diumenge, 21 de març del 2010

EL LÍDER ENS PASSA PER SOBRE


Poc ha pogut fer avui l’equip davant del Roda que, si a casa seva juga sempre així, sembla del tot imbatible. Saben moure la pilota, hi van i estan en bona forma física. Per alguna cosa son líders, no? El resultat final... 5-0. Fa mal, sí.

Sempre dona gust jugar en camps com aquest; gespa artificial, grades amb molta afició veient futbol, i davant un equip que li agrada jugar. Potser massa i tot, perquè des dels primers minuts, ens han sabut manegar anant i tornant a base de tocar i tocar la pilota, amb bons canvis de joc i passades a l’espai amb criteri. Tot i això, La Cabra estava ben col·locada al camp i, si bé no tenia la pilota, no deixava a l’altre equip crear ocasions de gol clares. Ens estaven desbordant, això sí, i entraven una i altre vegada pel mig camp amb total impunitat. Per desgràcia, quan no es pot arribar de jugada, i ets un equip que aspira a pujar de categoria, també tens les jugades a pilota parada. En una falta centrada a l’àrea, el seu davanter marcava de cop de cap per tot l’escaire. 1-0 i gerro d’aigua freda. L’esforç d’aguantar el resultat per així poder aprofitar-se d’algun contraatac per avançar-se al marcador desapareixia i ara tocava remuntar al líder. Altres gestes més difícils ha aconseguit aquest equip, oi? Doncs avui no ha estat el cas. Pocs minuts més tard, un bon contraatac del Roda acabava amb el 2-0 al marcador. El nostre equip no estava còmode; no es jugava a res, la pilota ens cremava als peus i un i altre cop, no es sabia fer un contraatac amb criteri. Per sort, s’ha arribat a la mitja part amb aquest resultat que, si bé feia justícia, a nosaltres ens semblava del tot injust per les poques ocasions de gol de què havien disputat.

Als pocs minuts de començar la segona part, Marc es ressentia de la lesió al peu, i marxava a la banqueta. Miqui entrava al camp, i en Pep passava a ser lateral esquerre. A partir d’aquí, La Cabra semblava pressionar més amunt (un dels errors a la primera part, era defensar massa enrere) i s’arribava més. El Roda, no tocava tant com en la primera part, i el nostre equip semblava fer les coses una mica millor del què ho havia fet (cosa no molt difícil). En una bona jugada d’en Marc Rovira, entrava dins l’àrea per encarar el porter quan li han fet falta. Marc ha seguit la jugada i ha xutat. El refús del porter ha caigut a peus d’en Sergi que no ha pogut rematar bé la pilota i ha anat a fora. Aquesta jugada resultaria clau doncs, l’àrbitre havia vist la falta però ha decidit deixar seguir la jugada. Minuts més tard, passava exactament el mateix a la frontal de la nostre àrea però amb la diferència que, en veure que la pilota no acabava en gol, l’àrbitre es desdeia de la llei de l’avantatge donada i xiulava falta. Amb l’agreujant de treure-li vermella directa al nostre defensa. Un jugador menys. A partir d’aquí, l’àrbitre ha començat el seu recital de decisions polèmiques (entre cometes, perquè el partit semblava força encarat per part del Roda que, no necessitava d’ajudes arbitrals per guanyar-nos) i el nostre equip li seguia el joc enfadant-se i protestant. El 3-0 arribava pocs minuts més tard, amb unes mans polèmiques del davanter que anava a marcar de plaer. L’àrbitre tampoc les ha vist. Tot s’ha de dir, Jorge (un dels millors del partit) se’n sortia bé amb els 1 contra 1 amb el davanter i parava tot xut de lluny i demostrava que, el resultat era mèrit de l’equip local. El quart i cinquè gol, ja en els minuts finals, no feien sinó demostrar el què s’estava veient al camp: La Cabra, amb un jugador menys, sols podia aguantar i aguantar un equip que jugava com els àngels i així anava. A més, en David es lesionava i ja, sense canvis per fer, La Cabra es resignava a aguantar el resultat amb 2 jugadors menys sobre el terreny de joc. L’àrbitre xiulava el final, sense temps de descompte, i ara... a esperar el següent partit.

