip es va deixar influir per l’arbitratge i ho va pagar amb moltes targetes.

-Hagués pogut faltar sentenciar el partit abans i no haver de patir tant.

-Saber com està el porter després del cop. Esperem que no sigui res.

Els jugadors del partit son...

(L’equip tècnic destaca, això sí, la feina de tots els jugadors en aquest partit tant dur, però s’ha de triar 3 per seguir amb el joc del millor jugador de la temporada)

3 punts: Jordi Tió

2 punts: Marc Agramunt

1 punt: David