ENTREVISTA A CARLES SEGALÉS; "CHARLIE"

Fotografia de la Temporada 2003-2004, la seva darrera temporada en actiu.

“Un dels millors moments que recordo, va ser quan vam aconseguir l'ascens a 2ª regional; va ser una temporada sensacional!”

Després de vàries setmanes entrevistant jugadors, sempre fa gràcia variar una mica la dinàmica i disfrutar d’una entrevista diferent. Bé, més que diferent, especial. Aquesta és una entrevista que ens ha fet especial il·lusió, la veritat.

Fa uns dies, en Jordi (l’entrenador) ens va agafar per banda i ens va dir que coneixia una persona molt interessant, relacionada amb aquest club, que havia de ser entrevistada. Una persona que havia jugat (agafeu-vos) 23 temporades a l’equip de La Cabra! Una oportunitat així no es podia deixar escapar! Així doncs, aquí teniu l’entrevista a un dels millors i per suposat, dels més emblemàtics (aquesta és la paraula), de tots els jugadors que han vestit els colors blau i negre de La Cabra: Carles Segalés, àlies “Charlie”.

Charlie, a quin any vas començar a jugar a La Cabra? Com hi vas entrar?

Vaig començar a jugar-hi a l'estiu de 1982 ( el Mundial d'el "Naranjito"). Després d'un any al Vic (on quasi no hi vaig jugar), el meu pare m'ho va proposar i no vaig dubtar-ho ni un moment.

Coneixies algú que ja hi jugava?

No ho recordo gaire, però crec que a algú sí que coneixia.

En quina posició jugaves?

La meva carrera futbolística s'ha centrat sempre en dues posicions: mig esquerra i lateral esquerra. De totes maneres, amb tants anys, he tingut temps de jugar en moltes posicions. Inclosa la de porter! Però val mes no parlar-ne (va ser bastant patètic).

Quin número portaves?

Al principi recordo haver portat molts números, però cap al final vaig portar molt el 8.

Esperaves estar-hi tants anys?

Suposo que quan comences no t'ho planteges, però em van passar molt de pressa i tornaria a repetir-ho.

No hi ha massa gent ara als partits. Creus que hi havia més afició aleshores que actualment?

Segurament sí . Ara hi ha més varietat de coses per fer i el futbol nomes és una més.

Amb tants anys defensant aquesta samarreta, què és per tu La Cabra?

Bé, és el club que porto a les venes, un sentiment. Et sents part d'alguna cosa... d'un grup de gent amb qui convius dins i fora del terreny de joc amb qui comparteixes moments de tots colors. La veritat, és fantàstic.

Quina anècdota ens podries explicar que t'hagi quedat sempre amb el pas per La Cabra?

Del que no m'oblidaré mai, és de quan anàvem a jugar o entrenar (alevins i infantils plegats), amb la furgoneta de l'Enric (una Sava amb un clàxon especial). D’aquella furgoneta en sortíem 28 o 30 nens, amuntegats uns sobre els altres sobre les fustes que hi havia dins la furgoneta (crec que el récord està en 33 dins la furgoneta!).

Em podries dir un dels pitjors moments que hi vas passar, i algún de especialment bo?

El pitjor moment meu va ser quan em vaig trencar el fèmur (amb moto), i vaig estar 8 o 9 mesos sense poder jugar. Especialment bo, va ser quan vam aconseguir l'ascens a 2ª regional; va ser una temporada sensacional!

Un consell per l'equip actual com a veterà?

Tampoc he seguit massa l’equip aquestes ultimes temporades, però el que s’ha d’aconseguir és passar-s’ho bé a dins el camp i donar-ho tot pels companys i per l’equip.

Digues un bon company d'equip de la teva època.

No en vull dir cap en concret, però n’hi havia molts.

Com definiries un club com La Cabra?

El definiria en tres paraules: autèntic , lluitador, i especial.

La pregunta de si coneixes la història de La Cabra, amb tu no val, perquè ets part d'ella però, que ens en pots comentar de la història de La Cabra en general i l'evolució d'aquest club?

