MALGRAT TOT… EMPAT!!!

Un partit boig com el d’ahir, sols ens pot passar a La Cabra. Ahir va tenir lloc el partit contra el Rupit Pruit, que va acabar amb un empat a dos gols. Això no seria un resultat escandalós ni molt menys, de no ser perquè el nostre equip perdia per 0-2 en el minut 45 de la segona part. I tot així, cal dir que era un partit que s’hauria d’haver guanyat... amb això ho dic tot!

El partit d’ahir es preveia complicat doncs els cabrencs tenien davant un equip que s’ha reforçat i aspira a pujar de categoria. I així ho van demostrar; força, eficàcia a davant i amb bon joc, el Rupit Pruit va plantar cara en tot moment. Per desgràcia seva, La Cabra va sortir ahir enxufadíssima i amb ganes de fer un molt bon partit. De fet, la primera part va ser nostra; malgrat els primers cinc minuts, els cabrencs van demostrar ambició i ganes de fer les coses bé i això es va traduir en ocasions de gol, en xuts de fora l’àrea, en centrades i córners a favor i en el control de la pilota. Tal és així que, en la primera part, l’equip rival no va disposar de cap ocasió destacada de gol, mentre que La Cabra va poder avançar-se al marcador 2 i 3 cops. Per desgràcia, ahir no era el partit dels nostres davanters i migcampistes, i no hi havia manera de marcar gol. A tot això, cal afegir-hi també un molt bon partit del porter rival que treia pilotes impossibles d’aturar. I amb tot això, el partit va arribar a la mitja part deixant bon gust de boca i demostrant a la graderia que els dos equips anaven pel partit.

Vist com havia anat la primera part, en aquesta segona calia sortir igual però amb més encert davant de porteria. No va ser el cas. El Rupit es va enxufar al partit i va posar en problemes una Cabra que, tot i disposar de tantes o més ocasions que en la primera part, tampoc encertava a marcar gols. Tant Àlex, Dani o David van disposar d’ocasions clares per avançar-nos al marcador. Quan ja es portaven força minuts jugats, amb un xut fort del Rupit des de fora l’àrea, el nostre porter no va poder blocar el xut i un davanter rival, murri, va aprofitar el refús per marcar a plaer. Això va caure com una gerra d’aigua freda, sobretot perquè un minut abans s’havia disposat de l’ocasió més clara del partit i s’havia fallat. Era per morir-se (bé, és un dir clar). La Cabra va notar el cop i molt. Calia fer canvis i posar energies noves al camp, i així ho van fer els nostres entrenadors. Amb cinc canvis disponibles a la banqueta, tots van sortir amb ganes de capgirar el partit –no van sortir alhora, s’entén... però narrativament queda més xulo-. Però altre cop, quan més apretava La Cabra, una pilota perduda a la nostra defensa va suposar el segon gol pels rivals. L’equip rival va disposar també d’un u contra u amb el porter que Jordi va aguantar perfecte evitant així el tercer gol. Aquí, va semblar que el partit s’acabava... però no! El nostre equip no va abaixar els braços i, creieu possible que un equip que perd –i d’aquesta manera- per 0-2 al minut 45 de la segona part pugui empatar el partit? No? Doncs és el què va passar ahir! En el mateix minut 45, una falta a la frontal rival va convertir-se en un xut potent que el porter no va poder blocar i que l’Eloi, murri també, va saber aprofitar per marcar el què semblava ser el gol de l’honor. Però la cosa es va quedar aquí? Altre cop; no! I no és pas perquè l’equip rival no sabés gestionar el marcador a favor faltant tants minuts, sinó que La Cabra seguia atacant i disposant d’ocasions malgrat estar en minuts de descompte. Tal és així que, en un contraatac d’en Marc Mulet, la pilota va quedar a peus d’en Pep Erra que va passar la pilota per sobre del porter i va marcar a plaer el gol de l’empat. L’alegria es va desfermar en la banqueta de casa, mentre que en la banqueta rival les cares ho deien tot... no se’n sabien a venir. De fet, encara es va disposar d’alguna ocasió més a favor per marcar el tercer... però el partit ja estava en temps de descompte feia estona i l’àrbitre va xiular el final. Un empat in extremis que, tot i ser molt positiu, no tapa que el partit s’hauria d’haver guanyat.

Arbitratge:

Molt correcte. Més enllà d’algun error en faltes o alguna targeta groga que no tocava, el senyor “Jueguen” és una garantia d’arbitratge; s’hi pot parlar, deixa molta llei de l’avantatge i no busca merder entre els jugadors.

En contra :(

-Es va tornar a fallar molt a davant. Per guanyar partits, s’ha de marcar i si no es marca, no es guanyen partits; la cosa va així.

-Un parell d’errors es van pagar massa cars pel bon partit que s’havia fet.

A favor :)

-Es va fer una molt bona primera part davant d’un rival gens fàcil. Hi va haver actitud, ganes i lluita; si a tercera tens això, ja tens mig partit guanyat.

