DERROTA… AMB EL CAP BEN ALT

La Cabra va perdre ahir al camp del Rodenc per 3-1. Va ser un partit més disputat del què el marcador mostra, doncs fins a la meitat de la segona part no semblava haver-hi una superioritat clara per part de l’equip local. L’expulsió d’en Sergi al minut 17 de la primera part va condicionar, i molt, el partit.

Un partit molt complicat el d’ahir, per les dues bandes. El Rodenc semblava un equip clarament superior i pocs esperaven que La Cabra els posés amb tants problemes com ho van fer ahir. En els primers minuts es va mantenir l’empat a zero i ambdós equips volien tocar i jugar la pilota. El camp, perfecte, ho permetia i es va veure un bon joc fins que en el minut 17, i per segona targeta groga, l’àrbitre va expulsar a en Sergi per una falta al mig camp. La targeta era clara, ara bé, la primera l’havia rebut en els primers cinc minuts de partit. Crec que l’àrbitre hauria d’haver avisat (seria lo normal, no) en aquesta primera falta doncs el nostre jugador va fer tres faltes i dues van ser targeta. I eren els primers minuts... en fi, ens ho hem de fer mirar nosaltres –i vigilar més aquestes accions- i també l’àrbitre, doncs ens va deixar tota la resta de partit amb un home menys. A partir de llavors, l’equip es va haver d’endreçar i es va passar a jugar amb un davanter menys. Això va fer que es perdés part de la pressió habitual i en una bona jugada del Rodenc, el seu davanter va marcar el primer gol del partit. Semblava que, a partir d’aquí, el partit es decantaria cap als locals clarament però... La Cabra, lluny d’abaixar els braços, va treure actitud i ganes d’on sols ells saben treure-les. Es va aguantar i, no sols això, es va disposar de les ocasions més clares; una d’en David amb xut des de fora l’àrea, una internada d’en Dani per la dreta i un xut davant del porter per part d’en Gil. Això sense contar els córners i penjades a l’àrea. Aquesta actitud va tenir premi quan, en una jugada per banda primer en Dani i llavors en David al primer toc, van deixar la pilota a en Pep Estrany que, amb una bona internada de jugada personal, va afusellar el porter del Rodenc. Empat a un i ganes de seguir lluitant fins al final, almenys, de la primera part.

En la segona part calia sortir igual. El partit estava complicat, sí, i s’estava jugant amb un home menys amb un molt bon equip davant. Durant els primers minuts no va passar res greu (estem millorant aquest aspecte) i calia estar ben posats dins del camp. Per sort, també disposàvem de 5 canvis per fer, així que malgrat el desgast de jugar amb 10, calia donar-ho tot. Dit això, el partit es va començar a perdre ritme doncs les faltes d’una i altre banda, s’anaven succeint. Això ens anava bé a nosaltres, doncs calia deixar passar els minuts i baixar el ritme degut a la nostra inferioritat i llavors esperar una jugada de contraatac i poder marcar. Els minuts anaven passant i mentre l’àrbitre s’anava buscant problemes per faltes que no veia i jugades vàries, els dos equips anaven refrescant el partit amb els canvis. Malgrat tot, el Rodenc va semblar apretar més del què ho havia fet fins llavors i va començar a arribar amb perill a la nostra àrea. En Jordi aturava tots els xuts de lluny i amb un rebot d’un defensa nostra, va salvar una pilota que semblava ja gol quasi mig empotrant-se contra el pal. No obstant, després d’una bona aturada, un refús va anar a peus d’un davanter local i aquest va marcar el seu segon gol. Un gol molt celebrat, no era per menys, doncs el partit s’estava posant molt perillós per un equip –el seu- que aspira a pujar aquest any. Minuts abans, a causa d’algunes accions d’atendre un jugador nostre, havien mostrat el seu nerviosisme al pensar que atendre un jugador que havia picat de cap a terra, o atendre un jugador que li sortia sang del nas per un cop, eren maneres de perdre temps. En fi, l’equip ja perdia 2-1. Això va ser massa pel nostre equip que, malgrat no baixar els braços, si se li va fer molta pujada el poder aguantar el marcador 20 minuts més i ja no dic, igualar-lo o intentar guanyar-lo. Per contra, el Rodenc va insistir i el seu tercer gol va arribar a pocs minuts del final de les botes del mateix jugador –Sergi Serra- autor dels dos primers gols. Hat trick, vaja. A partir de llavors, l’equip local va semblar acontentar-se amb el resultat i es va limitar a mantenir la possessió i no tenir masses problemes. Un equip llest. Tió i Ramon també van salvar el què podria haver estat el quart gol en més d'una ocasió, tot s'ha de dir. Final del partit, derrota, però marxant amb el cap ben alt. Per cert, per saber més del partit, es recomana visitar la pàgina web del Rodenc. Felicitats també per ella:

