diumenge, 31 de gener del 2010

Empat Èpic...!


Buff... com començar avui...? La Cabra jugava avui a fora amb un equip dels que lluitarà per pujar segur, el Sant Quirze. El partit ha acabat amb un 4-4. Ara bé... qui hagi vist el partit, sap que en aquest resultat hi ha molt més del què sembla. Només diré que, als 10 minuts de la segona part, el Sant Quirze guanyava per 4-0...

Després d’uns 30 minuts espectaculars de La Cabra, no s’entenia com el resultat seguia 0-0 i no 2 o 3 gols a favor del nostre equip. Es jugava bé, bons contraatacs, es tenia la pilota, bona defensa... però a davant no es marcava. Un cop rere l’altre, el porter parava els xuts dels nostres davanters o aquest fallaven. I ja se sap, qui perdona... I així ha set. Amb un moment, La Cabra s’ha trobat amb un 2-0 en contra, jugant una molt bona part i tenint moltes ocasions. Els jugadors no donàvem crèdit... La primera part ha acabat amb aquest resultat, malgrat tant David, com Dani, com Pedro, Sergi o Miqui xutant a porteria sense sort. El camí era el correcte... però no es marcava.

La consignes dins el vestuari, en la mitja part, eren molt clares; no perdonar tant al davant i seguir igual. S’estava jugant bé i s’estava arribant... el gol havia d’arribar. No obstant, llavors surts... i els xuts es tornen a estavellar en el porter rival. Molt bon partit per part seva, per cert. I llavors, el pitjor; el Sant Quirze et marca el tercer en un bon contraatac. Si nosaltres teníem les ocasions, ells tenien l’efectivitat... i el quart gol per part seva corroborava això mateix. El quart gol queia com un gerro d’aigua freda... i vist el partit, cap de nosaltres creia just un resultat així, però la remuntada es veia molt i molt difícil. 4-0 fora de casa, amb un bon rival, i amb el “gafe” del gol... venien ganes de plorar. Però van començar a fer-se els canvis i La Cabra, això s’ha de dir, en cap moment ha deixat d’atacar en tot el partit. I així, a passada d’en Marc Rovira a l’Eloi, aquest marcava el què semblava el gol de l’honor. Però no... minuts després, el porter regalava el segon gol a en Marc Rovira que amb una sang freda espectacular marcava a plaer. I clar, miraves el temps en el marcador... i el miracle era possible! Encara quedaven minuts! Les jugades d’atac es seguien produint, i els entrenadors optaven per jugar amb 3 defenses només i avançar un jugador. A partir d’aquí, una bona centrada de l’Eloi, Raül rematava amb el cap i marcava el 4-3. Una mica més de 10 minuts per empatar... semblava factible, no? L’equip rival també atacava, i el partit estava mig boig... i era tant factible empatar, com rebre el cinquè en contra. I ja per fi, al minut 92, en Marc es plantava davant del porter i s’enduia l’un contra un marcant així el gol de l’empat. Jugadors i banqueta embogien; s’acabava d’empatar un partit que es perdia 4-0! Quedaven 2 o 3 minuts per acabar... però físicament el desgast havia estat molt alt, i ja només hi havia ganes d’aguantar el resultat. Final del partit; 4-4.

El partit d’avui ha estat un d’aquells partits que fa afició. Podies escoltar com el mateix públic no entenia el resultat de 4-o, o com es podia fallar tant i tenir al mateix temps tanta mala sort. A més, com a jugador, hi ha moments en què mals resultats, lesions, entrenaments a hores intempestives, etc... et preguntes perquè jugues a futbol. I quan et trobes un partit com el avui, en saps la resposta. Que gran és el futbol.

Arbitratge:

Un bon arbitratge. Com no, hi ha fores de joc, faltes o cosetes en què es pot equivocar... però ha xiulat equitativament bé pels dos equips, i les seves decisions no han influït en resultat. Ha passat desapercebut. Per mi, res més a dir. En tot cas felicitar-lo, perquè és d’aquells àrbitres que no busca protagonismes i amb el que s’hi pot parlar.

A FAVOR :)

-No se per on començar... les ganes, l’actitud, el joc, el tirar i tirar endavant malgrat el resultat, el no abaixar els braços, l’entrega... és un d’aquells dies en què et pots sentir molt orgullós del teu equip.

EN CONTRA :(

-En la primera part, i inicis de la segona, va faltar efectivitat. Es van fallar molts gols, i un contra un amb el porter (ho parava tot)... i qui perdona, ho paga.

-L’equip contrari sempre sol ser molt més efectiu que nosaltres... 4-5 ocasions; 4 gols.

Els jugadors del partit son...

Avui, vist el partit... se m’ha comunicat que tots els jugadors reben 1 punt, tant titulars com suplents!


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Nins, jo vos dic que he disfrutat de voure aquest partit, és vera que no ha estat un partit just perquè vos mareixieu guanyar però dins lo que cap ha estat bé...

buenO que dir-vos més..... que

Visca la caaaaabraaaaa........!!!!!

PD: Heu jugat tots molt bé!!!!


> una de ses vOstres animadOres <

Ramon ha dit...

un gran partit equip!

va ser de molta ajuda el suport que venia des de la banqueta i des de les animadores mallorquines!!!

endavant i a sumar més punts!!!

Anònim ha dit...

diumenge es va demostrar lo gran que és aquest equip ja que tant els de dins el camp com els de fora van ser una pinya i gràcies això es va aixacar el partit.

en dies com aquest s'enten lo maco que es jugar en aquest equip!!!!!

visca la cabra!!!!!!!!!!!!!!!!

ahir va ser l'hòstia!!!!!!!!!!!!!!!

tió

Manel ha dit...

Després de partits com el de diumenge, un se sent molt orgullós tant del jugadors com de la afició, gràcies a tothom per colaborar en el creixement de aquest húmild equip. Visca La Cabra.