diumenge, 7 de novembre del 2010

MALGRAT TOT… EMPAT!!!


Un partit boig com el d’ahir, sols ens pot passar a La Cabra. Ahir va tenir lloc el partit contra el Rupit Pruit, que va acabar amb un empat a dos gols. Això no seria un resultat escandalós ni molt menys, de no ser perquè el nostre equip perdia per 0-2 en el minut 45 de la segona part. I tot així, cal dir que era un partit que s’hauria d’haver guanyat... amb això ho dic tot!

El partit d’ahir es preveia complicat doncs els cabrencs tenien davant un equip que s’ha reforçat i aspira a pujar de categoria. I així ho van demostrar; força, eficàcia a davant i amb bon joc, el Rupit Pruit va plantar cara en tot moment. Per desgràcia seva, La Cabra va sortir ahir enxufadíssima i amb ganes de fer un molt bon partit. De fet, la primera part va ser nostra; malgrat els primers cinc minuts, els cabrencs van demostrar ambició i ganes de fer les coses bé i això es va traduir en ocasions de gol, en xuts de fora l’àrea, en centrades i córners a favor i en el control de la pilota. Tal és així que, en la primera part, l’equip rival no va disposar de cap ocasió destacada de gol, mentre que La Cabra va poder avançar-se al marcador 2 i 3 cops. Per desgràcia, ahir no era el partit dels nostres davanters i migcampistes, i no hi havia manera de marcar gol. A tot això, cal afegir-hi també un molt bon partit del porter rival que treia pilotes impossibles d’aturar. I amb tot això, el partit va arribar a la mitja part deixant bon gust de boca i demostrant a la graderia que els dos equips anaven pel partit.

Vist com havia anat la primera part, en aquesta segona calia sortir igual però amb més encert davant de porteria. No va ser el cas. El Rupit es va enxufar al partit i va posar en problemes una Cabra que, tot i disposar de tantes o més ocasions que en la primera part, tampoc encertava a marcar gols. Tant Àlex, Dani o David van disposar d’ocasions clares per avançar-nos al marcador. Quan ja es portaven força minuts jugats, amb un xut fort del Rupit des de fora l’àrea, el nostre porter no va poder blocar el xut i un davanter rival, murri, va aprofitar el refús per marcar a plaer. Això va caure com una gerra d’aigua freda, sobretot perquè un minut abans s’havia disposat de l’ocasió més clara del partit i s’havia fallat. Era per morir-se (bé, és un dir clar). La Cabra va notar el cop i molt. Calia fer canvis i posar energies noves al camp, i així ho van fer els nostres entrenadors. Amb cinc canvis disponibles a la banqueta, tots van sortir amb ganes de capgirar el partit –no van sortir alhora, s’entén... però narrativament queda més xulo-. Però altre cop, quan més apretava La Cabra, una pilota perduda a la nostra defensa va suposar el segon gol pels rivals. L’equip rival va disposar també d’un u contra u amb el porter que Jordi va aguantar perfecte evitant així el tercer gol. Aquí, va semblar que el partit s’acabava... però no! El nostre equip no va abaixar els braços i, creieu possible que un equip que perd –i d’aquesta manera- per 0-2 al minut 45 de la segona part pugui empatar el partit? No? Doncs és el què va passar ahir! En el mateix minut 45, una falta a la frontal rival va convertir-se en un xut potent que el porter no va poder blocar i que l’Eloi, murri també, va saber aprofitar per marcar el què semblava ser el gol de l’honor. Però la cosa es va quedar aquí? Altre cop; no! I no és pas perquè l’equip rival no sabés gestionar el marcador a favor faltant tants minuts, sinó que La Cabra seguia atacant i disposant d’ocasions malgrat estar en minuts de descompte. Tal és així que, en un contraatac d’en Marc Mulet, la pilota va quedar a peus d’en Pep Erra que va passar la pilota per sobre del porter i va marcar a plaer el gol de l’empat. L’alegria es va desfermar en la banqueta de casa, mentre que en la banqueta rival les cares ho deien tot... no se’n sabien a venir. De fet, encara es va disposar d’alguna ocasió més a favor per marcar el tercer... però el partit ja estava en temps de descompte feia estona i l’àrbitre va xiular el final. Un empat in extremis que, tot i ser molt positiu, no tapa que el partit s’hauria d’haver guanyat.

Arbitratge:

Molt correcte. Més enllà d’algun error en faltes o alguna targeta groga que no tocava, el senyor “Jueguen” és una garantia d’arbitratge; s’hi pot parlar, deixa molta llei de l’avantatge i no busca merder entre els jugadors.

En contra :(

-Es va tornar a fallar molt a davant. Per guanyar partits, s’ha de marcar i si no es marca, no es guanyen partits; la cosa va així.

-Un parell d’errors es van pagar massa cars pel bon partit que s’havia fet.

A favor :)

-Es va fer una molt bona primera part davant d’un rival gens fàcil. Hi va haver actitud, ganes i lluita; si a tercera tens això, ja tens mig partit guanyat.

-Malgrat perdre 0-2, l’equip no va abaixar els braços; al contrari. L’equip va lluitar i lluitar fins al final (mai més ben dit) i va aconseguir empatar el partit.

-Els canvis van saber aportar un plus extra a l’equip; aire fresc, energies i gols a un molt bon partit dels titulars.

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Àlex

1 punt: Pep Estrany