http://www.atleticrodenc.com/

Arbitratge:

Bastant malament. És cert que no va interferir en el resultat, però sovint xiulava el què li semblava, s’equivocava sovint i el partit se li va descontrolar en molts moments. Tampoc va xiular els cops de colze que rebia en Pep cada cop que anava a rematar de cap. S’ha de dir, però, que l’expulsió al minut 17 estava justificada. També, però, va permetre d’altres faltes iguals o pitjors per l’altre banda que van quedar impunes.

En contra :(

-El resultat; massa contundent per com havia anat el partit.

-A la primera part, ens podíem haver posat per davant del marcador però, altre cop, no es va estar prou encertat davant de porteria.

-S’ha de vigilar amb les faltes doncs, una expulsió tant d’hora et deixa amb un home menys durant molts minuts... i si el partit ja es plantejava com a complicat 11 contra 11, amb 10... ja es feia quasi impossible.

A favor :)

-Un altre cop, com en el partit anterior, l’actitud i l’entrega de l’equip van estar a l’alçada. Si es segueix així, molt aviat es guanyaran partits, n’estic completament segur.

-Els dos equips van mostrar un molt bon nivell i, altre cop, es va demostrar que aquesta lliga serà molt i molt disputada per totes bandes.

-Durant els primers minuts (de la primera i segona part) no es va córrer perill i es va sortir concentrat. Sembla ser que per fi estem aprenent a que no passi res en els primers minuts.

-En Pedro, després de molts mesos lesionat, va tornar a jugar uns minuts. Benvingut de nou!

Els jugadors del partit...

3 punts: Pep Estrany

2 punts: Tió

1 punt: Rafa

MALGRAT TOT… EMPAT!!!

Un partit boig com el d’ahir, sols ens pot passar a La Cabra. Ahir va tenir lloc el partit contra el Rupit Pruit, que va acabar amb un empat a dos gols. Això no seria un resultat escandalós ni molt menys, de no ser perquè el nostre equip perdia per 0-2 en el minut 45 de la segona part. I tot així, cal dir que era un partit que s’hauria d’haver guanyat... amb això ho dic tot!

El partit d’ahir es preveia complicat doncs els cabrencs tenien davant un equip que s’ha reforçat i aspira a pujar de categoria. I així ho van demostrar; força, eficàcia a davant i amb bon joc, el Rupit Pruit va plantar cara en tot moment. Per desgràcia seva, La Cabra va sortir ahir enxufadíssima i amb ganes de fer un molt bon partit. De fet, la primera part va ser nostra; malgrat els primers cinc minuts, els cabrencs van demostrar ambició i ganes de fer les coses bé i això es va traduir en ocasions de gol, en xuts de fora l’àrea, en centrades i córners a favor i en el control de la pilota. Tal és així que, en la primera part, l’equip rival no va disposar de cap ocasió destacada de gol, mentre que La Cabra va poder avançar-se al marcador 2 i 3 cops. Per desgràcia, ahir no era el partit dels nostres davanters i migcampistes, i no hi havia manera de marcar gol. A tot això, cal afegir-hi també un molt bon partit del porter rival que treia pilotes impossibles d’aturar. I amb tot això, el partit va arribar a la mitja part deixant bon gust de boca i demostrant a la graderia que els dos equips anaven pel partit.