Bé, jo nomes en sé una part de la història d’aquest club. Quan vaig començar ja feia molts anys que existia i qui us ho pot explicar és la família Oriol, i principalment l’Enric.

Creus que ha canviat molt La Cabra?

Sí, però es normal, la vida en general també ha canviat molt i no pots esperar que les coses segueixin igual que 40 anys enrere.

Ens podries dir alguns aspectes negatius i positius actuals?

El sol fet que l’equip encara es mantingui ja és molt positiu, i des de fora no sabria quins altres aspectes comentar-vos.

Què és per tu el futbol?

Es una de les meves grans passions, tant jugar-hi com veure’l, però ara em conformo en veure’l (sobretot el Barça per la televisió).

Tens algun jugador com a referent?

Molts, però si n’haig de dir un em quedo amb en Schuster (dels anys bons en el Barça, clar).

Què ens pots explicar de l'Enric?

Es l’emblema, el cor, i l’esperit de La Cabra. Segurament sense ell ja no hi seria el club. A més a més hi ha dedicat gran part de la seva vida, i tot, sense esperar-ne res a canvi que no fos la lluita dels seus jugadors.

Quina relació hi tenies amb l'Enric. L’hi segueixes tenint encara?

Sempre ha estat molt bona. De petit em va ensenyar moltes coses i de més gran ens vàrem fer bons amics i encara ho som.

Va ser el teu entrenador sempre?

Gairebé, de les 23 temporades que vaig jugar, crec que nomes en dues no ho va ser.

23 temporades! I per què vas deixar de jugar a futbol ?

Va arribar un punt que ja no em divertia igual que sempre i vaig pensar que era el moment de deixar-ho.

Tot i així, ho trobes a faltar?

La veritat és que no, perquè he continuat fent altres esports. Però l’ambient sempre es troba a faltar una mica, la veritat.

Com veus la situació actual de l'equip?

En quan a resultats, no cal dir que s’hauria de millorar una mica... més que res perquè anar malament a la classificació, fa que et desanimis una mica i que costi mes deixar altres coses per anar a jugar.

I en referència al cos tècnic, que ens en pots dir?

Com a entrenadors (en Jordi i l’Abel) no els he tingut mai, però em consta que els hi agrada molt. Que hi posen totes les ganes possibles i que intenten fer uns entrenaments divertits però intensos al mateix temps.

Tenim entès que vas jugar molts anys amb en Jordi Noguer (un dels dos entrenadors), què ens en pots dir d’ell com a jugador?

Quan va començar a La Cabra es va integrar amb la gent molt ràpidament. És un jugador que s’implica molt amb l’equip. A dintre el camp no dona res per perdut. També és dels que no li agrada perdre ni al parxís, i això sempre és bo. Les seves posicions han set sempre: lateral, central, o lliure. Tot i que de vegades també jugava al mig del camp.

Ens segueixes habitualment? L’equip de Tercera, volem dir.

No tant com jo voldria, però no tinc massa temps i l’horari de dissabte a la tarda encara em va pitjor.

El Gurb ja era el vostre rival a batre tal i com ho és també ara?

Sempre hi ha hagut molta rivalitat. La recordo de tota la vida. I ara que hi penso, gairebé sempre quedàvem per damunt del Gurb a la classificació.

Prenem nota per aquest any, a veure si això es repeteix! De totes maneres, hi havia bon ambient entre els dos clubs?

Fora del camp, sí, no hi havia cap problema. A dins ja era una altra cosa; hi havia força “guerra”. Alguns anys semblava que salvessin la temporada si ens guanyaven!

Quin partit en tens més bon record?

Recordo una petita anècdota. Era un partit amistós contra el Gurb i l’Enric va fer d’àrbitre. Em va anular un gol que vaig marcar de falta directa! Es veu que era indirecta...

Un plaer Charlie, gràcies per accedir a aquesta entrevista. Moltes gràcies, de veritat. I ara, espai lliure de comentari:

Bé, només donar-vos les gràcies per haver pensat en mi, i animar-vos a seguir endavant amb atxes! Gran club.

VISCA LA CABRA!

by DTD