La Cabra es jugava ahir a casa del Rupit el despenjar-se o no d’aquest grup d’equips situats a la mitja taula. Es presentava un partit difícil, malgrat el bon temps d’ahir i les baixes temperatures, i així ho va ser. Finalment, i no amb poc esforç i desgast, La Cabra va endur-se els 3 punts al guanyar 1-2. Segona victòria fora de casa d’aquest any.
La consigna al sortir al camp, era la d’endur-se els 3 punts, plantar cara i lluitar totes i cada una de les pilotes. I així es va fer... al cap de 20 minuts, després de dues o tres jugades de gol claríssim del Rupit. En una d’elles precisament, va arribar el primer gol. Un dels jugadors locals engaltava una pilota des de fora l’àrea, Jorge la parava, però el refús anava a peus d’un davanter que marcava a plaer. L’equip, que no s’havia sentit còmode en cap moment fins llavors, es va despertar i va començar a treure el joc i el caràcter. Es va arribar més, i en una de les jugades de contraatac, David estavellava una pilota al pal que sortia per poc. S’estava arribant i es tenia la pilota. En una pilota robada al mig camp, Marc Mulet, tot sol, agafava la bola i es driblava un i altre defensa local fins arribar davant del porter ajustant la pilota al pal. Marc marcava així, fabricat per ell solet, el gol de l’empat dels cabrencs. El partit no estava fàcil, i calia estar molt atent als contraatacs d’un i altre equip, també del bassal de la banda dreta de l’àrea del Rupit, i de les indecisions de l’àrbitre que tota jugada nostra era fora de joc per ell. En un sac de banda situat al mig del camp, David tocava de cap i a l’espai una bona pilota per en Miqui. Aquest, s’enduia la pilota, entrava dins l’àrea i xutava amb potència. El porter, amb una bona parada desviava lleugerament el xut, que quedava mort dins l’àrea petita... per sort, Pep havia seguit la jugada com a bon extrem, i rematava a plaer fent pujar el 1-2 al marcador. S’havia capgirat el partit, però encara quedava tota una part i per si no fos suficient, l’àrbitre s’inventava una sessió inexistent d’un defensa nostre a el nostre porter, en un lateral de l’àrea. Targeta groga al porter, i una segona per aquest mateix per queixar-se. No sols no havia existit la sessió, sinó que també havia estat molt rigurós a l’hora de treure la segona groga que comportava l’expulsió del nostre porter. Tió, el capità, es va situar sota els pals. La falta no va arribar a més, i es va arribar a la mitja part.
El partit, fins llavors de cara... s’havia girat força, doncs calia aguantar o anar a buscar el gol de la tranquilitat amb un jugador menys. Malgrat tot, els místers tenien fe en l’equip; el partit el teníem de cara, hi havia canvis suficients per solventar el desgast propi de jugar amb un jugador menys i hi havia encara el caràcter cabrenc. Amb un sol davanter en punta, La Cabra estava ben situada al camp, i un i altre cop aturava les internades i els contraatacs d’un molt bon Rupit que, sense veure’s recompensats per l’esforç, no encertaven a marcar el gol de l’empat. La nostra defensa ho tallava tot, el nostre porter substitut treia una mà miraculosa a un bon xut ras d’un jugador local, els migcampistes corrien i pressionaven el què no està escrit, i el nostre davanter tapava la sortida de pilota. El temps anava passant poc a poc, massa pel meu gust, i aquí van entrar en joc els canvis; aire nou, energia nova i a seguir aguantant esperant a un contraatac per marcar el gol de la tranquilitat que al final no arribaria. L’equip local pressionava i atacava, per contra, La Cabra aguantava. Amb poc temps de descompte, però amb els nervis a flor de pell igual, l’àrbitre xiulava (per alegria nostra) el final del partit. Malgrat intentar-ho de totes les maneres, un bon Rupit no va poder marcar el gol de l’empat i els 3 punts van anar pels cabrencs.
Arbitratge:
Molt, molt descafeïnat. Des dels primers minuts fins al final, semblava estar una mica absent del què passava al terreny de joc. I quan es ficava en el partit, encara era pitjor; la jugada de l’expulsió del porter, n’és un bon exemple. Per la resta, es va mantenir en un segon terme, amb discreció i això avui en dia és difícil de veure.
A FAVOR :)
-Es va treure el “caràcter cabrenc” dels darrers partits, sense comptar el de Sant Boi, clar.
-Es va saber remuntar el partit.
-Es va aguantar tota una part amb un jugador menys.
-L’equip va saber treballar, aguantar i saber interpretar el partit fins al final.
EN CONTRA :(
-Els primers 20 minuts “d’enpanamenta” de la primera part ens van poder costar força cars...
-Hem d’evitar enfrontar-nos amb els àrbitres... per molt que es puguin equivocar, que al final, equivocar-se és humà, oi?
Els jugadors del partit son...
3 punts: Marc Mulet
2 punts: Tió
1 punt: Àlex
1 comentari:
Nomès dir que sòc molt feliç cada cap de setmana en el que es guanya un partit, un fet que pot ser insignificant per a molts, a mi m'aporta una profunda alegria. Gràcies a tots els jugadors, tècnic, ayudants, directiva i simpatitzants per l'esforç que realitzeu. És impresionant l'alegria que veig en tots vosaltres a la conclusió de un partit en el que s'ha aconseguit una victòria. Per tot això volia donar-vos les gràcies.
Publica un comentari a l'entrada