Vist com havia anat la primera part, en aquesta segona calia sortir igual però amb més encert davant de porteria. No va ser el cas. El Rupit es va enxufar al partit i va posar en problemes una Cabra que, tot i disposar de tantes o més ocasions que en la primera part, tampoc encertava a marcar gols. Tant Àlex, Dani o David van disposar d’ocasions clares per avançar-nos al marcador. Quan ja es portaven força minuts jugats, amb un xut fort del Rupit des de fora l’àrea, el nostre porter no va poder blocar el xut i un davanter rival, murri, va aprofitar el refús per marcar a plaer. Això va caure com una gerra d’aigua freda, sobretot perquè un minut abans s’havia disposat de l’ocasió més clara del partit i s’havia fallat. Era per morir-se (bé, és un dir clar). La Cabra va notar el cop i molt. Calia fer canvis i posar energies noves al camp, i així ho van fer els nostres entrenadors. Amb cinc canvis disponibles a la banqueta, tots van sortir amb ganes de capgirar el partit –no van sortir alhora, s’entén... però narrativament queda més xulo-. Però altre cop, quan més apretava La Cabra, una pilota perduda a la nostra defensa va suposar el segon gol pels rivals. L’equip rival va disposar també d’un u contra u amb el porter que Jordi va aguantar perfecte evitant així el tercer gol. Aquí, va semblar que el partit s’acabava... però no! El nostre equip no va abaixar els braços i, creieu possible que un equip que perd –i d’aquesta manera- per 0-2 al minut 45 de la segona part pugui empatar el partit? No? Doncs és el què va passar ahir! En el mateix minut 45, una falta a la frontal rival va convertir-se en un xut potent que el porter no va poder blocar i que l’Eloi, murri també, va saber aprofitar per marcar el què semblava ser el gol de l’honor. Però la cosa es va quedar aquí? Altre cop; no! I no és pas perquè l’equip rival no sabés gestionar el marcador a favor faltant tants minuts, sinó que La Cabra seguia atacant i disposant d’ocasions malgrat estar en minuts de descompte. Tal és així que, en un contraatac d’en Marc Mulet, la pilota va quedar a peus d’en Pep Erra que va passar la pilota per sobre del porter i va marcar a plaer el gol de l’empat. L’alegria es va desfermar en la banqueta de casa, mentre que en la banqueta rival les cares ho deien tot... no se’n sabien a venir. De fet, encara es va disposar d’alguna ocasió més a favor per marcar el tercer... però el partit ja estava en temps de descompte feia estona i l’àrbitre va xiular el final. Un empat in extremis que, tot i ser molt positiu, no tapa que el partit s’hauria d’haver guanyat.

Arbitratge:

Molt correcte. Més enllà d’algun error en faltes o alguna targeta groga que no tocava, el senyor “Jueguen” és una garantia d’arbitratge; s’hi pot parlar, deixa molta llei de l’avantatge i no busca merder entre els jugadors.

En contra :(

-Es va tornar a fallar molt a davant. Per guanyar partits, s’ha de marcar i si no es marca, no es guanyen partits; la cosa va així.

-Un parell d’errors es van pagar massa cars pel bon partit que s’havia fet.

A favor :)

-Es va fer una molt bona primera part davant d’un rival gens fàcil. Hi va haver actitud, ganes i lluita; si a tercera tens això, ja tens mig partit guanyat.

-Malgrat perdre 0-2, l’equip no va abaixar els braços; al contrari. L’equip va lluitar i lluitar fins al final (mai més ben dit) i va aconseguir empatar el partit.

-Els canvis van saber aportar un plus extra a l’equip; aire fresc, energies i gols a un molt bon partit dels titulars.

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Àlex

1 punt: Pep Estrany

UN BON PARELL DE PALS...

La Cabra va perdre dissabte passat al camp de La Gleva per 2-0. El resultat va ser totalment just doncs, tot i que el nostre equip va anar de menys a més. Ens va faltar encert davant la porteria, intensitat i ambició; qualitats que l’equip rival sí va tenir.

