Ahir va tenir lloc el darrer partit de la primera volta d’aquesta lliga de Tercera Regional i els cabrencs jugaven fora, al sempre complicat camp del Sant Vicenç de Torelló. El partit va acabar amb un 3-2 a favor dels locals... si bé al finalitzar la primera part, els de Sant Vicenç guanyaven 3-0. Veiem com va anar el partit:
Malgrat que el dia no era molt fred, La Cabra va sortir un pèl massa adormida aquesta primera part. El nostre equip en cap moment va tenir la pilota i quan la tenia, es limitava a llançar-se com un suïcida al contraatac i un i altre cop, s’estavellava contra la defensa o el porter rival amb èxit nul. Per contra, el Sant Vicenç jugava còmode; estaven al seu camp, l’afició els animava, sabien com jugar la pilota i sense preses arribaven un i altre cop a la nostre porteria defensada per Jorge. En un córner va arribar el primer gol dels locals, després de rematar un parell de cops en la mateixa jugada, un jugador del Sant Vicenç rematava de cap una pilota fent pujar així el primer gol. Els altres dos van arribar després de bones jugades d’atac en què els cabrencs poc van poder fer, més que desesperar-se i no entendre què podien fer per contrarestar el joc dels locals. Per si no fos poc, a l’àrbitre semblava tenir travessat el nostre equip i ja als primers minuts de partit, es va dedicar a repartir targetes (i lleis) a la nostre banqueta, exaltada pel mal arbitratge. Els jugadors també en tenien els ous plens després de variades decisions polèmiques a favor dels locals i un darrere l’altre anaven rebent targetes grogues. Amb aquest arbitratge el partit es plantejava molt i molt complicat i amb un 3-0 a la primera part, La Cabra semblava estar a punt de rebre una golejada.
Les consignes eren clares a l’hora d’afrontar aquesta segona part; deixar estar l’àrbitre completament i passar d’ell, intentar jugar la pilota (ja hi havia poc a perdre, tant per tant doncs juguem) i no rebre més gols... i a veure què es podia fer! Però sobretot, no entrar en el joc de l’àrbitre. I així va ser. La Cabra es va dedicar sols a jugar, a atacar i a intentar reduir distàncies en el marcador. Per contra, el Sant Vicenç semblava no haver vist el què ens havia passat la primera part amb el senyor del xiulet, i mica en mica van deixar-se dur pel seu joc i la seva emprenyada només aconseguia que l’arbitratge els hi anés en contra cada poc més. Als pocs minuts de començar aquesta part, Pedro entrà a l’àrea i un jugador local el va entrar fent-li falta. L’àrbitre va senyalar penal, per mi, clar. Marcel va assumir la responsabilitat i va marcar. El 3-1 no semblava fer por als locals, però si semblava un toc d’avís de que les coses podien canviar si es relaxaven. En una jugada després, Camacho llançava una bona passada a l’espai per David que, driblava el porter i, malgrat estar una mica escurat a la banda, marcava a plaer el 3-2. Encara quedaven molts minuts aquesta segona part i els locals semblaven tenir la por el cos i s’olorava l’empat. Un empat impensable amb un 3-0 a favor en el descans. De sobte, ja no s’escoltaven càntics o mofes vers La Cabra... l’afició callava nerviosa. A més, el tema de l’arbitratge estava afectant (i molt) al Sant Vicenç, i l’afició, estaven més pendents del protagonista voluntari que del partit en si mateix, i La Cabra va disposar encara de dues o tres jugades clares per empatar el partit. Però no va poder ser, tot i que els locals van acabar jugant amb 2 jugadors menys per expulsió. Una derrota, tornar a casa sense punts... però marxant amb el cap ben alt, amb la sensació que com a mínim, el partit es podia haver empatat i remuntant un 3-0 en contra.
Arbitratge:
“Espinete”. Com diria el Shuster del Crackòvia, “no hase falta decir nada más”. Però ho farem, sí (ja que tenim la secció...). Tal i com ens va dir al inici del partit, aquest home porta 27 anys arbitrant... la meva pregunta és, ha pujat més amunt de tercera o no? No en se la resposta, de veritat ho dic. Si no ha pujat més amunt... ho entendria, i el partit d’ahir n’és un bon exemple del per què. Això sí, es va dedicar a tocar els collons (es pot dir collons a un bloc? Jair Domínguez segurament em diria que sí i que em quedo curt) a cada equip si bé ho va dividir en una part per a cada un. Va tenir aquest detall, mira. En fi, tots el coneixem i sabem que li va la marxa, el sado, per posar aquest exemple, i com més et queixes... més es creix i més disfruta. El seu arbitratge va afectar el resultat del partit? Segurament no, però tampoc va deixar que el futbol fos el protagonista del partit i sí que ho fos ell. Un fort aplaudiment per a ell. Espero pel seu bé que s’ho fagi mirar perquè un dia es trobarà amb problemes amb aquesta actitud, i ell sembla que ho busqui.
A FAVOR :)
-Es va saber aixecar el cap malgrat un 3-0 en contra.
-L’equip no baixa els braços, i quan s’ho proposa pot posar en problemes a qualsevol equip de la seva lliga.
-Els canvis van servir com a revulsiu en el moment idoni.
-Estem recuperant efectius i lesionats.
EN CONTRA :(
-Una derrota és una derrota.
-En la primera part ens vam deixar influenciar per l’arbitratge.
Els jugadors del partit son...
3 punts: Marc Agramunt
2 punts: Marcel
1 punt: David
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada