Calldetenes 5 – La Cabra 1: Posem dels nervis als equips de davant

Tot i el resultat, la Cabra va tenir contra les cordes a un dels equips que es jugava el tot pel tot per poder pujar de categoria. El partit va començar tranquil, amb una Cabra amb forces baixes però que sabia en tot moment a què jugava. Plantats bé al darrere i a treure la pilota amb calma i criteri per un possible contraatac. I així va ser quan va succeir el moment estel·lar del cap de setmana. Una pilota solta al mig del camp que no va saber atrapar el seu central, va ser recollida per en Xuri que es quedava sol davant del porter però a 40 metres de distància. Coneixedor ell de la seva velocitat i de la dels centrals rivals amb ganes de matar-lo, es va inventar un xut demolidor des d’aquesta distància amb la seva gran cama esquerra. La pilota va passar per sobre el porter, va tocar el travesser i va acabar entrant. Gran alegria general dels jugadors de la Cabra i d’en Xuri en particular (si us el trobeu pel carrer els següents dos mesos ja us ho explicarà ell).

La Cabra va seguir mantenint el tipus tota la primera part, però per desgràcia el següent protagonista va ser l’àrbitre, que va aconseguir treure de polleguera els jugadors per les seves decisions. Sobretot per un clar penal que no va voler pitar quan ho va poder veure absolutament tot el camp.

La segona part va començar amb més empenta del Calldetenes, tot i així la Cabra defensava bé les seves embastides i hauria pogut marcar el segon després d’una claríssima ocasió d’en David, que va sortir fora pels pèls.

Al final, dues accions aïllades amb 5 minuts de diferència va marcar el desenllaç final. Dos xuts de fora l’àrea i dos gols. La Cabra havia perdut les forces i ja no podia lluitar més contra un bon equip. Els últims 10 minuts van servir per augmentar el resultat però no la sensació de que la Cabra planta cara davant qualsevol rival.

Final del partit i una bona estona fent cerveses al bart de Calldetenes, totalment reformat de quan un servidor havia sigut migcampista juvenil juntament amb el calldetenenc Sergi Rifà.

Resten doncs per acabar la temporada, dos partits on es mirarà d’aconseguir dues victòries i un berenar-sopar al camp de la Cabra en acabat de l’últim partit a Sant Julià el dia 19 de maig. Esteu tots convidats!!!!

Endavant les atxes!

La Cabra 1-St. Quirze 2: Derrota injusta

Molt esforç dels jugadors de la Cabra per endur-se els punts davant un dels rivals punters de la categoria. Va ser un partit intens, amb gran dosis d’emoció, amb ambient a les grades i amb una nova derrota als últims minuts de partit. I és que tot i la diferència a la taula classificatòria no es notava quin dels dos equips és el que va a dalt i l’altre a baix i així ho reconeixien uns i altres al final del partit.

La cosa va començar bé, ja que ens varem poder avançar gràcies a un golàs d’en Martí, el nostre dorsal 21 (amb celebració inclosa de Luis Enrique) que s’inventava un fort xut des del balcó de l’àrea i que res podia fer el porter rival. Semblava que la cosa anava a favor nostre, però el Sant Quirze va començar molt fort a la segona part, fent-nos tancar a dintre la nostra àrea fins aconseguir l’empat gràcies a un bon gol.

A partir d’aquí, es van igualar les forces i qualsevol dels dos es podia haver endut la victòria. Partit obert i recital de l’àrbitre que sembla que no en va encertar cap a partir d’aquell moment. Així en una jugada polèmica en possible fora de joc, el Sant Quirze va poder avançar-se.

Els últims minuts van ser totalment de la Cabra, fent passar grans quantitats de nervis en els jugadors rivals, ja que ells s’hi jugaven molt. Però no hi va haver sort i el partit va finalitzar així.

Final del partit i un bon tercer temps amb la majoria de jugadors disfrutant d’un pamtomaquet amb les inestimables cerveses vermeies, verdes o blanques del líder espiritual Enric de la Cabra. Tot indica que passa a ser ja tradició ara amb el bon temps passar una bona estona tots plegats.

Sembla doncs que aquest grup de persones està força consolidat i amb ganes de seguir defensant el color blau cel del nostre estimat club, aquell que diuen que és l’equip més gran dels més humils de la Plana i el més humil dels equips més grans.

Endavant les atxes!

Ribetana 2 – La Cabra 0 Derrota amb pocs efectius

Aquest dissabte els cabrencs vam patir una nova derrota al llunyà i elevat camp de la Ribetana.