Arbitratge:

Amb alts i baixos. No ha entrat en polèmiques, no ha deixat embrutar el joc i s’ha mantingut al marge del partit tant com ha pogut. També és cert, que hi ha hagut jugades en què semblava evident que escombrava cap a casa... les seves decisions no han influït en el resultat, tot i que en la jugada d’abans comentada, ens ha acabat de treure del partit.

A FAVOR :)

-El retorn d’un jugador com en Quim Ares.

-A principis de la segona part s’ha plantat cara.

-L’equip no ha abaixat els braços, però jugar amb un jugador menys... i en els últims 5 minuts, amb dos... afecta i molt.

EN CONTRA :(

-Dues lesions de com a mínim 2 setmanes; David i Marc.

-El resultat; molt contundent... però és el que és. No hi ha res a dir.

-Ens hem deixat treure del partit per deixar-nos influir per les decisions arbitrals.

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Jorge

1 punt: Tió




divendres, 19 de març del 2010

ELS CROMOS DE LA CABRA TEMPORADA 2009-2010


El cromo d'aquesta setmana és el de... Marc Rovira! És el seu primer any a l'equip i ja ha demostrat de sobres la seva integració amb el grup (només cal llegir la seva entrevista o anar a sopar-hi després d'entreno)! Jugador polivalent, dinàmic, amb bons moviments... i a sobre, marca els gols de dos en dos! Marc Rovira!

dijous, 18 de març del 2010

Els jugadors del partit són:

3 punts: Ramon
2 punts: Àlex

1 punt: Sergi

dilluns, 15 de març del 2010

SENSE FORTUNA

Amb la mel als llavis, així és com ens van deixar als jugadors de la Cabra dissabte. Ens van treure el regal de les mans desprès de lluitar durant 90 minuts contra la Santperenca a domicili. Cada vegada passa el mateix, plantes cara als teòricament forts durant tot el partit i en un no res s'en va tot en "orris".

Rebiem a casa un dels equips més en forma del campionat, la Santperenca amb clares opcions a l'ascens, si més no a promocionar, per tant havien de guanyar tant si com no pero no deixar escapar al Roda i mantenir a ratlla els seus perseguidors. La nostra consigna era clara, anar pel partit, línies juntes i lluitar-ho tot, no deixar espais ni pilotes sense anar-hi i aprofitar les ocasions que tinguéssim.
Els primers minuts van passar bé amb un bon control de pilota i de joc i mantenint la Santperenca allunyada de l'àrea, però ben aviat van arribar els primers entrebancs, i Pedro els nostre mig mig de ses illes es va lesionar al genoll i va ser canviat a l'acte davant les constants mostres de dolor, un mal moviment va ser el culpable i de seguida va sortir al seu lloc Marcel.
La Santperenca, en canvi cada cop estava millor i va començar a desplegar el seu joc d'atac i en una de les primers ocasions, en una ràpida jugada van enviar un cacau al travesser avisant del que seria aquella primera part. Alguna bona parada del porter, o en Ramon protegint la pilota amb el pit des de terra, van evitar que la Santperenca estrenés el marcador. Per la nostra part, cap ocasió clara a destacar, ja que la feina era contenir el joc del rival. Es va arribar al final de la primera part i el què era realment bo, és que no s'havia encaixat cap gol ja que feia molts partits que això no passava.

La segona part va ser una altra història, la Santperenca no es trobava bé al camp i no disposava de les facilitats d'arribada de la primera meitat. La Cabra per la seva banda anava molt millor i en pocs minuts en Sergi ja va estavellar una pilota al pal dret de la porteria en una pilota centrada per terra. Els ànims van anar a més i tot i que no era un atac constant ni molt menys la Santperenca no tenia la pilota i dominava molt més l'equip local. D'aquesta manera es van anar succeïnt els canvis i es reforçava el físic de l'equip per apretar fins al final. Hi van haver varies arribades a l'àrea en pilotes penjades i alguna jugada de contraatac que tallava la defensa visitant
i sobretot unes mans claríssimes del central de la Santperenca que l'àrbitre no va veure o no va voler davant la desesperació del davanter centre de la Cabra que va rebre targeta per protestar. Els minuts passaven i la tensió anava creixent en els dos equips, uns veïent com s'els hi escapaven 2 punts valiosos i els altres tocant un empat molt difícil amb la punta dels dits, però quan un equip és a dalt i l'altre no és per alguna cosa i al minut 90 un gran gol del golejador de la Santperenca des de fora l'àrea va ensorrar tot el què s'havia estat construïnt durant tot el partit. Va ser un cop dur per l'equip i més veïent amb la força que ho va celebrar la Santperenca. El pocs minuts que van quedar es van fondre com un sucre en un got d'aigua, i el partit va acabar amb cares molt llargues per part dels cabrencs.

