Jornada 10 RUPIT PRUIT 4 - 0 LA CABRA

CRISI PROFUNDA

La Cabra cau derrotat 4-0 per un rival superior nomès en la última mitja hora, i està de ple en una crisi que sembla de moment que no la salva ni l'Obama.

La semana passada es va comentar que l'empat a 3 gols contra el St. Julià havia de ser un punt d'inflexió i que s'havia de saber interpretar, però veient aquest últim partit dels Cabrencs, em fa més por que no hi hagi a partir d'ara un altre punt d'inflexió però en negatiu, i molta gent dirà, més negatiu que fins ara no pot ser; doncs si, el final del partit semblava la mort d'un equip que d'il.lusió i esperit ni sobrava, un equip que somreia en els entrenaments i ho donava tot en ells desprès de caure derrotat en 5 camps seguits, un bon equip humà amb ganes de passar-ho bé per sobre dels resultats, dissabte va semblar que al final s'arrencava del cor i la ment de tots aquella il.lusió i es feia miques. Una derrota com la de dissabte on al final semblava l'enterrament de la constància d'aquest equip i de cada un dels seus jugadors ja sense ànim per res més. Normalment quan es perd un s'emprenya, pica el que sigui per desfogar-se i aquest cop, el gest més comú de tots va ser la decepció, ningú estava enfadat, sinó al contrari, tothom amb el cap cot i ressignats a ser el pitjor equip de tercera regional. Aquest és el pitjor símptoma mostrat fins ara, la ressignació a ser el que ets, la frustració de no poder fer més, tot això és el que em fa més por de tot i per això el fet de pensar en un canvi encara cap a més negatiu.
Havia estat pensant un titular com "patètic" o partit penós, però desprès de pensar-ho, no cal fer llenya ja d'un arbre caigut, cada jugador té prou capacitat com per saber quin espectacle es va donar al camp, l'altre qüestió és com s'ho prendrà cadascú i en què repercutirà a l'equip, això serà un tema a tractar a partir d'ara.
Fa uns dies vaig comentar també que aquest equip era expert en posar a prova la paciència de tothom iclosos els mateixos jugadors i no sé si aquest equip està preparat per portar aquesta dinàmica fins al final de la temporada però de moment ja es comença a fer una mica difícil.

L'enfrontament va començar ben esbojarrat sense control i amb els nervis molt crispats per part dels dos equips, allò enlloc d'un partit semblava que es jugués a veure qui cridava més i qui la deia o la feia més grossa. I per variar la primera desgràcia del partit com en cada setmana de la Cabra, va arribar en forma de penal. Una relliscada del lliure de la Cabra va permetre que el davanter del Rupit s'emportés la pilota encarant al porter i va provocar que un defensa de la Cabra provoqués una falta dins de l'àrea. El penal però el van fallar picant-lo per sobre del travesser de la porteria defensada per en Nando.
Allà semblava que la Cabra despertaria i els següents minuts van venir dues de les ocasions més clares del partit, la primera al minut 8 amb un còrner picat per en Pep on el porter rival es va menjar, va deixar la pilota morta dins l'àrea petita, i en Ramón la va picar peró un defensa del Rupit la va treure de sota els pals, i al cap d'un minut en Pau per velocitat es va quedar sol encarant el porter que va sortir a cobrir la porteria i va parar la pilota amb la punta dels dits evitant un gol per alt. Entre tanta ocasió i nerviosisme el primer quart el podriem definir de boig.
De seguit el joc es va anar calmant però la Cabra no donava cap símptoma de fer més que el rival per emportar-se el partit i amb alguna ocasió aïllada per part dels dos conjunts anaven passant els minuts. El què diferenciava els dos equips, això si, era l'entrega, la Cabra estava sent molt tova i com ja ve essent habitual no s'anava fort, no es mossegava.
Els Cabrencs però tampoc estaven fent el joc que havien demostrat en altres partits, i només creaven perill amb pilotes altes i llargues pels davanters. Anaven passant els minuts i l'únic que inquietava al Rupit, era el seu porter, que en pilotes altes navegava com un bon mariner en alta mar, però tot i així tampoc es va saber aprofitar.
I sense temps per res més, l'àrbitre va pitar el final de la primera part i els jugadors van començar a enfilar cap als vestidors. El que era bo en aquell moment és que el resultat era d'empat a zero tot i que s'havien fet mèrits perquè ens fèssin un gol, havia faltat pebre, per no dir "collons", s'havia de lluitar pel partit, i en aquell moment s'havia de parlar.

