El partit d’ahir, La Cabra – Cantoni, va acabar amb el resultat d’1-0 a favor dels visitants per desesperació dels locals. Un i altre cop, amb una segona part bolcada a l’atac, la pilota no entrava i això va fer impossible capgirar el marcador. Una derrota d’aquelles que fa mal, no pel resultat, sinó per la sensació d’impotència al veure que... quan la pilota no vol entrar, no entra.
La primera part va començar amb els dos equips ben situats sobre el camp, sense aportar massa perill a una i altre àrea. Com si els dos equips s’estudiessin mútuament abans de fer un primer pas a l’àtac. El primer en fer-lo fou, però, el Cantoni. Amb una bona jugada trenada, la pilota va passar del mig camp a la banda esquerra, i d’aquesta al centre en què Nando (això és lo bo de tenir el nom a la samarreta; encara que no coneguis els jugadors de l’altre equip, els pots identificar) va rematar a gol. 0-1 al marcador, i La Cabra ja tornava a rebre un gol en contra en els primers minuts. I no era aquest l’únic problema, un i altre cop (i sense saber com, doncs tots els nostres jugadors semblaven marcar algú) l’equip visitant semblava tenir superioritat al mig del camp i mostrava sentir-se més que còmode podent així obrir pilotes a les bandes i portar perill. La Cabra no semblava poder donar una rèplica a aquest joc, més que amb alguna combinació de bones passades i alguna entrada per banda. Tot feia presagiar, amb algun casi remat i algun xut desviat als núvols, que ahir no era el nostre dia cara porteria. A més a més, tot l’insegur que es veia el seu porter amb els peus, ho arreglava per alt, i tota pilota penjada era blocada amb seguretat o refusada sense problemes per ell. Una primera part estranya, en què el nostre equip no estava còmode... i l’equip rival, per massa que ho estava. L’àrbitre xiulava la mitja part.
El 0-1 no era un marcador per tirar el partit, ni molt menys. Així doncs, les consignes al sortir aquesta segona part eren clares; anar a buscar el gol de l’empat, i després el de la victòria. I així ho va fer La Cabra. Mentre el darrere tallava un i altre cop algun dels possibles contraatacs de l’equip rival, la mitja i la davantera atacava i atacava un i altre cop. Per bandes, des dels córners, amb pilotes penjades a l’olla... amb tot el què tenia possible. Fins hi tot, amb moviments de posicions treien un defensa per posar un davanter més i poder jugar així amb 3 davanters enlloc dels 2 de sempre. Això, afegit als 2 mig campistes extrems, i el mitja punta de torn, donava una superioritat en alguns moments de 6 atacants de La Cabra. Per contra, els nostres davanters que en el dia de Borgonyà en van tenir una cada un, i la van materialitzar, ahir semblaven tenir la sort en contra i els seus ramats anaven a fora per poc o s’estavellaven al travasser de la porteria rival. Per les bandes s’entrava i es centrava, però un i altre cop la defensa del Cantoni se’n sortia i aconseguia allunyar el perill. Les entrades de Camacho, Joan i Roger, van aportar energies extra a l’equip i també més arribada... confirmant, malgrat tot, el què estem dient; ahir la pilota no volia entrar. Quan no es pot, no es pot. La resignació no és una de les nostres facultats, i així vàrem seguir atacant un i altre cop, fins que l’àrbitre va xiular el final del partit. Una derrota poc contundent, però no per això menys dolorosa... tot i poder marxar amb el cap ben alt d’haver-ho intentat tot per, com a mínim, empatar el partit.
Arbitratge:
Regular. Si bé no va influir en el resultat final, sí és veritat que en moltes decisions va semblar tenir la mà freda a l’hora de sancionar i es va empassar més d’un fora de joc que no era. Ho podria haver fet millor... però també molt pitjor.
A FAVOR :)
-Buff... què dir? Es va intentar de totes maneres! Amb xuts des de fora l’àrea, amb centrades, amb córners, amb faltes penjades a l’olla, remats a boca de canó... Qui digui que no tenim atac, s’equivoca!