La falta de sol i el temps gris, amenaçant pluja, semblava avançar-se al què seria el nostre partit de dissabte. La Cabra va sortir relaxada i poc ficada al partit i això, a tercera –una lliga en què la intensitat i les ganes solen decidir els partits- es paga i molt car. Ja en els primers minuts, el CF La Gleva havia creat ocasions de gol i arribades amb perill. El nostre equip es veia incòmode al camp i no enllaçava 3 passades seguides. Tampoc es parlaven entre els jugadors ni semblaven saber on havien de fer la passada més senzilla. Aquest cúmul de despropòsits va confluir en el primer gol dels locals en què, una pilota bombejada a fora de l’àrea era engaltada amb un potent xut llunyà que entrava per tot l’escaire de la nostra porteria. Un golàs, la veritat. Imparable. Minuts després, una altre ocasió de gol clara pels locals. Semblava que del no res, i en part gràcies a la seva verticalitat en les jugades, treien molt de profit a qualsevol acció i aconseguien posar-nos l’ai al cor. Sols un xut des de fora de l’àrea de Sergi Rifà, que va estavellar-se en el travesser, va ser la nostre aproximació més destacada en la primera part. Llavors, en un córner, La Gleva aconseguia el segon gol amb una centrada directa; un gol olímpic! La Cabra perdia 2-0 i, vist com anava el partit, tots ens temíem ja una golejada. Per sort, i a part d’alguna altre ocasió de perill, els locals van semblar afluixar el ritme i es va arribar a la mitja part sense cap gol més al marcador.

La segona part va començar com la primera; amb l’equip local atacant i posant-nos els coll... per corbata en cada contraatac que feien. Això sí, La Cabra va canviar el xip i va passar a portar el pes del partit, ja fos per la relaxació de l’equip de casa o per les ganes de capgirar el partit o bé pels canvis. Es van disposar de jugades d’atac, de més ganes i intensitat (i ja hem dit què suposa això en un partit de Tercera Regional...) i això es va veure reflectit en córners i centrades en l’àrea que per molt poc, no es va saber rematar per l’Àlex dins de la porteria rival. També un xut de Miqui –que estrenava botes noves- des de fora l’àrea, va rebotar en el travesser (altre cop, sí) i llavors en la línia de gol per acabar sortint. Es va reclamar gol, però l’àrbitre estava molt lluny d’allà i era clar que des d’on era no podia haver-ho vist, per tant no el va donar per vàlid. Em sembla bé, davant el dubte... el problema és que vist com la setmana passada ens va passar una cosa semblant –en contra- i l’àrbitre d’aquell dia el va donar per bo, ens va fotre que aquest no ho fes. Jo sóc partidari d’això; si no ho veus clar, no el donis per bo. Ara bé, també és cert que, vist com anava el partit, tant per resultat com per emoció, hauria estat bé donar-lo per bo i deixar al marcador un 2-1 ben bonic. En fi, coses del futbol. En els minuts finals, La Gleva va disposar de contraatacs per fer més ampli el marcador però tant la nostra defensa, en especial Ramon i Tió, com el nostre porter van estar més que encertats i van evitar més d’un gol. Ja però, el marcador no es va moure més i l’àrbitre va xiular el final del partit. La Cabra s’enduia cap a casa, així, un bon parell de “pals”; els dels dos golassos en contra, i els dos xuts al travesser.

Arbitratge:

Bastant correcte. En tot moment va tenir el partit controlat, llevat dels últims minuts en què no va saber treure a l’hora que tocava alguna que altre targeta i, d’altres, les treia massa fàcilment. També podríem destacar algun fora de joc perillós que es va menjar però que per sort no va acabar en gol i el segon travesser; el podria haver donat com a gol perfectament i no hagués passat res.

En contra :(

-El resultat i l’actitud de la primera part.

-Errors com la falta d’intensitat i complicar-se la vida, a tercera regional, es paguen i molt.

A favor :)

-A la segona part es va donar una altre cara. Es va anar de menys a més.

-Veient els dos travessers, ja veies que no seria el dia; quan la pilota no vol entrar...

-El CF La Gleva també te pàgina web! Mireu la secció “jornada actual”, allà hi podeu trobar una bona crònica, fotografies i també dades del partit. Molt recomanable! Aquí us deixo el link:

http://www.cflagleva.com/

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Sergi Rifà

1 punt: Miqui