-Malgrat perdre 0-2, l’equip no va abaixar els braços; al contrari. L’equip va lluitar i lluitar fins al final (mai més ben dit) i va aconseguir empatar el partit.

-Els canvis van saber aportar un plus extra a l’equip; aire fresc, energies i gols a un molt bon partit dels titulars.

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Àlex

1 punt: Pep Estrany

UN BON PARELL DE PALS...

La Cabra va perdre dissabte passat al camp de La Gleva per 2-0. El resultat va ser totalment just doncs, tot i que el nostre equip va anar de menys a més. Ens va faltar encert davant la porteria, intensitat i ambició; qualitats que l’equip rival sí va tenir.

La falta de sol i el temps gris, amenaçant pluja, semblava avançar-se al què seria el nostre partit de dissabte. La Cabra va sortir relaxada i poc ficada al partit i això, a tercera –una lliga en què la intensitat i les ganes solen decidir els partits- es paga i molt car. Ja en els primers minuts, el CF La Gleva havia creat ocasions de gol i arribades amb perill. El nostre equip es veia incòmode al camp i no enllaçava 3 passades seguides. Tampoc es parlaven entre els jugadors ni semblaven saber on havien de fer la passada més senzilla. Aquest cúmul de despropòsits va confluir en el primer gol dels locals en què, una pilota bombejada a fora de l’àrea era engaltada amb un potent xut llunyà que entrava per tot l’escaire de la nostra porteria. Un golàs, la veritat. Imparable. Minuts després, una altre ocasió de gol clara pels locals. Semblava que del no res, i en part gràcies a la seva verticalitat en les jugades, treien molt de profit a qualsevol acció i aconseguien posar-nos l’ai al cor. Sols un xut des de fora de l’àrea de Sergi Rifà, que va estavellar-se en el travesser, va ser la nostre aproximació més destacada en la primera part. Llavors, en un córner, La Gleva aconseguia el segon gol amb una centrada directa; un gol olímpic! La Cabra perdia 2-0 i, vist com anava el partit, tots ens temíem ja una golejada. Per sort, i a part d’alguna altre ocasió de perill, els locals van semblar afluixar el ritme i es va arribar a la mitja part sense cap gol més al marcador.

La segona part va començar com la primera; amb l’equip local atacant i posant-nos els coll... per corbata en cada contraatac que feien. Això sí, La Cabra va canviar el xip i va passar a portar el pes del partit, ja fos per la relaxació de l’equip de casa o per les ganes de capgirar el partit o bé pels canvis. Es van disposar de jugades d’atac, de més ganes i intensitat (i ja hem dit què suposa això en un partit de Tercera Regional...) i això es va veure reflectit en córners i centrades en l’àrea que per molt poc, no es va saber rematar per l’Àlex dins de la porteria rival. També un xut de Miqui –que estrenava botes noves- des de fora l’àrea, va rebotar en el travesser (altre cop, sí) i llavors en la línia de gol per acabar sortint. Es va reclamar gol, però l’àrbitre estava molt lluny d’allà i era clar que des d’on era no podia haver-ho vist, per tant no el va donar per vàlid. Em sembla bé, davant el dubte... el problema és que vist com la setmana passada ens va passar una cosa semblant –en contra- i l’àrbitre d’aquell dia el va donar per bo, ens va fotre que aquest no ho fes. Jo sóc partidari d’això; si no ho veus clar, no el donis per bo. Ara bé, també és cert que, vist com anava el partit, tant per resultat com per emoció, hauria estat bé donar-lo per bo i deixar al marcador un 2-1 ben bonic. En fi, coses del futbol. En els minuts finals, La Gleva va disposar de contraatacs per fer més ampli el marcador però tant la nostra defensa, en especial Ramon i Tió, com el nostre porter van estar més que encertats i van evitar més d’un gol. Ja però, el marcador no es va moure més i l’àrbitre va xiular el final del partit. La Cabra s’enduia cap a casa, així, un bon parell de “pals”; els dels dos golassos en contra, i els dos xuts al travesser.

Arbitratge:

Bastant correcte. En tot moment va tenir el partit controlat, llevat dels últims minuts en què no va saber treure a l’hora que tocava alguna que altre targeta i, d’altres, les treia massa fàcilment. També podríem destacar algun fora de joc perillós que es va menjar però que per sort no va acabar en gol i el segon travesser; el podria haver donat com a gol perfectament i no hagués passat res.

En contra :(

-El resultat i l’actitud de la primera part.

-Errors com la falta d’intensitat i complicar-se la vida, a tercera regional, es paguen i molt.

A favor :)

-A la segona part es va donar una altre cara. Es va anar de menys a més.

-Veient els dos travessers, ja veies que no seria el dia; quan la pilota no vol entrar...

-El CF La Gleva també te pàgina web! Mireu la secció “jornada actual”, allà hi podeu trobar una bona crònica, fotografies i també dades del partit. Molt recomanable! Aquí us deixo el link:

http://www.cflagleva.com/

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Sergi Rifà

1 punt: Miqui

3 GOLS QUE VALEN 3 PUNTS!

La Cabra, en el seu cinquè partit d’aquesta temporada, va aconseguir ahir la primera victòria davant del Calldetenes. A més, a casa, que sempre fa més il·lusió, no? Això sí, es van desaprofitar moltes ocasions marxar amb una golejada a favor i en canvi, al final... passa el què passa; s’acaba patint. Però mira, 3 punts al sac, tu!