-En la segona part, es va saber tenir el pols del partit.
-Veure de nou, altre cop, dos bons jugadors com son en Joan i en Roger al camp.
-L’afició va estar amb l’equip, cosa que s’agraeix molt des de dins del camp! Gràcies per venir a tots, i en especial els companys del bar barcelonès que van aprofitar el dia de festa per venir a veure un partit de Tercera Regional.
-Espero poder llegir aviat la crònica del partit del bloc company del Cantoni; molt gran! A seguir així!
EN CONTRA :(
-El resultat no és molt positiu, i ens obliga a guanyar i/o puntuar en els següents 2 partits per assolir els desitjats 30 punts i a poder ser, la participació a la Copa Primavera.
-Una jugada... ens va costar el partit. Ahir va ser d’aquells partits en què els altres equips tenen 2 ocasions, i les fiquen totes. Mentre que nosaltres, en tenim 10 i no en posem cap.
Els jugadors del partit...
3 punts: Dani
2 punts: Sergi
1 punt: Ares
“Per a mi La Cabra és part de la meva vida, des de que tinc consciència, és un club que sempre ha estat lligat a mi. Si que conec la història i per mi és molt gran que encara estigui així de viva.”
Nom i cognoms: Gil Vall Saborit
Edat: 31 anys
Població: Sant Pere de Ribes (Garraf)
Número camiseta: 10
Número preferit: 13
Color preferit: Blau
De quin equip ets: Del Barça i de La Cabra
Música preferida: M'agrada la música catalana com l'Adrià Puntí, en Quimi Portet, La Troba kung-fu... també m'agrada el reggae i en Manu Chao.
Plat per menjar: Els cargols a la llauna i el marisc
Beure preferit: La birra i el bon vi
Una pel·lícula: Snatch, cerdos i diamantes
Una cançó: L'home que volia ser ocell
Un Hobby: Futbol
1.- Quants anys vas jugar a La Cabra, en quins altres equips has jugat?
No ho recordo ben bé; vaig entrar amb 16 anys i hi vaig estar fins als 27, el què passa que entremig vaig anar al Manlleu un any i també em vaig lesionar i vaig estar un temps parat. I de petit sempre havia jugat al Vic.
2.- Ets conscient de que ets part de la història viva del club?
Home conscient no, però penso que entre tots hem fet i esteu fent història de La Cabra.
3.-Com vas entrar a l’equip? Coneixies algú?
Vaig plegar del Vic de juvenil i vaig anar a La Cabra a veure si m’hi volien. Era l`any que havien pujat de categoria i em van dir que sí. Jo La Cabra la conec de petit, perquè el meu pare hi jugava i l'anava a veure. Tots els diumenges que podíem anàvem a La Cabra.
4.-En quina posició jugaves? En quina t’agradava jugar?
He jugat una mica de tot però principalment de davanter. M`agradava molt jugar de mitja punta.
5.-Sempre has jugat en aquesta posició?
Quasi sempre he jugat de davanter.
6.-Què creus que necessita un bon davanter com tu?
Això de bo és relatiu, però crec que has de ser ràpid i quan estàs davant del porter no posar-te nerviós.
7.-Recordes algun gol o jugada (de les que has fet) en especial?
Recordo el primer gol que vaig fer. Era un partit contra el Sant Hipòlit, vaig fer els dos gols i vam guanyar 2 a 1; el vaig fer amb el cap i no sé si n’he fet gaires més amb el cap.
8.-Què és per a tu La Cabra? Coneixies la seva història?
Per mi La Cabra és part de la meva vida, des de que tinc consciència, és un club que sempre ha estat lligat a mi. Si que conec la història i per mi és molt gran que encara estigui així de viva.
9.-Tinc entès (i ho recordo bé, perquè vaig poder jugar amb tu uns anys) que ets un golejador nat. Què en penses tu?
No sé si un golejador nat però solia fer bastants gols.