La primera part va transcórrer sense canvis al marcador i amb diferents fases de joc. Uns primers minuts amb l’equip força ben situat i sense que ens generessin ocasions de perill seguits d’una fase de partit on semblava que els locals arribaven amb més perill a la nostre àrea tot i no tenir ocasions claríssimes de gol. La primera part només va servir perquè en una jugada intranscendent, abans dels 20 minuts de joc, en Calm hagués de demanar el canvi lesionat després d’una forta entrada en planxa d’un davanter contrari que el col·legiat “jueguen” no va sancionar amb cap targeta. Aquest fet va obligar a fer l’únic canvi que teníem disponible tot just a la meitat del primer temps, condicionant la resta de partit.

La segona part els cabrencs vam sortir més posicionats i el partit seguia igualat, però en una recuperació a la línia de 3 quarts (no se molt bé a quina part del camp correspont però el mestre Puyal sempre ho fa servir a les seves retransmisisons) servia als Ribetans per iniciar un contratact ràpid i fer pujar el primer gol del partit. La Cabra va semblar reaccionar i tenia més control del partit, creant algunes ocasions clares de gol que per poc no van suposar l’empat. Però una falta a favor dels locals a la frontal de l’àrea, pitada després d’un claríssim joc perillós del davanter omès per en “jueguen”, a la segona meitat del segon temps va fer pujar el 2 a 0 definitiu per tota l’escuadra dreta de la porteria d’en Jordi, imparable.

L’equip va lluitar, potser amb no amb massa encert però sí ganes, llàstima que la lesió d’un jugador important com en Calm i el canvi obligat de l’únic jugador de reserva ens van condicionar negativament.

Endavant i amb energies recarregades després de setmana santa per encarar la recta final convençuts que traurem un bon grapat de punts en els partits que ens queden!

Bona setmana Santa a tots els Cabrencs!!!!

Elèctrics!

(el pròxim entreno serà el dilluns dia 9)

La Cabra goleja la calçotada i empata amb el Borgonyà en un gran cap de setmana

Jornada històrica la de dissabte. I és que està més que demostrat que a la Cabra es respira un gran grup humà. Gent de procedències diferents, siguin del Senegal, de Mallorca o de Manlleu hem aconseguit crear una colla d’amics entre jugadors, aficionats, directiva i entrenadors. Val a dir que t’ho posen molt fàcil les persones que sustenten aquest grup. Amb l’Enric i en Vall al capdavant tot és més fàcil, no hi ha espai pel mal rotllo ni per les queixes, es fa tot amè, entretingut i divertit, i perquè no, més foll, més animal i més surrealista. Amb aquests ingredients va transcórrer la vetllada, amb un gran banquet a base de calçots, salsa casolana (escombrant cap a casa) i carn a la brasa. Les grans quantitats d’ingesta van animar ràpidament els començals i al cap de poca estona va sortir la gran animació de la tarda: la guitarra d’en Calm.

Així doncs, van anar passant les hores d’un gran dia assolellat amb la sensació que aquest equip realment s’ho passa molt bé.

Final de la jornada ja ben entrada la nit amb encesa de brases novament i sopar per la gent més tocatardana.

I l’endemà partit. Va jugar bé la Cabra, però com diria aquell, el delantero de la Cabra es macho como yo, pero no mete gol ni al arco iris! Així que van anar transcorrent ocasions claríssimes per avançar-se al marcador durant tot el partit amb la sort d’esquena.

Ja cap al final del partit, s’avançava el Borgonyà després d’unes mans clares del seu davanter. L’àrbitre es fa el suec i dóna el gol per vàlid tot i la incredulitat de la parròquia visitant. Encara hi havia temps però per poder empatar el partit en la última jugada del partit, on un centre-xut de l’emblemàtic Abdel des de gairebé casa seu, sorprenia el porter i feia pujar l’empat que feia justícia al joc dels dos equips.

Final del partit i últimes cerveses del cap de setmana gràcies a la gent del Bart Magadan, que ens van sorprendre amb un cubell ple de cerveses gràcies a la fidelitat d’alguns jugadors cap a aquest bart abans dels entrenaments.

Salut i endavant les atxes!!

La Cabra 0 – La Gleva 2: El bon joc tampoc resulta

Això ja és mala sort definitivament. I és que la Cabra va oferir un bon partit als seus seguidors sobretot a la primera part amb clares ocasions de gol. Però ja sabem que podem arribar a ser bastant desgraciats, així que en la única ocasió de la Gleva, van poder-se avançar al marcador en la primera part.

La segona va ser un pèl més fluixa, un voler i no poder i és que sembla que tinguem una maledicció aquest 2012. Partit més igualat i sentència definitiva amb un gol de falta directa.

Final del partit i alguna que altra discussió al túnel de vestidors (això de túnel és un dir) i recuperació més que ràpida de l’estat d’ànim dels jugadors gràcies a la sobrassada importada directament de Mallorca pel nostre jove jugador que ja ha arribat a la vintena d’edat. Us recordeu quan teníem 20 anys i ens volíem menjar el món? Doncs això és el què li passa en ell i en alguns d’altres més grandets ja. D’altres simplement sembla que tornin a la infantesa passada la trentena (no és res personal Tió).

