diumenge, 2 de novembre del 2008

Jornada 8 MONESTIR 4 - 1 LA CABRA

PER LA CABRA NO N'HI HA PROU AMB JUGAR BÉ

Quan qualsevol altre equip s'emportaria un empat o tindria opcions de guanyar, La Cabra perd per golejada. Aquest equip necessita jugar al 200% durant 90 minuts, no baixar ni un segon la guàrdia i tenir sort per aconseguir un resultat positiu. Qualsevol persona que no hagi vist el partit, no s'ho creurà i més, veient la ratxa dolenta, però rebre 4 gols i només fer-ne 1 ha estat injust. Aquest equip, sense voler, està posant a prova la paciència dels jugadors i aficionats, però segur que s'aguantarà.
El partit va començar amb els dos equips ben posats i lluitant cada pilota. La Cabra intentava tocar molt, però amb el camp moll la pilota corria massa i a la que botava agafava una velocitat infernal. Bàsicament, els cabrencs intentaven posar pilotes llargues al davanter, però no acabaven de sortir, l'equip tocava massa i perdia la pilota i sempre escollia l'opció de passe equivocada. El Monestir anava una mica més a l'idea, acostumats a jugar al seu camp estaven més còmodes. El perill dels de Ripoll venia a partir de la banda esquerra pel fet dels marcatges, on els 3 defenses ja tenien un home i tot i així en quedava un a banda esquerra, ben sol, que l'havia de baixar a cobrir un mig, llavors l'equip quedava descompensat i es perdia la posició fàcilment. El Monestir no havia fet res per anar davant al marcador, a part d'alguna ocasió, les mateixes que La Cabra. Ja s'havia arribat al minut 35 i La Cabra tenia un out a favor i, com passa 8 de cada 10 llençaments es va perdre la pilota, que la va recuperar un jugador del Monestir, que de seguit va rebre una falta a 5 metres de l'àrea. En el llançament de la falta, la barrera es va obrir i la pilota va entrar a la porteria molt a prop del pal, sense que el porter Nando hi pogués arribar, va ser la primera batacada. Al cap de 5 minuts, l'àrbritre va anular un gol de cap amb en Dani, per falta al porter i ningú va reclamar res, i és que qui perdona o regala, sempre perd.
Quan tothom esperava la mitja part per reanimar l'equip i fer alguna variació, un córner picat pel Monestir va significar el segon gol a 3 minuts d'acabar, un jugador va entrar des de darrera pel mig de l'àrea i sense oposició va marcar amb un cop de cap inabastable pel porter. Aquí La Cabra semblava que s'enfonsaria, ja que havien concedit dos gols a pilota parada i encara faltava una part.
La segona part començava, però amb ànims després de la xerrada, per mirar de redreçar el rumb del partit i al minut 5 es va fer el primer canvi d'un davanter, en David, per un defensa, en Gerard, i així, en Dani, el davanter junt amb en Mourat fins aquell moment, passava al lateral esquerra i David feia parella amb en Mourat a davant. D'aquesta manera s'aconseguia que a la banda esquerra hi hagués més profunditat. Aquesta part, però, va ser ben diferent que la primera, ja que La Cabra es va llençar a l'atac i, jugant bé, s'arribava amb facilitat i s'obrien molts espais, així va arribar pel centre una de les tantes ocasions clares de gol que es va errar en l'un contra un amb el porter que va fer una doble parada amb dos xuts. El Monestir es veia mal situat i no sabia acabar de sortir de la presió que s'exercia a davant i al minut 12, David es tornava a quedar sol amb el porter amb un passe per alt d'en Pep, però al controlar la pilota malament a l'aire i la rapidesa del porter en sortir, van fer esgarrar el toc de vaselina que intentava el davanter de La Cabra. Era la 2a oportunitat claríssima de gol i l'equip de La Cabra es lamentava de les ocasions ja fallades que els haguessin col·locat un altre cop dins del partit. L'atac era constant, la majoria per banda esquerra i buscant el centre d'en Pep o la força i velocitat d'en Mourat. També hi va haver múltiples llençaments de falta que van anar a les mans del porter i cap rematada i quan més bé jugava La Cabra, la mala sort va aparèixer en forma de gol a favor del Monestir, on un passe en diagonal cap a l'extrem, l'anava a tallar en Ramon, que va patinar i va deixar sense oposició al jugador atacant que va xutar creuat des de la part esquerra de l'àrea on el porter no va tenir res a fer.
Un cop moral fort, perquè s'havia perdonat, però es jugava bé, s'ofegava al rival i hi havien opcions, però un 3-0 al minut 65 les coses quedaven negres pels jugadors de Jordi Nogué i Abel Puigdollers. Lluny d'esperar rebre més gols, els jugadors van continuar atacant, davant de l'agresivitat que van començar a fer gala alguns jugadors del Monestir. Amb el 3-0 al minut 70, una entrada molt lletja per darrera amb en Tió, capità de La Cabra, va significar la vermella a un jugador del Monestir, que lluny d'entendre-ho, se'n va anar maleïnt els ossos de més d'un. A partir d'aquell moment, les entrades es van fer més insistens i més dures, diferents que les de al llarg del partit s'havien anat fent i com en tots els partits hi ha. L'àrbritre es va veure una mica sobrepassat per tot i no acabava d'estar a l'altura, tot i no influir en res en el resultat. Els minuts passaven molt ràpids i, entre les picabaralles i la lentitud del colegiat en apuntar els canvis i faltes, s'havia arribat ja al minut 89. La Cabra ja havia fet els 4 canvis dels que disposava, Raúl s'havia colocat al lloc d'en Marcel i Joanet sortia per Camacho i La Cabra continuava presionant. En una de les presions, una pilota refusada del defensa la va interceptar el davanter, que es va quedar sol encarant al porter, davant la obsessió de marcar va fer el pitjor que podia fer i la va picar als peus del porter, rebent recriminacions del company que anava al seu costat i estava en molt més bon lloc per acabar la jugada. Mentre es lamentava, el Monestir va fer el contraatac que va acabar amb un bon gol al minut 90. Quedaven 4 minuts d'afegit i en la següent jugada, una altra entrada molt dura d'un defensa del Monestir va provocar la segona expulsió del partit. D'entrada se'n poden fer, però no al minut 93, guanyant 4 a 0 i encara encarant-se insultant a tothom. Des d'aquí aprofitem per denunciar aquestes conductes de certs jugadors que es retracten ells mateixos i fan pobre la imatge del club, aquest cop, del Monestir de Ripoll. La següent jugada va provocar un córner que, un cop picat, va trobar rematador amb una volada amb planxa de Joanet, rematant de cap al fons de la porteria, un golàs amb rabia, que és el que va quedar al final del partir. No hi va haver més temps per res i la sensació dels jugadors i entrenadors era que havia estat un molt bon partit, però amb un càstig massa gran en forma de gols en contra. El Monestir no havia creat tant perill com per fer-ne 4 i La Cabra n'havia creat prou com per fer-ne com a mínim 3, però en el futbol qui marca gols guanya, hem de pensar que la sort es pot crear d'acord amb l'actitud, la voluntat i les accions, per tant, no queda res més que continuar, perquè és impossible que no es trenqui aquesta ratxa.
Algú dirà: "res, això és que són dolents", doncs no, i sino que passin pel camp del Remei els dimarts i els dijous i veuran el què hi ha i comparin, la victòria d'un equip no consisteix en no caure mai, sino en aixecar-se cada vegada que cau i, des d'aqui s'ha de valorar l'esforç que hi ha en aquest equip. Dimarts a l'entrenament segur que hi haurà gent i el dijous segur que arribarem a la vintena de jugadors entrenant, per tant, qui no cregui en l'ànim i la involucració d'aquest equip, no sap RES de RES.

Ànims i Visca La Cabra!!!

D&D

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, ha arribat l'hora. El Sant Julià, el vostre pròxim adversari, ha de tastar amb quina classe de jugadors tractarà. Vosaltres, jugadors i tècnics, sou d'una espècie diferent; sou capaços de renèixer cada cap de setmana després d'haver patit tan sagnant derrotes, sou capaços de submergir-vos a dins d'una esfera transparent que impedeix que els sinònims de derrota us afectin, sou capaços de reunir una vintena d'esportistes i els dies d'entrenament dignificar el futbol com es mereix: amb la humilitat, honor, sacrifici i passió que hi posseu tant tècnics, com jugadors.
Durant l'escalfament del partit, el Sant Julià ja s'adonarà que el que presenciarà no és normal, veura la totalitat de la plantilla de la Cabra lluitant com un sol home per vèncer una cosa més que un simple adversari, veurà un equip liderat per un esperit de sacrifici inusual per a la categoria on està.
Ha arribat l'hora. Deixeu-vos guiar pel cor i pels sentiments i gaudiu d' aquesta setmana, ja que us canviarà el destí.

Anònim ha dit...

El mes imortant en aquets casos es que fem una bona pinya, només així i mirant endevant això ho aixacarem.Ara més que mai hem de demostrar k les derrotes serveixen per unir mes aquest equip i demostrar que un equip amb mes collons i ganes que LA CABRA no ni han gaires i aixo s`ha de demostrar a partir del pròxim partit

ÀNIMS I ENDEVANT!!!

TIÓ

Anònim ha dit...

Felicito des d'aquí a en David i en Dani pel què estàn fent amb aquest blog i per la Cabra. A tots els jugadors per seguir despres d'aquesta ratxa negativa amb ànim.
I els gols arribaràn, segur, i David no et preocupis pels errors, quan menys t'ho esperis tot canviarà i marcaràs, no t'obsessionis i disfruta. Us veig cada partit.
Ànims a tothom i als entrenadors per conduir aquest gran equip.

Unknown ha dit...

Bueno, veig que això va augmentant de categoria, no? Aquests comentaris són de luxe.. no com els meus.. jeje.

Res.. trobo que tenen molta raó en això que diuen i és genial que la resta d'equips us vegin així i opinin totes aquestes coses sobre vosaltres, i si David, tenen raó, no t'obsessionis tant que els nervis encara ho empitjoren tot, ja ho saps..

Per últim dir que la crònica cada cap de setmana està més currada, i ho dic amb coneixement de causa, eh david!? xD

Apa.. força i visca la cabra! ;)

Anònim ha dit...

Llegint el bloc,assistint als entrenos i encara que no sigui present a tots els partits, madono cada dia mes, que vaig fer bé venin a LA CABRA. Els ànims que tenim, les ganes que hi posem, les ganes que en tenim... Els resultats han d'arrivar, les victòries han de ser fruit de l'esperit que es mostra cada dia d'entrenu i de partit. Pude no estem de sort, pude encara hem d'apretar una miqueta mes, peró de ganes no en falten.. Espero i desitjo que es continui així, amb aquestes ganes d'afany. Gràcies a tot l'equip i als misters per com meu acollit dins aquest gran equip, estic encantat de poder portar la camisa de LA CABRA, i fer-ho junt als meus companys. Gràcies un altre cop a tothom! Ànims i ganes nois, que nosaltres podem aixecar el vol, nosaltres podem! Joanet

Anònim ha dit...

el primer text és extraordinari,

gràcies