A la segona part de seguida es va començar fent canvis en l'equip, i Mourad entrava al terreny de joc per en Dani, que no havia acabat d'entendre's bé amb en Pau a davant a causa de la falta de pilotes i les baixades d'en Dani a buscar-les, això provocava que els dos davanters estiguéssin molt lluny un de l'altre. I de seguida hi va haver la primera ocasió dels l'equip de Granollers de la Plana, on en Pau li va passar una pilota endavant als peus de Mourad que entre dos defenses se la va avançar en direcció a porteria, però es va anar quedant escurat cap a l'esquerre de l'àrea i el conseqüent xut el va parar el porter. Una bona ocasió, que donava ànims a l'equip. Però al cap de 2 minuts un còrner i fallo al mateix temps de col.locació de la gent en el còrner va propiciar un contraatac per banda dreta fins casi al final de l'àrea, centro a la frontal on va rebre un jugador que va rematar sol a porteria. Un error molt gros que va causar estralls, ja que l'equip tampoc es va replegar al mateix temps que el contraatac. Feia pocs minuts el Rupit havia fet entrar el jugador número 7, que va fer decantar a la segona part un partit que no tenia clar vencedor. En pocs minuts una falta a la frontal de l'àrea, ho va aprofitar el Rupit per fer el segon gol amb un centro al segon pal. Aquí l'equip de la Cabra es va veure abocat a la derrota, ja que amb dues jugades aïllades es va trobar amb dos gols en contra. A partir d'aquell moment el Rupit es va trobar molt més còmode a sobre el camp. Els tècnics de la Cabra lluny de desil.lusionar-se van continuar fent canvis i intentant capgirar el resultats també van modificar l'estratègia deixant una defensa de tres i posant un home més al mig del camp. L'equip segur que encara tindria ocasions per inaugurar el marcador. I amb 5 minuts, un pase a en Pau que es quedava sol davant del porter l'àrbitre va pitar fora de joc (crec que es va equivocar), fent encendre el jugador que li va recriminar que com ho havia pogut veure.
Just al mateix moment, es va fer un altre canvi i va quedar una davantera formada per Mourad i Hidalgo, que fins aquell moment no havien jugat mai junts a davant. A partir d'aquell momet les decisions de l'àrbitre es van anar fent més polèmiques, i és que a un equip com la Cabra que ja de per si sol li costa aixecar-se i alçar la moral, només li falta que el col.legiat el perjudiqui en algunes ocasions, tot i no sé el responsable ni de tros de la derrota de l'equip. Tot i així els cabrencs van tenir alguna altre ocasió de gol, com un xut des de fora de l'àrea de l'Hidalgo, que va reclamar mans del defensa a dins de l'àrea. I d'aquesta manera, tenint la Cabra l'equip volcat a davant, el Rupit aprofità en contraatac per fer el tercer gol en un jugada personal que va acabar driblant al porter. Ja corria el minut 39 i poca cosa s'hi podia fer, i al minut 45 es va rebre el quart gol que deixava sense ganes per res més a l'equip.

I va ser allà quan es va començar a palpar el mal de la derrota, un equip amb la moral trencada, i que no sap ben bé com fer-ho per sortir d'aquest forat negre que s'ha anat formant.
A la cua de la classificació i amb nomès 2 punts a la jornada 10 és prou motiu com per fer una reflexió de què s'ha de fer. Fa mal, molt mal veure lo malament que van les coses amb les ganes que s'havien posat, jo el que nomès demano ara és anar guanyant algún partit de tant en tant com a mínim, no demano guanyar 7 partits seguits, sinó anar fent algún punt i així permetre que les ganes de continuar i treballar i anar als entrenaments no decaigui, que no s'espatlli un projecte com ho és aquest, encara que no dongui els resultats esperats i hagi decepcionat a més d'un. Aquest cop nomès vull saber que la gent i continuarà posant el què calgui, acceptar que potser si que ens pertoca estar a la zona més baixa de la taula, però acceptar-ho per mirar tirar endavant i que qui sap, potser això ajuda a crear un canvi en la manera de veure els partits.
Espero poder dir que dimarts i dijous hem set i serem fins al final de temporada casi 20 persones i anar amb el cap alt almenys en aquest sentit d'equip.

Ànims i visca La Cabra

D&D