El partit d’ahir transmetia bones sensacions. I ja en els primers minuts, però sobretot en tota la primera part, La Cabra va disposar de jugades i ocasions variades per marcar les diferències. En tota la primera part, l’equip rival (llevat d’alguna falta i/o pilota penjada a l’àrea amb poc perill) no va xutar a porteria ni va crear problemes a la defensa. Això vol dir que la feina al darrere es feia bé i que la pilota estava més a camp contrari que a camp propi. Els mitjos distribuïen bé el joc i per les bandes s’arribava amb perill amb més d’una pilota centrada (com la d’en Pep Erra) o amb pilotes llargues als dos puntes, Gil i Dani. Les ocasions s’anaven succeint, si bé no s’encertava de cara a porteria. 5 minuts abans de la mitja part, una centrada era rematada amb encert, de mitja volea, per en Sergi Rifà. La pilota va entrar a ran de pal i el gol va pujar al marcador. Vist la primera part, el resultat era més que just. Calia aguantar aquells 5 minuts i evitar que passés qualsevol cosa... I així va ser.

El resultat era molt just –avui en dia, amb un sol gol de diferència no vas enlloc- i calia marcar almenys, un segon gol. Per sorpresa de tots, als 5 minuts de la represa, aquest segon gol ja havia pujat al marcador. Això va ser a causa d’una passada, més que de company d’equip; d’enemic, realitzada per un defensa rival cap al seu porter. La pilota va botar just davant seu (tots sabem els bots estranys que fa el nostre camp de sorra) i el porter, per no tocar-la amb les mans –i ser sessió- va anar-hi amb el cap sense convicció... resultat? La pilota va entrar dins la porteria. El partit se’ns posava encara més de cara, calia aprofitar-ho! Uns minuts després, amb l’entrada dels canvis, va arribar el tercer gol. L’Eloi, que havia entrat en aquell moment, va marcar de cap una bona jugada des de la banda propiciada per tot l’equip. 3-0!! El nostre equip, d’aquesta manera, semblava assegurar-se certa tranquilitat però... no va ser així. A davant no es va estar prou encertat i el què podia haver estat una golejada de 7 /8 gols, es va quedar en tres. En Dani, en dues ocasions d’un contra un, més una pilota al travasser de l’Eloi, un altre un contra un d’en Gil i alguna altre d’en Dani que em deixo per enllà... no es van saber resoldre. I llavors, passa el què passa. En una contraatac, el Calldetenes va passar una pilota per sobre el porter nostre. La pilota semblava entrar quan Edu la va treure just en la línia de gol. L’àrbitre era força lluny, no podia pas veure bé si la pilota havia entrat o no, però tot i així va donar gol. M’agradaria pensar que, vist com anava el partit, va ser més un regalet seu que res més... però aquest “regalet” casi ens surt car! Dos minuts després, en un altre contraatac, l’equip rival marcava el seu segon gol i ens els posava per corbata. Faltaven encara uns bons 10 minuts de partit i calia mantenir el resultat tal i com estava o bé fer-ne algun més per part nostre... així que l’equip va aguantar com professionals! L’àrbitre, finalment, va xiular el final del partit i, d’aquesta manera, vàrem aconseguir la primera victòria d’aquesta temporada.

Arbitratge:

Espès. Tot i que semblava tenir el partit controlat, de tant en tant la cagava i xiulava una falta al revés, un fora de banda que no era o alguna cosa per l’estil. És d’agrair que s’estalviés treure targetes innecessàries (d’aquelles que treuen alguns àrbitres, al més pur estil prepotent, davant de qualsevol protesta) i deixés jugar. Això sí, el primer gol dels visitants... va ser un regalet que, vist el marcador, semblava no fer mal a ningú. No va ser així, doncs minuts després varen marcar el segon... i el regalet ens els havia posat per corbata! Senyor col·legiat, s’ha d’anar en compte amb els regals!!!

En contra :(

-Es va patir massa, tenint en compte que s’havia d’haver guanyat el partit per golejada.

-Malgrat els 3 gols, va faltar encert davant de porteria.

A favor :)

-La Cabra va sortir a per totes des del primer minut, i això es va notar en el joc i en el resultat final.

-Es van crear jugades d’atac, de contraatac i ocasions de gol per un tub! Diuen que per fallar gols, s’ha de disposar d’ocasions... doncs bé, d’ocasions se’n van crear i moltes! Això sempre és positiu!

-La defensa cabrenca va estar espectacular; en tota la primera part, l’equip rival no va xutar a porteria i en la segona, sols l’arribada del segon gol. Bona actitud defensiva.

-Primer partit guanyat! Feia falta, la veritat.

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Gil

1 punt: Pep Estrany