El fet de rebre el gol al minut 90 va ser un xoc, i és que no és el primer cop, ja que el Roda també ho va passar fatal amb un gol agònic a l'últim minut. El què fan aquests gols és, en primer moment, descol.locar i ensorrar moralment, tot i que quan passen les hores i ho penses, veus que has pogut plantar cara i fer-les passar molt magres als dos equips més forts de tercera regional. Això et dóna a la llarga més autoestima i et fa aprendre ja que el regust amarg de la derrota es va transformant en un "mira, almenys s'en recordaràn de nosaltres". Et guanyes respecte i afició, i és que a més va ser un partit net.
Qui és guanyador tot això últim no li val, ja ho sé, però a alguna cosa t'has d'agafar i s'ha de mirar en positiu. Des d'aquí felicitar la Santperenca ja que és mereix pujar, i ara a pensar amb el Roda per treure'ns l'espineta clavada de la primera volta i fer-los entrebancar encara que només sigui una jornada.

Arbitratge:

Essent l'àrbitre que era, podem dir que no va influïr en quasi cap acció decisiva del partit, i només podent recriminar-li alguna falta més que clara sobretot a la primera part i les mans claríssimes que no va xiular. El què molesta més és que encara sancioni per reclamar el què és just, i és que com diuen ells s'han de fer respectar hi ho fan així. Patètic, pero bueno.

A FAVOR :)

- Es va aguantar 90 minuts al segon equip més realitzador de la categoria.
- Se li va plantar cara durant tot el partit.
- El físic no va decaure en cap moment.
- Bona actitud sobretot a la segona part.

EN CONTRA:)

- Es va deixar escapa un empat a l'últim minut
- Poca eficàcia a davant.
- La lesió d'en Pedro

Des d'aquí donar ànims a en Pedro per la lesió, esperem que sigui poca cosa i aviat puguis tornar al camp de futbol que és on t'ho passes mes bé. El segon és de festa, jeje.

En breu posaré els punts, us faig patir una miqueta més.

divendres, 12 de març del 2010

ELS CROMOS DE LA CABRA TEMPORADA 2009-2010

El cromo d'aquesta setmana és el de... Edu Ros! Un dels nous fitxatges d'aquest any i el més jove de tota la plantilla, el més bo de tot, és que a dins del camp no se li nota en absolut (fora és una altre cosa) i a més ho juga tot. Tant pot jugar de central com de pivot defensiu que ho fa perfecte! Amb una tranquilitat increïble i sempre buscant el company, un dels jugadors revelació de la temporada, Edu Ros!

dimarts, 9 de març del 2010

NOVA VICTÒRIA... FORA DE CASA

NOVA VICTÒRIA......FORA DE CASA

Corcó 1 - La Cabra 3

El que semblava impensable en temporades anteriors s´està produïnt en la present. La Cabra està traient punts fora de casa i en camps històricament poc propicis.

La Cabra tenia davant seu una nova oportunitat de sumar punts, a Corcó un camp difícil de jugar degut a les seves reduïdes dimensions. La consigna era clara sortir a buscar la victòria per treuren´s el mal gust de boca que ens va deixar la greu ensopegada de la setmana anterior a casa contra el Monasterio (darrer classificat). I també es demanava que no es concedissin al contrari jugades a pilota aturada.