10.- També vas jugar amb en Noguer, què ens pots dir d’ell com a jugador, ara que és entrenador?
Era un molt bon defensa i millor tenir-lo el teu equip que no de rival i també un gran company.
11.-Ja de ben petit, vas jugar a La Cabra... i et vas convertir en el davanter/golejador. Què ens pots explicar d’això? En una temporada, quants gols podies marcar... més o menys?
Vaig tenir la sort de jugar el 1er any a segona regional i hi havia un equipàs amb els germans Saborit, Charli, Terri, Padrós, Jordà, Pepe, Canals, Barniol, Mas... i m´ho van posar molt fàcil jugar amb ells. Podia fer entre 20 i 30 gols per temporada.
12.-Perquè vas deixar de jugar a La Cabra?
Perquè érem una pinya i una colla d`amics amb en Vilaró ,Teulats, Morera, Carles Roca, els Tió, Noguer, .. i alguns van plegar. Llavors vaig conèixer a la meva parella i vaig marxar a viure a fora i se’m feia difícil venir a jugar cada setmana.
13.-Què és per a tu el futbol? Aspectes positius i negatius.
Per mi el futbol es art, només has de mirar el Barça. I negatius, a vegades la violència.
14.-Tens algun jugador com a referent?
M’havia agradat molt de petit en Van Basten i en Romario.
15.-Què valores més en un equip de futbol?
La pinya del vestidor si tothom va a una, la cosa anirà bé.
16.-Què penses de la situació actual del club a la classificació? Ens segueixes, encara?
S’ha fet molts canvis des que jo vaig plegar, però penso que és positiva la situació i de mica en mica aneu tirant endavant. Us segueixo però no tant com abans.
17.-Tema entrenadors... com era l’Enric d’entrenador?
Per mi l`Enric és el millor. Abans del partit t’explicava les seves batalletes i et feia sortir a jugar content, que això pocs entrenadors ho tenen i particularment confiava molt en mi i espero haver-lo respòs.
18.-I com a personatge? Què ens pots explicar de l’Enric?
L`Enric és tot un personatge i quasi tothom el coneix. Des de petit que el conec quan anàvem amb el meu pare a la Casanova del Grau a veure els partits del Barça, com que abans en feien un al mes per la tele... jajaja. I m’ho passava molt bé amb ell, per a mi és molt gran.
19.-Tenies manies a l’hora de jugar?
No
20.-Un camp bo per jugar-hi?
Cantoni, Rupit, Riuprimer, La Gleva... però el millor el de La Cabra!!!
21.-Vas patir alguna lesió important al llarg de la teva carrera?
Em vaig trencar els lligaments creuats del genoll i vaig anar fent, però mai més vaig ser el mateix.
22.-Alguna anècdota divertida de quan jugaves?
Me’n recordo d’en Selles, sempre a darrere la porteria del porter rival empipant-lo; un altre personatge.
23.-Com valores el bloc? Canviaries o afegiries alguna cosa?
Jo crec que us esteu currant molt tot això i es d`admirar, endavant!
24.-Encara hi jugues a futbol, d’alguna manera?
Sí, amb una taula de tant en tant que es diu futbolí jaja.
25.-Què hi tens a la tauleta de nit?
No tinc tauleta de nit
26.-Sexe abans de jugar?
Si et deixen perquè no!
Després d’un partit de córrer i suar molt, La Cabra torna de casa del Borgonyà amb un punt més al empatar 2-2. Un empat importantíssim doncs l’equip notava ja l’alè del Borgonyà a la classificació i, d’aquesta manera, en segueix mantenint les distàncies. També, es suma així el tercer partit consecutiu sense perdre.
