QUI PERDONA... HO ACABA PAGANT

Ahir dissabte La Cabra va perdre 1-0 contra el Cantonigròs. Els cabrencs van disposar de moltes ocasions a la primera part per avançar-se al marcador, desaprofitant-les totes. Per contra, el Cantoni va materialitzar l’ocasió que va tenir. 1-0 i cap a casa amb el cap cot.

Encara tocava el Sol al camp del Cantoni quan va començar la primera part i, tot i així, ja fotia una rasca i un fred que Déu ni do. I a les 5 començava el partit del Barça... Tot i això, els dos equips sortien abrigats i disposats a guanyar el partit. I així ho va demostrar La Cabra. Aquesta primera part, llevat de dos o tres contraatacs amb poc perill, el Cantonigròs es va quedar a la seva pròpia meitat de camp aguantant els atacs dels nostres. Un i altre cop, però, no s’encertava a ficar la piloteta entre els tres pals... i es desaprofitava tant córners, com robades de pilota i faltes a la frontal de l’àrea (d’aquelles faltes que si te les fan en contra... tu ja veus el gol). A més a més, l’àrbitre no estava gens fi i en dues ocasions claríssimes en què un jugador nostre encarava la porteria contrària sol, ell xiulava fora de joc. Els dos, inexistents. Així i tot, La Cabra movia bé la pilota, jugava d’una banda a l’altre i es penjava bé la pilota dins l’olla. Tot això feia preveure que tard o d’hora arribaria el gol... però s’estava perdonant massa.

La segona part, per contra, va ser del Cantoni. L’equip de casa també volia els tres punts i veient com La Cabra desaprofitava les seves ocasions un cop rere l’altre, van decidir atacar. I així ho van fer. En una entrada per la banda, el nostre lateral va fer caure a un jugador local dins l’àrea. Semblava un penal clar, i poca gent va contradir la decisió arbitral. El jugador del Cantoni va enganyar el porter i la pilota va entrar a ran del pal esquerra. 1-0 però encara amb molta part per endavant. En mica en mica, també es van anar fent canvis i semblava que La Cabra intentaria almenys igualar el marcador però... no ens enganyem, no s’arribava amb prou claredat, i quan sí s’arribava... no era amb prou perill. Els minuts passaven ràpid i el partit, completament trencat amb atacs i contraatacs d’un i altre equip, ja estava arribant a la seva fi. La Cabra, en aquells darrers minuts, si va disposar de pilotes penjades, córners i alguna que altre rematada... en l’última d’elles, el porter local va fer una molt bona parada evitant així l’empat. I així es va arribar al final del partit, i no sols el resultat era dolent, la imatge donada... tant bona a la primera part, va quedar tapada per la de la segona, i a més a més dos jugadors de l’equip es van lesionar... en fi, un partit d’aquells en què veus que el teu pitjor rival no és el contrari, sinó tu mateix. Per últim, felicitar el Cantoni que va saber jugar el seu partit en tot moment i felicitar a la seva crònica setmanal... nosaltres en som uns fans.

Arbitratge:

Dolent. El pobre home no sabia ben bé ni on era... i pitava no sols d’oïda (segons el què sentia) sinó que quan ho feia era amb poca autoritat. No veia quan la pilota sortia per fora de banda, els fores de joc ja ni diem... i quan se li recriminava demanava “perdó” allà mateix. Al final feia una mica de pena i tot ficar-se amb ell... no ho se. Potser s’hauria de plantejar si això és lo seu o no... no perquè ho fagi malament (ho fan la majoria) sinó perquè no se’l veia gens còmode arbitrant. En fi.

A FAVOR :)

-Es va disposar de força ocasions en la primera part.

-Es va tenir força la pilota.

-Als darrers minuts es va intentar tot per capgirar el marcador.

-El sopar de Junta directiva, staff tècnic i jugadors. Memorable!

EN CONTRA :)

-No es va marcar, i si no marques... no pots guanyar.

-Va faltar sang als metres finals i també puteria. Som unes mares.

Els jugadors del partit son...

3 punts: Pedro

2 punts: Edu

1 punt: Tió