El partit començava igualat i sense gaire control de pilota (cosa habitual en aquest camp). La Cabra feia una bona feina de contenció i cedia lleugerament el domini al Corcó. Els locals va tenir tres o quatre faltes prop de l´àrea que per sort no van saber aprofitar i també un 1 contra 1 que en Tió que va haver de tornar a fer de porter (això ens ho hem de fer mirar) va rebutjar amb el peu. Mentre que els nostres desaprofitaven dues pilotes que es passejaven per dins l´àrea petita del rival. Hi havia tensió ja que els dos equips eren conscients que en qualsevol moment podien encaixar un gol que els compliqués el partit. I va ser en el minut 35 que una falta llençada pel Corcó des de la seva pròpia àrea la nostra defensa no aconsegueix rebutjar i el dorsal nº 7 en una afortunada vaselina marcava l´1 a 0. Es repetia el guió de molts altres partits, el contrari necessitava ben poca cosa per marcar. Ara tocava no defallir i encaixar un segon gol que ens hagués ensorrat.
Just 5 minuts més tard (40´) una jugada per la nostra esquerra arribava als peus d´en Dani que no aconseguia el remat però en David molt ben situat aconseguia l´empat amb un fort xut. Arribàvem al descans amb l´empat a un.

La segona part va ser molt diferent, el nostre equip va sortir molt ben posat i demostrant superioritat física. Vam trobar-nos molt bé sobre el camp i malgrat les dimensions del camp vam començar a tocar la pilota com poques vegades ho hem fet al llarg de la temporada. Amb això s´aconseguia tancar el Corcó a la seva àrea i gràcies al desplegament físic dels homes exteriors (Dani, Pep i Marc Agramunt) entràvem constantment per les bandes posant en perill la porteria contrària.

Va ser al minut 70 quan un córner servit per en Pep, era rematat de cap al segon pal per en Sergi (la millor manera de celebrar el seu 25è aniversari), bon gol i bon partit el seu.

1 a 2 i ara tocava tocar de peus a terra i no cometre els errors habituals i que solen ser fatals. Conscients que tirar-nos enrere hauria estat llençar el partit, l´equip va seguir en la mateixa línia. Atac i més atac que ens permetia tenir bones ocasions de sentenciar el partit, com dos potents xuts d´en Pedro que s´estavellaven al travesser. Però havia de ser un altre mallorquí, en Marc Mulet, que en una de les seves habituals jugades aconseguia marxar de 3 contraris i abans de xutar a porta era entrat en falta dins l´àrea. Penal clar que transformava en Marc Agramunt en l´1 a 3 (Minut 84).

Quedaven pocs minuts i no convenia complicar-nos la vida, vam deixar passar els minuts amb més veterania que en altres ocasions. Fins que l´àrbitre Sr. Morera feia sonar 3 vegades el seu xiulet una per cada punt aconseguit.

Arbitratge:

Sr. Morera. Nomès cal dir el nom d'ell o de molts altres arbitres i més o menys et pots fer a l'idea de com pot haver anat el partit. En aquest cas no va tenir un partit complicat, els dos equips es van dedicar a jugar, tot i que com és normal en ell, permisivitat total, rialletes i quasi cap targeta.

A FAVOR :)

-L'equip va saber remuntar un partit que se li havia complicat amb l'1-0.

-La segona part és una de les millors que es recorden ultimament.

-El físic de l'equip va aguantar molt bé, i va superar de tros al del rival.

-Poc patiment: es va saber jugar sense patir i amb un resultat contundent fora de casa, 1-3.

EN CONTRA :)

- Tornar a començar per darrera el marcador.

Aliniació:

Tió

Edu Àlex Ramon Marc Agr.

Dani Sergi Pedro Pep

Eloi David

Canvis
61´ Marc Mulet per Eloi
78´ Raül per Dani
87´ Joanet per David

Els jugadors del partit són...

3 punts: Sergi

2 punts: Ramon

1 punt: Pedro

divendres, 5 de març del 2010

ELS CROMOS DE LA CABRA TEMPORADA 2009-2010


El cromo d'aquesta setmana és el de... Marc Mulet! Un dels nous fitxatxes des de ses Illes! Amb un control sorprenent de la pilota, és cuasi impossible robar-li quan la té als peus. Xut, bons moviments... i el més important en un davanter; gol! Aquesta segona volta (si les lesions li permeten), serà un dels jugadors a seguir! Marc Mulet!