Quan avui s’ha arribat al camp del Borgonyà, queia un aiguat al camp que feia preveure el pitjor. Minuts després, ha parat i ha sortit el Sol. I a passar calor! Però millor, perquè així s’ha pogut disfrutar d’un bon partit de futbol en una tarda de diumenge en un camp tant cuidat com aquest. Els dos equips han sortit amb ganes i amb la intenció d’aconseguir els 3 punts, però en els primers minuts La Cabra semblava trobar-se més còmode i disposava de la pilota i bona col·locació. A ran d’això, al quart de joc, en Marc Agramunt ha penjat una pilota al cap d’en Raúl que, amb un bon remat ajustat al pal, ha fet pujar al 0-1 al marcador. Novetat; el nostre equip marcava primer! Per desgràcia, el què ja no és novetat, és que pocs minuts després l’equip local feia el gol de l’empat també a remat de cap del seu davanter (de fet, han semblat remats calcats). La coneguda com a “pajara” momentània feia acte de presència i, per desgràcia nostre, també suposava el segon gol del Borgonyà. La Cabra no es notava gens còmode i perdia pilotes tontes, fallava passades fàcils i no aconseguia obrir pilotes a les bandes. Per sort, en els darrers 10 minuts finals, ha semblat que recuperava el to i aconseguia pressionar més amunt provocant més d’una jugada i remat de perill amb centrades o en fores de banda. Mitja part, i un marcador poc favorable però no prou definitiu per abaixar els braços. A més, per sort, La Cabra no és un equip dels que abaixi els braços.
Es disposava de pocs canvis (només 2, i en David venia d’una lesió i no estava per disputar masses minuts) i les mides del camp, juntament amb la calor, de ben segur passarien factura en aquesta segona part. Per tant, calia intentar remuntar el marcador fos com fos! La Cabra empenyia i empenyia, i en una bona pilota penjada a la frontal de l’àrea amb un bon cop de cap d’en Sergi, en Miqui feia una mitja voleia per sobre del porter que poc podia fer amb la seva sortida en falç. La Cabra empatava així el partit 2-2. Encara quedaven molts minuts per endavant, i calia anar a per el tercer. Cosa que s’ha fet de la millor manera que ho sap fer el nostre equip; amb ràpids i bons contraatacs. Per desgràcia, cap d’aquests contraatacs acabava bé, i o bé era tallada l’última passada o la pilota sortia desviada a fora. Per contra, el Borgonyà apretava molt més que abans, i un i altre cop arribaven amb perill a la nostra àrea que, ben col·locada aconseguia tallar l’última passada de gol o centrada amb perill. Els canvis feien acte de presència, i era d’agraïr, doncs les forces ja donaven per poc més. Els darrers minuts, i en un joc boig de contraatacs d’un i altre equip, el partit corria perill de decantar-se més pels locals que pels visitants. Per sort, l’àrbitre xiulava el final del partit i ambdós equips marxaven prou satisfets amb la idea de que no havien perdut dos punts, sinó que n’havien guanyat un. Cosa prou important a aquestes alçades de temporada.
Arbitratge:
En Morera. En podríem dir mil coses... però llavors no hi hauria espai per la crònica del partit i tampoc en vull fer massa sang. En la seva línia; va a la seva bola i li importa tres “pitus” què estigui passant al partit. A més, té la mania de no voler treure targetes (n’hi ha que tenen la mà fluixa... i ell, és l’altre cara de la moneda) i clar... els partits es poden embrutar de mala manera. No ha estat el cas, perquè els dos equips no son de buscar merders.
A FAVOR :)
-Tercer partit sense perdre i puntuant.
-En un partit boig i de desgast com aquest, era importantíssim no rebre un gol en els minuts finals.
-Es mantenen les distàncies amb el Borgonyà en la classificació, detall important si es vol quedar entre els 10 primers i poder jugar així la desitjada (crec jo) Copa Primavera.
EN CONTRA :(
-Dues “empanades” nostres ens ha costat 2 gols, i això no pot ser.
-Hi ha hagut moments de la segona part en què es podia haver rebut un tercer gol i haver perdut així el partit.
-El desgast físic s’ha notat, i al no tenir canvis, s’ha patit més del compte.
Els jugadors del partit...
3 punts: Marc Agramunt
2 punts: Miqui
1 punt: Raúl
