PARTIT D'EMPAT

El dissabte passat va tenir lloc la darrera jornada de la nostra lliga. La Cabra jugava a casa i al davant hi tenia el Corcó, un altre dels equips clàssics de la categoria. El partit disputat va ser molt igualat en tot moment i, malgrat el terreny de joc i les pilotes, els dos equips van anar pels tres punts.

Últim partit de lliga i al davant, el Corcó. Un partit complicat, però igualat, tal i com sol ser aquest derbi. Després del minut de silenci en record del pare d’en Pedro i l’avi d’en David, el nostre equip va sortir per totes per aconseguir la victòria. Per desgràcia, tot i que el camp semblava estar en bon estat, les pilotes no ho estaven tant i al tocar el terra feien un efecte estrany; botava massa, el bot era irregular i això en feia la conducció impossible. Què va comportar això? Que en molts moments el partit fos infumable; rebots, pèrdues de pilota, mals controls, joc travat... d’altra banda, tot això es convertia en joc més directe. Sense tenir ocasions clares, els dos equips arribaven amb pilotes penjades i passades a l’espai. Els porters, amb menys feina de l’esperada, aturaven amb claredat les poques ocasions a les que tenien que fer front. Per contra, els davanters no gaudien de tantes oportunitats com un voldria. I així es va arribar a la mitja part.

La segona part va començar una mica millor, ja amb els dos equips conscients de que jugar en un camp així i amb aquestes pilotes era complicat. El Corcó, quan ja portàvem uns minuts de partit, va aprofitar una mala sortida de pilota per la banda i, després d’una bona jugada personal, un dels seus jugadors va xutar des de fora l’àrea marcant un bon gol que posava el 0-1 al marcador a favor del seu equip. La Cabra perdia, i això s’havia d’arreglar d’alguna manera. Ens vàrem posar les piles i ens vàrem llençar a l’atac. Un i altre cop, però, es topava contra la defensa i el porter del Corcó, i els minuts anaven passant. No hi havia manera. No obstant, a cinc minuts del final, una passada de Sergi a dins l’àrea va rebotar en un defensa i va quedar morta dins l’àrea. En Dani, que estava per la banda va córrer fins anticipar-se al porter i centrar la pilota dins l’àrea petita perquè en David rematés acrobàticament la pilota fent pujar el gol de l’empat. L’equip es va convertir en una pinya, conscients del valor d’aquest gol, tant per qui l’havia fet com pel què suposava; aquest darrer partit no es podia perdre. I l’empat no és mai una derrota. Els cinc minuts finals van passar ràpid i l’àrbitre va xiular el final del partit. Després d’aplaudir a l’afició i als jugadors i místers que pleguen aquest any, tothom va enfilar el camí al vestuari. Fi de temporada.

Arbitratge:

Discutible. El de dissabte va ser un partit d’allò més tranquil, llevat de dues o tres accions, així doncs, és estrany que en molts moments se li anés de les mans. En vàries accions, no va encertar a treure targetes o no va saber fer callar a jugadors que es queixaven. També va xiular fora de jocs que no eren i va encendre a més d’un jugador. Buscava el protagonisme?

En contra :(

-El camp i les pilotes no ajudaven gens; controlar una pilota era impossible i ja no diguem fer una conducció controlada. Les pilotes botaven més del compte, etc... En molts moments, el partit era un joc d’ous, que dic jo.

-El gol va venir, com casi sempre, per no allunyar bé una pilota des de la defensa. Això ja ens ha passat a molts partits i, de cara la temporada que ve, s’haurà d’arreglar.

-No es va poder dir adéu a la Lliga amb una victòria i així també dedicar-la a en Pedro i a en David, que recentment han perdut gent molt propera. Des d’aquí, nois, estem amb vosaltres.

A favor :)

-Malgrat tot el que hem comentat, l’equip va lluitar fins el final pels tres punts o, si més no, per l’empat. Esperit La Cabra en estat pur.

-Malgrat acabar la temporada amb pocs jugadors, en aquest partit i en els darrers, s’ha jugat amb 11 i un o dos jugadors només a la banqueta en tots els partits. I amb el cap ben alt!

-El dinar previ al partit. Tots vàrem anar a dinar a casa del porter i es va gaudir d’un parell de xais i molt bona companyia de la directiva i simpatitzants. Un gran dinar, i tant com si!

-Poder dir adéu com Déu mana als dos entrenadors i al jugador que marxava, no te preu. Des d’aquí, moltes gràcies nois!

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Sergi G.

1 punt: David

Fins aviat!

Aquesta és la meva darrera crònica. Molts ho sabíeu i d’altres ho desconeixíeu. Darrere d’aquest blog, s’amaga un dels jugadors de La Cabra, i he vestit aquesta camiseta durant 7 anys amb molt d’orgull. Molts ja sabeu que sóc en Dani, d’altres potser ho descobriu ara. En fi, m’agradaria dir adéu com cal a la meva aportació a aquest blog i a aquest equip.

Això va començar fa 3 anys, conjuntament amb en David, amb la intenció d’ajudar a aixecar aquest club. Aquest club mític de la plana, havia caigut casi fins desaparèixer en els darrers anys; faltaven jugadors, l’equip s’estava desfent i faltaven també jugadors d’identitat, per dir-ho d’alguna manera. Ens havien perdut el respecte als camps i l’equip era la riota de la lliga. Això havia de canviar, o l’equip desapareixeria. Amb l’entrada d’en Jordi Noguer, en el seu primer any, es va proposar arreglar tot això amb millors entrenaments, buscant jugadors compromesos i sí, fent un blog on penjar cada diumenge una crònica. En David i jo vàrem agafar el repte amb ganes, i tant com sí. En David feia les cròniques del primer any i jo, en Dani, en feia l’apartat gràfic de l’alineació. Pel segon any, en David no podia fer la crònica i jo vaig assumir també la part escrita. Al llarg d’aquests 3 anys, hem fet entrevistes, cròniques, humor gràfic, cromos, anuncis de dinars i sopars, etc... Hem fet de tot, vaja! També ens han ajudat en moltes ocasions els mateixos entrenadors, jugadors com l’Eloi, en Ramon, en Raül o en Tió, que han fet algunes cròniques quan jo no podia, també en Nando, que amb les seves fotografies es van poder fer els cromos de la temporada passada... i també, com no, a jugadors, ex-jugadors i directiva que van accedir de bon grat a deixar-se entrevistar.

La meva etapa com a jugador d’aquest equip, acaba aquest any, i d’aquesta manera acaba també la meva etapa al blog. No diré que ha estat fàcil, doncs fer les cròniques els diumenges o els dilluns (i més perdent) costa i molt. En certa manera, ha estat un desgast important... però aquesta és la part negativa. La part positiva ve ara. Ha estat un plaer tenir-vos com a lectors, molts de vosaltres habituals cada setmana. I em consta que, gent de fora, antics jugadors de La Cabra, l’Abel des de Mèxic o la gent del bar de Barcelona... tots heu sigut fidels lectors i seguidors d’aquest equip. A tots vosaltres, moltíssimes gràcies per ser-hi; les vostres visites i comentaris em donaven forces per seguir escrivint cada setmana.

La meva etapa davant d’aquest blog acaba aquí, ara i avui. Només és una etapa i estem en negociacions perquè un altre jugador agafi el relleu. No és un adéu trist, doncs m’he pogut despedir com cal tant en el blog com a dins del camp, i això per a algú que porta tant temps en aquest equip i sentint els colors com jo els sento, és el millor dels regals. Així doncs, deixeu que us digui adéu i fins un altre, ha estat un plaer passar aquests 3 anys amb vosaltres.

Dani.