I finalment explicar un tema que em fa feliç, i és que arriba finalment la gran calçotada de la Cabra. Ens veiem les cares tota aquella persona que vulgui venir a passar una bona estona amb jugadors, entrenadors, junta directiva i Enric i Vall el pròxim dissabte al camp de la Cabra. Es demana des de la comitiva calçotaire que tothom que pugui porti alguna cadira per tal de fer la vetllada més comfortable.

Doncs ara més que mai salut i calçots!

Endavant les atxes!

Gurb 3 – La Cabra 1: Una dura derrota

El derbi jugat el passat dissabte es va decidir per petits detalls, com per exemple l’àrbitre. I és que es notava que era un partit especial, i podríem dir que va ser molt disputat i igualat i que la mala fortuna se’ns va aliar de mala manera. Una primera part sense molt de joc per part dels dos equips i que es va desnivellar per un gol tonto del Gurb. I si una cosa tenim és que som especialistes en rebre aquests tipus de gol, podríem dir que som uns autèntics màquines de les fatalitats. No passa res, de caigudes més grans ens hem aixecat. Mitja part i tot per decidir.

Doncs semblava que a la segona part començàvem a tocar més i millor la pilota, però un rebuig de la seva defensa es convertia en una gran assistència (i possible fora de joc) cap al seu davanter que feia provocar un clar penal que feia pujar el 2 a 0.

La Cabra va seguir atacant i apretant el rival per antonomàsia fins que podíem reduir distàncies gràcies a un gol d’en Manel després d’una sèrie de rebutjos. Així doncs, feia tornar a agafar esperances a tota la parròquia que s’havia desplaçat al camp veí.

Val a dir que hi va haver força seguiment del nostre equip, cosa que demostra la salut que té el nostre estimat club i esperem que perduri pels temps dels temps.

Però a partir d’aquí va venir l’espectacle d’un àrbitre que fins al moment, val a dir, havia estat correcte. I és que el 3 a 1 va ser un escàndol: jugador rival al terra de la nostra àrea que toca la pilota clarament amb les mans reiteradament i l’àrbitre no gosa xiular. Nosaltres lògicament, tampoc ens agrada xutar el cap del rival quan està a terra, així que se’ns castiga amb el tercer i definitiu gol.

D’aquí fins al final, picabaralles entre jugadors, insults a la banda i més decisions polèmiques, com un possible penal a favor nostre o un gol anul·lat a l’Ajo que fa embogir literalment al nostre gran defensa i part de la nostra afició.

Final del partit i emprenyementa general per com s’han esdevingut els fets i perquè no dir-ho, perquè fot una ràbia de déu perdre davant el màxim rival.

Però no desesperem, com podem veure la Cabra és alguna cosa més que un equip, ho portem molt arrelat a dins nostre, sabem valorar els bons moments, la seva història i el seu contingut. I amb això, estic segur que ningú ens guanya i que encara queda temps per aixecar el vol i seguir demostrant quin és l’equip més humil de la Plana.

Després del partit, una bona comitiva va fer acta de presència a un bart universitari on van abundar els quintos fins a acabar-los i d’altres van seguir fins a sopar i fins a altes hores que val més no comentar públicament.

Salut i endavant les atxes!

La Cabra 2 – Cantoni 2: Empat a desgràcies

Partit obert al municipal de la cabra entre dos clàssics de la categoria. I és que el Cantoni va sortir amb tot a pel partit des del primer minut i va ser així com en els primers minuts de partit ja es posava amb un 0 a 2 al seu favor i feia presagiar el pitjor per la Cabra. Però a partir d’aquí ens varem posar el mono de treballar per igualar el partit ja en la primera part, gràcies als gols del gran capità Jordi Tió i el nostre killer d’àrea David Puigdollers.

I a la segona part no ens varem rendir cap dels dos equips, tot i que les ocasions més clares varen ser a favor nostre, cosa que podia haver fet que ens emportéssim el partit, però fet i fotut és el que hi ha.

Empat i bones sensacions pel següent partit, en el derbi que disputarem els equips de Gurb i els de Granollers de la Plana, sobretot per l’esperança en recuperar els jugadors lesionats i perquè aquest partit sempre és especial, ja que se’ns ha inculcat des de sempre la importància de pertànyer a aquest gran club i la rivalitat que suposa aquest enfrontament. Per tant, molta sort i a lluitar com sabem fer.

Al final del partit va ser amenitzat per les galetes del capità, sempre atent als petits detalls i per les cerveses subministrades per el nostre guru espiritual, l’Enric de la Cabra. Sembla que hi ha ganes de que arribi el bon temps i que es puguin allargar els finals del partit amb la bona companyia i la saviesa acumulada de qui forma aquest grup.

Endavant les atxes!