diumenge, 15 de novembre del 2009

A PUNT DE DONAR LA SORPRESA

La Cabra va estar ahir a punt de donar la sorpresa de la jornada al posar en problemes un equip que aspira a pujar de categoria. És jugava a casa però la pressió era per l’equip contrari i els cabrencs ho van saber aprofitar en la primera part amb un 2-1 a favor. En els minuts finals, però, el marcador es va girar i el Roda de Ter es va acabar enduent el partit per un 2-3.

És presentava un partit complicat per nosaltres, com tots els de la nostra lliga... no ens enganyem. Però aquest més, sobretot per venir de la derrota per 5-0 contra el Santperenca. La moral venia tocada i amb lesions i grips vàries, La Cabra no disposava de tots els jugadors factibles (entre ells els porters). No obstant, la consigna abans de sortir era clara; anar a posar problemes a l’equip rival. Si volien els 3 punts, haurien de suar-los! I van haver de suar, la veritat, tot i marcar el primer gol força ràpid anticipant-se així al marcador. Ells tenien la pilota i el control del partit (en tot moment, van anar a jugar la pilota en un camp en què és complicat fer-ho; nosaltres ho sabem bé), però no disposaven d’ocasions de gol clares. L’equip nostre estava ben ordenat al camp i esperàvem alguna jugada de contraatac. Quan pitjor s’estava passant, el gol de l’empat arribà en un contraatac ràpid iniciat per en Sergi. Passada d’aquest per a en David i aquest per en Dani que avança per velocitat al defensa i cola per sobre del porter la pilota dins la porteria rival. El gol es va celebrar amb força, doncs ens ficava en el partit. Minuts més tard, en una altre jugada de contraatac, en Sergi entrava dins l’àrea i el seu xut es convertia en una passada a l’altre punta on Pep marcava amb un xut a ras de pal. La sorpresa saltava entre tots els presents; La Cabra plantava cara al Roda i s’arribava a la mitja part amb el marcador a favor a favor seu de 2-1. Els nervis eren presents en la gran quantitat d’aficionats rodencs que van venir a veure el partit (nosaltres estem acostumats a tenir-ne uns pocs, fidels això sí, però pocs en definitiva).

El Roda sortia amb canvis a la mitja part; l’equip sortia a per el partit avançant línies i amb varis canvis de jugadors realitzats en el descans. La Cabra sortia igual i amb la intenció de seguir amb el mateix esperit. Tal i com vaig llegir fa poc en algun diari esportiu, hi ha equips que tenen molt bons jugadors, altres tenen molt esperit, i en un esport d’equip l’esperit és essencial. Tornem al partit. El Roda anava pel partit i les seves ocasions d’atac eren més i més presents cada cop. No obstant, La Cabra no es resignava i va disposar d’un parell d’ocasions per marcar el 3-1 i així sentenciar el partit. No va poder ser. Per contra, un bon xut a la frontal de l’àrea d’un jugador rival va entaforar la pilota dins la portaria local. Un golàs, impossible de parar. Això deixava el partit en un empat que, al meu parer, feia justícia a el que s’estava veient de partit. L’àrbitre però, que al llarg del partit no havia fet acte de presencia (llevat d’algunes decisions en jugades puntuals sense perill), es va dedicar a xiular faltes a favor d’uns quan era a favor dels altres, a equivocar-se (cosa totalment humana, res a dir en això) i el pitjor de tot, a inventar-se faltes. En els minuts finals es va dedicar a xiular “faltes” inexistents, en el mig camp i en la frontal de la nostra àrea, per deixar que l’equip rival pengés pilotes. Aquesta és una sensació i una opinió personal, si algú pensa el contrari, endavant. És la sensació que jo vaig tenir. I ja en el minut 90, una d’aquestes faltes va acabar amb una pilota dins la nostre porteria; una pilota centrada dins l’àrea nostra on un jugador rival va rematar sol, marcant així el gol de la victòria. Quedava poca cosa més a fer, i els ànims estaven baixos; una derrota no era justa per l’esforç que havia fet l’equip. El partit va acabar amb un 2-3 i el Roda es va endur els 3 punts cap a casa.

Arbitratge:

Malgrat no ser dolent del tot al llarg del partit, en els minuts finals se li en va anar el partit força, afectant ambdós equips en jugades de fora de joc o inventant-se faltes inexistents com la que va acabar decicint el final del partit. Li va faltar saber llegir el partit en els minuts finals i, com a jugador, quan hi parles ni et mira, ni t’escolta, ni res... així no hi ha manera. Se’t queda cara de tonto.

A FAVOR :)

-Es va plantar cara al líder i es va poder aspirar a guanyar el partit i tot.

-L’actitud de què parlàvem en tots els partits, segueix present; actitud, ordre, arribada i ofici.

-Es concedeixen poques ocasions de gol a el rival.

-8 partits, 8 golejadors en l’equip; no hi ha un golejador clar, però hi ha gol.

-El ball de l’Eloi (dins del camp mateix) en els dos gols de La Cabra.

EN CONTRA :(

-En la segona part l’equip, inconscientment, va semblar anar a aguantar el resultat o l’empat.

-Faltes d’atenció en jugades puntuals.

-Va faltar rematar el partit amb un altre gol, o més d’ofici i perdre més temps amb el marcador a favor.

Els jugadors del partit son...

3 punts: Dani

2 punts: Edu

1 punt: Pep

2 comentaris:

gallardo ha dit...

felicitar a la cabra pel seu esforç i pel seu partit, el futbol te aquestas coses un dia et dona i un altra dia tu treu

Anònim ha dit...

Molt bé La Cabra, s'us ha de felicitar. Molts altres equips amb el marcador a favor i contra el Roda el que arriven a fer ( no cal anar lluny, els vostres veïns) en canvi vosaltres a jugar i a disfrutar. Tan de bo tota la gent de tercera regional fos com vosaltres, tot seria molt diferent. Felicitats i endavant!