L'ENTREVISTA

“La Cabra és un club humil i amb molt bon ambient (com ha de ser a 3era regional) on el més important és sortir del camp amb el cap ben alt.”

Nom i cognoms: Sergi Graboleda Viñas

Edat: 25

Població: Taradell

Número camiseta: 16

Número preferit: el 3 i per jugar el 20

Color preferit: el negre, però com que no es considera color, el taronja

De quin equip ets: del Barça

Música preferida: uf, de tot: rock & roll, blues, folk.... de Platero y Tu, The Doors,... fins Albert Pla o Ovidi Montllor.

Plat per menjar: xai al forn

Beure preferit: ratafia o gin tònic

Una cançó: wish you were here de Pink Floyd entre moltes altres

Un Hobby: caminar per la muntanya o l’hort si en tingués

1. Quants anys portes a la cabra?

Un any.

2. Havies jugat a altres equips de futbol?

Sí, el Vilajuïga, el Peralada, la Unió Esportiva Figueres, l’Espolla, el Santa Eugènia i ara la Cabra.

3. Com vas entrar a l’equip? Coneixes algú?

Per l’Eloi, vaig venir entrenar el final de la temporada passada i com que em va agradar l’ambient vaig fitxar.

4. En quina posició jugues? En quina t’agradaria jugar?

Jugo de lateral dret, que ja m’hi sento bé, encara que potser m’agradaria més de central i per demanar de pivot defensiu.

5. Sempre has jugat en aquesta posició?

Sempre he jugat de defensa o pivot defensiu, suposo perquè a la gent li agrada més jugar en posicions avançades i sempre hi ha més vacants.

6. Què creus que necessita un defensa com tu?

Esperit de lluita, posicionament i ganes de córrer, encara que un xic de tècnica sempre va bé.

7. Recordes algun gol o jugada (de les que has fet) en especial?

Gols? Què és això? El final de la lliga ja intentaré contestar aquesta pregunta....

8. Què és per tu La Cabra? Coneixes la seva història?

Un club humil i amb molt bon ambient (com ha de ser a 3era regional) on el més important és sortir del camp amb el cap ben alt.

9. Què és per tu el futbol? Aspectes positius i negatius

Per mi és un esport com un altre, però és el que he fet sempre. Per mantenir la forma física i per descarregar tensions va molt bé, l’únic aspecte negatiu és que et treu hores del temps lliure.

10. Tens algun jugador com a referent?

Cap en especial, encara que dels que juguen actualment en Puyol i l’Abidal serien un referent a tenir en compte.

11. Què valores més en un equip de futbol?

El bon ambient al grup i que sigui quin sigui el resultat s’ho passi bé jugant.

12. Què penses de la situació actual del club?

Anem fent com podem, no?

13. Què en penses dels àrbitres que ens hem topat fins ara, jeje?

Com a tot arreu hi ha gent que sap fer bé la seva feina, dins les limitacions de cada un, i altres simplement la fan. És 3era i no podem demanar més, encara que algun del que ens ha tocat no s’ha merescut cobrar ni un ral!

14. Tema entrenadors, com els veus?

Molt bé... Els entrenaments són complets, dinàmics i seriosos dintre el que es pot. A més a més creuen amb l’equip i ens intenten motivar a cada partit.

15. Com encares aquesta temporada?

Com sempre ho he fet, intentant aportar el màxim dintre i fora del camp i amb ganes de passar-ho bé.

16. Tens manies a l’hora de jugar? Segueixes algun ritual?

Cap mania ni ritual en especial, excepte si l’àrbitre és tan dolent que obliga a agafar-li mania.

17. Digues un bon company de l’equip

Encara que em queden moltes estones per compartir amb ells, n’hi ha molts: l’Eloi, en Rovira, en Sergi, en Gil, en Tió, en Munts i d’extracomunitaris en Pedro.

18. Un camp per jugar?

De moment, el millor el de la Cabra.... els camps de terra no han de morir!

19. Quines lesions importants has patit al llarg de la teva carrera?

Cap important.

20. Digues una virtut i un defecte teu al camp.

Una virtut l’esperit de lluita i un defecte que alguna vegada toco el jugador en comptes de la pilota i sense adonar-te’n ja tens una groga al currículum. Ah, i un altre defecte que haig de reconèixer és que em costa arribar una hora abans al partit.

21. Et veus involucrat en el món futbolístic molts més anys?

....

22. Com valores el bloc? Canviaries o afegiries alguna cosa?

La veritat que és una idea genial, a més a més em va molt bé ja que com que no puc venir a tots els partits no cal trucar a ningú per saber com a anat tot.

No canviaria res, només que jo també vull un cromo!

23. Com portes això de convertir-te amb futur pare?

Doncs de moment esperant... ja us ho diré quan neixi... amb moltes i moltes ganes!

24. Què hi tens a la tauleta de nit?

Una làmpara, la base del telèfon de casa i quan m’haig de llevar el mòbil.

25. Sexe abans de jugar?

A les hores que juguem ni de conya, gairebé no tens temps ni de fer la digestió.

DERROTA PER LA MÍNIMA, ARA SÍ

La Cabra va tornar a perdre en la darrera jornada, però la imatge donada va ser molt diferent que la donada en partits anteriors. Es va lluitar, es va rascar i en tot moments ambdós equips van tenir opcions per endur-se el partit. Llàstima que l’àrbitre, com sempre, volgués protagonisme...

Un camp molt complicat el de Sant Vicenç, i més si tenim en compte que el camp estava pesant i una mica enfangat, cosa que no afavoria a cap dels dos. La Cabra va sortir com mai, amb força i atacant i, al minut 2 de joc, una falta centrada per Eloi va acabar en gol després d’un remat d’Àlex. Als pocs minuts, ja es guanyava... i a això no estem acostumats! A més, un molt bon gol, la veritat. Per contra, minuts més tard, un córner en contra acabava amb un potent xut a dins la porteria nostre i es materialitzava l’empat al marcador. Per desgràcia, set minuts més tard l’equip local s’avançava al marcador després d’una bona jugada personal d’un jugador del Sant Vicenç. El resultat requeria posar-hi més ganes i força per intentar empatar, i així es va fer. La Cabra va disposar de més ocasions clares en aquesta i l’altre part, que en els dos partits anteriors. Tant Pedro, Àlex com Marc Mulet, van topar però amb el gran porter dels locals que va treure mans de tot arreu salvant així el seu equip. A la segona part, va passar el mateix. Era un partit travat, dens i perquè no dir-ho; de rascar. Uns i altres anaven molt al límit i això, l’àrbitre (tots sabem de qui parlem, els que hi vàrem ser), no ho va saber gestionar i no va treure targetes fins a la recta final... i sovint, les treia malament. En fi, un desastre, però ja sabem tots que li entra per una orella i li surt per l’altre. El marcador ja no es va moure en tota la segona part i els equips, degut potser al desgast del partit, semblaven estar esgotats. Pedro en va tenir una altre ocasió per marcar, però la pilota va sortir per pèls a fora. L’equip local també en va tenir un parell, que el nostre porter Jordi, va saber blocar. Final del partit.

En definitiva, tot i la derrota, un bon partit dels cabrencs en un camp molt i molt complicat on, perquè no, un empat no hauria estat gens injust.

Arbitratge:

Tots coneixem ja aquest àrbitre i sabem que viu al seu món. Ja pot passar de tot al camp, que ell ni s’immuta ni res de res. I clar, quan s’ha de treure targetes... no les treu. I quan les treu, a vegades no toca! Diria més coses... però és inútil, ell seguirà xiulant el què li dona la gana sempre.

En contra :(

-Una derrota més... no aixequem cap!

-No es va saber definir a davant, malgrat les opcions disposades.

-Un altre gol que ve d’un córner... hem de cuidar aquest aspecte!

A favor :)

-Nou sistema de joc i un partit molt seriós de part nostre. Esperem seguir aquesta línia ascendent.

-Malgrat jugar amb un sol jugador en punta, es va gaudir de moltes ocasions per a marcar.

-Tots els jugadors van donar el millor de si mateixos, un gran partit de tot l’equip, la veritat. Si no jugues bé i concentrat aquest partit, en aquest camp te’n foten 5 com a mínim.

Els jugadors del partit...

3 punts: Àlex

2 punts: Tió

1 punt: Ramon

Una altre pluja de gols

La cabra sembla haver agafat una dinàmica negativa consistent en perdre per 4 gols, i aquesta dinàmica ja fa 3 partits que dura! El darrer, un partit marcat per les condicions climàtiques; sol, pluja i pedregada inclosa.

Mal partit el d’ahir per part de La Cabra. Si ve es va donar millor imatge que en les darrers derrotes per 4 gols. Un partit més igualat del què diu el marcador, ahir es van veure dues maneres molts directes de jugar a el futbol. Les condicions del camp no deixava cap altre solució; joc directe, passada a l’espai i aprofitar els córners a favor i les pilotes penjades. Tot i la igualtat dels primers minuts, a nosaltres ens fallava l’última passada per arribar a porteria, mentre que l’equip local va necessitar un mal rebuig de la nostre defensa per entrar fins la cuina de la nostre àrea petita i marcar així el primer gol. Pocs minuts després, en un dels molts córners dels que van disputar el Corcó (una altre cosa a millorar per part nostre), el seu jugador número 10 va marcar de córner directe. Gol olímpic, que diuen! Ja havia avisat en un primer córner, i en aquest segon va confirmar la seva intenció. Un golàs i un 2-0 que feia molt mal, doncs ja fa dies que entrem en una mala dinàmica... i això no ajuda. El nostre equip no acabava d’arribar amb perill, així que ho intentava des de fora l’àrea amb un xut de Sebastià que no va entrar a la porteria per poc. La nostre davantera tampoc estava del tot encertada i més d’un cop aguantava massa la pilota als peus convertint-se en una falta dels defenses o una pilota robada convertida posteriorment en contraatac perillós. Al final, mitja part i moltes coses per arreglar.

El cel començava a tapar-se i a sobre del camp, semblava haver-se instal·lat un núvol negre amenaçador. Als pocs minuts, va començar a ploure lleugerament. El partit va seguir si fa no fa com en la primera part, i més quan en una pilota salvada sota els pals per Ramon, el rebuig va anar a peus d’un jugador local que va afusellar la nostra porteria. Un 3-0 que feia quasi impossible qualsevol opció d’empat o victòria nostre. Però, aquí el nostre equip va treure una mica de l’esperit cabrenc que surt a vegades i ens vàrem bolcar a l’atac, amb pilotes llargues però també amb control de la pilota i jugades interessants. Per primer cop en molts partits, crec que vàrem gaudir i tot del nostre joc. A raó d’això, una bona jugada amb parets incloses de Marc Mulet i en Dani, va acabar amb aquest entrant a dins l’àrea i definint com fa temps que no ens té acostumats. Aquest gol semblava aixecar els nostres ànims i prometia, si més no, una mica més d’emoció al partit. A la següent jugada, una pilota centrada a l’àrea va ser rematada per l’Àlex al pal, malgrat ser atropellat pel porter local. L’àrbitre, força “cassero”, la veritat, no va voler saber-ne res. A partir de llavors, el nostre joc va decaure. Es perdien pilotes fàcils, no s’encertava amb passades senzilles i es deixaven forats al darrere. De la mateixa manera que va començar a caure pedra, pluja i el terreny s’anava tornant impracticable, La Cabra va veure com el Corcó tornava a portar la batuta del partit fins aconseguir un gol més, convertint-se en el definitiu 4-1. Vàrem marxar del camp ben xops, abatuts pel resultat i amb la sensació que, un cop més, les coses no havien sortit bé. Tal i com ja fa masses dies que diem.

Arbitratge:

Molt irregular. No va xiular moltes faltes de la defensa local a els nostres davanters que, cada cop que tocaven la pilota rebien una entrada per darrere. També va equivocar-se en decisions que podien afectar al resultat del partit com la més que discutible sessió al porter de la primera part o intentar suspendre el partit a falta de 10 minuts, per la pluja. També va causar molta gràcia el suggeriment de canviar la pilota normal per una pilota taronja perquè havia caigut una mica de pedra al camp... brutal.

En contra :(

-4 gols en contra altre cop... fatal.

-Durant gran part del partit, no vàrem estar a l’alçada. Pèrdues de pilotes de la manera més innocent, falta d’intensitat o voler aguantar massa la pilota als peus.

-Vam deixar-nos portar pel mal arbitratge de l’àrbitre; no hauríem d’entrar en aquest joc.

-No vàrem poder guanyar el partit i dedicar la victòria a en Pedro i al seu pare, que fa uns dies va estar a l’hospital. Ànims Pedro, l’equip està amb tu!

A favor :)

-Hi va haver moments, en què es va jugar la pilota i es va gaudir del futbol (cosa que no havia passat des de feia forces partits).

-En Dani va marcar un gol, per fi!

-No es va lesionar ningú.

Els jugadors del partit:

3 punts: Edu

2 punts: Ramon

1 punt: Tió

DE MÉS A MOLT MENYS

El partit del passat dissabte davant el CE RODA DE TER B va anar de millor a pitjor en pocs minuts. Després de començar donant una bona cara, el partit va anar derivant en un cúmul de despropòsits fins arribar a perdre els papers i sortir golejat amb un 0-4.

Es fa complicat explicar el partit d’ahir doncs, tot i que es plantejava un partit complicat, la golejada va fer mal no per produir-se, sinó per com es va produir. Els primers minuts van ser cabrencs i l’equip va sortir a totes pel partit. La defensa rodenca no les tenia totes i La Cabra ho aprofitava amb passades a l’espai, córners a favor i pilotes penjades a l’àrea. En Gil va tenir la seva ocasió i en Ramon va rematar amb el cap una pilota que va anar al travesser. S’estava arribant i amb cert perill. No obstant, de mica en mica, el nostre equip es van anar aculant al darrere degut a les arribades per bandes de l’equip de Roda. La primera part va acabar com un preludi del què seria la segona. Se’ns estava avisant d’alguna manera... i així es va arribar a la mitja part.

Calia endreçar una mica certs marcatges i certes posicions, a banda de pressionar buscant el gol. No obstant, el Roda de Ter B va sortir amb la mateixa idea i en una pilota penjada, una mitja volea va acabar a ran de pal fora de l’abast d’en Jordi. Gol en contra i molt per fer. A partir d’aquí, La Cabra no va aixecar cap i feia llàstima veure com s’intentava tot però sense èxit. Per contra, l’equip rival anava arribant amb perill i, en el minut 80, una internada a dins l’àrea es va convertir en un penal clar. El penal es va convertir en gol i els minuts següents de domini rival, es van convertir en arribada i gol. En sols 10 minuts, La Cabra va encaixar tres gols (el tercer d’ells polèmic, doncs venia d’una planxa a la frontal de la nostra àrea no xiulada) fent del tot impossible, no ja perdre, sinó perdre d’una manera digna. Caps cots i la sensació, real, d’haver fet un mal partit. Per sort, d’aquí set dies tenim l’oportunitat de fer un rentat de cara i treure aquest mal gust de boca.

Arbitratge:

Aprovat pels pèls. Tot i no fer errors flagrants ni influir del tot en el resultat, va anar en tot moment de prepotent i mostrant xuleria a tot jugador o persona que s’atrevís a comentar-li alguna cosa. Ell tenia la veritat absoluta i no tolerava cap altre opinió. Partint d’aquesta base, segurament va marxar a casa pensant que havia fet un arbitratge perfecte. Ja us ho dic jo ara, no va ser així ni molt menys.

En contra :(

-Ens vàrem tornar a acular al darrere i així, només pots esperar a que vagin arribant els gols.

-Ens va faltar caràcter i actitud en molts moments del partit.

-En 10 minuts vàrem encaixar tres gols. Això no pot ser. Si has de perdre, intenta perdre amb el cap ben alt.

-Les lesions de jugadors durant el partit en una plantilla ja de per si justa per altres lesions.

A favor :)

-Els primers minuts.

-Les arribades amb perill dels primers minuts; actitud, córners a favor, remats a porteria i al travesser...

Els jugadors del partit...

3 punts: Edu

2 punts: Sebastià

1 punt: Dani