Ahir dissabte, La Cabra no va sumar el primer punt de la temporada (recordem que estan encara pendents els 13 minuts del primer partit de lliga) sinó que en va perdre 2 dels 3 als que aspirava. Un partit en què es guanyava 2-0 a falta de mitja hora per la fi del partit, va acabar en empat a 2 gols.
Un partit estrany, la veritat. O si més no, poc habitual per a tots aquells que seguim l’equip. No passa massa sovint que La Cabra guanyi 2-0 un partit... i encara menys que l’empatin. En tot cas, si s’ha vist casos de l’inversa; anar perdent i acabar empatant i és per això que, a tots al final del partit, s’ens va quedar un mal gust de boca. L’aliniació era la mateixa que en l’anterior partit conta el Sant Boi. El partit no va estar controlat en cap moment de la primera part i per això va sorprender tant a locals com a rivals que el primer contraatac amb cara i ulls de La Cabra acabés en gol. Una pilota ben treta de la defensa va acabar a peus de Marcel, ell llençà una bona passada a l’espai a en Miqui i aquest, a passe ras (al més pur estil passe de la mort a l’àrea petita), deixar el gol a safata a en Dani que només va haver d’empenyer la pilota dins. El partit es posava de cara. No obstant, el rival seguia disposant d’arribada a pilotes llargues i feia anar de corcoll a la defensa cabrenca que tot i així va evitar, també gràcies a les parades d’en Jorge, que l’equip rival igualés el partit en gols. La mitja part va arribar i tothom, malgrat el desgast físic i el poc control de pilota de què es disposava, no estaven del tot descontents d’aquella primera part.
La segona part va començar i La Cabra va sortir enxufada i causant perill i pressió a la defensa rival. Es notaven bones sensacions i aquestes es van correspondre amb la realitat quan un córner sacat per Pep va ser rematat amb potència per l’Àlex (un dels nous fitxatxes). El porter, malgrat posar-hi les mans, no va poder fer-hi res davant un cop de cap tant potent. La cosa es posava de cara pels locals i més quan minuts més tard, un davanter rival era expulsat per vermella directa per una agressió al mateix Àlex en una jugada aïllada. A la banqueta hi havia jugadors per fer canvis, i era el moment per fer-ho. Per contra, el Rupit-Pruit no havia dit tot el què tenia que dir en el partit i malgrat no deixar d’atacar en tot el matx, es va posar les piles i va fer mèrits per posar emoció al partit. De fet, hi va haver moments en què va jugar amb 4 davanters, cosa que deixava en descobert la seva defensa i permetia a La Cabra desposar de contaatacs. Però el gol rival va arribar, i va posar la por al cos als cabrencs. Tot i així, La Cabra també va tenir ocasions i el perill arribava a una portaria i a l’altre un cop i un altre. De fet, es va passar d’un possible 3-1 al 2-2 en què acabaria el partit malgrat desposar encara els dos equips de jugades per decantar el resultat per uns i altres. Però el xiulet final va arribar i ambdós equips van marxar amb un punt al sac; uns amb el cap alt per haver remuntat un 2-0 en contra amb un jugador menys, i uns altres amb el cap baix d’haver-se deixat empatar un partit cuasi guanyat.
A FAVOR :)
-L’equip segueix disposant de forces ocasions.
-Es va marcar després de dos partits sense fer-ho.
-L’equip es va saber avançar en el marcador i no anar a remolc d’un mal resultat.
-Sergi va tornar a jugar després d’una llarga lesió.
EN CONTRA :(
-Es va deixar empatar un partit que semblava controlat i amb un jugador més al camp per expulsió d’un rival.
-Malgrat marcar dos gols, segueix faltant efectivitat.
Un partit estrany, la veritat. O si més no, poc habitual per a tots aquells que seguim l’equip. No passa massa sovint que La Cabra guanyi 2-0 un partit... i encara menys que l’empatin. En tot cas, si s’ha vist casos de l’inversa; anar perdent i acabar empatant i és per això que, a tots al final del partit, s’ens va quedar un mal gust de boca. L’aliniació era la mateixa que en l’anterior partit conta el Sant Boi. El partit no va estar controlat en cap moment de la primera part i per això va sorprender tant a locals com a rivals que el primer contraatac amb cara i ulls de La Cabra acabés en gol. Una pilota ben treta de la defensa va acabar a peus de Marcel, ell llençà una bona passada a l’espai a en Miqui i aquest, a passe ras (al més pur estil passe de la mort a l’àrea petita), deixar el gol a safata a en Dani que només va haver d’empenyer la pilota dins. El partit es posava de cara. No obstant, el rival seguia disposant d’arribada a pilotes llargues i feia anar de corcoll a la defensa cabrenca que tot i així va evitar, també gràcies a les parades d’en Jorge, que l’equip rival igualés el partit en gols. La mitja part va arribar i tothom, malgrat el desgast físic i el poc control de pilota de què es disposava, no estaven del tot descontents d’aquella primera part.
La segona part va començar i La Cabra va sortir enxufada i causant perill i pressió a la defensa rival. Es notaven bones sensacions i aquestes es van correspondre amb la realitat quan un córner sacat per Pep va ser rematat amb potència per l’Àlex (un dels nous fitxatxes). El porter, malgrat posar-hi les mans, no va poder fer-hi res davant un cop de cap tant potent. La cosa es posava de cara pels locals i més quan minuts més tard, un davanter rival era expulsat per vermella directa per una agressió al mateix Àlex en una jugada aïllada. A la banqueta hi havia jugadors per fer canvis, i era el moment per fer-ho. Per contra, el Rupit-Pruit no havia dit tot el què tenia que dir en el partit i malgrat no deixar d’atacar en tot el matx, es va posar les piles i va fer mèrits per posar emoció al partit. De fet, hi va haver moments en què va jugar amb 4 davanters, cosa que deixava en descobert la seva defensa i permetia a La Cabra desposar de contaatacs. Però el gol rival va arribar, i va posar la por al cos als cabrencs. Tot i així, La Cabra també va tenir ocasions i el perill arribava a una portaria i a l’altre un cop i un altre. De fet, es va passar d’un possible 3-1 al 2-2 en què acabaria el partit malgrat desposar encara els dos equips de jugades per decantar el resultat per uns i altres. Però el xiulet final va arribar i ambdós equips van marxar amb un punt al sac; uns amb el cap alt per haver remuntat un 2-0 en contra amb un jugador menys, i uns altres amb el cap baix d’haver-se deixat empatar un partit cuasi guanyat.
A FAVOR :)
-L’equip segueix disposant de forces ocasions.
-Es va marcar després de dos partits sense fer-ho.
-L’equip es va saber avançar en el marcador i no anar a remolc d’un mal resultat.
-Sergi va tornar a jugar després d’una llarga lesió.
EN CONTRA :(
-Es va deixar empatar un partit que semblava controlat i amb un jugador més al camp per expulsió d’un rival.
-Malgrat marcar dos gols, segueix faltant efectivitat.
................
Els jugadors del partit son...
3 punts: Àlex
2 punts: Tió
1 punt: Jorge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada