diumenge, 1 de febrer del 2009

LA CABRA FA AIGÜES


La Cabra perd per un contundent 5-0 contra el Seva, en un partit marcat per la pluja.

Desprès de perdre els dos darrers partits 4-0 contra St. Vicenç i Ribetana, la Cabra es veia obligada a intentar fer alguna cosa més enfront d'un dels equips que aspira a puja de categoria aquest any i que juga més bé el futbol. El Seva venia amb la derrota de l'any passat en aquest mateix camp per 1-0 i que els va privar de lluitar per les places de promoció, van venir confiats pensant en la golejada de la primera volta, per això aquest cop no venien sobrats de cap manera, venien a gunayar i a golejar si podia ser. La Cabra ho sabia i s'en havia parlat, però parlar-ne no vol dir que es demostri al camp, i això amb els Cabrencs és una cosa que sol passar habitualment.

El partit va començar força mogut, nomès de sacar de mig del camp, un jugador xuta i va rasca el travasser, per un moment l'estòmag de més d'un es va regirar i de seguit a la següent jugada un contraatac de la Cabra per banda dreta que va acabar a les mans del porter. Nomès es portaven tres minuts i ja hi havien hagut tres còrners a favor del Seva i alguna arribada per part dels dos equips. Però al cap de poc el Seva va agafar el control i les ganes del partit mentre es posava a ploure. El visitant no és que arribés molts cops i descaradament, però sabia moure's i fer anar de cul a la mitja i la defensa, tot i jugar amb 5 homes al mig del camp la Cabra, no acabava de tenir cap control.
Al minut 17 una bona jugada personal d'en Dani per l'extrem, va ser mal rematada amb volea per en Camacho, s'havia aconseguit desbordar un parell d'ocasions la defensa menys golejada de la categoria i s'estava aguantant la porteria a zero. Això és el que pensava la majoria de gent que hi havia al camp, però 2 minuts desprès, el Seva obria el marcador, arribava el primer gol en un principi de partit força mogut. A partir d'aqui, la Cabra va anar defallint en ganes, actitud i el Seva s'anava trobant més còmode. Tot i així els de Granollers de la Plana van aconseguir treure algún còrner i rematar-lo amb perill, tot i així, al minut 30, el Seva va acabar de perforar la porteria amb el gol que significava el 2-0, i enfonsava una mica més la Cabra en un terreny que començava a estar un pél enfangat per la pluja intensa que queia. El Seva estava sent superior en totes la facetes del camp i les que no també, tenia més idea i més picardia en moltes jugades, a més de guanyar, podia fer exasperar a algún jugador local, fins al punt de fer faltes fortes innecessàries, mereixedores de targeta, que l'àrbitre, evidentment, no les deixava passar.
L'úlima ocasió clara de gol per part dels Cabrencs va venir en una pilota llarga, que per velocitat en David es va emportar i encarar a porteria, llàstima que se la va avançar un pél massa i va rematar molt forçat ja que el porter va sortir a temps per cobrir. No s'estaven fent les coses bé, però un 2-0 al minut 40 encara es podia tolerar, i quan ja tothom pensava en el descans, el rival va acabar de trepitjar al rival amb dos gols en tres minuts, que deixaven el partit ja inaccessible per la Cabra, el primer de penal discutit entre els jugadors i el segon de falta directe des de la frontal de l'àrea. Qui creia que el Seva venia de sobrat ho tenia clar, perquè de sobrat ja podia anar a la segona part amb un resultat tant contundent i clar. Hi ha qui diu que tres dels gols són a pilota parada, un d'ells de rebot de la barrera i un penal dubtós... excuses!!!! els gols s'han de buscar, els has de lluitar, els fa qui s'els mereix, i més quatre, per tant el rival havia estat superior de tros i calia fer alguna cosa a la mitja part per no acabar amb un marcador d'un parell de mans.

La segona part ja va començar amb el camp força malament per la pluja i al principi semblava que el Seva continuaria amb la seva ratxa triunfal estavellant una pilota al travesser, però a part d'aquesta bona ocasió, el seu joc va començar a minvar entre els canvis, el clima i que la Cabra va sortir a intentar aguantar el marcador i a pressionar encara que li costava moltíssim.
Com a la primera part encara feien jugades trenades per banda, algún centro..., la segona part va ser de menys joc inclús però de més força i voluntat, a part el camp tampoc ho feia gens fàcil, però de ocasions clares poquíssimes per part dels dos equips. A la mitja part, ja la Cabra havia fet el primer canvi en sortir en Gerrard per en Toni, i al minut 53, el segon d'en Camacho per l'Eloi, i d'aquesta manera en Dani es posava a davant amb en David jugant llavors amb un 4-4-2 per intentar empènyer una mica més l'equip. En pocs instants es va fer l'últim canvi d'en Marcel per en Sergi que reapareixia desprès d'estar fora des del segon partit de lliga. Amb 2 jugadors de refresc al mig del camp i un davanter més, es va aguantar el resultat, però no es va millorar en gaires més aspectes, tot i que l'arribada d'en Sergi serà positiva per l'equip. Amb molts entrebancs i mal joc per part dels dos equips, es va arribar al minut 90, i quan el partit ja es veia amb un final de 4-0 i la sensació d'haver aguantat l'embestida del Seva a la segona part per diferents motius, una jugada per banda, va portar el 5-0 definitiu que feia embogir els seus seguidors que es van desplaçar. D'aquesta manera va acabar el partit, amb una golejada, molls i una mica més enfonsats a la taula de la classificació, ara ja podem dir que per mèrits propis.

Qui no estigui decepcionat amb aquest equip és que no és de La Cabra, perquè s'hi havien posat moltes esperances, moltes ganes, i es deia que era equip per anar de mitja taula tranquil.lament. El temps ens ha anat treient aquesta idea del cap, perquè tots els partits que s'han perdut no seràn ni per culpa de l'àbitre (recurs fàcil) ni mala sort (un partit s'en pot tenir). Un cop estem al lloc on estem, l'únic que es pot fer i s'ha de fer és continuar amb el cap alt del bon grup que som i dels entrenaments i bon rotllo que hi ha, pensant sempre que no hi ha cap més equip darrera nostre i que nomès nosaltres podem evitar que això acabi així. Qui tingui prou moral, ànim i ganes per acabar la lliga amb més bona cara que hi posi el què s'hi ha de posar, tots. Inclosos els entrenadors que són els que es deuen trobar més impotents, ja que qui juga són els jugadors i no ells, però tot i així, també han de continuar animant i no desanimant amb la seva actitud, perquè es pot entendre perfectament que estiguin amb la moral per terra. Per això i perquè som La Cabra, pit i collons i sobretot alegria.

Ànims Cabrencs!!